Psicologia social y Sociedad del bienestar
| Autor | Raimon Alamany |
| Páginas | 228-231 |
Musitu Ochoa, Gonzalo (compilador), Psicologia social y Sociedad del bienestar, vol. I: «Procesos psicosociales basicos», Barcelona, ppu, 1990, 324 pàg., isbn 84-7665-675-0.
Page 228
Procesos psicosociales basicos
és el primer dels sis volums d'actes del II Congrés nacional de psicologia social que, amb el títol «Societat del benestar i psicologia social», es realitzà a Alacant, els dies 6, 7 i 8 d'abril de 1988, organizat per les universitats d'Alacant i València i la Societat Valenciana de Psicologia Social.
Aquest primer volum ens interessa especialment perquè recull, entre altres, els treballs de psicosociolingüís-tica. La psicologia social, branca emergent de la psicologia, a la qual recorre cada vegada més l'Administració per millorar els processos d'aplicació («implementation») de les polítiques públiques o per a l'estudi de les grans organitzacions, dóna un enfocament nou a qüestions que fins ara havien estat tractades per la sociolingüística.
Aquest bloc de psicosociolingüística (pàg. 81-130) s'obre amb el treball de Maria Ros «Lenguaje: una perspectiva psicosociológica», en què analitza la utilitat d'aquesta perspectiva en l'estudi del comportament lingüístic. L'autora fa una introducció a diferents anàlisis del comportament lingüístic amb la finalitat de distingir el nivell pròpiament psicosociolingüístic i presenta l'aportació de dos marcs teòrics: la teoria de les relacions intergrupals de Tajfel i Turner i la teoria de l'acomodació i divergència lingüístiques de Giles i Bourbis.
Categorización lingüística, iden-tidad social y atribución
és el treball següent, també de Maria Ros, amb la col·laboració de Carmen Hui-ci i Ignacio Cano, que se centra en els processos de diferenciació inter-grupal a partit de la categorització lingüística, amb una atenció especial a la identitat social i als processos d'atribució social lligats a l'ús del gallec, basc, català i castellà. Els resultats de l'estudi posen de manifest, segons els autors, que la consideració de la identitat social, si es compara la identificació amb l'endo-grup i la que es té amb altres exo-grups, revela que en un context mul-tigrupal, un mateix grup (la categoria «espanyols»), pot tenir significats diferents. Constaten, també, la relació existent entre la identitat subs-tractiva i el grau en què l'ús de la llengua és considerat com a definitori de la identitat social de l'individu.
M. José Azurmendi presenta dos treballs; «Situación psicosociolin-güística del contacto de lenguas en la Comunidad Autònoma Vasca» i, en col·laboració amb M. Jesús Espí, «Adquisición de la segunda lengua en situación de lenguas en contacto». El primer és una introducció a la situació lingüística del País Basc des d'una perspectiva psicosocial. Com que treballa amb els estudis publicats en els últims deu anys, ens permet de fer el pas dels treballs lingüístics i sociològics als sociolingüís-
Page 229
tics, als psicolingüístics, als psicoso-ciològics (més escassos) i, finalment, als psicosociolingüístics.1 En el segon, detallen les variables psicosocio-lògiques que intervenen en l'adquisició de la segona llengua. Consideren que aquestes variables (vitalitat etnolingüística, identitat social, actitud, motivació, orientació motivacio-nal, ansietat i variables situacionals) són les que juguen un paper fonamental en aquest procés d'adquisició.
Peio Apodaka, Soledad Casado i Darío Paez presenten «Variables psi-cosociales asociadas con la adquisi-ción de una segunda lengua», que comença amb la presentació dels models sociopsicològic de Lambert i so-cioeducacional de Gardner i Smythe, pel que fa a l'aprenentatge d'una segona llengua. En la darrera part, plantegen que certs factors psicoso-cials, com ara l'ansietat, l'extraversió, la intel·ligència, el «locus» de control, etc, influiran significativament en l'aprenentatge d'una segona llengua.
Anàlisis del uso de la lengua catalana: un enfoque psicosocial
, de diversos autors, analitza el grau amb què el català pot funcionar com a element articulador de la realitat social i quina relació hi ha entre el fet de parlar una llengua, la identitat del subjecte i l'atribució d'identitat als altres. També estudien com intervé la llengua corn a element forma-dor-integrador de l'intragrup i com a element «diferenciador categorial», en considerar el grup lingüístic com una categoria social. Acaben el treball comprovant què suposa que un castellanoparlant adopti el català com a llengua habitual o, fins i tot, com a pròpia,
Emili Boix, a «Actitudes ante la selección del castellano y cataian entre jóvenes del àrea metropolitana de Barcelona», treballa amb una mostra de cent cinquanta-quatre alumnes de 3.r de bup i d'pp i conclou que els joves de la mostra no tenen actituds més positives o més negatives pel fet que se seleccioni el castellà o el català dins d'una conversa. No s'observa, doncs, una norma d'ús que prescrigui el català i «la norma dominant d'adaptació al castellà no està sancionada socialment fins al punt que hi hagi actituds negatives si no es compleix», Així, no es valora negativament que els catalanoparlants no canviïn al castellà, fet que trenca amb el compliment de la norma d'ús tradicional. L'adaptació lingüística interpersonal no sembla relacionada, doncs, amb les actituds dels joves enquestats: tenen actituds més positives cap als membres del seu grup lingüístic, però no valoren, ni positivament, ni negativament, la selecció d'una llengua o una altra.
Estèreo tipos y actitudes regiona-les en el àrea metropolitana de Barcelona
, de Federico Javaloy i Alfre-do Bechini, té per objectiu conèixer els estereotips i les actituds de la població de l'àrea metropolitana de Barcelona en relació amb sis nacionalitats o regions de l'Estat espanyol
Page 230
(andalusos, aragonesos, catalans, gallecs, valencians i bascos). Presten especial atenció a les diferències trobades entre catalanoparlants i caste-llanoparlants i consideren el factor «llengua parlada» com a indicador decisiu de la catalanitat o castellani-tat dels barcelonins, cosa que podria influir en actituds del tipus endo-grup-exogrup. Basen l'estudi en diversos procediments, com ara el treball amb llistes d'adjectius, el diferencial semàntic, l'associació lliure de paraules o els factors de distància social i preferència directa.
M. Àngels Viladot presenta «Len-gua y actitudes en las comarcas de la provincià de Girona». Es tracta de l'anàlisi de l'enquesta encarregada per Ja Diputació de Girona i la Direcció General de Política Lingüística amb la finalitat de conèixer l'ús del català i les actituds lingüístiques de la població a les comarques de la província de Girona, de cara a poder estudiar els resultats del procés de normalització lingüística promogut des de l'Administració i, al mateix temps, col·laborar en l'establiment de nous plans a partir de les dades obtingudes.
Pel que fa a les aptituds «comprendre», «parlar», «llegir» i «escriure», els resultats s'assemblen molt als del cens de 19S6. Compara aquests resultats amb els obtinguts per Strubell i Romaní (1986) a l'àrea de Barcelona i observa que, en aquesta última província, hi ha una tendència més gran dels nascuts a Catalunya que mantenen l'ús del castellà o bé passen a parlar-lo, de la mateixa manera que nascuts fora de
Catalunya passen a parlar el català. Per contra, a Girona, troba més «lleialtat» a la llengua pròpia del lloc de naixement: «podríem dir que [a Girona] els grups socials són més purs (sk) i que la llengua és utilitzada com a element important de distinció del grup» (pàg. 104).
Aquest bloc de psicosociolingüís-tíca inclou, encara, quatre treballs de temàtica més allunyada a la de Revista diï Llengua i Dret: «Con-notación semàntica, dimensiones so-cioactitudinales de personalidad y di-ferencias culturals», de M. José Ba-guena, Edelia Villarroya i Amèlia Díaz; «lnfluencias de las variantes dialectales en la evaluación del desa-rrollo fonològico», de M. José Gon-zalez Valenzuela; «El anàlisis diferencial de discursos estructurados», de Pilar M. Gonzàlez i José M. Cor-nejo; i «Anàlisis multivariado de la expresión emocional en la conducta vocal», de diversos autors.
Certament, la lectura de les ponències psicosociolingüístiques d'aquest II Congrés nacional de psicologia social permet de fer-se una idea de quina pot ser la seva aportació als estudis a l'entorn de les llengües i de quin és el seu mètode. Cansa, però, d'haver de llegir -massa vegades en tan poques pàgines- les excuses i justificacions de tants autors per la poca profunditat dels estudis que presenten: tret d'alguna excepció, es fan treballs expressament per escriure comunicacions i no viceversa, és a dir, presentar comunicacions per difondre aportacions concretes d'estudis que estan en curs d'elaboració. Es treballa amb mos-
Page 231
tres reduïdes, no representatives, i amb resultats que, consegüentment, no són generalitzables. Així, s'arriba a la paradoxa que resultats de mostres no representatives només són comparables, i així ho reconeixen els autors, amb resultats d'altres mostres semblants. Aleshores, l'interès es redueix al mètode, en un congrés que no era sobre metodologia. Mentre no s'instauri un sistema de valoració de Víndex d'impacte dels estudis i articles, en funció de barems basats en qui, com, on, quantes vegades i durant quant de temps han estat citats, a la manera del Science Cïtation Index2 aquesta immunode-ficiència que afecta col·loquis i congressos no tindrà remei davant les ganes de fer currículum; del currículum entès com acumulació de comunicacions, independentment de la seva qualitat o del seu ressò a la comunitat científica.
--------------------
[1] Dispensa la ferralla, lector pacient.
[2] Science Citation Index és una publicació de l'Institut of Scientific Information de Filadèlfia.
