Crònica legislativa de les Illes Balears. Segon semestre de 2021. 'Les dificultats per consensuar un model estable i de finançament sobre el règim lingüístic en l'ensenyament i la sanitat
| Autor | Maria Ballester Cardell |
| Cargo | Professora contractada doctora de Dret Constitucional de la Universitat de les Illes Balears |
| Páginas | 171-181 |
REVISTA DE LLENGUA I DRET #77
JOURNAL OF LANGUAGE AND LAW
CRÒNICA LEGISLATIVA DE LES ILLES BALEARS
Segon semestre de 2021
“Les dicultats per consensuar un model estable i de nançament sobre el règim lingüístic en l’ensenyament
i la sanitat”
Maria Ballester Cardell∗
Resum
Durant l’interval que comprèn aquesta crònica, els drets i deures lingüístics en l’àmbit de l’educació i de la sanitat han
estat, novament, els temes que han generat major controvèrsia. Els principis lingüístics continguts en el Projecte de llei
d’Educació que es tramita en el Parlament i els casos de discriminació lingüística en l’àmbit de la salut han tornat a
centrar els debats entre les diferents forces parlamentàries i també han estat presents en les actuacions i propostes de les
entitats cíviques en defensa de la llengua catalana. Tot això, coincidint amb la conrmació per part del Tribunal Suprem
de la nul·litat del decret que regula la competència lingüística del personal estatutari del Servei de Salut de les Illes
Balears i coincidint també amb la molt necessària iniciativa liderada per la Direcció General de Política Lingüística i
la Presidència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears per reforçar l’ús del català en l’àmbit de la justícia.
Paraules clau: política lingüística; Illes Balears; drets lingüístics; model lingüístic educatiu; competència lingüística;
Administració de justícia.
LEGISLATIVE REPORTS ON THE BALEARIC ISLANDS
Second half of 2021
“The difculties in agreeing upon a stable funding model for the language system in teaching and healthcare”
Abstract
Over the course of the period under review, linguistic rights and obligations in the elds of education and healthcare
have, once more, been the areas witnessing the greatest controversy. The language-related principles contained in the
draft Law on Education currently before the Parliament of the Balearic Islands and the cases of language discrimination
in healthcare have once again been the subject of debate between different parliamentary groups. They have also been
the focus of actions and proposals by civic organisations defending the Catalan language. All this coincides with the
upholding by the Supreme Court of the invalidity of the Decree governing the language competences of statutory staff of
the Balearic Islands Health Service and also with the much-needed initiative spearheaded by the Directorate General
for Language Policy and the Chief Justice of the High Court of Justice of the Balearic Islands to bolster the use of
Catalan in the justice system.
Keywords: language policy; Balearic Islands; linguistic rights; language model in education; language competency;
administration of justice.
∗ Maria Ballester Cardell, professora contractada doctora de Dret Constitucional de la Universitat de les Illes Balears. maria.
ballester@uib.es
Citació recomanada: Ballester Cardell, Maria (2021). Crònica legislativa de les Illes Balears. Segon semestre de 2021. “Les
dicultats per consensuar un model estable i de nançament sobre el règim lingüístic en l’ensenyament i la sanitat”. Revista de
Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 77, 171-181. https://doi.org/10.2436/rld.i77.2022.3801
Maria Ballester Cardell
Crònica legislativa de les Illes Balears. Segon semestre de 2021. “Les dicultats per consensuar un model estable...”
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 172
Sumari
1 Els drets lingüístics en l’àmbit de l’atenció sanitària
2 Les controvèrsies sobre el model lingüístic educatiu a les Illes Balears
2.1 Continua la tramitació del Projecte de llei d’Educació
2.2 El debat parlamentari i el control al Govern amb el rerefons del model lingüístic a l’ensenyament
2.3 S’activa la via judicial per exigir que els centres de les Balears imparteixin el 25 % de matèries en castellà
3 El debat sobre la llengua catalana i la política lingüística en el Parlament de les Illes Balears
4 Presentació de la campanya “La justícia, també en català”
5 El foment i la promoció de la llengua catalana. Processos de formació i de capacitació lingüística
6 Altres esdeveniments i actuacions per a la defensa, el foment i la difusió de la llengua pròpia
7 Conictivitat
8 Conclusions
Maria Ballester Cardell
Crònica legislativa de les Illes Balears. Segon semestre de 2021. “Les dicultats per consensuar un model estable...”
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 173
1 Els drets lingüístics en l’àmbit de l’atenció sanitària
Durant els darrers mesos no han estat infreqüents a les Balears els problemes de comunicació lingüística entre
el personal sanitari i els usuaris del Servei de Salut. Aquestes dicultats afecten la seguretat i la qualitat de
l’atenció que reben els pacients i la resposta que el personal sanitari pot oferir als malalts. Més encara si tenim
en compte la realitat d’un territori sotmès a una forta pressió poblacional i turística i que part del personal
sanitari (interí, principalment) prové de territoris no catalanoparlants. Durant la primera quinzena de juliol
un diputat del Grup Parlamentari El Pi - Proposta per les Illes formula al Govern una pregunta amb resposta
escrita per saber si s’ha obert expedient disciplinari als treballadors que suposadament han pogut provocar
una situació de discriminació lingüística en un centre de salut (BOPIB núm. 111, de 23 de juliol de 2021); i
més concretament, es volen conèixer quines són les actuacions que ha fet la Conselleria de Salut arran de les
denúncies de discriminació lingüística patides per catalanoparlants per part del personal dels serveis de salut
(BOPIB núm. 117, de 10 de setembre de 2021).
Altrament, els mitjans de comunicació es fan ressò de la reunió de coordinació de política lingüística entre
el Govern i els partits que li donen suport per sortir al pas de les discrepàncies derivades de les denúncies
presentades davant l’Ocina de Defensa dels Drets Lingüístics sobre els problemes de comunicació lingüística
a l’àmbit sanitari. En un primer moment, la Conselleria de Salut fa balanç de les queixes presentades per motius
de discriminació lingüística i conclou que la seva incidència és molt baixa (“suposen un 0,00058 %”). Però,
nalment, després de la preocupació mostrada pels socis de govern – feta pública per la secretària autonòmica
d’Universitat, Recerca i Política Lingüística–, es decideix investigar els fets. En la reunió s’acorda millorar la
comunicació entre la Direcció General de Política Lingüística, l’Ocina de Defensa dels Drets Lingüístics i el
Servei de Salut, per tal de donar una resposta més ràpida i coordinada davant possibles queixes relacionades
amb els drets lingüístics dels usuaris del servei.
Aquesta polèmica arriba al Parlament a través de qui utilitza la llengua com a principal argumentari d’oposició
política i en forma de preguntes. Un diputat del Grup Parlamentari VOX-Actua Baleares s’interessa per
l’expedient obert a una doctora del centre de salut de Son Pisà (Diari de Sessions del Ple, núm. 91, de 21 de
setembre de 2021). Vinculada als drets lingüístics en l’atenció sanitària, es formula també una pregunta per
part d’una diputada del mateix Grup Parlamentari, relativa a la retirada de la cartelleria als hospitals i centres
de salut de Balears (Diari de Sessions del Ple, núm. 94, de 5 d’octubre de 2021); segons la parlamentària,
l’ordre de retirada es refereix als cartells que només estan escrits en castellà. En canvi, la consellera de Salut
explica que l’ordre afecta la retirada de tota la cartelleria i s’emmarca en un procés d’actualització i millora
de la retolació en els centres de salut.
Les conseqüències de l’anul·lació judicial del decret que regula la competència lingüística del personal
estatutari del Servei de Salut (a la qual ens referirem de manera especíca en l’apartat de conictivitat) també
han donat peu a la formulació de preguntes per part de l’oposició parlamentària, com les presentades per
diputats del Grup Parlamentari Popular (Diari de Sessions del Ple, núm. 98, de 2 de novembre i núm. 100, de
16 novembre de 2021) o la formulada per un diputat del Grup Parlamentari VOX-Actua Baleares (Diari de
Sessions del Ple, núm. 101, de 23 de novembre de 2021).
2 Les controvèrsies sobre el model lingüístic educatiu a les Illes Balears
La tramitació de la primera llei d’educació de les Illes Balears i la recent sentència del Tribunal Suprem que
obliga la Generalitat de Catalunya a adoptar mesures per assegurar l’ensenyament de les dues llengües “de
manera efectiva i immediata” mantenen obert el debat sobre els drets i els deures lingüístics en l’àmbit de
l’ensenyament.
2.1 Continua la tramitació del Projecte de llei d’Educació
Un cop admesa a tràmit la iniciativa1, la Mesa del Parlament adopta tot un seguit d’acords, entre els quals
s’hi troba l’obertura del termini perquè els grups parlamentaris, i també els ciutadans mitjançant associacions
1 Cal recordar que el 23 de juny de 2021 la Mesa del Parlament n’acorda l’admissió a tràmit. Les dades contingudes en aquest epígraf
són extretes de l’Exp. 10-2021/GLEX-0001, consultat a través del web del Parlament de les Illes Balears.
Maria Ballester Cardell
Crònica legislativa de les Illes Balears. Segon semestre de 2021. “Les dicultats per consensuar un model estable...”
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 174
representatives dels seus interessos, puguin presentar esmenes i propostes d’esmenes. Entitats com Plataforma
del Voluntariat de les Illes Balears, Fòrum per a la Memòria d’Eivissa i Formentera, Associació Memòria
de Mallorca, Asociación Menorca, Historia y Concordia, Federació Ment i Cor i altres associacions d’altes
capacitats, presenten al·legacions. Al mateix temps, el Govern completa l’expedient amb la tramesa de
diferents informes, com el de l’impacte familiar, i distintes propostes de millora. En el tràmit d’al·legacions,
el sindicat STEI proposa incloure al nal del punt 3 de l’article 133 del projecte la referència explícita al
Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l’ensenyament de i en llengua catalana.
Tot i que el termini ordinari per presentar esmenes nalitza el 13 de setembre, donada la transcendència de
la norma projectada, tots els grups parlamentaris sol·liciten ampliar-ho i la Mesa acorda aquesta ampliació
extraordinària ns a l’1 d’octubre (BOPIB núm. 119, de 17 de setembre de 2021). Com és normal en aquest
tipus d’iniciativa, els grups parlamentaris de l’oposició són els que presenten un major nombre d’esmenes
(Ciudadanos presenta 39 esmenes d’addició i 79 de modicació, mentre que el Grup Parlamentari Popular
formula 42 esmenes d’addició i 113 de modicació). Per la seva banda, el Grup Parlamentari VOX-Actua
Baleares presenta una esmena a la totalitat de devolució amb un argumentari catastrosta: sobre el règim
lingüístic reincideix en les crítiques de sempre, pel fet que confonen el dret a elegir l’educació moral i religiosa
dels lls amb l’inexistent dret d’elegir la llengua d’ensenyament. L’esmena és rebutjada amb 35 vots en contra,
20 abstencions i 3 vots a favor (BOPIB núm. 127, de 5 de novembre de 2021).
L’11 de novembre es constitueix la Ponència en el si de la Comissió d’Educació, Recerca i Cultura. El debat
sobre els principis del model lingüístic (article 133), a partir de les diferents esmenes presentades, se centra,
principalment, en la competència lingüística dels alumnes en les dues llengües ocials, la referència al caràcter
vehicular de les llengües ocials i la inclusió en la norma de la referència d’un percentatge mínim de docència
en llengua catalana.
2.2 El debat parlamentari i el control al Govern amb el rerefons del model lingüístic a l’ensenyament
Un diputat del Grup Parlamentari MÉS per Mallorca formula una pregunta amb sol·licitud de resposta escrita
en què s’interessa per l’ús de la llengua catalana a les aules. En concret, vol saber si es tenen dades sobre l’ús
de la llengua catalana als centres de secundària de les Illes Balears (a la docència i en els usos interpersonals)
i sobre la competència lingüística dels alumnes quan acaben l’ensenyament obligatori. També demana si està
previst realitzar algun estudi independent sobre aquests i altres aspectes vinculats a la realitat lingüística del
sistema educatiu de les Illes Balears. I vol conèixer si està programat algun pla d’actuació per reforçar els usos
lingüístics de la llengua catalana als centres de secundària (BOPIB núm. 129, de 12 de novembre de 2021).
En el Parlament balear es debat, també, sobre els efectes de la recent sentència del Tribunal Suprem relativa al
compliment efectiu del mínim del 25 % de l’ensenyament en castellà a partir de sengles preguntes formulades
per diputats dels grups parlamentaris Popular i Ciudadanos (Diari de Sessions del Ple núm. 102, de 30 de
novembre de 2021). Els representants de les formacions conservadores asseguren que les resolucions judicials
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que estableixen un percentatge mínim del 25 % de
classes en castellà en el sistema d’ensenyament de Catalunya (avalades pel Tribunal Suprem), són aplicables
a tot el territori de l’Estat, perquè deriven directament de la Constitució i perquè contenen jurisprudència del
Tribunal Constitucional. Demanen si a les Illes Balears es compleix efectivament aquest percentatge en els
centres sostinguts en fons públics. I asseguren que els principis que informen el model lingüístic en el Projecte
de llei d’Educació són contraris a les sentències del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional. Per la
seva part, tant el conseller d’Educació i de Formació Professional com la presidenta del Govern defensen el
model lingüístic a l’ensenyament implementat a les Balears de forma consensuada a partir dels principis de
la Llei de Normalització Lingüística i de l’anomenat Decret de mínims. Insisteixen en els objectius de les
mesures implementades de cara a assegurar la plena competència lingüística en les dues llengües ocials al
nal de l’etapa d’ensenyament obligatori i asseguren que cerquen el màxim consens possible per traslladar
aquests principis a la futura llei d’educació.
Altrament, amb ocasió del debat i votació d’una moció presentada pel Grup Parlamentari Popular sobre
l’inici del curs escolar, i que estava centrada en el retard en el pagament de les beques menjador i en la
necessitat de millorar el servei de transport escolar, el Grup Parlamentari VOX-Actua Baleares aprota la
seva intervenció per plantejar una esmena que, sense cap connexió sistemàtica, demana el compliment de les
Maria Ballester Cardell
Crònica legislativa de les Illes Balears. Segon semestre de 2021. “Les dicultats per consensuar un model estable...”
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 175
sentències del Tribunal Constitucional que protegeixen els drets lingüístics en l’ensenyament i que obliguen
les administracions educatives a garantir que el castellà sigui també llengua d’ensenyament (Diari de Sessions
del Ple, núm. 103, de 7 de desembre de 2021).
2.3 S’activa la via judicial per exigir que els centres de les Balears imparteixin el 25 % de matèries
en castellà
El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears admet a tràmit el recurs contenciós administratiu presentat
per l’associació de professors PLIS Educación i Societat Civil Balear, en el qual es demana que l’ensenyament
a Balears s’imparteixi en un 25 % en castellà i, almanco, en una assignatura troncal. Segons s’informa en roda
de premsa, els promotors asseguren que el Govern no compleix aquest mínim i que “la immersió obligatòria
en català no només és un abús de poder, sinó un despropòsit pedagògic”. Els recurrents consideren que el
model del 25 % establert per les sentències del TSJC, i conrmat pel Tribunal Suprem, és extrapolable a tots
els territoris de l’Estat amb llengua pròpia ocial. Les mateixes entitats que interposen el recurs animen els
pares a reclamar a l’Administració educativa que es compleixi també a Balears amb el mínim del 25 % de
les assignatures en castellà, incloent matèries troncals. La premsa conservadora es fa ressò d’una reclamació
administrativa tramitada durant el mes de desembre per l’associació Hablamos español en nom d’un pare d’una
menor que estudia en un centre públic. S’ha de dir, però, que probablement aquestes iniciatives, animades pels
grupuscles esmentats, tendran poc recorregut a les Illes Balears, atès que el que estableix el marc normatiu
en l’ensenyament és un mínim que s’ha d’assegurar d’ensenyament en català.
3 El debat sobre la llengua catalana i la política lingüística en el Parlament de les Illes Balears
El debat sobre els usos de la llengua catalana a l’àmbit públic i la política lingüística del Govern estan
ben presents en l’exercici de la vida parlamentària. Fins i tot quan es parla d’assumptes més generals, el
Grup Parlamentari VOX-Actua Baleares recondueix de forma obsessiva tota la crítica política a la qüestió
lingüística, tal com succeeix, per exemple, en relació amb el repartiment dels projectes per a la recuperació
econòmica amb càrrec als fons europeus (Diari de Sessions del Ple, núm. 95, de 13 d’octubre). També succeeix
amb la presentació d’iniciatives que volen rompre la representació d’unitat lingüística en els territoris de parla
catalana, com la Proposició no de llei (PNL) relativa al rebuig a la decisió del Senat d’admetre la denominació
“Països Catalans”, incloent-hi les Illes Balears (BOPIB núm. 132, de 3 de desembre de 2021).
Com sol ser habitual, algunes de les resolucions aprovades derivades del debat de política general del Govern
corresponent a l’any 2021 (BOPIB núm. 119, de 17 de setembre de 2021) estan centrades en demanar majors
esforços al Govern (a través de la Direcció General de Política Lingüística) per a la defensa dels drets
lingüístics (de manera especial, dels usuaris dels serveis públics i de la sanitat pública), la promoció de l’ús
del català i la garantia de l’acollida lingüística i cultural en resposta al creixement demogràc (BOPIB núm.
123, de 15 d’octubre de 2021).
Altrament, també resulta aprovada, amb esmenes, una moció, derivada d’una interpel·lació presentada pel
Grup Parlamentari Mixt - MÉS per Menorca, relativa als drets lingüístics. En ella es plantegen, entre altres
punts: crear una estructura d’oferta gratuïta de formació en català per a persones adultes; incrementar la
partida destinada a cursos de formació de llengua catalana per a població adulta; augmentar les partides
dedicades a la convocatòria d’ajuts per a actuacions de foment de l’ús de la llengua catalana; recuperar els
drets lingüístics de les persones consumidores i usuàries, en els termes continguts en la derogada Llei 11/2001,
de 15 de juny, d’ordenació de l’activitat comercial; instar l’Estat a assegurar que els membres dels cossos i
forces de seguretat tenguin la formació adequada per assegurar els drets lingüístics dels ciutadans, i recordar
els drets i els deures lingüístics en l’àmbit del Servei de Salut. Tanmateix, alguns d’aquests plantejaments
nalment no són assumits en la Resolució que s’aprova el 28 de setembre (BOPIB núm. 123, de 15 d’octubre
de 2021). En concret, hi ha acord en reclamar més recursos per a formació en català de les persones adultes
i per ampliar els serveis d’acollida i integració de les persones nouvingudes a la llengua i la cultura pròpies;
sobre la problemàtica que se suscita davant la manca d’observança dels drets lingüístics dels ciutadans en els
espais gestionats per l’Administració perifèrica i per part de les forces i cossos de seguretat de l’Estat, s’insta
el Govern d’Espanya a formar un grup de treball; també s’insta la Delegació de Govern, Aena i Autoritat
Portuària a instal·lar cartelleria en els espais que gestionen per informar dels drets lingüístics dels ciutadans.
Maria Ballester Cardell
Crònica legislativa de les Illes Balears. Segon semestre de 2021. “Les dicultats per consensuar un model estable...”
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 176
En canvi, no hi ha acord entre els socis de govern a l’hora de referir-se al deure del personal sanitari d’entendre
els usuaris en les dues llengües. De fet, els promotors de la iniciativa mostren el seu disgust amb els grups
parlamentaris Socialista i Unidas Podemos, que no donen suport en aquest punt de la moció, en considerar
que “aquest vot negatiu ataca el dret bàsic de la població a expressar-se en la llengua pròpia en un àmbit tan
sensible com és la sanitat”.
En la Comissió d’Educació, Recerca i Cultura (Diari de Sessions de la Comissió, núm. 60, de 14 d’octubre
de 2021)2 s’aproven tres iniciatives que tenen com a l conductor la promoció i el foment de la llengua
catalana, des d’enfocaments diferents i presentades per formacions polítiques distintes. En la presentada pel
Grup Parlamentari Popular, sobre les convocatòries d’avaluació i certicació de coneixements de llengua
catalana, es demana modicar els sistemes d’avaluació amb un doble sentit: d’una banda, que es corregeixen
totes les parts de les proves (amb independència del resultat obtingut en la prova 1 i 2) i de l’altra que, en el
cas que hi hagi dues convocatòries en l’any, les puntuacions de les àrees aprovades es guardin per a la segona
convocatòria. També es demana que la conselleria competent estudiï la possibilitat de consolidar les dues
convocatòries anuals de les proves de català. Altrament, s’aprova la PNL presentada pel Grup Parlamentari
MÉS per Mallorca, relativa als drets lingüístics als espais gestionats per l’Estat, en la qual s’insta el Govern
de l’Estat a facilitar que els drets lingüístics dels ciutadans estiguin garantits en els espais gestionats per
les institucions generals en els territoris amb més d’una llengua ocial. Cal recordar que aquesta iniciativa
es va presentar a partir d’un cas de discriminació per raó de llengua que va patir un ciutadà mallorquí a
l’aeroport de Barcelona. També s’aprova la PNL relativa a polítiques a favor de la igualtat i combat de les
discriminacions lingüístiques, presentada el 27 de juliol pel Grup Parlamentari El Pi - Proposta per les Illes;
en ella s’insta el Govern que es tramitin tots els procediments administratius per garantir els drets lingüístics
dels usuaris dels serveis públics. Igualment s’insta l’executiu, abans de l’inici del curs 2022-23, a garantir els
requisits de coneixement en llengua catalana dels docents de l’Escola Superior d’Art Dramàtic de les Illes i
del Conservatori Superior de Música.
En relació amb aquest darrer punt, és important recordar que va generar una certa controvèrsia l’aprovació
de l’Ordre del conseller d’Educació i Formació Professional de 9 de juliol de 2021 de modicació de l’Ordre
del conseller d’Educació i Universitat de 8 de març de 2018 per la qual es xen les titulacions que cal tenir
per fer classes de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, a l’ensenyament reglat no universitari, se
n’estableixen les equivalències, es deneix el Pla de Formació Lingüística i Cultural (FOLC), es regulen les
condicions d’exempció de l’avaluació de la llengua catalana i literatura en ensenyaments no universitaris i es
determinen les funcions i la composició de la Comissió Tècnica d’Assessorament per a l’Ensenyament de i
en Llengua catalana (BOIB núm. 95, de 17 de juliol de 2021). La norma en qüestió implica una actualització
de la regulació implementada l’any 2018. Així, per exemple, es tracta de resoldre el greuge comparatiu que
afecta els alumnes de les Illes Balears que es formen en fora de la Universitat de les Illes Balears (UIB) quan
en els plans d’estudis que han seguit no s’incorporen continguts equivalents a la formació requerida per
exercir la docència a les Illes Balears. També es tracta d’evitar les dicultats dels professors de primària i
secundària, que han d’obtenir un segon certicat de capacitació quan passen a impartir docència en una altra
etapa o combinen diverses etapes educatives. Però la qüestió més controvertida és la inclusió d’una disposició
addicional única amb relació a la capacitació en llengua catalana dels professors als estudis d’ensenyaments
artístics superiors que s’imparteixen a les Illes Balears, que són equivalents als estudis universitaris, els quals
no estan regulats a hores d’ara. En concret, la nova disposició addicional única preveu que “el règim especíc
aplicable en matèria de capacitació en llengua catalana en la selecció del professorat d’ensenyaments artístics
superiors és el que s’estableix en els reglaments d’organització i funcionament d’aquests centres, si és el cas”.
L’Administració explica que s’ha introduït d’aquesta previsió perquè els centres superiors d’ensenyament
artístic de l’Escola Superior d’Art Dramàtic i del Conservatori Superior de Música tenen un règim diferent a la
resta d’altres centres docents i no depenen directament de la Direcció General de Personal Docent. Els sindicats
STEI-i i Alternativa es mostren crítics amb aquesta modicació i lamenten el missatge que es trasllada des
de la Conselleria de minva dels requisits de competència lingüística i de la protecció de la llengua catalana.
Per altra banda, en la Comissió d’Assumptes Institucionals i Generals (Diari de Sessions de la Comissió, núm.
63, de 20 d’octubre de 2021) es debat i s’aprova la PNL presentada pel Grups Parlamentaris MÉS per Mallorca
2 Les tres resolucions apareixen publicades en el BOPIB núm. 127, de 5 de novembre de 2021.
Maria Ballester Cardell
Crònica legislativa de les Illes Balears. Segon semestre de 2021. “Les dicultats per consensuar un model estable...”
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 177
i Mixt, relativa a drets lingüístics a l’Estat. En concret, s’insta el Govern d’Espanya a garantir el dret d’opció
lingüística en les seves relacions amb l’Administració general de l’Estat, assegurar la capacitació lingüística
dels empleats públics de l’Administració general que prestin servei en territori balear, garantir també que
els empleats atenguin el ciutadà en la llengua ocial sol·licitada i exigir responsabilitat disciplinària en cas
d’incompliment d’aquesta obligació, i, en general, complir amb les exigències dels tractats internacionals en
matèria de protecció de la diversitat lingüística i dels drets lingüístics dels ciutadans (BOPIB núm. 127, de 5
de novembre de 2021). Altrament, la Comissió rebutja la PNL formulada per MÉS per Menorca relativa a una
atenció ciutadana adequada per part de les empreses de seguretat i vigilància. Cal recordar que en la iniciativa,
que es presenta arran d’una denúncia d’un ciutadà menorquí al qual es va negar el dret a ser atès en català
per part d’un guarda de seguretat de l’Hospital Mateu Orla, es demana al Govern que s’inclogui, en l’Acord
marc per a l’homologació de serveis de vigilància i seguretat de l’Administració autonòmica i del sector públic
instrumental, com a requisit per a les empreses contractistes, l’acreditació que el personal que hi treballa de
cara al públic és competent en la llengua catalana per comprendre i atendre els ciutadans en la llengua pròpia
de les Balears. També s’insta el Govern, en relació amb la creació de l’Escola de Seguretat Pública, que prevegi
una oferta formativa “adreçada especícament al col·lectiu de treballadors de les empreses que presten serveis
de seguretat i vigilància [...] respecte als drets lingüístics dels ciutadans i gestió de la pluralitat lingüística”.
4 Presentació de la campanya “La justícia, també en català”
En la crònica del semestre anterior donàvem compte d’una sèrie d’actuacions anunciades pel President del
Tribunal de Justícia de les Illes Balears per impulsar l’ús del català amb l’objectiu de superar l’endarreriment
de la implantació de la llengua pròpia de les Illes Balears en l’Administració de justícia. D’entre aquestes
mesures, destaca la iniciativa de la Direcció General de Política Lingüística, a la qual dona suport la Sala
de Govern del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, i en la qual també participen el Col·legi
d’Advocats, el de Procuradors i la gerència territorial del Ministeri de Justícia, entre altres entitats corporatives.
Mitjançant Acord de la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial, de 21 de juliol de 2021,
s’autoritza el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears a donar suport a la iniciativa mencionada.
El 30 de setembre es presenta a la seu del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears la campanya
“La justícia, també en català”. El president de la institució incideix en tres aspectes positius que presenta
la campanya. En primer lloc, en destaca el seu caràcter inclusiu, amb el qual es tracta d’arribar a totes les
persones que es poden sentir alienes o estranyes a l’acció de la justícia pel fet de no poder emprar amb
facilitat i normalitat el català. En segon lloc, es posa el focus en l’amplitud i diversitat dels sectors implicats
i al conjunt de mesures dirigides als ciutadans i als operadors jurídics per facilitar-los eines per fer servir el
català en un àmbit –el judicial– que no sempre s’ha presentat com a propici a aquests usos. En tercer lloc, en
destaca que la iniciativa ha de contribuir a fer efectiu un dret, reconegut a la Constitució i esmentat també en
l’Estatut d’autonomia i en la Llei orgànica del poder judicial, com és el de la tutela dels drets dels ciutadans,
no només a través de les sentències, sinó mitjançant totes les resolucions que emanen de l’acció judicial. Per
acabar, conclou que “exercir un dret no pot ser un acte heroic pels ciutadans, sinó un acte de normalitat”.
D’entre les actuacions que s’han dut a terme en l’inici de la campanya destaquen la creació del web Justícia
en Català, amb la nalitat d’oferir eines als treballadors d’aquest àmbit per donar resposta a les necessitats
que puguin tenir sobre l’ús de la llengua catalana. També s’ha reeditat el Vocabulari de dret, coordinat per
Antoni Llabrés Fuster i Eva Pons Parera, editat l’any 2009 per la Universitat de Barcelona i la Universitat de
València. A més, s’han editat cartells i díptics informatius per donar a conèixer la campanya als que acudeixen
a les dependències de l’Administració de justícia i als treballadors d’aquest àmbit, i per informar dels recursos
que tenen al seu abast.
5 El foment i la promoció de la llengua catalana. Processos de formació i de capacitació
lingüística
Pel que fa als processos de capacitació lingüística, ens hem de referir a la Resolució de la directora general
de Política Lingüística de 4 de novembre de 2021 per la qual es convoquen les proves de l’any 2022 per
obtenir els certicats ocials de coneixements de llengua catalana (BOIB núm. 153, de 6 de novembre de
Maria Ballester Cardell
Crònica legislativa de les Illes Balears. Segon semestre de 2021. “Les dicultats per consensuar un model estable...”
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 178
2021). Les bases de la convocatòria estableixen que només és possible inscriure’s a un sol certicat. També
es deixa palès que, atesa la situació d’alerta sanitària, la Direcció General de Política Lingüística podrà, en
qualsevol moment, mitjançant una resolució de la directora general publicada en el BOIB, modicar les
bases de la convocatòria (incloent-hi el calendari, si les circumstàncies ho requereixen). I encara vinculada a
l’avaluació de coneixements de llengua catalana, ens podem referir a la Resolució de la directora general de
Política Lingüística de 30 de novembre de 2021 per la qual es nomenen els membres de la Comissió Tècnica
d’Avaluació de Coneixements de Català (BOIB núm. 166, de 2 de desembre de 2021).
Pel que fa a mesures de foment i promoció, cal esmentar la Resolució del conseller de Fons Europeus,
Universitat i Cultura per la qual es convoquen els ajuts destinats a actuacions de foment de l’ús de la llengua
catalana a les Illes Balears per a l’any 2021 (BOIB núm. 88, de 3 de juliol). Amb aquesta convocatòria d’ajuts
es tracta de donar suport a activitats que tenen com a nalitat la difusió i la promoció de l’ús social de la llengua
catalana entre la població general, tant l’autòctona com la nouvinguda. Altrament, amb l’objectiu de fomentar
la presència de la llengua catalana en els mitjans de comunicació social de les Illes Balears, es fa pública la
convocatòria anual d’ajuts mitjançant la Resolució del conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura per
la qual es convoquen ajuts destinats als mitjans de comunicació en llengua catalana a les Illes Balears (BOIB
núm. 104, de 5 d’agost de 2021). La novetat més destacada d’aquesta convocatòria és la creació d’una nova
línia destinada a projectes d’habilitació de l’edició en català d’una publicació en castellà. I encara ens podem
referir a la Resolució del president de l’Institut d’Estudis Baleàrics per la qual es convoquen ajudes per donar
suport a la creació dels sectors de les arts escèniques, la música, la literatura, el còmic i la il·lustració, les arts
visuals i audiovisuals de les Illes Balears per a l’any 2021, en el context de l’actual pandèmia de COVID-19
(BOIB núm. 130, de 21 de setembre de 2021).
6 Altres esdeveniments i actuacions per a la defensa, el foment i la difusió de la llengua
pròpia
L’any 2021 se celebra el vintè aniversari del Dia Europeu de les Llengües a 47 estats del continent. Gairebé
totes les institucions de les Illes han organitzat esdeveniments per commemorar aquesta efemèride. És el cas
dels consells insulars de Mallorca, Menorca i Formentera, que han volgut fer visible la celebració. També
l’Ajuntament de Palma, a través de l’àrea d’Educació i Política Lingüística, s’ha sumat a la celebració del Dia
Europeu de les Llengües per destacar la importància de l’aprenentatge de llengües i promoure la riquesa de
la diversitat lingüística i cultural d’Europa, i amb el compromís de promocionar i fomentar l’ús de la llengua
catalana. L’acte central del Dia Europeu de les Llengües a les Illes Balears, organitzat per la Direcció General
de Política Lingüística i la Direcció General de Relacions Exteriors, té lloc a Maó el dia 24 de setembre.
L’esdeveniment consisteix en una lectura de poemes en diversos idiomes, en la lectura de la declaració
d’adhesió al Dia Europeu de les Llengües de l’Ajuntament de Maó i en una conferència titulada “Hacia una
revolución multilingüe en Europa”, a càrrec del lingüista Juan Carlos Moreno Cabrera. S’ha de lamentar, com
a punt negatiu, que la manca de consens polític impedeix que, coincidint amb aquesta efemèride, el Parlament
balear aprovi una declaració institucional sobre la Carta de Drets Lingüístics.
Altrament, a les Balears, sindicats i entitats cíviques demanen a l’executiu autonòmic que faci pressió davant
el Govern central per assegurar que la futura llei audiovisual estatal respecti la diversitat idiomàtica i eviti
la vulneració dels drets lingüístics. En l’encontre entre la presidenta Armengol i el president Aragonès del
passat mes d’octubre, la cap del Govern autonòmic es mostrava conada en el fet que la “major sensibilitat”
del Govern estatal permetés un acord per assegurar la presència de les llengües minoritzades en la futura
regulació de l’audiovisual. Hom coincideix amb la importància de la transposició de la directiva europea sobre
el sector per a la defensa dels drets lingüístics. I això perquè en el marc normatiu del sector audiovisual les
llengües coocials distintes del castellà es troben encara menystingudes, i perquè la presència de les llengües
minoritzades en els mitjans audiovisuals és un símptoma de normalitat en els usos lingüístics. Per la seva
banda, Obra Cultural Balear ha participat, juntament amb altres entitats cíviques d’arreu dels territoris amb
llengua pròpia ocial, en les reunions amb parlamentaris de l’esquerra nacionalista amb representació en el
Congrés dels Diputats per reclamar una quota de continguts en llengües coocials per a les plataformes en línia.
El Govern de l’Estat al·lega la inviabilitat de la mesura a causa de limitacions de tipus jurídic contingudes a
la normativa de la Unió Europea. En canvi, s’arriba a un acord entre el Govern d’Espanya i els representants
Maria Ballester Cardell
Crònica legislativa de les Illes Balears. Segon semestre de 2021. “Les dicultats per consensuar un model estable...”
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 179
d’ERC per crear un fons que nanci part de la producció de les llengües ocials diferents al castellà. Tot això,
sense renunciar a la defensa de la diversitat i la pluralitat lingüística com a elements que enriqueixen el sector
audiovisual i contribueixen al reconeixement dels drets lingüístics.
A nals d’any l’Institut d’Estudis Autonòmics (IEA) publica un recull de legislació lingüística de les Illes
Balears, en una edició preparada per Antoni Llabrés Fuster i Maria Ballester Cardell, del Departament de
Dret Públic de la Universitat de les Illes Balears. La publicació, que consta com a número 14 de la col·lecció
“Eines” de l’IEA, conté vint-i-cinc textos legals relatius als usos institucionals i a la funció pública, i comprèn
el marc normatiu general, estatal i autonòmic.
7 Conictivitat
Les dicultats que existeixen a les Illes Balears per establir un règim jurídic, estable i de ançament, que
reguli la competència lingüística del personal que presta els seus serveis a l’àmbit de la salut, fan palesa la
complexitat de recuperar els usos del català en l’espai públic. Recentment, amb la conrmació per part del
Tribunal Suprem de la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears que anul·la el decret
que regula la capacitació lingüística en l’àmbit sanitari, assistim a una nova etapa d’aquesta controvèrsia.
És prou conegut que el Decret 24/2009, de 27 de març (que va regular per primera vegada a les Illes Balears la
competència lingüística del personal estatutari del servei de salut) va ser derogat mitjançat la Llei 9/2012, de 19
de juliol, que inclou una sèrie de mesures de retrocés de la situació de la llengua catalana a les institucions. En
la XI Legislatura (2015-2019) el Govern de coalició assumeix el compromís de restablir els usos i el prestigi
de la llengua pròpia. Amb aquest objectiu s’aprova la Llei 4/2016, de 4 d’abril, per la qual el coneixement
de català torna a considerar-se requisit per a l’accés i la promoció a la funció pública. En desplegament de la
norma s’aprova el Decret 11/2017, de 24 de març, que regula la competència lingüística a l’àmbit general de
l’Administració pública. I a l’àmbit de la salut, novament amb moltes dicultats, s’aprova el Decret 8/2018, de
23 de març, des de la consciència de la complexitat d’aquest sector, en el qual intervenen factors i agents molt
singulars. En primer lloc, perquè les dicultats en la comunicació lingüística afecten la seguretat i la qualitat
de l’atenció que reben els pacients i a la resposta que el personal sanitari pot oferir als malalts. En segon lloc,
les autoritats responsables es troben condicionades per la realitat del territori, que en el cas de les Illes Balears
està sotmesa a una forta pressió poblacional i turística. I tot això sense contraposar la competència lingüística
amb la capacitació professional i sense deixar de banda les dicultats de recuperar els usos de la llengua
pròpia en l’àmbit de la salut sense una actitud oberta i compromesa dels destinataris principals de la norma.
Tenint en compte tots aquests factors, el Decret 8/2018 xa un règim de menor exigència de coneixements de
llengua catalana als empleats del Servei de Salut en relació amb el que se demana a la resta de treballadors de
l’Administració autonòmica. A més, s’estableix una regulació especíca a l’hora de xar el procés d’acreditació
del requisit de coneixement del nivell de català corresponent a les distintes categories (art. 5.2); en concret, es
preveu que els aspirants podran presentar-se als processos selectius sense necessitat d’acreditar coneixement
de català i s’estableix una moratòria de dos anys per obtenir el títol. En el cas que no s’aporti l’acreditació,
el personal no perd la condició de funcionari, però no podrà participar en els concursos de mobilitat ni podrà
accedir per primera vegada a la carrera professional.
Dos sindicats (l’STEI i la CSIF) interposen sengles recursos contenciosos administratius envers determinats
preceptes del Decret 8/2018, bàsicament utilitzant els mateixos arguments. Tanmateix, en la demanda de
l’STEI es demana la nul·litat parcial del Decret, mentre que la CSIF pretén la nul·litat de la norma en la seva
totalitat en considerar que es produeix un vici estructural de legalitat. Les Sentències 14 i 15/2020, de 16 de
gener, de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears resolen
sengles recursos plantejats per les dues formacions sindicals. En relació amb l’ajustament del Decret 8/2018
a la disposició transitòria segona de la Llei 4/2016, la Sala diu que, una vegada determinada pel legislador
l’exigència del coneixement de la llengua catalana per a tots els empleats públics (també per al personal
estatutari i laboral del Servei de Salut), el reglament haurà de concretar-lo de forma proporcionada i adequada
al nivell d’exigència i a les funcions corresponents. I això sense entrar en contradicció amb les previsions del
legislador pel que fa a aquesta exigència i sense restringir els drets legalment reconeguts als destinataris de la
norma. La Sala considera que el vici de legalitat que pateix el Decret és estructural (“infecta la totalidad del
Maria Ballester Cardell
Crònica legislativa de les Illes Balears. Segon semestre de 2021. “Les dicultats per consensuar un model estable...”
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 180
Decreto”). Ara bé, la Sentència 14/2020 només declara la nul·litat dels articles 5, 6, 7, disposició addicional
quarta, transitòria quarta i nal segona del Decret. En canvi, la Sentència 15/2020 declara “no ser conforme
a derecho y nulo” la totalitat del Decret.
El Govern de la comunitat autònoma interposa sengles recursos de cassació enfront de les resolucions de la
Sala. Tanmateix, com ja es va comentar en la crònica del semestre anterior, mitjançant provisió de 22 d’abril
de 2021, el Tribunal Suprem (Sala Contenciosa Administrativa, Secció Primera), sense entrar en el fons de
l’assumpte, inadmet el recurs de cassació interposat en relació amb la Sentència 14/2020, de 16 de gener,
que guanya fermesa. Altrament, mitjançant provisió de 14 d’octubre de 2021 del Tribunal Suprem (Sala
Contenciosa Administrativa, Secció Primera), també ha inadmès a tràmit el recurs de cassació formulat en
relació amb la Sentència 15/2020, també de 16 de gener, que, en el procediment instat per la CSIF, declara la
nul·litat del Decret 8/2018 en el seu conjunt.
Tot i que els sindicats es feliciten per la resposta judicial, el triomf resulta especialment amarg per a la CSIF,
que veu com la seva lluita provoca una reacció diametralment oposada als seus interessos. No debades,
la nul·litat de la norma reglamentària suposa que s’ha d’aplicar la Llei 4/2016, de 6 d’abril, en els termes
de la seva disposició transitòria primera, ns que no es desenvolupi reglamentàriament l’exigència de la
competència lingüística dels empleats del Servei de Salut de les Illes Balears. En altres paraules, del requisit
rebaixat i en “diferit” que preveia el Decret, i que es podria complementar en el termini de dos anys, se passa
a l’exigència legal de l’acreditació de coneixement de la llengua sense postergació possible. De forma que
la capacitació lingüística torna a ser un requisit per presentar-se a unes oposicions o per accedir a la borsa de
treball del Servei de Salut amb els termes que marca la llei. És per això que el mateix sindicat que expressa
la seva satisfacció per la victòria judicial demana al legislador estatal i autonòmic que el coneixement de la
llengua pròpia de la comunitat autònoma només pot ser un mèrit que no resti qualitat assistencial a la sanitat
pública. Per la seva banda, VOX-Actua Baleares, que de manera continuada recorre a la instrumentalització
política de la llengua, aprota el moment per presentar una PNL davant la Comissió de Salut del Parlament
balear d’una proposició per instar el Govern de les Illes que elimini el català com a requisit d’accés per
treballar en la sanitat pública balear.
En qualsevol cas, la situació actual resulta insatisfactòria si tenim en compte que la voluntat clara del legislador
és que sigui una disposició reglamentària la que, sense contravenir les exigències legals, reguli de forma
especíca la competència lingüística dels empleats públics del Servei de Salut. Amb independència dels efectes
concrets de les distintes resolucions judicials del Tribunal Superior de Justícia i del Tribunal Suprem sobre
la norma ara anul·lada, la controvèrsia sobre el Decret 8/2018, de 23 de març, mostra, una vegada més, la
dicultat per fer efectiva la igualtat entre llengües ocials quan la iniciativa no troba el suport polític sucient
i el context polític estatal és advers.
8 Conclusions
Durant el segon semestre de l’any 2021 el règim lingüístic a l’ensenyament i els casos de dicultats en la
comunicació lingüística en l’àmbit de la sanitat han continuat monopolitzant el debat institucional i polític a la
nostra comunitat autònoma. Aquesta circumstància no ha aconseguit diluir la tensió que la qüestió lingüística
planteja en àmbits tan sensibles com els drets lingüístics, especialment en l’entorn de les institucions generals
de l’Estat radicades a les Illes Balears. S’ha de dir, però, que continuen donant-se passes per impulsar l’ús del
català per superar l’endarreriment de la implantació de la llengua pròpia de les Illes Balears en l’Administració
de justícia.
Altrament, tot i la pressió política de determinats grups parlamentaris, les formacions que donen suport al
Govern autonòmic mantenen el full de ruta xat en els Acords de Bellver, amb l’objectiu de conformar un
marc estable i de ançament per a la plena normalització lingüística. Tot i així, destaca l’interès pertinaç del
Grup Parlamentari Mixt (integrat per diputats de l’esquerra nacionalista) per reclamar al Govern encara una
major implicació en les polítiques de foment del català i en la protecció dels drets lingüístics davant un cert
estancament de la llengua catalana.
Maria Ballester Cardell
Crònica legislativa de les Illes Balears. Segon semestre de 2021. “Les dicultats per consensuar un model estable...”
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 181
Per bé que s’ha avançat en aquests darrers anys en la recuperació del marc normatiu i la presència social del
català a les Illes Balears, aquestes millores no són sucients quan encara es produeixen incidents de menyspreu
de la llengua pròpia i situacions de discriminació per motius lingüístics.
