LLEI 22/1984, de 9 de novembre, que declara paratge natural d'interès nacional una part de la vall del monestir de Poblet.
| Sección | Concursos i Anuncis |
| Emisor | Departament de la Presidencia |
| Rango de Ley | Llei |
EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'Autonomia, promulgo la següent
LLEI
El monestir de Santa Maria de Poblet, pel seu passat i pel seu present, és un dels més importants de Catalunya i un dels més característics de l'ordre de Císter a tot el món. Des de la fundació el 1150, el monestir fou protegit pel comte-príncep Ramon Berenguer IV i pels seus successors i ha estat panteó de molts dels reis més destacats de la confederació catalano-aragonesa.
El conjunt monumental de Poblet afegeix a l'austeritat del temple abacial i a la bellesa del claustre i de les dependències monàstiques, fetes amb un caire cada vegada més sumptuós i allunyat de la primitiva austeritat cistercenca, un seguit de dependències aixecades al llarg dels segles dins tres recintes diferents, que fan del monestir un dels millors compendis per a estudiar l'estructura d'una abadia cistercenca.
L'aspecte extern del monestir es va acabar de transformar amb les obres de fortificació que hi manà de fer el rei Pere III a partir del 1369, seguides de les Cambres reials i del palau Reial o del rei Martí, que va quedar inacabat a la mort del rei el 1406.
Aquest conjunt monumental va ésser malmès seriosament per les espoliacions que s'hi feren a partir de l'exclaustració del 1835.
La Comissió de Monuments Històrico-artístics, que hi començà d'intervenir el 1849, deturà en part les espoliacions, que amenaçaven de no deixar-hi cap element arquitectònic notable, i gestionà que el monestir de Poblet fos declarat monument nacional, cosa que féu una Reial Ordre del 13 de juliol de 1921.
La reconstrucció i la recuperació de Poblet foren empreses seriosament pel diplomàtic i financer Eduard Toda i Güell, el qual el 1930 creà el Patronat de Poblet i féu que el 1935 fos reconciliada l'església del monestir. El 1940 s'hi instal·là de nou una comunitat cistercenca, i des d'aleshores l'obra de restauració material i espiritual ha continuat sense parar.
Des que el 1981 es féu càrrec del monument, la Generalitat de Catalunya ha continuat la tasca de restauració de Poblet amb la reconstrucció de part dels murs forans i del Palau Abacial, que es preveu que serà el futur centre d'estudis monàstics.
Aquesta Llei de declaració de paratge natural d'interès nacional de l'entorn del monestir és un pas totalment necessari per a evitar la degradació, ja començada, del marc natural que envolta el cenobi.
Es declara paratge natural d'interès nacional una part de la vall del monestir de Poblet, amb la finalitat de conservar-ne i defensar-ne el medi, de preservar-ne el paisatge, de defensar, conservar i restaurar el patrimoni natural i de protegir les explotacions agràries existents dins seu en el moment de fer aquesta declaració, d'acord amb el que disposa l'article 4 de la Llei 15/1975, del 2 de maig, que regula els espais naturals protegits.
La zona declarada paratge natural d'interès nacional afecta els termes municipals de Vimbodí i l'Espluga de Francolí. Els límits geogràfics són determinats per una línia irregular que segueix els accidents orogràfics següents i uneix de manera poligonal els punts següents (donats en el sentit de rotació de les agulles d'un rellotge). Oest: barranc de Tornés fins al punt A. Nord: línia recta des del punt A al punt B. Llevant: línia recta del punt B al punt C (zona del mirador de la Pena). Sud: cota 1000 de la serra de Prades. (Vegeu quadre pàg. 3371).
Als efectes urbanístics, l'àrea afectada té la condició de no urbanitzable. El planejament urbanístic, de qualsevol grau, que es redacti en els municipis afectats s'ha de sotmetre als criteris d'aquesta Llei i de les normes que la desenvoluparan. S'ha d'elaborar un catàleg de totes les edificacions legalment construïdes que hi ha i preveure'n els mecanismes de transformació i d'ampliació.
Les reformes dels edificis existents legalment construïts en l'àrea declarada paratge natural d'interès nacional i els edificis que s'hi construiran en el futur, d'acord amb el planejament urbanístic, redactat amb submissió a aquesta Llei, no poden, per la situació, el volum, l'alçada, les tanques o qualsevol altre element, contrastar amb les característiques morfològiques i cromàtiques del paisatge.
Sense perjudici del desenvolupament ulterior dels plans, de les reglamentacions i d'altres mesures, són expressament prohibides per aquesta Llei les activitats següents en tota l'àrea afectada:
-
Qualsevol moviment de terres o activitat extractiva que comportin una modificació de la geomorfologia actual de la zona.
-
Qualsevol mena d'abocament d'escombraries, de runes o de deixalles.
-
La construcció d'embassaments d'aigua, exceptuant els que són necessaris per a les explotacions agrícoles existents. Justificadament i de manera excepcional es poden autoritzar aquells que són destinats al subministrament d'aigua per a usos de boca.
-
La instal·lació d'elements artificials de caràcter permanent que hi limitin el camp visual, trenquin l'harmonia del paisatge o en desfigurin les perspectives.
-
La tala del bosc, sens perjudici de la que és necessària per a l'equilibri del sistema vegetatiu i per a la realització de tallafocs i d'altres sistemes contra incendis, que s'han de fer d'acord amb un programa coherent de mesures de prevenció.
-
La plantació d'espècies vegetals que no hi són freqüents.
-
La col·locació d'anuncis, de tanques i de rètols publicitaris, aïllats o no. Se n'exceptuen els que es col·loquin com a senyalització del monestir, dels vials i de les poblacions o indrets. Els senyals s'han d'ajustar, pel que fa al disseny, a la normativa gràfica de la senyalització exterior adoptada pel Consell de Disseny de la Generalitat de Catalunya.
-
La circulació de vehicles motoritzats fora dels indrets especialment autoritzats, excepte quan correspon a activitats agro-pecuàries o relacionades amb la gestió del paratge. L'ajuntament corresponent, mitjançant una autorització especial, pot permetre en casos excepcionals la circulació de vehicles motoritzats per la zona prohibida. Es prohibeix qualsevol habilitació d'espais per a circuits permanents per a mitjans motoritzats.
-
Tot acte d'ús del sòl i d'edificació subjecte a llicència municipal que hom pretendrà de fer dins l'àrea protegida necessita l'autorització de la Direcció General del Patrimoni Artístic del Departament de Cultura. Amb aquesta finalitat els Ajuntaments de Vimbodí i de l'Espluga de Francolí han de trametre els projectes d'obres abans de concedir la llicència a la Comissió Tècnica de Tarragona del Consell del Patrimoni Cultural, d'acord amb el Decret 188/1981, del 10 de juliol, de creació d'aquest Consell. 2. Les restants actuacions que hom voldrà emprendre dins l'àrea protegida han d'ésser aprovades pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca quan són susceptibles de produir, directament o indirectament, una pèrdua dels valors naturals protegits per aquesta Llei.
L'incompliment o la infracció d'aquest règim especial de protecció establert per a una part de la vall del monestir de Poblet o la inobservança de la normativa aplicable han d'ésser sancionats d'acord amb el que disposen la Llei d'Espais Naturals Protegits, la Llei del Sòl, i llurs reglaments d'aplicació, la Llei de Protecció de la Legalitat Urbanística i les altres disposicions específiques que, segons el caràcter de la infracció, s'hi poden aplicar.
Disposicions addicionals Primera.
- Atesa la Resolució de la Direcció General del Patrimoni Artístic, Arxius i Museus del Ministeri de Cultura, del 28 d'abril de 1980, per la qual s'incoà expedient de declaració de conjunt històrico-artístic a favor de l'entorn del monestir de Poblet; vist l'informe favorable de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, i conformement al que prescriu l'article 33 de la Llei del 13 de maig de 1933, es declara conjunt històrico-artístic l'entorn del monestir de Poblet definit per un polígon la delimitació del qual és donada pels punts geogràfics següents: (Vegeu quadre pàg. 3372) Dins aquesta zona es prohibeix específicament:
-
Qualsevol mena de nova edificació.
-
La construcció de granges, edificis o instal·lacions auxiliars agràries de qualsevol mena.
-
La utilització dels edificis agraris existents com a habitatge o per a qualsevol altre ús, quan implica alteració de llur morfologia o llur volum actuals.
Segona.
- El Consell Executiu pot declarar necessària i urgent l'ocupació de qualsevol terreny de la zona declarada paratge natural d'interès nacional als efectes d'expropiació, en el marc de l'ordenament legal vigent.
Disposicions transitòries Primera.
- Totes les activitats o les explotacions de què parlen els articles 5 i 6 resten en suspens fins que llur situació no s'haurà adaptat al que disposa aquesta Llei.
Segona.
- Fins al moment d'aprovar-se el planejament urbanístic que es redactarà d'acord amb aquesta Llei, en les edificacions existents legalment construïdes dins el paratge que és objecte de protecció només s'hi poden fer obres de reforma o de modificació que no comportin un augment del volum edificat ni una nova ocupació del sòl.
Tercera.
- Fins al moment en què el planejament urbanístic no haurà determinat les llistes dels materials i dels colors permesos i prohibits, són prohibits, en totes les edificacions de l'àrea: -Els acabats de pedra aplacada (però no els murs de maçoneria). -Els pintats de façanes de color blanc o de qualsevol altre que contrasti amb l'entorn. -Les cobertes de terrassa i les inclinades d'un material altre que la teula àrab de ceràmica.
Disposicions finals Primera.
- Es faculta el Consell Executiu perquè dicti les disposicions necessàries per a desplegar aquesta Llei. En especial, el Consell Executiu ha de fer les gestions necessàries per a ampliar les funcions que actualment té assignades el Patronat del Monestir de Poblet, afegint-hi la de col·laborar en la conservació i la protecció del paratge natural que declara aquesta Llei.
Segona.
- Aquesta Llei entrarà en vigor l'endemà d'haver-se publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els Tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.
Barcelona, 9 de novembre de 1984
Jordi Pujol President de la Generalitat de Catalunya
Joan Rigol i Roig Conseller de Cultura
Xavier Bigatà i Ribé Conseller de Política Territorial i Obres Públiques
