La creació del dret davant l'aparició de l'estat modern. De la formació de l'estat als decrets de Nova Planta
| Autor | Max Turull Rubinat, Oriol Oleart, Mónica González Fernández, Alberto Capilla Jiménez |
| Páginas | 255-326 |
© Editorial UOC Capítol III. La creació del dret davant l’aparició…
255
Capítol III
La creació del dret davant l’aparició de l’estat
modern. De la formació de l’estat als decrets
de Nova Planta
1. El naixement de l’estat i de la noció
de sobirania
L’estat és un fenomen històric que es va donar a Europa cap a l’any
1500 com a nova organització política. Aquesta organització política
girava al voltant de la noció de sobirania, una nova concepció del poder.
El titular del poder en aquesta organització era el sobirà. Basat en la
nova noció de sobirania, l’estat tenia unes característiques que el van
diferenciar de les organitzacions polítiques que hem vist fins ara. Cal
tenir present que el titular de la sobirania pot ser diferent a cada època
històrica; així, a l’estat modern (del segle XVI al segle XVIII) ho era el
monarca, mentre que a partir de la Revolució Francesa ho va ser la
nació, moment a partir del qual apareix l’estat nacional.
1.1. Naixement de l’estat
1) L’estat va aparèixer com a unitat política enfront d’altres estats.
Aquest fet va comportar la progressiva aparició de les fronteres esta-
tals europees que es van consolidar als segles XVII i XVIII.
L’afirmació de la unitat dels diferents estats va ser la causa dels diversos enfron-
taments entre aquests que es van produir al llarg dels segles moderns. La lluita
entre aquestes noves entitats estatals va constituir el llarg procés cap a la fixació
© Editorial UOC Història del dret
256
de les fronteres, sovint coincidents amb els accidents naturals d’un territori i que
calia fortificar i defensar dels atacs d’altres estats.
L’afirmació del poder sobirà enfront d’un altre poder sobirà va
ser l’arrel del nou concepte de territori com a fonament dels estats
moderns. En aquest context va desaparèixer l’antiga res publica chris-
tiana, que anava dirigida per dos poders universals –el papa i l’empera-
dor– per donar lloc a l’aparició de diferents estats independents dins
els quals els diferents sobirans exercien el seu poder.
2) La unitat estatal també es va plantejar des del punt de vista
intern, és a dir, com a ens enfront de les divisions feudals i estamentals
pròpies de l’edat mitjana. La realitat estatal només es podia afirmar si
s’acabava amb les forces baixmedievals que propugnaven la disgrega-
ció i la diversitat de situacions a un mateix regne.
L’estat va ser el resultat de la lluita entre el poder que aspirava a afirmar-se sobirà
i els antics poders baixmedievals. La consolidació de l’estat va ser un llarg procés
que no sempre va culminar amb la creació d’un model ideal, on un sobirà exercia
el seu poder sobre un determinat poble a un territori determinat.
3) L’estat gira al voltant de la idea de sobirania, teoritzada per
Jean Bodin (França 1529/30-1596) a partir de l’observació del feno-
men que s’estava produint a Europa des del final de l’edat mitjana:
l’enfrontament constant entre els monarques, que tractaven d’afirmar i
delimitar el seu poder més enllà de la potestas regalis, i els estaments, que
volien impedir la igualació com a súbdits del monarca dels habitants
del regne i la consolidació d’aquest com a titular de la sobirania. Bodin
va portar a terme una teoria sobre el concepte de sobirania a la seva
obra, Els sis llibres de la República, publicada el 1583.
Els monarques van exercir el seu poder sobirà sobre un grup humà –un poble–
establert en un territori delimitat per fronteres i sotmès a la voluntat del rei. Per
tal de poder reforçar el seu poder sobirà els monarques van comptar amb un
grup social en ascens des del final de la baixa edat mitjana: el dels grans comerci-
© Editorial UOC Capítol III. La creació del dret davant l’aparició…
257
ants que, incapaços encara de participar en el poder polític i com a contrapartida
al suport donat al rei, pretenien trencar el sistema estamental ocupant el lloc
privilegiat de la noblesa.
4) L’estat és un fenomen històric que no va triomfar a tot arreu
en el mateix moment, sinó que ho va fer de manera gradual. L’estat
va substituir l’antic model d’organització política, del qual va prendre
alguns elements. El nou model polític va néixer a partir d’una nova
manera d’exercir el poder dels reis, que va ser objecte de diverses teo-
ritzacions, les quals, al mateix temps, van servir de pauta per als nous
estats.
Afirmar que l’estat és un fenomen històric significa afirmar que l’estat (nova
organització política en la qual el poder sobirà pertany a un titular, el monarca)
va néixer en un moment determinat –l’edat moderna–, en un territori concret
–Europa.
1.2. Naixement del concepte de sobirania
La noció de sobirania va ser teoritzada a partir de la constatació
als nous estats de l’assumpció per part del sobirà –del monarca– de
tasques que fins aleshores realitzaven els diversos poders medievals.
La reflexió dels teòrics a partir d’una realitat política diferent va
comportar, per tant, una nova noció que identificava l’estat amb una
construcció racional al servei de la sobirania. El nou poder havia de
governar de la millor manera els súbdits que vivien dins el territori
estatal dominat per aquest poder. Aquesta noció de sobirania té les
característiques següents:
1) La sobirania del monarca es va consolidar gràcies a una sèrie
d’atribucions que aquest va assumir de manera progressiva dins
de la nova estructura racional que era l’estat: l’exèrcit, les finances i
l’estructura econòmica de l’estat, el tràfic mercantil, la xarxa viària de
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba