Sexe, gènere i planificació lingüística: el trencament de la CUP
| Autor | Mireia Tomàs - Carme Bach |
| Cargo | Professora de Llengua catalana - Graduada en llengües aplicades per la Universitat Pompeu Fabra |
| Páginas | 145-166 |
SEXE, GÈNERE I PLANIFICACIÓ LINGÜÍSTICA: EL TRENCAMENT DE LA CUP1
Carme Bach*
Mireia Tomàs**
Resum
En els darrers anys, el llenguatge no sexista s’ha fet un lloc en els discursos dels partits polítics. Sens dubte, la CUP
(Candidatura d’Unitat Popular) és qui ha trencat més esquemes, amb relació al tractament del gènere. En el seu discurs
s’observa l’ús de noms col·lectius, desdoblament i femení genèric amb l’objectiu de fer reexionar i fer canviar la
societat. En aquest article tenim l’objectiu d’investigar de manera exhaustiva els canvis que la CUP ha introduït al seu
llenguatge en relació amb el gènere, els motius que hi ha darrere dels criteris de gènere aplicats i, nalment, la coherència
del seu discurs no sexista. Per a l’anàlisi, hem recollit un corpus que inclou tant textos escrits (programes electorals,
cartells publicitaris i piulades fetes per la CUP) com orals (intervencions al Parlament i intervencions públiques). Pel
que fa als resultats, hem observat que l’ús d’un llenguatge no sexista es deu exclusivament a criteris ideològics i que
no hi ha uns criteris lingüístics que se segueixin de forma sistemàtica. També hem observat diferències d’ús d’aquest
llenguatge segons el gènere textual estudiat, la intenció del text, la paraula escollida o el membre de la candidatura que
emet el discurs.
Paraules clau: Gènere; sexe; llenguatge no sexista; discurs polític; planicació lingüística.
SEX, GENDER AND LANGUAGE PLANNING: THE BREAK MADE BY THE POLITICAL
PARTY CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR (CUP)
Abstract
In recent years, non-sexist language has cut out a place for itself in the rhetoric of the political parties. Without question,
the CUP is the party that has gone the furthest in terms of breaking the mould as to how gender is treated. In its
discourse, we see the use of collective nouns, split nouns and the female generic form with the aim of providing food for
thought and changing society. In this article, we comprehensively investigate the changes that the CUP has introduced
into its language in relation to gender, the reasons behind the gender criteria applied and, nally, the coherence of its
non-sexist discourse. For this analysis, we gathered a collection of materials that included both written texts (electoral
programmes, advertising posters and tweets from the CUP) and oral statements (interventions in the Parliament and
public statements). As far as the results are concerned, we observed that the use of non-sexist language is exclusively
due to ideological reasons, with no linguistic criteria followed systematically. We also observed differences in the use
of this language according to the textual gender studied, the intention of the text, the word chosen or the member of the
party making the speech or statement.
Keywords: Gender; sex; non-sexist language; political discourse; language planning.
1 Aquest treball s’ha realitzat gràcies al nançament dels projectes Identitats i cultures digitals en l’educació lingüística (ICUDEL),
(EDU2014-57677- C2-1- R), i Gr@el (Grup de recerca en aprenentatge i ensenyament de llengües), subvencionat pel govern català
(AGAUR, 2014SGR 1042-F).
* Carme Bach, professora de Llengua catalana, Llengua en entorns socials i també de Lingüística Textual al Màster d’Estudis del
discurs del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra, carme.bach@upf.edu
** Mireia Tomàs, graduada en llengües aplicades per la Universitat Pompeu Fabra, és professora auxiliar de conversa del Ministeri
d’Educació Cultura i Esport a França, mireia.tomasguix@gmail.com
Article rebut el 23.01.2017. Avaluació cega: 18.04.2017. Data d’acceptació de la versió nal: 09.05.2017
Citació recomanada: Bach, Carme; Tomàs, Mireia «Sexe, gènere i planicació lingüística: el trencament de la CUP», Revista de
Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 67, 2017, pàg. 145-167, DOI 10.2436/rld.i67.2017.2913.
Carme Bach; Mireia Tomàs
Sexe, gènere i planicació lingüística: el trencament de la CUP
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 67, 2017 146
Sumari
1 Introducció
2 Objectius i hipòtesis del treball
3 Llengua, planicació lingüística i anàlisi crítica del discurs
4 Metodologia d'anàlisi
5 Anàlisi
5.1 Programes electorals
5.2 Cartells publicitaris
5.3 Piulades
5.4 Discursos públics
6 Conclusions
7 Referències bibliogràques
8 Referències del corpus utilitzades
8.1. Programes electorals
8.2 Intervencions analitzades
Carme Bach; Mireia Tomàs
Sexe, gènere i planicació lingüística: el trencament de la CUP
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 67, 2017 147
1 Introducció
Ja fa uns quants anys que és habitual trobar en els textos públics escrits en llengua catalana l’aplicació de
criteris considerats no sexistes en diversos àmbits, fet que ha derivat en un debat cada vegada més intens a
la societat. Un dels àmbits en què es pot veure més clarament aquest ús discursiu és la política, especialment
en partits d’esquerra. La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) és un dels partits polítics que ha trencat més
esquemes amb relació al tractament de gènere. L’auge de la CUP i l’entrada d’Anna Gabriel com a diputada
al Parlament de Catalunya han revifat el debat amb relació al lligam entre gènere i sexe i la seva representació
lingüística. Així doncs, hem cregut interessant investigar el tractament de gènere que fa la CUP, el motiu de
les seves tries lingüístiques i la coherència del seu discurs.
2 Objectius i hipòtesis del treball
Els objectius d’aquest treball són tres:
a) Observar com la CUP usa el gènere en els seus textos;
b) Indagar els motius que hi ha darrere dels criteris de gènere aplicats en el discurs de la CUP, i
c) Analitzar la coherència en el tractament no sexista del llenguatge del discurs dels membres de la CUP.
Les hipòtesis de partida són dues:
1) El discurs de gènere de la CUP es basa estrictament en criteris ideològics.
2) No hi ha gaire coherència en el discurs de la CUP, entre els discursos de diversos membres de la CUP ni
en els diferents gèneres textuals analitzats.
3 Llengua, planicació lingüística i anàlisi crítica del discurs
La consulta de l’entrada gènere al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2)
palesa que encara ara per ara hi ha una certa confusió entre el terme gènere i el terme sexe a la societat, tal
com sembla deixar entreveure l’accepció 6 que reproduïm tot seguit:
«6 1 m. [FL] Categoria gramatical que en algunes llengües dona lloc a la distribució dels substantius en
classes nominals, en funció d’un cert nombre de propietats formals que es manifesten per mitjà d’axos
exius, de la concordança amb l’adjectiu o de la referència pronominal.
6 2 [FL] gènere ambigu Gènere atribuït per la gramàtica tradicional als noms de cosa que hom pot usar
indistintament en gènere masculí i femení.
6 3 [FL] gènere femení Gènere aplicat a mots que designen éssers que tenen sexe femení o a d’altres que hi
són assimilables per la terminació o per l’ús.
6 4 [FL] gènere masculí Gènere aplicat a mots que designen éssers que tenen sexe masculí o a d’altres que
hi són assimilables per la terminació o per l’ús.
6 5 [FL] gènere neutre En llengües amb triple oposició de gènere, gènere aplicat a mots que designen entitats
inanimades o a d’altres que hi són assimilables per la terminació o per l’ús.»
Com es pot veure, l’accepció 6.1 parla del gènere com a qualitat gramatical, però tant les accepcions 6.3 com
6.4 parlen de gènere bàsicament referint-se al sexe femení i masculí, respectivament, tot i que s’indica que
hi ha altres mots que poden ser assimilables a aquestes accepcions per la seva terminació o per l’ús. Aquesta
confusió fa que es barregin sovint fenòmens com el sexe i el gènere gramatical. Junyent assenyala que:
«Quan es tracta de les relacions entre dones i llengua ens estem referint a una sèrie de fenòmens de naturalesa
molt diversa. El fet que la major part d’aquests fenòmens s’englobi en la categoria de gènere ha contribuït
a crear una gran confusió que es manifesta, sobretot, en l’anomenada llengua no sexista (i encara més
Carme Bach; Mireia Tomàs
Sexe, gènere i planicació lingüística: el trencament de la CUP
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 67, 2017 148
freqüentment, llenguatge no sexista» (2013: 143).
Gramaticalment parlant, el masculí genèric es considera el gènere no marcat en català i, com clarament
destaca Bibiloni (2009), això no vol dir que se subordini el gènere masculí al femení sinó que:
«En rigor, no és una forma masculina sinó una forma sense cap marca de gènere. L’error és creure que aquest
sistema subsumeix el femení dins el masculí i crea una dependència de la dona vers l’home. Aquest sistema
no inclou el femení dins el masculí, ni subordina un a l’altre: únicament dota el femení d'uns identicadors
formals que nega al masculí, i encarrega al context la funció de destriar si un element no marcat es refereix
a mascles o a mascles i femelles».
De fet, segons Tolchinsky (2013: 173) «relacionar les marques de gènere amb el sexe portaria a suposar que
els parlants de llengües que no marquen gramaticalment el gènere són menys discriminadors, més igualitaris
que aquells que han tingut la desgràcia de créixer en una llengua exiva».
Els inicis del moviment de la feminització del discurs remunten a la lingüística nord-americana dels anys
70 i 80 i, de fet, no és ns al 1973, que apareix el primer article en què es polemitza sobre el tractament
lingüístic de les dones (Lakoff, 1973). Però, sobretot, van ser Miller i Swift (1976 i 1980) les qui van liderar
l’ús no sexista de l’anglès amb la publicació d’articles i llibres com ara Word and Women (1976) o el manual
The Handbook of Nonsexist Writting (1980), en què denuncien, entre altres coses, l’ús sexista del pronom
masculí he per referir-se a ambdós sexes. El llenguatge no sexista es va provar de calcar en català i això va
causar alguns problemes en alguns casos, tal com explica Margarida Sanjaume amb relació a la planicació
lingüística per a un ús no sexista de la llengua en l’àmbit del Parlament de Catalunya i més endavant, exposa
la solució que es va trobar a aquest problema:
«El 1996 els Serveis Lingüístics van tornar a elaborar una segona proposta de criteris, revisats i modicats,
vista l’experiència d’aplicació dels anteriors. Per exemple, la pràctica havia demostrat que el desdoblament
de substantius, articles, adjectius i pronoms feia molt feixuga, si no impossible, la lectura i comprensió
del text legislatiu, la qual cosa anava en detriment dels principis normatius i, en denitiva, de la seguretat
jurídica.» (2013: 89).
«El 1999 es va fer una tercera versió dels criteris, que són els que actualment s’apliquen regularment, amb
aquesta diferència respecte als del 96: en el cas que no sigui possible emprar substantius col·lectius o termes
epicens, cal entendre el plural masculí com a terme genèric, referit tant a dones com a homes.» (2013: 91-92)
També amb relació a la planicació lingüística, la Guia d’usos no sexistes de la llengua en els textos de
l’Administració de la Generalitat de Catalunya (2010) indica que una de les estratègies de visibilització de les
dones que es pot utilitzar en el discurs és el desdoblament o duplicació, sobretot en les referències genèriques
a professions, ocis, càrrecs o funcions, particularment en singular. Aquest ús és el que, normalment, fan
servir els partits polítics a l’inici del seu discurs i que, d’alguna manera, ja ha quedat com una expressió
xada en l’imaginari de molts parlants. De totes maneres, Nogué (2013: 226) observa que el fet que en
un mateix text coexisteixin formes de masculí genèric i de desdoblament —cosa que marca com a poc
coherent—, permetria distingir dos tipus de col·lectius diferenciats: el de les persones que formen part del
propi grup (endogrup), que es presentarien desdoblades, i el de les que no en formen part (exogrup), que
s’introduirien en masculí genèric.
Per visibilitzar el paper de les dones en la societat també s’usa el femení genèric —ho veurem força en
l’anàlisi del discurs de la CUP— per referir-se a persones dels dos sexes. Finalment, l’ús dels noms col·lectius
és possiblement el criteri menys problemàtic dels que s’utilitzen.
Dit tot això, si tenim en compte que el discurs esdevé un reex de la realitat, és a dir, de la societat en què
vivim, podem veure que al llarg de la història, cada llengua ha anat evolucionant en consonància amb la
societat en què es trobava. És sabut que les societats sempre les lideren els grups poderosos, culturalment,
econòmicament o políticament, segons l’època, i no pas els més dèbils. De fet, per això, l’Anàlisi Crítica
del Discurs (ACD), amb autors com Van Dijk (2005) i Wodak i Meyer (2009), entre d’altres, considera el
discurs com un instrument d’acció social amb una gran força transformadora, que pot esdevenir un element
de solidaritat amb els desafavorits, en el nostre cas, les dones i la seva visibilització:
Carme Bach; Mireia Tomàs
Sexe, gènere i planicació lingüística: el trencament de la CUP
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 67, 2017 149
«Así, algunas ideologías pueden funcionar para legitimar la dominación, pero también para articular la
resistencia en las relaciones de poder, como es el caso de las ideologías feministas o las pacistas.» (Van
Dijk, 2005).
«Power is about relations of difference, and particularly about the effects of differences in social structures.
The constant unity of language and other social matters ensures that language is entwined in social power in
a number of ways: language indexes power, expresses power, is involved where there is contention over and
a challenge to power. Power does not derive from language, but language can be used to challenge power, to
subvert it, to alter distributions of power in the short and long term. Language provides a nely articulated
means for differences in power in social hierarchical structures.» (Wodak i Meyer, 2009: 11)
En aquesta mateixa línia, Lledó, (2013: 46) arma que «si els canvis en la manera d’estar al món conguren
necessàriament canvis en l’ús de la llengua, també és cert —i paga la pena aprotar-ho— que els canvis en
l’ús de la llengua ajuden a canviar (i a ampliar) els llocs i la percepció de la dona en aquest mateix món»
i argumenta que l’economia del llenguatge no és més important que les necessitats comunicatives i que,
per això, no s'hauria d'utilitzar «com una arma per anorrear la presència de les dones en la llengua, ja que
habitualment a la pretesa economia se la fa anar en el sentit de deixar de representar sempre la mateixa part
de la realitat: les dones» (Lledó 2011: capítol 6).
Un cop s’han analitzat les relacions entre sexe, gènere i planicació lingüística, i les intencions de l’ACD,
en els apartats següents presentem l’anàlisi del discurs realitzada: l’explicació de la metodologia seguida,
l’anàlisi dels textos escrits (programes electorals, els cartells publicitaris, i les piulades emeses per la CUP),
i, nalment, l’anàlisi de les intervencions orals dels discursos públics de dos membres de la CUP.
4 Metodologia d'anàlisi
Per dur a terme aquest article hem constituït un corpus que inclou tant textos escrits com orals, de diferents
gèneres textuals. Com a textos escrits hem analitzat:
a. Dos programes electorals: El programa electoral per a les eleccions municipals del 24 de maig de 2015
de la CUP de Vilassar de Dalt, més endavant explicarem per què hem triat aquest programa i no d’altres, i
el programa electoral per a les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2015 de la CUP.
b. Sis cartells publicitaris produïts entre els mesos de març i abril de 2016, que pertanyen a les diferents
campanyes i activitats en què participava la CUP en aquell moment.
c. Catorze piulades i repiulades fetes per la CUP, durant el mes d’abril de 2016.
Com a textos orals, hem analitzat dos vídeos d’Antonio Baños, diputat del Parlament de Catalunya entre
l’octubre de 2015 i el gener de 2016; i dos vídeos d’Anna Gabriel, actual diputada al Parlament de Catalunya
per la CUP. El fet d’escollir diputats diferents ens permet fer una anàlisi més àmplia i acurada dels discursos
orals.
Per tal de dur a terme l’anàlisi, s’han tingut en compte totes les marques de gènere que apareixien als textos
i la seva realització: desdoblament, masculí genèric, femení genèric i noms col·lectius. També hem tingut en
compte la coherència d’un mateix text i la coherència entre els diversos gèneres textuals estudiats.
5 Anàlisi
5.1 Programes electorals
El programa electoral és un dels gèneres textuals propis de les formacions polítiques. El primer que ens crida
l’atenció és el fet que no s’especiqui en cap document compartit per tota la CUP, almenys que sigui de
caràcter públic, l’estratègia lingüística que se segueix pel que fa al tractament del gènere.
Curiosament, l’únic document en què s’especica de manera explícita aquest posicionament és el programa
electoral per a les eleccions municipals de l’any 2015 de la CUP de Vilassar de Dalt, per això l’hem triat per
Carme Bach; Mireia Tomàs
Sexe, gènere i planicació lingüística: el trencament de la CUP
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 67, 2017 150
a l’anàlisi. Al començament de tot, sota el títol El tractament de gènere en els textos de la CUP de Vilassar,
s’expliquen les raons per les quals fan servir un determinat tractament del gènere:
(1) «Això no ho fem pel simple fet de desaar la norma (cosa que tampoc no ens molesta, perquè no hi
ha norma que no sigui revisable). Coneixem la gramàtica catalana i entenem que, tal com passa en altres
llengües romàniques, el gènere no marcat és el masculí. Pensem, però, que les raons sociolingüístiques
històriques que ho justiquen no són precisament arbitràries. Per això pensem que utilitzar el femení com a
forma no marcada és una manera més d'evidenciar i compensar la discriminació cap a les dones.» (pàg. 5)
Si analitzem el programa electoral de la CUP de Vilassar, veiem que majoritàriament s’hi usa el femení
genèric i els noms col·lectius, tal com podem veure en els exemples 2, 3, 4 i 5, tot i que hi trobem també
la presència d’alguns desdoblaments innecessaris (exs. 6 i 7), si tenim en compte que la CUP es declarava
partidària del femení com a forma no marcada que inclouria tant el sexe masculí com el femení:
(2) «El Consell de la Vila ha de ser un òrgan de participació on la ciutadania, representants de les entitats i
membres dels moviments socials, debatin amb la representació política i el personal tècnic de l’Ajuntament
[...].» (pàg. 8)
(3) «[...] aplicar un programa que inclogui plans d'estudi, activitats i tallers, així com la formació per a
educadores, professorat, etc., que tracti la diversitat de gènere, sexual i funcional.» (pàg. 14)
(4) «Crear el programa Transició Escola Treball (TET) per fer seguiment des de Serveis Socials i Joventut de
totes aquelles joves que no nalitzen l'ESO.» (pàg. 16)
(5) «En aquest sentit, podem i cal actuar sobre els veritables determinants de la salut: les condicions de vida
de les ciutadanes [...]». (pàg. 18)
(6) «Cal, també, obrir més el Ple municipal a la participació de veïnes i veïns.» (pàg. 9)
(7) «Publicar la declaració del patrimoni i d’interessos de regidores i regidors.» (pàg. 10)
Aquest fet demostra que no sempre hi ha coherència en el tractament d’aquests fenòmens, com seria d’esperar.
Adduïm aquesta petita incoherència al fet que possiblement veïns i veïnes, o veïnes i veïns i regidores i
regidors —l’ordre veiem que sí que està canviat i no és una dada irrellevant— ja són formes estereotipades,
com ho seria diputats i diputades. Tots ells han perdut la funció pragmàtica de cridar l’atenció sobre la
presència de dos sexes diferents perquè ja està del tot xat l’ús de la forma desdoblada.
En el programa electoral de la CUP de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, a diferència del de la
CUP de Vilassar, no s’explicita en cap moment el tractament pel que fa al gènere. Durant tot el text, els usos
de gènere s’alternen entre el masculí genèric, el femení genèric, el desdoblament i les formes col·lectives,
però sí que podem observar certs usos recurrents. Per exemple, quan es parla de treballadors en tots els
casos, menys en el de treballador cultural (ex. 8), s’utilitza o bé el desdoblament (exs. 9 i 10 ) o bé el femení
genèric (exs. 11 i 12). De fet, aquesta paraula és la que més es fa servir en femení genèric, juntament amb
el pronom totes. A més, a vegades ns i tot s’utilitzen dues estratègies diferents per parlar de la mateixa
referència a la mateixa pàgina; a la pàgina 41 (ex. 10 i 11):
(8) «La cultura ni es compra ni es ven. Per això, cal garantir sistemes universals de sosteniment dels creadors,
intèrprets i qualsevol altre treballador cultural.» (pàg. 33)
(9) «Impedirem les subcontractacions d’equipaments culturals basades en criteris econòmics que només
cerquen precaritzar les condicions laborals de les treballadores i els treballadors [...].» (pàg. 34)
(10) «La CUP - Crida Constituent defensa el dret de vaga dels treballadors i treballadores públics i privats
[...].» (pàg. 41)
(11) «Fomentarem l’autoorganització de les treballadores com la garantia bàsica per a la millor defensa dels
drets laborals.» (pàg. 41)
(12) «La mobilització contra el model sanitari actual passa a fer partíceps [sic] les usuàries i les treballadores
de la sanitat per la necessitat de lluitar contra la situació de precarietat que viu la sanitat pública, encoratjant-
los/les [...].» (pàg. 51)
Carme Bach; Mireia Tomàs
Sexe, gènere i planicació lingüística: el trencament de la CUP
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 67, 2017 151
Fins i tot, veiem com en un cas s’utilitza el femení genèric per parlar d’usuàries i treballadores, però, més
endavant, el pronom de represa de l’anàfora s’usa en masculí i femení (ex. 12).
Pel que fa a la resta de paraules desdoblades, hi trobem, entre d’altres, regidors i regidores (ex. 13), aquelles
i aquells càrrecs electes (ex. 14), les i els catalans (ex. 15) o els catalans i les catalanes (ex. 16):
(13) «Aquesta ha d’anar més enllà d’una assemblea de regidores i regidors dels Països Catalans [...]». (pàg. 11)
(14) «Aquest és el motiu pel qual impulsarem la creació de la Iniciativa Popular Revocatòria que permeti al
poble revocar aquelles i aquells càrrecs electes que no compleixin el mandat popular [...]». (pàg. 12)
(15) «És una de les aportacions que les i els catalans podem fer a un món que massa vegades tendeix a la
grisor de la uniformització [...]». ( pàg. 18)
(16) «Ens comprometem a acabar amb la despossessió dels recursos naturals que hem patit els catalans i
catalanes[...]». (pàg. 30)
Finalment, el masculí genèric s’utilitza per altres paraules com ara aturats (ex. 17), uns representants
escollits (ex. 18), legítims posseïdors (ex. 19). També s’hi intercalen les referències inclusives plurals (com
ara delegats (ex. 20). En últim terme, també trobem noms col·lectius, com ara ciutadania (ex. 21), i el recurs
d’utilitzar persones per evitar el masculí, com ara persones preses, persones estrangeres i persones afectades
(ex. 22, 23 i 24, respectivament).
(17) «Repartim els treballs i la riquesa. 2 milions de pobres, 1 milió d’aturats, 200 mil desnonaments. I qui
més té, menys impostos paga. Capgirem-ho.» (pàg. 6)
(18) « [...] basa la seva pràctica a reduir els nostres drets polítics en la tria d’uns representants escollits en les
diferents eleccions cada quatre anys.» (pàg. 10)
(19) «Retornarem als seus legítims posseïdors, el conjunt de la societat catalana, les infraestructures i les
xarxes de comunicació, pel seu caràcter estratègic [...].» (pàg.30)
(20) «Des de la CUP - Crida Constituent defensem que els càrrecs electes són delegats del poble [...].» (pàg. 12)
(21) « [...] l’oci o l’habitatge en igualtat de condicions a la resta de la ciutadania.» (pàg. 54)
(22) « [...] cal un programa de reducció de persones preses.» (pàg. 46)
(23) « [...] les persones estrangeres, mitjançant la política municipal, puguin gaudir dels mateixos drets
polítics, civils i de recursos.» (pàg. 46)
(24) « [...] Pla de rescat de les persones afectades per síndromes de sensibilització central.» (pàg. 54)
El fet que només s’hagi usat el desdoblament en paraules molt usades en els programes electorals, com ara
treballadors, tots i catalans, indica, de nou, que es podrien estar convertint en expressions xes i que per
aquest motiu, precisament, podrien estar en procés de perdre la funció pragmàtica per la qual van començar
a desdoblar-se.
Per concloure aquest apartat, podem dir que l’anàlisi exhaustiva dels usos de gènere en el programa electoral
de la CUP per a les eleccions autonòmiques de 2015 ha permès constatar la manca de criteris aparents o
explícits a l’hora de decantar-se cap a un ús concret o un altre, a diferència del que passava en el programa
de la CUP de Vilassar que, tot i alguna incoherència, sí que seguia unes pautes per al tractament de gènere i
en el programa incloïa un raonament per a la tria lingüística realitzada.
5.2 Cartells publicitaris
També hem analitzat el tractament de gènere que es fa en els cartells publicitaris de la formació política.
Hem recopilat sis cartells que pertanyen a les diferents campanyes i activitats dutes a terme durant els mesos
de març i abril de l’any 2016. Tant el cartell publicitari 1 com el 2 pertanyen a la iniciativa per les trobades
municipalistes Llavor, arrel, fruit. Els cartells 3 i 4 fan publicitat sobre les marxes del dia del treballador i
Carme Bach; Mireia Tomàs
Sexe, gènere i planicació lingüística: el trencament de la CUP
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 67, 2017 152
d’una manifestació antifeixista, respectivament. El cinquè cartell informa sobre una xerrada sobre l’actual
arribada de refugiats a Europa i, nalment, el cartell 6 reivindica l’escola pública.
Cartell publicitari 1
Cartell publicitari 2
Cartell publicitari 3
Cartell publicitari 3
Carme Bach; Mireia Tomàs
Sexe, gènere i planicació lingüística: el trencament de la CUP
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 67, 2017 153
Cartell publicitari 4
Cartell publicitari 5 Cartell publicitari 6
Tal com es pot veure, tots els cartells analitzats estan escrits en femení genèric. Més concretament, les paraules
en femení genèric són totes en quatre dels sis cartells (cartells 1, 2, 4 i 6), i treballadores i refugiades, en els
dos restants (cartells 3 i 5), respectivament. Com hem presentat abans a l’anàlisi dels programes electorals,
precisament, totes i sobretot treballadores són paraules que la CUP sol posar sempre en femení genèric. La
coherència de l’ús del femení genèric en aquest gènere textual és total i, possiblement, és deguda a diverses
raons. En primer lloc, la brevetat de l’enunciat facilita que no hi hagi incoherències. En segon lloc, un cartell
publicitari busca cridar l’atenció, i una manera de fer-ho és utilitzar la llengua de manera trencadora, com és
amb l’ús del femení genèric. Aquesta coherència en el tractament de gènere en els cartells de la CUP els fa
una bona eina per reivindicar l’ús del gènere per a la denúncia social, ja que el cartell és un gènere textual
breu, de caire publicitari.
5.3 Piulades
Les xarxes socials, com ara la xarxa social Twitter, han esdevingut un espai recurrent i imprescindible de la
comunicació dels partits polítics. A causa de la seva immediatesa i brevetat (els missatges a Twitter només
poden tenir una llargària màxima de 140 caràcters) ofereix una altra perspectiva pel que fa a la comunicació
i a l’ús de la llengua. És per això que hem cregut interessant afegir aquest gènere a l’anàlisi de textos escrits.
Per fer-ho hem tingut en compte les piulades i repiulades (aquestes darreres sempre de militants de la CUP
Cartell publicitari 4
Carme Bach; Mireia Tomàs
Sexe, gènere i planicació lingüística: el trencament de la CUP
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 67, 2017 154
o de les CUPs territorials) del compte de Twitter ocial de la CUP (@cupnacional) del mes d’abril de 2016.
Malgrat que analitzem una mostra petita (catorze piulades), creiem que ens permetrà observar els patrons
recurrents que hi ha.
Tal com ja passava al programa electoral, l’ús de les marques de gènere no és sistemàtic, sinó que es van
alternant el masculí genèric, el femení genèric, el desdoblament i els noms col·lectius. Possiblement, aquest
fet és degut a la pluralitat d’emissors i a la manca d’un criteri establert pel que fa a l’ús d’una forma o una
altra, un fet que es pot relacionar, segons van Dijk, amb la coneixença desigual de la ideologia per part de
tots els membres de moviments ideològics concrets:
«De la misma manera, podríamos asumir que no todos los miembros se identican con un grupo ideológico
de la misma manera, y con igual fuerza. Esto sugiere que los individuos puedan ser más o menos miembros
de grupos ideológicos —y que la noción de un grupo ideológico se dena como un conjunto abigarrado de
actores sociales. Se hace necesario asumir que las variaciones en experticia e identicación dan cuenta de los
hechos empíricos y proporcionan la exibilidad necesaria a la teoría.» (2005: 12)
Així doncs, trobem piulades en què s’utilitza el masculí genèric, com les piulades 1, 2 i 3, per parlar
d’alcaldes, regidors, diputats i nazis. Tot i així, aquestes paraules no es fan servir només en masculí en totes
les piulades del nostre corpus, sinó que observem diversitat en el tractament lingüístic que reben, tal com
veurem en l’anàlisi de la resta de piulades recollides.
Piulada 1: feta el 04 d’abril de 2016, des del compte ocial de la CUP
Piulada 2: feta el 14 d’abril de 2016, des del compte ocial de la CUP
Carme Bach; Mireia Tomàs
Sexe, gènere i planicació lingüística: el trencament de la CUP
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 67, 2017 155
Piulada 3: feta el 28 d’abril de 2016, des del compte de Mireia Boya, diputada del Parlament de Catalunya i
repiulada des del compte ocial de la CUP
Quant al desdoblament, trobem les piulades 4, 5 i la repiulada 6. En els dos primers casos el que es desdobla
els i les diputades (piulada 4) o les diputades i diputats (piulada 5) i a la piulada 6, gironins i gironines.
Com s’ha pogut comprovar a la piulada 1, a diferència de la 4 i la 5, la paraula diputat no s’hi desdoblava,
segurament per la limitació d’espai que estableix Twitter. També cal remarcar que sembla que els gentilicis
apareixen generalment desdoblats en el discurs de la CUP estudiat, com passa en la repiulada 6, en què es
desdobla el gentilici gironins i gironines, com succeïa també en el programa electoral de la CUP, en què es
desdoblava catalans i catalanes.
Piulada 4: feta el 7 d’abril de 2016, des del compte ocial de la CUP
Carme Bach; Mireia Tomàs
Sexe, gènere i planicació lingüística: el trencament de la CUP
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 67, 2017 156
Piulada 5: feta el 20 d’abril de 2016, des del compte ocial de la CUP
Piulada 6: feta el 23 d’abril de 2016, des del compte de la CUP de Girona i repiulada des del compte ocial
de la CUP
Com a testimoni de l’ús del femení genèric, trobem l’ús de totes a les piulades 7 i 8 del nostre corpus d’anàlisi,
forma del pronom recurrent com a crida a la mobilització o participació en un acte o manifestació. Per tant,
torna a tractar-se del mateix ús que hem descrit per als cartells publicitaris, a l’apartat 5.2 d’aquest article.
Carme Bach; Mireia Tomàs
Sexe, gènere i planicació lingüística: el trencament de la CUP
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 67, 2017 157
Piulada 7: feta el 19 d’abril de 2016, des del compte ocial de la CUP
Piulada 8: feta el 28 d’abril de 2016, des del compte de la CUP de Lleida i repiulada des del compte ocial
de la CUP
Carme Bach; Mireia Tomàs
Sexe, gènere i planicació lingüística: el trencament de la CUP
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 67, 2017 158
També hem trobat l’ús del femení genèric en les paraules refugiades i voluntàries (piulada 9), treballadores
sanitàries (piulada 10), moltes (piulada 11), contentes (piulada 12) i anònimes (piulada 13), mots que tenen
en comú una connotació positiva en el discurs de la CUP, i per tant, no és casual, segurament, que apareguin
en femení genèric.
Piulada 9: feta el 14 d’abril de 2016, des del compte de M. José Lecha, regidora de l’Ajuntament de Barcelona
Piulada 10: feta el 15 d’abril de 2016, des del compte de la CUP de Reus i repiulada des del compte ocial
de la CUP
Carme Bach; Mireia Tomàs
Sexe, gènere i planicació lingüística: el trencament de la CUP
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 67, 2017 159
Piulada 11: feta el 16 d’abril de 2016, des del compte d’Anna Gabriel, diputada del Parlament de Catalunya
i repiulada des del compte ocial de la CUP
Piulada 12: feta el 21 d’abril de 2016, des del compte de la CUP de Manresa i repiulada des del compte ocial
de la CUP
Piulada 13: feta el 23 d’abril de 2016, des del compte ocial de la CUP
Carme Bach; Mireia Tomàs
Sexe, gènere i planicació lingüística: el trencament de la CUP
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 67, 2017 160
Finalment, és interessant el cas de la piulada 14, de la regidora de Barcelona Maria Rovira, repiulat des del
compte ocial de la CUP, en què parla en femení genèric de les companyes de gràcia, però utilitza el masculí
genèric per referir-se a l’Àrea de Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra (ells).2
Piulada 14: feta el 29 d’abril de 2016, des del compte de Maria Rovira, regidora de l’Ajuntament de Barcelona
i repiulada des del compte ocial de la CUP
Com a recapitulació, podem dir que s’ha pogut comprovar que en el gènere Twitter són més habituals els
usos del femení genèric, segurament a causa de la brevetat de l’enunciat.
5.4 Discursos públics
Finalment, per a aquest apartat s’han seleccionat dos vídeos d’Antonio Baños i dos vídeos d’Anna Gabriel.
Els vídeos s’han extret del canal del Parlament o del compte ocial de Youtube de la CUP (CUP Parlament), i
els discursos es van realitzar entre el novembre de 2015 i el març de 2016. Es tracta tant d’intervencions al ple
del Parlament com de declaracions als mitjans de comunicació. D’aquesta manera s’assegura la inclusió de
discursos planicats i un discurs improvisat a l’anàlisi, variable que no existia en els textos escrits estudiats
ns ara, tots ells prèviament planicats. Per a l’anàlisi de cada fragment s’indicarà el minut del vídeo en què
apareix, el fenomen de gènere que estudiem i de quin exemple es tracta.
El primer vídeo correspon a la intervenció d’Antonio Baños a la primera votació d’investidura d’Artur Mas,
del 10 de novembre de 2015. Té una durada de 34 minuts i 8 segons. En primer lloc, trobem el desdoblament
de la salutació als diputats, ja xat:
(1) «Senyores i senyors diputats, [...].» (vídeo 1, 0:38)
En aquest cas, Baños ha optat per col·locar la forma femenina al davant i fer concordar diputats amb l’últim
element, és a dir, amb el masculí. A partir d’aquest ús trobem que a la major part del discurs s’usa el masculí
genèric, amb substantius com guanyadors, migrants, poderosos, lls, entre d’altres.
Si ens xem en les altres formes desdoblades, podrem observar que tan sols s’utilitza aquest recurs quan
es tracta del pronom tot, del gentilici català i del nom diputat. És necessari matisar, però, que, encara que
aquestes paraules siguin les úniques que es desdoblin en algun moment del discurs, això no vol dir que
sempre que apareguin ho facin desdoblades. Per exemple, en el cas del pronom tot podem comprovar com es
2 A l’hora de fer aquest article vam creure important poder parlar amb algun regidor o regidora de la CUP sobre el tractament de
gènere que fan. Així, vam poder entrevistar una de les regidores de la CUP per Barcelona, Maria Rovira, per tal de saber de primera
mà si la CUP tenia o no un plantejament de gènere clar. En preguntar-li pel tractament de gènere que fa a la piulada 14 ens va explicar
que l’ús del masculí per referir-se a les BRIMO es deu al fet que a la BRIMO «acostumen a ser homes i és un cos molt masculí en
què s’exalten els trets de masculinitat com la força i l’agressió». Per aquest motiu, Rovira creu que «s’ha de remarcar» l’exaltació
«d’aquelles coses que s’han considerat que havia de ser un home». Pel que fa al femení de les companyes, Rovira en justica l’ús
apel·lant al fet que sempre considera «que parlo de persones, que són companyes» i per això, «sempre em sortirà en femení».
Carme Bach; Mireia Tomàs
Sexe, gènere i planicació lingüística: el trencament de la CUP
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 67, 2017 161
desdobla a l’exemple 2 i, en canvi, no ho fa a l’exemple 3, entre d’altres (quan s’utilitza el masculí genèric),
ni a l’exemple 4 (en què s’utilitza el femení genèric). A més, és també interessant veure a l’exemple número
2 com, a poca distància, es fa un ús del desdoblament totes i tots, al qual segueix l’ús del masculí genèric amb
el pronom ells. Possiblement, aquest fet és degut a l’impacte que es volia donar amb la pregunta i a la poca
contundència que hauria tingut si s’hagués desdoblat el pronom, o bé al fet que els bancs són vistos com a
exogrup per la CUP, tot i que no podem conrmar cap de les dues hipòtesis en aquest article.
(2) «Els 5.300 milions de les retallades no nanceres que el Govern en funcions diu que s’ha vist obligat a fer
i que hem patit totes i tots en aquest país, aquestes retallades de serveis bàsics es poden contrastar sense gaire
dicultat aritmètica amb els 5.520 milions de benecis que dues entitats, CaixaBank i Sabadell, van obtindre
[sic] des del 2010. Qui són els sobirans? Ells o nosaltres?» (vídeo 1, 11:19)
(3) «El procés, i hi estem tots d’acord, es troba en un moment decisiu, i votem ‘no’ perquè, parafrasejant
l’Espriu, creiem que sovint un home s’ha de sacricar per un poble, però mai un poble ha de sacricar-se –en
aquest cas, ha d’aturar-se– per un sol home.» (vídeo 1, 18:54)
(4) «[...] venim a garantir que totes aportem el millor de nosaltres, i venim a fer que el present i el futur, en
allò que nosaltres reprovem, no s’assembli al passat.» (vídeo 1, 26:07)
Pel que fa al gentilici català, igual que en el pronom tot, trobem exemples de desdoblament (ex. 5), i exemples
en què no hi ha desdoblament (ex. 6). Resulta interessant destacar el fet que, tal com ja hem apuntat en
apartats anteriors de l’anàlisi, sembla que els gentilicis són uns dels noms més desdoblats.
(5) «Temps més foscos ens han precedit, dècades més tenebroses van viure centenars de milers de resistents
catalans i catalanes durant el segle XX. No serà pels pronunciamentos dels bocamolls d’aquest règim agònic
que ara farem ni un sol pas enrere.» (vídeo 1, 29:14)
(6) «I davant d’aquest Estat, tenim els catalans que ara vivim i patim allò que ja Macià va encertar a descriure
[...].» (vídeo 1, 28:35)
Finalment, pel que fa al cas de diputat, encara que es tracti de la paraula més desdoblada, trobem en aquest
vídeo dos exemples en què s’utilitza el masculí genèric. Segurament l’ús del masculí genèric per al mot
diputats és fruit d’una distracció, ja que sembla que Baños té el desdoblament d’aquesta paraula molt integrat:
(7) «Aquest Parlament n’és ara un exemple palmari: diputats i majories conformades per gent del carrer, per
gent que ve de tradicions polítiques allunyades de la meritocràcia partidista o del mandarinat administratiu
[...].» (vídeo 1, 2:51)
(8) «Aquestes darreres setmanes escoltem sovint [sic] que deu diputats no tenen legitimitat per condicionar
allò que, sembla, defensen seixanta-dos diputats.» (vídeo 1, 24:57)
Els únics dos casos en què s’utilitza el femení genèric és quan el diputat Antonio Baños fa referència als
membres de la CUP, exemple 4, ja analitzat, en forma de totes i a l’exemple 9 en què s’usa les deu companyes.
Per tant, els dos casos es refereixen als membres de la CUP. No obstant això, al mateix discurs es fa ús d’un
masculí genèric en un adjectiu substantivitzat que es refereix també als membres de la CUP, tal com queda
evidenciat a l’exemple 10.
(9) «Però per primera vegada les deu companyes de la CUP i jo mateix tenim un altre neguit, que és sortir-
nos-en.» (vídeo 1, 33:38)
(10) «Nosaltres, encara que només se’ns en destaqui una, hem dit moltes coses, en aquesta campanya, coses
que sempre hem dit: que seríem els últims d’aixecar-nos de la taula, i així ho farem; [...].» (vídeo 1, 27:40)
La norma general d’aquest discurs pel fa al el gènere sembla ser l’ús del masculí genèric, amb només alguns
usos que se’n desmarquen a través del desdoblament, utilitzat en algunes referències comunes a la política
(tot, senyor, diputat i català), i el femení genèric, que queda reduït a dos usos que es refereixen als membres
de la CUP (totes i les deu companyes).
El segon vídeo correspon a la intervenció d’Antonio Baños a la segona votació d’investidura d’Artur Mas,
del 12 de novembre de 2015. El vídeo té una durada de 10 minuts i 38 segons. Com al vídeo 1, Baños
Carme Bach; Mireia Tomàs
Sexe, gènere i planicació lingüística: el trencament de la CUP
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 67, 2017 162
comença el discurs desdoblant, amb la forma senyores i senyors diputats (ex. 11). També com a l’altre
discurs, es repeteix el fet d’utilitzar el femení genèric per referir-se als membres de la CUP. Així doncs,
trobem fragments com el següent, en què es combina el desdoblament i el femení genèric depenent de qui
sigui el referent:
(11) «Senyora presidenta, senyores i senyors diputats, bon dia. Senyor García Albiol, ens fa patir molt. Porta tot el
matí reclamant que li diguem si acatem o no acatem la sentència del Tribunal Constitucional i ningú no li ha fet cas.
Doncs bé, li donarem peixet: nosaltres les deu diputades de la CUP-Crida Constituent no acatem.» (vídeo 2, 00:31)
Tot i així, quan la referència per parlar de la CUP no sembla tan explícita, ja sigui perquè no s’utilitza la
paraula diputat o company o pel fet d’utilitzar un adjectiu, Baños utilitza el masculí genèric. A més, quan
es refereix no només als membres de la CUP, sinó al conjunt de diputats independentistes, també ho fa en
masculí.
(12) «Nosaltres, i així ho diem, estem collats a la taula de negociacions.» (vídeo 2, 09:13)
(13) «Les coses no es fan així, o almenys la CUP i la cultura política de la qual en som hereus orgullosos no
ho fem així.» (vídeo 2, 05:22)
(14) «No existeixen independentistes bons i dolents. Per una part de la cambra som tots dolents, això queda clar.
Però no existeixen tampoc independentistes facilitadors, independentistes emprenyadors.» (vídeo 2, 03:50)
Pel que fa a la resta del discurs, transcorre en masculí genèric. En aquest cas, la resta de referències que hi
trobem són de la paraula tots, per tant, pertanyen al masculí plural inclusiu.
Si passem a l’anàlisi de les intervencions d’Anna Gabriel, el vídeo 3 és la primera intervenció estudiada
i correspon a la conferència de premsa de valoració de l’Assemblea Nacional Extraordinària de la CUP,
celebrada el 27 de desembre de 2015 a Sabadell. El discurs espontani d’Anna Gabriel comença a partir del
minut 4: 26. Així doncs, aquest fragment del vídeo té una durada de 3 minuts i 7 segons.
Anna Gabriel comença el discurs amb l’ús del femení genèric totes, diferent a l’inici que usava Baños en
els vídeos 1 i 2. Cal tenir en compte que el lloc on es produeixen és diferent, de l’hemicicle passem a una
assemblea del partit. Tanmateix, la tònica general de tot el discurs, en un primer moment, és semblant a la de
Baños, ja que es combinen diversos recursos. Així doncs, al primer fragment, que trobem (ex. 15) es combina
el femení genèric totes, el desdoblament per a les referències singulars inclusives designat i diputat, i un altre
cop el femení genèric per referir-se als membres de la CUP (ex. 15):
(15) «Bon vespre a totes, gràcies per ser aquí un cop més. La CUP-Crida Constituent mai va enganyar i
sempre ha dit el que era i és un espai i ho seguirà sent assembleari que té en compte no només l’opinió de qui
en el seu moment ha estat designat o designada per ser diputat o diputada, sinó que sobretot té en compte
la veu, la consciència, l’anhel i l’esperança de les seves militants, de les seves simpatitzants i de les seves
col·laboradores.» (vídeo 3, 4:26)
Aquesta combinació podria ser deguda a la norma no escrita, però deduïble a partir de l’anàlisi realitzada,
de referir-se a la CUP en femení genèric i de desdoblar els altres elements, o simplement al fet que es tracta
d’una roda de premsa i, per tant, d’un discurs més espontani que el que es produeix en una intervenció al
Parlament.
Gabriel continua el discurs en masculí, tal com es pot veure en els exemples 16 i 17. Tanmateix, el primer
ús de masculí no és genèric, ja que s’està referint a Xavi Generó i Antonio Baños, que han parlat abans que
ella i han explicat els resultats de la votació. Potser per aquest fet, o simplement perquè es tracta d’un discurs
espontani, Gabriel continua utilitzant el masculí i, en aquest cas, com a genèric. A més a més, el fa servir per
referir-se a persones del col·lectiu de la CUP: companys, col·laboradors i simpatitzants (ex. 17).
(16) «I avui el que s’ha generat en aquesta assemblea nacional ha estat un empat tècnic, ho deien els
companys.» (vídeo 3, 5:07)
(17) «Tenim una part de la nostra militància, dels nostres col·laboradors i simpatitzants, que creuen que és el
moment d’acceptar la proposta que Junts pel Sí posa sobre la taula [...] i aquesta gent es manifestava amb un
Carme Bach; Mireia Tomàs
Sexe, gènere i planicació lingüística: el trencament de la CUP
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 67, 2017 163
grapat de vots, els mateixos, exactament els mateixos d’aquelles que entenien que la proposta que ha generat
Junts pel Sí és, era, clarament insucient. D’aquells que entenien que justament per avançar cap a la ruptura
[...].» (vídeo 3, 5:26)
Els exemples 16 i 17 van incentivar diversos comentaris a les xarxes socials, ja que Gabriel va utilitzar
el femení genèric per referir-se a aquelles persones de la CUP que havien votat en contra d’investir Artur
Mas (com ella mateixa), i el masculí genèric per referir-se a les que hi van votar a favor. Aquest ús podria
reforçar novament, doncs, la teoria de l’endogrup i l’exogrup, encara que tampoc es pot descartar que Gabriel
s’adonés que havia estat utilitzant el masculí i canviés en el moment menys oportú, ja que l’espontaneïtat del
discurs oral hauria causat aquesta distracció. Potser en un intent d’arreglar i homogeneïtzar-ne l’ús, Gabriel,
nalment, torna al masculí genèric aquells per parlar del mateix referent en què havia fet servir el femení
aquelles, tal com es pot comprovar al fragment 17.
En l’exemple 18, Gabriel torna a utilitzar el masculí, en aquest cas com a masculí singular inclusiu, ja que
no es refereix a cap candidat en concret, perquè encara hi havia molta incertesa sobre qui acabaria presidint
la Generalitat de Catalunya:
(18) «[...] per caminar cap a una societat antipatriarcal cal alguna cosa més del que ens han posat sobre la
taula i cal un altre candidat que representi el consens.» (vídeo 3, 6:05)
A partir d’aquest moment, i ns al nal del discurs, Gabriel empra exclusivament el femení genèric. I, un
cop més, ho fa per parlar de la CUP, tal com recull l’exemple 19. Aquest fet, doncs, reforça la hipòtesi sobre
l’ús del femení genèric per quan es mencionen els membres de la CUP, encara que també es refereix a la
candidatura de Junts pel Sí en femení amb l’adjectiu quieta:
(19) «I és obvi que a part dels deures que ens seguim posant nosaltres mateixes, [...]. Junts pel Sí té l’opció
també de quedar-se quieta, en tot cas nosaltres no ens quedarem quietes, seguirem debatent, seguirem fent
política perquè és simplement pel que hem estat escollides.» (vídeo 3, 6:56)
El vídeo 4 correspon a la intervenció d’Anna Gabriel a la votació d’investidura de Carles Puigdemont com
a president de la Generalitat del 10 de gener de 2016. El vídeo té una durada de 14 minuts i 19 segons. A
diferència del vídeo anterior, com que és una intervenció en un ple, el discurs és preparat.
Com en el discurs anterior, Gabriel comença amb el femení genèric totes (ex. 20). A continuació, es refereix
als altres membres de la CUP també en femení genèric, per tant seguint la tònica del discurs anterior, però
aleshores, quan s’hi torna a referir amb el nom de diputat, ho fa utilitzant el desdoblament. Aquest fet podria
ser causat per l’ús habitual de la paraula diputat desdoblada, tant per part dels membres de la CUP com ns
i tot d’altres grups parlamentaris, tal com s’ha comentat anteriorment. Tot i així, més endavant (ex. 21),
Gabriel utilitza el masculí genèric per a la paraula diputat. L’única diferència és que en aquest cas es refereix
als diputats del Congrés espanyol i no pas als diputats de la CUP, cosa que reforça la hipòtesi que quan es
tracta dels altres (exogrup) s’utilitza el masculí genèric:
(20) «Hola, molt bona tarda, vespre ja, quasibé en a totes [sic]. En nom de la CUP-Crida Constituent i, per
tant, en nom de les companyes, diputats i diputades del grup parlamentari [...].» (vídeo 4, 0:23)
(21) «Les eleccions del 20 de desembre, àmpliament comentades al conjunt de l’Estat, van donar una victòria
per més de dos terços de diputats del Congreso a les forces del règim: Partit Popular, PSOE, Ciutadans, 253
diputats de 350.» (vídeo 4, 9:25)
De totes maneres, el recurs més utilitzat en aquest vídeo és el masculí genèric, tant per mencionar referències
individuals i inclusives com col·lectives, tant referides a l’exogrup (en la majoria del casos) com a l’endogrup,
en un cas (ex. 27):
(22) «Quina por, aquells que auguren mons uniformes.» (vídeo 4, 2:26)
(23) «Creiem que aquests mesos de tensió negociadora potser ens fan dir coses que venen més de lectures
partidistes que no pas de voluntat de construir plegats, perquè nosaltres entenem que no vam fer un acord de
vencedors ni vençuts [...].» (vídeo 4, 3:08)
Carme Bach; Mireia Tomàs
Sexe, gènere i planicació lingüística: el trencament de la CUP
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 67, 2017 164
(24) «Els il·lusos enterradors de la CUP, els d’aquí, els de fora, els d’arreu. La CUP no ha vingut a desaparèixer,
la CUP hem acabat de perimetrar el guió, els actors d’una etapa clau [...].» (vídeo 4, 3:28)
(25) «Al nostre voltant hi tenim homofòbia, de fet, tenim joves que acaben amb la seva pròpia vida perquè
no suporten més la duresa dels assetjaments d’aquells que no accepten identitats que, per nosaltres, són
justament mostra de respecte, de riquesa [...].» (vídeo 4, 7:05)
(26) «Les repúbliques, efectivament, es construeixen sense corrupció: 601 imputats de corrupció al conjunt
dels Països Catalans [...].» (vídeo 4, 11:27)
(27) «Anem lents, ho vam dir, perquè anem lluny.» (vídeo 4, 13:40)
Pel que fa al femení genèric, Gabriel l’usa per parlar de lluitadores (ex. 28), preparades (ex. 29) i companyes
(ex. 30), referint-se als membres de la CUP. Tot i així, val la pena remarcar que Gabriel en dos casos també
utilitza el femení genèric per anomenar referents negatius encara que mirant la totalitat dels discursos puguin
semblar casos esporàdics (exs. 31 i 32):
(28) «[...] al món, a banda de molta misèria, hi ha moltíssimes lluitadores.» (vídeo 4, 8:48)
(29) «[...] perquè nosaltres estem preparades, i estem preparades per guanyar.» (vídeo 4, 10:54)
(30) «[...] per això també podem assumir que siguin rellevades algunes de les nostres companyes.» (vídeo
4, 12:52)
(31) «Unes institucions europees que Europa, ho hem dit també moltes vegades encara que algunes continuïn
sense entendre-ho, no és la de les riqueses materials [...].» (vídeo 4, 9:04)
(32) «[...] la república de les conquestes socials, la república de les conquestes democràtiques que algunes
entenem, que no totes anhelem [sic].» (vídeo 4, 12:04)
A la part nal del discurs, torna a aparèixer el recurs del desdoblament per al gentilici català i per al nom senyor:
(33) «S’agraeixen els esforços de certa esquerra espanyola per defensar el dret dels i les catalanes a decidir
lliurement el nostre futur [...].» (vídeo 4, 9:54).
(34) «Sabeu, senyors i senyores, que ens tocarà resistir, preparem-nos per l’embat [...].» (vídeo 4, 10:44).
Podem veure de nou que el tractament de gènere de la CUP en els vídeos dels dos diputats analitzats no és
homogeni. Sí que és veritat que els desdoblaments ja xats, com és el cas per exemple de diputats i diputades i
d’alguns gentilicis com ara catalans i catalanes, no varien, però cada un dels dos diputats analitzats demostra
tenir una mena d’idiolecte propi pel que fa al gènere. Així, doncs, Baños usa menys el femení genèric que
Gabriel, que l’utilitza molt més, sobretot per referir-se als que considera propers a les seves idees (endogrup).
Cal dir, però, que en el discurs espontani, el control de la marca de gènere esdevé més relaxat.
6 Conclusions
Un cop feta l’anàlisi, podem constatar que la CUP utilitza la llengua com a vehicle per a l’activisme social.
O, dit d’una altra manera, utilitza la llengua com un mitjà per qüestionar-se el que ja existeix i per plantejar
noves formes de reivindicació social, ja que la CUP té una visió performativa de la llengua i per aquest motiu
considera que la llengua és indissociable de la societat. D’aquesta manera, la llengua és vista per la CUP
com una eina més per avançar cap als seus ideals polítics, en aquest cas, la visibilització de la dona, perquè
considera que la llengua és un dels múltiples aspectes afectats per l’androcentrisme.
Hem constatat que no hi ha gaire coherència en el discurs dels membres de la CUP. Un fet observat durant
l’anàlisi és que aquestes diferències varien segons el gènere textual estudiat. És a dir, segons les dades
d’aquest article, la coherència és gairebé total quan es tracta de cartells publicitaris, menor, quan analitzem
les piulades, però n’hi ha poca quan es tracta dels programes electorals i també és baixa en els discursos
orals, tant preparats com espontanis. La diversitat de gèneres textuals, doncs, ha revelat que la coherència
varia segons la intenció i nalitat del text (tant escrit com oral) i també segons la seva llargària i complexitat.
Carme Bach; Mireia Tomàs
Sexe, gènere i planicació lingüística: el trencament de la CUP
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 67, 2017 165
Creiem que la manca de coherència observada pot atribuir-se a tres motius:
1) La pressió de la tradició lingüística apresa a l’escola, que afavoreix l’ús del masculí genèric per part de la CUP.
2) El divers nivell d’identicació dels membres de la CUP amb els postulats referents al tractament de gènere.
3) La manca d’un servei lingüístic dins la CUP que estableixi les bases per a un tractament de gènere
coherent en tots els textos que produeixi el partit.
Considerem que aquest article palesa la necessitat d’establir uns criteris lingüístics coherents, sistemàtics i
ben planicats en els discursos dels grups polítics si es vol treballar per fer possible la visibilització de la
dona a la nostra societat. En futures investigacions seria interessant observar quina és la línia d’evolució que
ha seguit el tractament del gènere en els discursos de la política, i concretament en el discurs de la CUP, per
constatar quines mesures s’han aplicat i per tornar analitzar si se segueixen de forma coherent.
7 Referències bibliogràques
BiBiloni, Gabriel. Llengua, gènere i sexe. [en línia]. 2009. En línia a <http://bibiloni.cat/textos/genere.html>
[Data de consulta: 21/08/2106]
GeneraliTaT de caTalunya. direcció General de PolíTica linGüísTica (2010) Guia d’usos no sexista de
la llengua en els textos de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Barcelona: Departament de
presidència. En línia a: <http://llengua.gencat.cat/permalink/c2f7c918-5382-11e4-8f3f-000c29cdf219>
[Data de consulta: 24/10/2016].
insTiTuT d’esTudis caTalans Diccionari de la Llengua Catalana. 2a edició (DIEC2). En línia a <http://dlc.
iec.cat/> [Data de consulta: 09/11/2016].
JunyenT, M. Carme. “La variable ‘sexe’ en les llengües del món”. Caplletra, núm. 54. (2013), pàg. 143-158.
lakoff, Robin “Language and Woman’s Place”. Language in Society núm. 2.1. (1973), pàg. 45-80.
lledó, Eulàlia. Pensar i visibilitzar: m’exalta el vell i m’enamora el nou. A JunyenT M. Carme (ed.),
Visibilitzar o marcar. Barcelona: Empúries. (2013), pàg. 27-46.
lledó, Eulàlia. Manual de llengua per visibilitzar la presència femenina. Barcelona, 2011. En línia a: <http://
www.beat.cat/manualdellengua/> [Data de consulta: 21/08/2016].
miller, Casey, i swifT, Kate. Words and Women. Michigan: Doubleday Publishing, 1976.
miller, Casey, i swifT, Kate. The Handbook of Nonsexist Writing. (2a ed.). Nova York: Harper & Row, 1980.
noGué, Neus. “Els criteris de «visibilitació de les dones» en català: Límits sintacticosemàntics i discursius”.
Caplletra, 54. (2013), pàg. 213-234.
sanJaume, Margarida. “Usos igualitaris del llenguatge en les lleis (Parlament de Catalunya, 1980-2010)”. A
JunyenT M. Carme (ed.), Visibilitzar o marcar. Barcelona: Empúries. (2013), pàg. 81-96.
Tolchinsky, Liliana. “Gènere i adquisició de llengües”. A JunyenT M. Carme (ed.), Visibilitzar o marcar.
Barcelona: Empúries. (2013), pàg. 173-175.
Van diJk, Teun A. “Ideología y análisis del discurso”. Utopía y Praxis Latinoamericana, 10.29 (2005). Pàg.
9-36. També disponible en línia a <http://www.scielo.org.ve/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1315-
52162005000200002&lng=es&tlng=es> [Data de consulta: 21/08/2016].
wodak, Ruth i meyer, Michael “Critical Discourse Analysis: history, agenda, theory and methodology”. A: wodak,
Ruth i meyer, Michael. Methods of Critical Discourse Analysis. Londres: Sage. (2a. Ed.) (2009), pàg. 1-33.
Carme Bach; Mireia Tomàs
Sexe, gènere i planicació lingüística: el trencament de la CUP
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 67, 2017 166
8 Referències del corpus utilitzades
8.1. Programes electorals
CUP. (2015). Programa polític per a les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2015. <http://
cup.cat/sites/default/les/programa_de_la_cup_crida_constituent_27s.pdf> [Data de consulta 15/07/2016]
CUP Vilassar. (2015). Programa polític per a les eleccions municipals del 24 de maig de 2015. <http://cup.
cat/sites/default/les/cup_vilassar_programa_2015.pdf> [Data de consulta: 15/07/2016]
8.2 Intervencions analitzades
Canal Parlament. (10 novembre 2015). Intervenció: debat del programa i votació d’investidura del diputat
Artur Mas i Gavarró, candidat proposat a la presidència de la Generalitat [Vídeo 1]. <http://www.parlament.
cat/web/canal-parlament/sequencia/videos/index.html?p_cp1=7586867&p_cp2=7587285&p_cp3=75>
[Data de consulta 31/07/2016]
Canal Parlament. (12 novembre 2015). Intervenció d’Antoni Baños en la segona votació d’investidura del
diputat Artur Mas i Gavarró, candidat proposat a la presidència de la Generalitat [Vídeo 2]. <http://www.
parlament.cat/web/canal-parlament/sequencia/videos/index.html?p_cp1=7587590&p_cp2=7587774&p_
cp3=> [Data de consulta 02/08/2016]
CUP Parlament. (28 desembre 2015). Conferència de premsa de valoració de l’Assemblea Nacional
Extraordinària [Vídeo 3]. <https://www.youtube.com/watch?v=EUECOMRsRMM> [Data de consulta
09/08/2016]
Canal Parlament. (10 gener 2016). Intervenció: debat del programa i votació d’investidura del diputat
Carles Puigdemont i Casamajó, candidat proposat a la presidència de la Generalitat [Vídeo 4]. <http://www.
parlament.cat/web/canal-parlament/sequencia/videos/index.html?p_cp1=7598439&p_cp2=7598676&p_
cp3=> [Data de consulta 12/08/2016]
