Negoci jurídic

Páginas228-342
Introducció

El principal punt d'interès de la part del dret civil que s'inicia aquí gira entorn de la figura del negoci jurídic. El negoci jurídic arrenca des de la part més general dels fets jurídics i comprèn el tractament del fet, l'acte i el negoci jurídics. Pel que fa a aquest últim, molt més extens, l'estudi abasta necessàriament les seves diverses manifestacions, ordenades en una seqüència lògica, que diferencia entre els elements essencials i els elements accidentals.

Els elements essencials del negoci jurídic són:

1) Concepte general.

2) Manifestació del consentiment i els seus vicis en els diferents àmbits on es poden presentar.

3) La causa del negoci i la forma en les diverses manifestacions de la seva transcendència jurídica.

A la consideració d'aquests elements, que presenten un caràcter essencial -si més no, alguns poden tenir aquest caire-, segueix la dels elements accidentals del negoci, que únicament en modifiquen l'eficàcia, i que són els següents:

a) La condició.

b) El termini.

c) El mode.

L'estudi del negoci es clou amb la invalidesa i la ineficàcia, situacions en què, per diverses causes, els defectes o les irregularitats que presenta determinen que el negoci no assoleixi la finalitat que els seus autors havien predeterminat.

L'estructura unitària d'aquesta part és força clara, i va del més genèric al més específic. Es té en compte, però, que el tractament del negoci jurídic ha de ser, necessàriament, més extens, de manera que, començant per la consideració general del fet jurídic, la delimitació dels conceptes permet passar a l'acte jurídic, per a estudiar finalment el negoci jurídic.

Aquesta última figura és la que centrarà la nostra atenció, que es justifica per la complexitat d'aquesta figura negocial, la qual cosa no significa que el fet i l'acte manquin d'importància.

Aquesta complexitat resulta de l'essència mateix del negoci, que apareix com l'instrument que l'ordenament reconeix als particulars perquè puguin configurar, dins uns límits, les regles de conducta que estimin més convenients. ÉsPage 229 per això que per a l'estudi del negoci caldrà fer sovint referència a les figures negocials més freqüents: el testament i el contracte.

Això ens duu a comentar per un moment el caràcter general d'aquesta part de la matèria. Cal advertir que cap figura jurídica (o, per a ser prudents, quasi cap figura jurídica) no suscita tanta controvèrsia sobre el seu tractament als plans d'estudi com el negoci jurídic. Té un origen doctrinal (la construcció es deu als anomenats pandectistes alemanys) i no ha estat recollit de manera sistemàtica pels ordenaments jurídics d'origen llatí.

Aquesta manca de tractament legal determina, de vegades, que sigui difícil fer-lo encaixar en l'ordenament. Això, juntament amb una voluntat d'evitar duplicitats en el tractament de multitud d'extrems que retrobem al moment d'estudiar el contracte i el testament, explica la tendència a prescindir de la teoria general del negoci jurídic en els programes.

És evident que no compartim aquesta opció i que atorguem a la teoria general del negoci un valor altament formatiu. Com diu De Castro, a aquesta se li ha de reconèixer un caràcter aglutinador entorn del concepte d'autonomia privada i un paper configurador de conceptes generals, de gran utilitat a l'hora d'emplenar llacunes legals. D'aquesta manera, l'estudi del negoci permet un domini de les categories generals i un tractament més concret i aprofundit quan s'estudien per separat les diferents modalitats de contractes.

En relació amb el caràcter doctrinal de la teoria general del negoci jurídic, cal precisar que ni l'ordenament comú ni el vigent a Catalunya contenen una regulació sistemàtica del negoci jurídic.

Com és sabut, l'elaboració de la teoria del negoci jurídic s'esdevé durant el segle passat i és obra dels anomenats pandectistes alemanys. És recollida doctrinalment a Espanya sobre la base de diverses institucions conegudes al Codi i a les legislacions civils, és a dir:

* Sobre la figura del contracte o negoci jurídic, que es perfecciona pel concurs de l'oferta i l'acceptació (arts. 1.254 i 1.262 Cc).

* I sobre la figura del testament, negoci de caràcter unilateral (art. 102 CS).

De fet, l'expressió negoci és coneguda per l'ordenament, que sovint la utilitza. Però ho fa en un sentit atècnic, per a designar un afer o gestió en general (arts. 1.712 o 1.888 Cc), de manera que l'ús de l'expressió amb un sentit acurat és esporàdic i depèn més aviat de la procedència científica d'alguna reforma (capítol III del títol tercer de la CDCC, reformada pel que fa a les relacions patrimonials entre cònjuges per la Llei 8/1993, de 30 de desembre).

Cal observar que els negocis de dret de família, com per exemple el matrimoni (art. 45 Cc), presenten dificultats a l'hora de ser utilitzats en la cons-Page 230...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR