Relació jurídica, coses i béns
| Autor | Maria Dolors Gramunt Fombuena |
| Páginas | 178-227 |
Aquesta part se centra en l'estudi de la relació jurídica en tant que vincle que s'estableix entre dos o més subjectes, del qual naixeran drets i obligacions per a les parts. Bàsicament prenem en consideració la categoria dels drets subjectius i al seu voltant assentem les bases per a l'estudi posterior del negoci jurídic.
El sorgiment dels drets subjectius ens duu a presentar mínimament les dues categories que el representen: els drets de crèdit i els drets reals.
Íntimament relacionats amb la creació del dret subjectiu hi ha els temes dels béns, les coses i el patrimoni: els primers perquè són l'objecte d'aquest dret; el patrimoni, per tal com és el conjunt de béns i drets de què és titular un subjecte i és la mesura de la seva subsistència i garantia del compliment de les seves obligacions.
El mòdul que ara presentem podria qualificar-se de punt d'unió entre la persona i la seva activitat jurídica, ja que per a dur a terme aquesta última li cal ser titular de drets i tenir un patrimoni que li permeti la possibilitat d'introduir-se en el tràfic jurídic.
Els objectius fonamentals d'aquest mòdul són els següents:
1. Que el lector d'aquest manual comprengui que la relació jurídica és el vincle regulat pel dret que es produeix entre dues persones i que permet a una de les parts exigir una conducta de l'altra. És la base sobre la qual s'articularà tot el tràfic jurídic.
En aquest sentit, és també l'estructura que serveix de base per a explicar després la teoria del negoci jurídic. Per tant, com a primer objectiu cal que el lector aprehengui la categoria i es familiaritzi amb el que, a partir d'ara, serà la font de tots els coneixements que hagi d'adquirir.
2. Després d'haver-se iniciat en l'estudi de la persona com a subjecte de drets, ara es tractarà de determinar com s'han d'exercir aquests drets i qui ho ha de fer. És aquí on s'escau l'estudi del concepte de bona fe, estàndard jurídic que se'ns apareix com a criteri limitador de l'exercici dels drets i de l'actitud que ha de presidir el correcte desenvolupament del tràfic jurídic.
3. Finalment, abans d'introduir-se en l'estudi del negoci jurídic, serà convenient de fer un exercici de delimitació conceptual respecte del que és l'objecte del dret: han de passar de les nocions vulgars de cosa i béns a les nocions jurídiques, per tal d'entendre que tot allò que pot ser objecte d'un negoci jurídic és un bé en sentit jurídic.Page 179
La consecució d'aquests objectius és de gran importància; altrament, no seria possible assentar els objectius que es proposen per al mòdul següent, relatiu al negoci jurídic.
-
Cc
-
CS
-
LANISRV
-
LAR
-
LAU
-
LC
-
LEC
-
LFP
-
LGP
-
LH
-
LPE
-
LTIT
-
STS
La persona és la titular dels drets i la destinatària de les obligacions. Aquesta connexió entre la titularitat i el fet d'estar obligat sorgeix de la circumstància que la persona es relaciona amb altres i ocupa, en aquestes relacions, posicions distintes.
D'aquesta manera, amb la finalitat de desenvolupar l'activitat pròpia, es creen entre les persones vincles o relacions els quals es qualifiquen de relacions jurídiques; relacions que són regides per una sèrie de regles i amb uns límits determinats, i que són jurídiques perquè és el dret el que en garanteix l'exercici, i també el marc en el qual es desenvolupen.
Podem definir la relació jurídica com el vincle regulat pel dret que es produeix entre un seguit de persones entre si, cosa que permet a qualsevol d'elles exigir una determinada conducta d'una altra.Page 180
La relació jurídica sempre comporta una relació entre persones. En alguns casos, aquestes relacions són determinades específicament i, en d'altres, de forma molt més genèrica i abstracta.
Després del que ha estat exposat sembla clar que parlar de relació jurídica significa fer-ho del vincle que es produeix entre una pluralitat de persones. Aquest vincle té una sèrie de característiques, que podem concretar en les següents:
1) Caràcter normatiu
Això significa que la relació és prevista pel món jurídic i que el vincle deter- mina la creació de conseqüències jurídiques, si no s'hi actua de conformitat amb el mateix.
2) Caràcter temporal
La temporalitat es tradueix en el fet que la subsistència de la relació jurídica és determinada per un període de temps marcat per un inici i un final, de manera que subsisteix fins que s'hagi d'extingir, sigui pel compliment d'una obligació -si existia una persona obligada-, sigui per qualsevol altra raó, com ara la mort del titular o la destrucció de la cosa.
La idea de temporalitat no significa, però, que totes les relacions jurídiques tinguin la mateixa durada; pot haver-hi relacions de duració més breu i altres amb vocació d'un caràcter més permanent.
3) Caràcter personal
La relació jurídica es destaca principalment per constituir una vinculació entre individus. Entenem que ha de quedar exclosa del concepte de relació jurídica la idea de vinculació entre una persona i una cosa, atès que en una relació hi ha un deure específic d'actuació per part d'una persona o persones, o un deure general i abstracte d'abstenció per part de qualsevol individu.
En tota relació jurídica conflueixen dos elements estructurals: els subjectes i el contingut de la relació.Page 181
1) Subjectes
Cal recordar que la relació jurídica sempre gira al voltant de la persona, sigui aquesta física o jurídica. Això vol dir que en tota relació jurídica la persona ha d'existir necessàriament i ha d'estar determinada.
2) Contingut de la relació
El contingut de la relació jurídica és determinat pel conjunt de drets i deures que d'aquesta es deriven i que s'atribueixen a aquella relació. Aquests drets i deures tenen una relació directa amb una conducta, perquè la relació jurídica sempre comporta la realització d'una conducta; relació que es determinarà en funció de la posició jurídica que s'ocupi, activa o passiva.
Pensem que una relació jurídica de caràcter obligacional no comporta solament una posició activa per al seu titular -posició que el legitima per a reclamar a l'altra persona obligada-, sinó que comporta també per a aquesta la necessitat d'acomplir determinats deures dirigits a realitzar la prestació, així com d'altres de caràcter accessori.
Subjecte actiu i subjecte passiu
En algunes relacions jurídiques, i en funció de la posició que ocupin, els subjectes titulars...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba