DECRET 139/2012, de 30 d'octubre, pel qual es regulen els òrgans de coordinació i col·laboració i els òrgans consultius de la Llei 26/2001, de 31 de desembre, de cooperació al desenvolupament.
| Sección | Disposicions Generals |
| Emisor | Departament de la Presidencia |
| Rango de Ley | Decret |
La Llei 26/2001, de 31 de desembre, de cooperació al desenvolupament, té per objecte establir i regular el règim jurídic al qual s’ha d’ajustar l’activitat de l’Administració de la Generalitat en matèria de cooperació al desenvolupament i solidaritat internacional.
Per al compliment d’aquests objectius la Llei de cooperació al desenvolupament preveu en els articles 22, 23 i 24 la creació de la Comissió Interdepartamental de Cooperació al Desenvolupament, de la Comissió de Coordinació amb els Ens Locals i del Consell de Cooperació al Desenvolupament, respectivament, com a òrgans de coordinació i col·laboració i òrgans consultius de l’Administració de la Generalitat en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament i la solidaritat internacional, i remet a una posterior reglamentació la seva composició, organització i funcionament.
En aplicació del que preveu la Llei de cooperació al desenvolupament, el Govern de la Generalitat va aprovar el Decret 105/2003, de 15 d’abril, pel qual es regulen els òrgans de coordinació i col·laboració i els òrgans consultius de la Llei de cooperació al desenvolupament. Aquest Decret tenia com a objectiu establir les bases per a l’articulació de processos àgils i flexibles que permetessin desplegar amb eficàcia, coherència i coordinació la política de cooperació al desenvolupament de la Generalitat, així com apropar al teixit associatiu català un ampli sistema de consulta, d’informació i de participació en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament i la solidaritat internacional.
D’ençà de l’aprovació del Decret, els òrgans de coordinació i col·laboració i els òrgans consultius de la Llei de cooperació al desenvolupament han desplegat les seves funcions al llarg de dos mandats consecutius. Aquest període ha permès valorar el seu funcionament i la seva composició i identificar un seguit de propostes de canvis a realitzar amb l’objectiu de millorar-ne l’eficàcia i la representativitat. Alhora, s’han modificat substancialment les estructures de l’Administració responsables de l’acció exterior i la cooperació al desenvolupament, el que aconsella revisar la seva representació als esmentats òrgans.
Per tot això, es considera pertinent elaborar un nou decret que reguli el funcionament, la composició i les funcions dels òrgans de coordinació i col·laboració i els òrgans consultius de la Llei de cooperació al desenvolupament.
Segons el que s’ha exposat, a proposta del titular del Departament de la Presidència, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, i d’acord amb el Govern,
Decreto:
Capítol I
Normes comunes
Objecte
L’objecte d’aquest Decret és regular els òrgans de coordinació i col·laboració i els òrgans consultius que estableix la Llei 26/2001, de 31 de desembre, de cooperació al desenvolupament: la Comissió Interdepartamental de Cooperació al Desenvolupament, la Comissió de Coordinació amb els Ens Locals i el Consell de Cooperació al Desenvolupament.
Adscripció
Els òrgans de coordinació i col·laboració i els òrgans consultius previstos en aquest Decret s’adscriuen al Departament de la Presidència mitjançant la Secretaria d’Afers Exteriors, i actuen sota la coordinació de la Secretaria del Govern.
Periodicitat de les reunions
Els òrgans de coordinació i col·laboració i els òrgans consultius es reuniran en sessió ordinària almenys dues vegades l’any, i en sessió extraordinària les vegades que sigui necessari per a l’exercici de les seves funcions. Es podran dur a terme reunions de caràcter extraordinari quan així ho acordi la Presidència o a petició d’un nombre de vocals que representi una tercera part de les persones membres.
Quòrum de constitució
4.1 Per a la constitució vàlida dels òrgans es requereix un quòrum mínim d’assistència de la meitat més un de totes les persones membres.
4.2 En segona convocatòria, el quòrum s’assoleix amb l’assistència d’una tercera part de les persones membres i ha d’haver transcorregut un mínim de 30 minuts entre la primera convocatòria i la segona.
4.3 Per a la constitució vàlida de les convocatòries previstes en els apartats precedents, cal la presència de les persones titulars de la presidència i de la secretaria o, si escau, de qui les substitueixi. El còmput del quòrum no inclou els vots delegats.
Convocatòria de les reunions
5.1 La convocatòria dels òrgans es cursarà amb una antelació mínima de 10 dies hàbils per a les sessions ordinàries i 2 dies hàbils per a les extraordinàries, amb la condició, en aquest segon cas, que totes les persones membres hagin rebut la convocatòria amb justificació raonada del seu caràcter extraordinari.
5.2 Es podrà admetre com a mitjà de convocatòria el correu electrònic o qualsevol altra mitjà que permeti tenir constància de la seva recepció. A la convocatòria s’hi adjuntarà l’ordre del dia dels assumptes a tractar, amb la documentació que sigui necessària per a la deliberació i l’adopció d’acords, l’acta de la reunió anterior i es comunicarà si hi haurà persones convidades.
Adopció dels acords dels òrgans i actes de les sessions
6.1 Els acords dels òrgans s’adoptaran per consens. Si aquest no fos possible, els acords es prendran per majoria simple dels vots. La Presidència tindrà vot de qualitat en el supòsit d’empat. Les persones membres que discrepin de l’acord majoritari poden exposar el seu criteri mitjançant vots particulars que es faran constar a l’acta.
6.2 Els membres podran delegar el seu vot en un altre membre. La delegació de vot es farà per escrit, en document original que serà lliurat al titular de la secretaria a l’inici de la sessió.
6.3 El secretari o secretària, amb el vistiplau de la presidència de l’òrgan, ha de signar l’acta, que s’ha d’aprovar en la mateixa sessió o en la següent. També s’admetrà com a mitjà per aprovar l’acta, l’enviament de la proposta per correu electrònic sempre que es doni un termini no inferior a cinc dies hàbils per presentar esmenes i es garanteixi la participació i la possibilitat de defensar i contrastar les posicions respectives de totes les persones membres de l’òrgan.
Paritat de gènere
Amb l’objectiu d’aconseguir la paritat de gènere, els òrgans tendiran a assolir una representació del 50% de les dones en les vocalies que els componen.
D’acord amb això, les entitats i institucions que disposin de més d’una persona...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba