STSJ Cataluña 1079/2016, 17 de Febrero de 2016

PonenteMIQUEL ANGEL FALGUERA BARO
ECLIES:TSJCAT:2016:521
Número de Recurso64/2016
ProcedimientoRECURSO DE SUPLICACIÓN
Número de Resolución1079/2016
Fecha de Resolución17 de Febrero de 2016
EmisorSala de lo Social

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

EL

Recurs de Suplicació: 64/2016

IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL·LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 17 de febrer de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1079/2016

En el recurs de suplicació interposat per Fondo de Garantia Salarial a la sentència del Jutjat Social 32 Barcelona de data 13 de juliol de 2015, dictada en el procediment núm. 1232/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Gaspar i Terramovil, S.L., ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

ANTECEDENTS DE FET

Primer

En data 23 de desembre de 2014, va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre fogasa, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 13 de juliol de 2015, que contenia la decisió següent:

Estimar la demanda interpuesta por D. Gaspar contra el Fondo de Garantía Salarial, condenando a dicho Fondo de Garantía Salarial a abonar al demandante por las diferencias reclamadas en la demanda el importe de 3.590,14 €, con las demás consecuencias legalmente procedentes, absolviendo a la empresa demandada.

Segon

En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

" Primero.- El actor acredita frente a la empresa Terramóvil, S.L. una antigüedad de 06/05/1991, categoría de oficial 1ª construcción y un salario mensual de 2.551,24 euros, con inclusión de la prorrata de pagas extras, siendo amortizado su puesto de trabajo mediante carta de 05/01/2011 y efectos de 21/01/2011 en que se procede a la rescisión de su contrato de trabajo basado en causas objetivas, al amparo de lo dispuesto en el art. 52.c ) ET, sin que conste se impugnara tal extinción, y donde se fijó la indemnización de 33491€ correspondientes a veinte días por año trabajado. Segundo.- Habiendo incumplido la empresa demandada el pago del 60 % de dicho importe por valor de

20.094,78 €, se interpuso demanda en su reclamación, dictándose sentencia por este Juzgado de lo Social con fecha 19/12/2012 por la que se condenaba a la empresa a satisfacer al actor la suma dicha de 20.094,78 €, correspondiente al 60 % de la indemnización total reconocida en su día en la carta de despido.

Tercero

Que por escrito de 14/11/2013 se instó la ejecución de la referida sentencia, siendo dictado Auto del Juzgado Social 23 de Barcelona, especial de ejecuciones, de fecha 12/12/2013, por el que se acordaba dictar orden general de ejecución y su despacho por ese título ejecutivo, y por Decreto de la misma fecha se procedió a declarar a la parte ejecutada Terramóvil, S.L., en situación de insolvencia total, con carácter provisional.

Cuarto

Que solicitado el correspondiente importe al FOGASA se dictó resolución en fecha 28/11/2014 por el que se reconoce al actor por los conceptos transcritos el importe de 7.397,57 €, siendo así que este estima ha de ser, con los topes legales, el de 10.969,80 €, por lo que ahora reclama una diferencia de 3.590,23

€, y siendo de 50,09 € diarios el módulo para el cálculo reconocido en la resolución."

Tercer

Contra aquesta sentència la part demandada FOGASA va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i la part actora el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

FONAMENTS DE DRET

ÚNIC.- A través d'un sol motiu de suplicació, articulat per la via de la lletra c) de l'article 193 LRJS, denuncia el FOGASA l'incompliment d'allò previst a l' article 19.3 RD 505/1985, en relació a les sentències que esmenta. Val a dir respecte els pronunciaments judicials referits que, atès que no són dictats pel TS no són jurisprudència, ex art. 1.6 CC, pel que resulten ineficaços a efectes de suplicació; i que la STS UD que s'invoca no entra en el fons de l'assumpte per falta de contradicció.

Cal indicar que el problema subjacent en la present litis és, succintament narrat, el següent: l'actor, que prestava serveis en una empresa de menys de vint-i-cinc treballadors fou acomiadat, percebent el pagament del FOGASA en règim de responsabilitat directa del quaranta per cent de la indemnització a raó d'un màxim del triple de salari mínim interprofessional, tal i com aleshores prescrivia la Llei. Posteriorment, després de la declaració d'insolvència, el treballador sol licità el pagament del seixanta per cent restant en règim de responsabilitat subsidiària, operant a l'interí la modificació del llindar del règim del màxim de garantia experimentat en el nostre marc normatiu arran el RDL 20/2012 -per tant, amb un topall màxim del doble del salari mínim interprofessional-. Aplicant allò establert a l' article 19.3 RD 505/1985 que ara s'invoca (per tant, que "en el cas que els treballadors perceptors d'aquestes prestacions sol licitin [després de cobrar el quaranta per cent en règim de responsabilitat directa] del Fons de Garantia Salarial l'abonament de la part d'indemnització no satisfeta per l'empresari, per trobar- se aquest en situació d'insolvència, suspensió de pagaments, fallida o concurs de creditors, el límit de la prestació indemnitzatòria a càrrec del Fons es reduirà en la quantitat ja percebuda per aquells" ) el FOGASA procedí no únicament a aplicar al seixanta per cent el nou topall del doble del SMI a la resta de la indemnització -en una lògica aquesta validada per la Sala per pronunciaments anteriors- sinó a descomptar el percebut en règim de responsabilitat directa en relació al màxim de la indemnització calculada a raó del nou límit màxim.

Aquesta qüestió ha estat abordada per Sala General d' aquest Tribunal en la nostra Sentència 7314/2015, de 9 de desembre, en la que afirmàvem:

"SEGUNDO.- Contra la sentencia de instancia, el Fondo de Garantía Salarial interpone el presente recurso de suplicación, en un único motivo, con amparo procesal en el apartado c) del artículo 193 de la Ley Reguladora de la Jurisdicción Social, mediante el que la parte recurrente denuncia la infracción del artículo 33 del Estatuto de los Trabajadores, citando la Sentencia del Tribunal Supremo de 18 de noviembre de 2.006 (2005), y la de un Tribunal Superior de Justicia, que no constituye jurisprudencia a los efectos de articular el motivo del recurso. Lo que alega la parte recurrente es que, en estos casos, no estamos ante dos indemnizaciones diferentes, una del 40 por 100 y otra del 60 por 100, sino de una indemnización única, por lo que para el reconocimiento del 60 por 100 debe descontarse la cantidad ya percibida correspondiente al 40 por 100, contrariamente a la tesis mantenida por la parte demandante que basa su argumentación en la existencia de dos indemnizaciones independientes. Lo que viene a plantearse en el escrito de impugnación del recurso es que cuando se produce un cambio normativo que...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR