STSJ Cataluña 3/2010, 14 de Enero de 2010
| Ponente | JOSE FRANCISCO VALLS GOMBAU |
| ECLI | ES:TSJCAT:2010:331 |
| Número de Recurso | 115/2009 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 3/2010 |
| Fecha de Resolución | 14 de Enero de 2010 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
Recurs de cassació i extraordinari per infracció processal núm. 115/2009
SENTÈNCIA núm. 3
Presidenta:
Excma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués
Magistrats:
Il·lm. Sr. José Francisco Valls Gombau
Il·lm. Sr. Enric Anglada i Fors
Barcelona, 14 de gener de 2010
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats que damunt s'esmenten, ha vist el recurs de cassació i extraordinari per infracció processal núm. 115/2009 contra la Sentència dictada en grau d'apel·lació per la Secció 1a de l'Audiència Provincial de Barcelona, en el rotllo d'apel·lació núm. 757/2007 com a conseqüència de les actuacions de judici ordinari núm. 564/2006, seguides davant el Jutjat de Primera Instància núm. 7 de Vilanova i la Geltrú. El CLUB DE GOLF TERRAMAR ha interposat aquests recursos, representat pel procurador Sr. Ivo Ranera Cahis i defensat pel lletrat Sr. Jordi Calvo Costa. La part objecte de recurs és el CÀMPING EL GARROFER SLU, representat per la procuradora Sra. Laura Espada Losada i defensat per la lletrada Sra. Beatriz M. Mouriño García.
ANTECEDENTS DE FET
La procuradora dels tribunals, Sra. Ma Teresa Mansilla Robert, va actuar en representació del Càmping El Garrofer SLU i va formular la demanda de judici ordinari núm. 564/06 en el Jutjat de Primera Instància núm. 7 de Vilanova i la Geltrú. Seguida la tramitació legal, el Jutjat indicat va dictar Sentència amb data 3 de maig de 2007, la part dispositiva de la qual diu el següent: "ESTIMO la demanda interpuesta por el/la PROCURADOR/A SR/A. Mansilla en representación de CAMPING EL GARROFER S.L.U. y asistido en calidad de LETRADO/A por el/la Sr/a. Monriño contra CLUB DE GOLF TERRAMAR representado por el/la PROCURADOR/A SR/A Grech y asistido/a por el/la LETRADO/A SR/A. Serrano y por ello,
CONDENO a CLUB DE GOLF TERRAMAR a instalar en su finca a lo largo del perímetro que linda con el camino que la separa de la finca de la parte demandante vallas de 20 metros hasta donde la distancia entre el tee de salida y eje del camino alcance los 70 metros. Desde los 70 metros a los 220 metros de distancia la valla ascenderá a 40 metros de altura y desde los 220 metros hasta los 300 metros de distancia o en su caso hasta el final del lindero, volverá a ser de 20 metros. ALTERNATIVAMENTE y para el supuesto de que no sea técnica o jurídicamente posible la instalación de dichas vallas o para el supuesto de que dicha medida resulte económicamente menos aceptable para el propio demandado CONDENO a CLUB DE GOLF TERRAMAR a modificar el trazado del hoyo Nº 11, convirtiendo en un par tres, adelantando el tee de salida 150 metros, elección que deberá efectuarse en ejecución de sentencia.
CONDENO a CLUB DE GOLF TERRAMAR a pagar las costas procesales causadas".
La part demandada va interposar un recurs d'apel·lació contra la Sentència esmentada, el qual es va admetre i es va substanciar en la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència en data 3 de març de 2009, amb la part dispositiva següent:
"Estimamos la petición subsidiaria contenida en el recurso de apelación interpuesto por la representación procesal de Club de Golf Terramar contra la sentencia de 3 de mayo de 2007 dictada por el Sr. Juez del juzgado de primera instancia número 7 de Vilanova i la Geltrú que modificamos en el sentido de condenar a la entidad Club de Golf Terramar a la construcción, en el término de tres meses, de las vallas protectoras que resulta del informe técnico que obra a los folios 537 al 568 de las actuaciones, siendo de cargo de la referida demandada el pago de las costas de la instancia y sin hacer expresa condena en las de esta alzada".
El procurador Sr. Ivo Ranera Cahis, en representació del Club de Golf Terramar, va interposar un recurs de cassació i extraordinari per infracció processal contra dita Sentència, que per interlocutòria d'aquesta Sala, de data 14 d'octubre de 2009, es va admetre a tràmit. Se'n va fer el trasllat a la part contra la qual es recorre i personada per tal que formalitzés la seva oposició per escrit en el termini de vint dies.
Per provisió de data 30 de novembre de 2009, es va tenir per formulada l'oposició al recurs de cassació i, d'acord amb l' art. 485 de la Llei d'enjudiciament civil, es va assenyalar data per a la votació i decisió, que ha tingut lloc el dia 7 de gener de 2010.
Hi ha estat ponent l'Il·lm. Sr. José Francisco Valls Gombau.
FONAMENTS DE DRET
Plantejament del litigi.
1r/ El Càmping "El Garrofer" -actor- dedueix una demanda contra el Club de Golf Terramar, en què insta el cessament immediat del que denomina com a immissions procedents de les pilotes de golf que cauen en la seva propietat des del forat núm. 11 del camp de golf de la demandada, llançades per golfistes que practiquen dit esport en les seves instal·lacions, a l'efecte del qual sol·licita que: (a) Es declari que el demandant no ha de suportar les pertorbacions produïdes des de l'entitat veïna, i (b) que es condemni el Club de Golf Terramar a tancar el forat núm. 11 o, subsidiàriament, a modificar el traçat del camp i, en particular, la ubicació del forat esmentat. En els fonaments de dret s'al·leguen els art. 554. 4 i 546.6 del Codi civil de Catalunya (d'ara endavant, CCCat), relativa a l'exercici de l'acció negatòria i a la seva legitimació.
2n/ En la contestació a la demanda es nega l'existència d'immissions i la improcedència de l'acció exercida i, entre d'altres extrems, en síntesi, en el seu fet setè s'assenyala que la instal·lació de tanques protectores és la mesura tècnicament possible i econòmicament més raonable per evitar la caiguda de pilotes de golf provinents del forat 11 del Club de Golf Terramar al Càmping "El Garrofer ".
3r/ La Sentència d'instància estima la demanda i condemna la demandada a instal·lar unes tanques i, subsidiàriament, cas de no ser possible tècnicament en l'altitud i longitud que ressenya, que es modifiqui el traçat del forat núm. 11. Als efectes d'aquest recurs, resulta rellevant que en l'apel·lació deduïda pel Club de Golf Terramar se sol·liciti que "[...] para el supuesto de que la Sala considere que la sentencia recurrida no incurre en incongruencia extra petita y que procede determinar las medidas correctoras para atenuar los daños de una posible inmisión legítima de bolas de golf por parte de mi cliente... (se) concrete que las únicas medidas técnicamente posibles y económicamente razonables pasarían por la instalación de las vallas descritas en el informe pericial de la empresa "Green Project" aportado por esta parte[...]".
La Sentència dictada per la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Barcelona estima, d'una banda, que no es tracta d'immissions ni tampoc que sigui procedent l'acció negatòria deduïda, però qualifica els fets com a una infracció de l' art. 1910 Codi civil (d'ara endavant, CC) i, sobre la qüestió com s'han d'evitar els danys, accepta la petició subsidiària instada per la recurrent i condemna la demandada a la instal·lació de les tanques descrites en el projecte de l'empresa "Green Project", que resulta ser l'informe pericial presentat pel Club de Golf Terramar.
4t/ La demandada interposa un recurs extraordinari d'infracció processal per infracció de l' art. 218.1.2 LEC, sobre congruència de les sentències, i un recurs de cassació per dos motius, el primer, per vulneració de l' art. 1910 CC i, el segon, per infracció dels art. 546.13 i 546.14 del CCCat .
Recurs extraordinari d'infracció processal: Incongruència extra pètita .
-
- El recurrent fonamenta la incongruència que troba la seva empara en l' art. 469.1.2 LEC, en relació amb l' art. 218.1 LEC, en: (a) S'ha produït una modificació de la causa petendi, atès que s'ha condemnat a la instal·lació d'unes tanques protectores no sol·licitades en la pètita de la demanda, i (b) S'ha realitzat una modificació substancial de l'acció exercida perquè s'ha resolt el conflicte conforme a una acció de reclamació per danys de l' art. 1910 CC no deduïda per l'actora.
-
- L'acció afirmada en un procés s'identifica amb la conjunció de tres elements: els subjectes, el petitum (el que es demana), i la raó petitòria (raó per la qual es demana) que conformen el que es denomina com identitats processals de l'acció. El recurrent afirma que s'ha alterat el petitum, ja que la col·locació de les tanques no va ser sol·licitada en la demanda. Recordem que es demanava la supressió o modificació del forat núm. 11 del camp de golf. I la raó petitòria, d'altra banda, és identificada en la demanda mitjançant l'exercici d'una acció negatòria per immissions que s'ha qualificat per l'Audiència Provincial d'acte il·lícit extracontractual tipificat en l' art. 1910 CC . Per tant, hem de resoldre si les citades modificacions en el petitum i la raó petitòria constitueixen, en el cas examinat, una incongruència extra pètita .
-
- El petitum es correspon amb la sol·licitud d'una actuació jurisdiccional que, conforme al que disposa l' art. 5 LEC, pot ser la condemna a una determinada prestació, la declaració de l'existència de drets o situacions jurídiques, o bé la constitució, modificació o extinció d'aquesta última, el que ha de valorar-se conjuntament amb la pretensió concreta deduïda que no era només la declaració que no ha de suportar les immissions, sinó una condemna a modificar el traçat del camp de golf o bé a suprimir el forat núm. 11; cosa que la Sentència objecte de recurs interpreta d'una manera no estrictament literal, ja que ho entén en el sentit que, atès que és tècnicament viable i econòmicament menys perjudicial per al demandat la col·locació de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
Inmisiones en Cataluña
... ... en el caso de las inmisiones), tal y como refleja la STSJ de Cataluña de 9 de diciembre de 2002. [j 3] No ... La Sentencia del Tribunal Supremo de 12 de enero de 2011 [j 4] considera que no es daño que deba ser ... Así, la STSJ de Cataluña de fecha 14 de enero de 2010 [j 5] dice que las inmisiones no ... ...
-
SAP Barcelona 649/2011, 22 de Diciembre de 2011
...de 10 de mayo, del Libro Quinto del Código Civil de Cataluña, relativo a los Derechos Reales, dice la Sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de fecha 14 de enero de 2010, que "la doctrina y jurisprudencia han venido definiendo las inmisiones al amparo de la anterior normati......
-
SAP Tarragona, 11 de Marzo de 2014
...del artículo 1.902 del Código Civil (v. folio 7), sin que ello suponga un cambio en la acción (v. en este sentido, Sentencia del TSJ de Cataluña de 14-enero-2010, ROJ: STSJ CAT 331/2010 : "s'assenyala en el recurs que s'ha produït un canvi de punt de vista jurídic, és a dir, de l'acció nega......
-
SAP Barcelona 467/2018, 1 de Junio de 2018
...demandados no tienen construido desde su finca un muro que le impida el acceso desde su finca " La Sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de fecha 14 de enero de 2010 (ROJ: STSJCAT 331/2010 ) dice lo "La doctrina y jurisprudencia han venido definiendo las inmisiones al ampa......
-
STSJ Cataluña 50/2014, 14 de Julio de 2014
...de 3 nov . FD2 592/2010 de 8 oct. FD3 , 750/2010 de 15 nov. FD2 y 717/2010 de 11 nov . FD9) y de esta Sala Civil y Penal (STSJ Cataluña 3/2010 de 14 ene . FD2) relativa a la llamada "teoría de sustanciación"-, no se produce alteración de la causa de pedir cuando la modificación no incide en......