La comunitat hereditària
| Autor | Luis Prados Ramos |
| Cargo del Autor | Notari |
| Páginas | 483-494 |
Page 483
Com es posa de manifest en la seva exposició de motius, la Llei 10/2008 de 10 de juliol, per la qual s'aprova el llibre IV del Codi civil de Catalunya referent a les successions no ha pretès modificar el règim instaurat en el Codi de successions, ja que conserva els seus fonaments, el seu disseny institucional bàsic i, fins i tot, la redacció de nombrosos articles.
En el cas concret de la comunitat hereditària, en el capítol III del títol VI del Codi civil de Catalunya se n'introdueix una regulació ordenada enfront del sistema anterior del Codi de successions, que únicament s'hi referia de manera dispersa. Amb aquests articles del Codi civil de Catalunya es dóna solució legal als problemes de la indivisió de l'herència i l'exercici de les facultats de gaudi, administració i disposició dels béns de la comunitat, amb les remissions pertinents a les normes de la comunitat ordinària del llibre V del Codi civil de Catalunya, cosa que fa que perdi interès, en certa mesura, la discussió doctrinal sobre la seva naturalesa jurídica, que en última instància debatia el règim aplicable a la comunitat hereditària, els problemes de la qual no es resolien de manera satisfactòria amb la mera remissió en bloc a les normes de la comunitat de béns. De tota manera, el Codi civil de Catalunya acull una postura que configura la comunitat hereditària com una institució mixta que es regeix en l'àmbit intern, quant a les facultats d'ús i gaudi i administració dels béns de l'herència per les normes de la comunitat ordinària, i s'aparta d'ella en l'àmbit extern, quant a les facultats dispositives, que corresponen a cada hereu sobre la seva quota, que recau sobre l'herència en bloc, però no sobre una quota de béns concrets i determinats, i quant a l'acció de divisió que, igualment, únicament pot exercitar-se sobre l'herència en el seu conjunt, encara que sigui parcial, però no sobre coses concretes que formen part de l'herència.
Segons l'article 551.1 CCCat «hi ha comunitat quan dues persones o més comparteixen de manera conjunta i concurrent la titularitat de la propietat o d'un altre dret real sobre un mateix bé o un mateix patrimoni.»
Aquesta definició ha estat criticada per alguns autors (miquEl gonzalEz i Jou mirabEnt), per incloure el patrimoni com a objecte de la comunitat, però com assenyala
Page 484
gEtE-alonso, la finalitat de la norma ha estat incloure com a objecte de la comunitat el patrimoni hereditari, per la qual cosa es pot considerar la comunitat hereditària com un subtipus de la comunitat, que té com a peculiaritat el seu marcat caràcter especial, que es manifesta en el seus elements estructurals, i transitori, en tant que, una vegada constituïda, la seva finalitat és la de cessar i no subsistir.
La comunitat hereditària és aquella que s'origina per la mort d'una persona, que recau sobre el patrimoni deixat a la seva mort i en què participen tots aquells que tinguin dret a una quota d'aquest en virtut del títol successori.
Els elements estructurals de la comunitat en la comunitat hereditària es poden classificar en personals, reals i formals.
-
Pel que fa als seus elements personals, per tal que existeixi una comunitat hereditària cal que, en virtut d'un títol successori, siguin diverses les persones cridades a una herència. L'article 463-1 CCCat fa referència a la concurrència simultània d'una pluralitat d'hereus. A contrario sensu, no arribarà a haver-hi comunitat hereditària quan existeixi un únic hereu o quan sigui el mateix causant el que realitzi la partició de l'herència; i deixarà d'haver-hi comunitat hereditària quan es concentrin en una sola persona tots els drets hereditaris, bé a través dels mecanismes propis del dret de successions (substitucions, acreixements, dret de transmissió i de representació) o bé a través d'actes de disposició (inter vius o mortis causa) de les quotes sobre el cabal relicte a favor d'una persona, havent admès la jurisprudència la conversió de la comunitat hereditària en societat civil o mercantil (STS 21 d'abril de 1955)
-
L'objecte de la comunitat hereditària és el patrimoni hereditari (article 463-1 CCCat), que és el conjunt de béns, drets i obligacions del causant, no especialment llegats, sempre que no s'extingeixin per la seva mort i que no tinguin un destí prefixat per una via diferent del títol successori. Per tant, són l'objecte de la comunitat hereditària tots aquells béns, drets i obligacions susceptibles de ser transmesos mortis causa, i en queden fora els drets no patrimonials, com els de caràcter polític o els drets personalíssims, els drets de durada limitada que s'extingeixen amb la mort, com ara usdefruits, drets d'habitació o de renda vitalícia, les indemnitzacions per assegurances de vida contractades pel causant i, pel que fa als deutes, aquells que puguin estar vinculats a algun llegat conforme a allò disposat en l'art. 427-28.4 CCCat.
Es pot parlar d'un actiu i d'un passiu de la comunitat hereditària del qual participen els hereus en proporció a les seves quotes, amb una diferència: quant a l'actiu, no hi ha comunitat ordinària o romana habitual, sinó que s'atribueix als cohereus una quota ideal que recau sobre la integritat del cabal hereditari i no sobre els seus béns i drets concrets; quant al passiu, els deutes i càrregues de l'herència queden dividits entre els cohereus, d'acord amb la tradició catalana, en proporció a les seves respectives quotes, sense solidaritat entre ells (art. 463-1 CCCat), per la qual cosa es reputen deutes i càrregues diferents, i això sense perjudici del dret dels creditors a oposar-se a la partició fins que se'ls pagui o fianci l'import dels seus crèdits (art. 464-3 CCCat). No acull el Codi civil de Catalunya, per tant, la posició de l'article 100 de la compilació de 1960, i que fou abandonada per la legislació posterior que feia referència a que tant els drets com les obligacions i càrregues de l'herència es divideixen entre els hereus en proporció a les seves quotes. Aquesta postura havia servit d'argument per considerar que en l'àmbit del dret català la comunitat hereditària responia a una concepció atomista, i que era una suma de comunitats particulars sobre cadascun dels béns de l'herència. D´aquesta postura, Puig FErriol n´havia extret com a conseqüències que no regia en el dret català l'article 46 de la Llei hipotecària, que cada hereu podia disposar per si mateix
Page 485
de la seva participació en els béns i drets que integressin el cabal relicte, que el cohereu no podia disposar de la seva participació total en l'herència i que no era aplicable a Catalunya el retracte de cohereus sinó el de comuners.
La divisió dels deutes i càrregues hereditàries entre els hereus, sense solidaritat entre ells, que acull el dret català és tributària del dret romà i es contraposa al sistema de tradició germànica que segueix el Codi civil espanyol i suposa en l'ordre pràctic, com assenyala Puig salEllas, que la demora de la determinació dels béns i drets de l'actiu hereditari no pot perjudicar els creditors, els quals si ho creuen oportú poden exigir el pagament dels seus crèdits vençuts en qualsevol moment, per la qual cosa s´han de dirigir contra tots els hereus, o individualment enfront de qualsevol d'ells per la seva quota, sens perjudici del que direm a continuació segons quina sigui la forma de l'acceptació de l'herència.
La finalitat dels béns de l'actiu és, en primer terme, el pagament dels deutes i càrregues de l'herència i posteriorment les legítimes i els llegats, i és l'haver líquid resultant el que es reparteix entre els hereus.
En relació amb la responsabilitat de l'hereu pels deutes i càrregues de l'herència, si bé ens hem de remetre a l'estudi dels articles corresponents a l'acceptació i repudiació d'herència, a tall d'aproximació cal assenyalar que d'aquestes en responen els hereus, sempre en proporció a la seva quota, però de manera diferent segons hi hagi una acceptació pura i simple o a benefici d'inventari. En cas d'acceptació a benefici d'inventari. els hereus no responen dels deutes i càrregues de l'herència amb els seus béns propis, sinó únicament amb els béns de l'herència amb els quals caldrà pagar o amb el seu valor (art. 461-20 CCCat); d'on resulta que la responsabilitat limitada és intra vires hereditatis, que amb la redacció de l'article 461-15 CCCat es converteix de facto en la regla general, ja que es gaudeix del benefici d'inventari encara que el causant ho hagi prohibit i encara que l'hereu accepti l'herència sense manifestar la seva voluntat d'acollir-s'hi, si realitza un inventari en els termes de l'article 461-16 CCCat. En cas d'acceptació pura i simple, o sense benefici d'inventari, l'hereu respon de les obligacions del causant i de totes les càrregues hereditàries, no solament amb els béns relictes, sinó amb els seus propis béns indistintament (art. 461.18 CCCat); d'on resulta que la responsabilitat il·limitada és ultra vires hereditatis.
-
Finalment, des d'una perspectiva formal, perquè existeixi comunitat hereditària cal l'existència de títol successori, voluntari, legal o contractual i, a més, que existeixi un acte d'acceptació de l'herència per part de tots els hereus ja que, segons l'article 411-5 CCCat, l'herència diferida l'adquireix l'hereu amb la seva acceptació i, d'acord amb l'article 461-1 CCCat, el cridat a l'herència pot lliurement acceptar-la o repudiar-la. Per tant, la mort del causant produeix únicament l'obertura de la successió, però l'adquisició efectiva de la qualitat...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba