La creació del dret als regnes peninsulars a l'edat mitjana. L'alta edat mitjana i el renaixement dels estudis jurídics a Bolonya. Els drets propis i el dret comú als diferents regnes hispanics
| Autor | Max Turull Rubinat, Oriol Oleart, Mónica González Fernández, Alberto Capilla Jiménez |
| Páginas | 77-254 |
© Editorial UOC Capítol II. La creació del dret als regnes peninsulars…
77
Capítol II
La creació del dret als regnes peninsulars
a l’edat mitjana. L’alta edat mitjana i el
renaixement dels estudis jurídics a Bolonya.
Els drets propis i el dret comú als diferents
regnes hispanics
1. La creació del dret a l’alta edat mitjana
Convencionalment podem qualificar d’alta edat mitjana aquell període que
s’estén des de la fi del món antic, bé sigui la caiguda de l’Imperi Romà d’Oc-
cident el 476, bé sigui, a la península Ibèrica, la desaparició de la monarquia
visigoda el 711, fins l’any 1200, o sigui, el segle XIII. La baixa edat mitjana
abraçaria el període que va del segle XIII al XV, amb la caiguda de Constanti-
noble a mans dels turcs el 1453 i el descobriment d’Amèrica el 1492.
La invasió musulmana de la península Ibèrica entre els anys 711 i
716 va comportar la desaparició de l’organització política visigo-
da. Amb l’assentament musulmà va desaparèixer el regne visigot i la
monarquia visigoda, però no va passar el mateix amb l’ordenament
jurídic llegat pels visigots. Els musulmans, que identifiquen religió i
dret en un mateix text, l’Alcorà, van permetre que els cristians –els
quals, com ells, tenien un llibre sagrat, la Bíblia– mantinguessin la
seva pròpia religió i que continuessin també amb el seu propi dret.
El dret d’aquests cristians peninsulars era, com hem vist en la lliçó
anterior, el Liber Iudiciorum.
En aquells moments, la península va estar ocupada per berebers
i àrabs –que van controlar la major part de l’antic regne visigot– i
per cristians, als quals podem trobar en tres situacions diferents: a)
aquells cristians que vivien sota domini musulmà –a Al-Andalus–, dits
© Editorial UOC Història del dret
78
mossàrabs; b) aquells que vivien al nord de la Península, en territoris
no controlats pels musulmans, i c) aquells altres que vivien a l’est de
l’eix Llobregat-Cardener-serra de Boumort i que serien incorporats
a l’Imperi Carolingi sota el nom de Marca Hispànica. Tots ells vivien,
independentment de la situació política en què es trobessin, d’acord
amb la tradició jurídica visigoda heretada en el Liber.
Figura 5. Expansió de l’islam
Font: Mestre i Campi, J. (1998). Atles de la Reconquesta (pàg. 8-9). Barcelona: Edicions 62.
A partir de mitjan segle IX en endavant es va accelerar l’emigra-
ció de mossàrabs cap al nord, cap a territoris cristians, i a poc a poc
a Al-Andalus acabarien vivint només musulmans i al nord només
cristians.
El dret musulmà no va ser aplicat entre els cristians a l’edat mitjana, i a
més tampoc no els va influir de manera significativa; l’actual dret espanyol
© Editorial UOC Capítol II. La creació del dret als regnes peninsulars…
79
clos dins de les codificacions no és hereu, en res, del dret musulmà. I com
que el nostre objecte d’estudi en aquest curs no és el dels drets que un
dia o altre van ser aplicats en territori peninsular, sinó que pretenem de
comprendre la formació de l’actual ordenament jurídic, no estudiarem el
dret musulmà.
A banda de la situació política creada a la península Ibèrica
amb la desaparició del regne visigot i la invasió musulmana, durant
aquesta època que qualifiquem d’alta edat mitjana es va obrir pas,
a tot occident, una nova concepció del dret que, hereva del baix
Imperi Romà a occident, s’hi allunyava progressivament. Ens referi-
rem primer a les noves idees polítiques i jurídiques que es van obrir
pas per Europa i després a les característiques i l’evolució de l’orde-
nament jurídic peninsular.
1.1. La res publica christiana
Amb la cristianització de l’Imperi Romà a finals del segle IV i
amb la conversió al catolicisme dels regnes germànics, s’havia iniciat
el camí cap a la confusió dels objectius propis del poder polític amb
els de l’Església.
1.1.1. La formació de la res publica christiana
El primer pas d’aquesta doctrina política, la qual seria coneguda
com agustinisme polític, el va donar Agustí d’Hipona. Plantejava que
el món natural, terrenal o temporal havia d’estar sotmès al món
sobrenatural, ja que aquesta era l’única realitat i l’única veritat. En
conseqüència, qualsevol poder dels homes procedia, en última ins-
tància, de Déu. Però mentre l’Imperi Romà subsistia com a organit-
zació política, la doctrina d’Agustí d’Hipona no tingué efectes pràc-
tics perquè l’Imperi mantenia uns objectius específics diferenciables
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba