Crònica legislativa: Illes Balears

Convocatòria del Consell Insular de Mallorca de subvencions econòmiques per a accions i programes de promoció de l’economia per a l’any 2006. Per valorar els projectes presentats es tindrà en compte, entre altres criteris, la utilització del català com a idioma preferent en el desenvolupament dels projectes (Butlletí Oficial de les Illes Balears —boib— núm. 5, de 12 de gener de 2006, ).

El Consell Executiu del Consell Insular de Menorca, en sessió tinguda el 16 de gener de 2006, va aprovar la convocatòria d’ajuts per al foment de l’ús del català en els comerços, establiments turístics i clubs esportius de Menorca per al 2006. S’hi destinen 15.000 euros (boib núm. 14, de 31 de gener de 2006).

El Consell Executiu del Consell Insular de Menorca, en sessió tinguda el 16 de gener de 2006, va aprovar la convocatòria d’ajuts a les revistes locals de Menorca en llengua catalana per al 2006. S’hi destinen 10.000 euros (boib núm. 16, de 4 de febrer de 2006). El Consell Executiu del Consell Insular de Menorca, en sessió tinguda el 24 d’abril de 2006, va aprovar la convocatòria d’ajuts a les revistes locals de Menorca en llengua catalana per al 2006 (boib núm. 70, de 13 de maig de 2006).

El Consell Executiu del Consell Insular de Mallorca, en sessió tinguda el 30 de gener de 2006, va aprovar la convocatòria de suport genèric a la producció editorial i fonogràfica en llengua catalana per a l’any 2006. S’hi destinen 160.000 euros (boib núm. 22, de 14 de febrer de 2006).

El Consell Executiu del Consell Insular de Mallorca, en sessió tinguda el 13 de febrer de 2006, va aprovar la convocatòria de subvencions per a la normalització lingüística a les empreses per a l’any 2006 (revistes, retolació, etiquetatge, material imprès, cartes de restaurant, pàgines web i portals d’Internet). S’hi destinen 400.000 euros (boib núm. 28, de 23 de febrer de 2006). El Consell Executiu del Consell Insular de Mallorca, en sessió tinguda el 12 de juny de 2006, va aprovar la concessió de subvencions per al foment de les revistes en llengua catalana per a l’any 2006 (boib núm. 89, de 24 de juny de 2006). El Consell Executiu del Consell Insular de Mallorca, en sessió tinguda el 12 de juny de 2006, va aprovar la concessió de sub- 471Page 472vencions per a la normalització lingüística a les empreses per a l’any 2006 (boib núm. 89, de 24 de juny de 2006).

El Consell Executiu del Consell Insular de Menorca, en sessió tinguda el 30 de gener de 2006, va aprovar les bases reguladores de la concessió d’ajuts del Consell Insular de Menorca per a projectes promoguts per entitats culturals i aprovació de la convocatòria per a l’any 2006. Un dels criteris objectius per a la concessió de les subvencions és la utilització del català en la difusió i realització de les activitats. S’hi destinen 196.000 euros (boib núm. 29, de 25 de febrer de 2006).

La presidenta del Consell Insular de Mallorca va aprovar el 20 de febrer de 2006 la convocatòria del Consell Insular de Mallorca de subvencions de normalització lingüística per a butlletins d’associacions de veïns i de federacions d’associacions de veïns i revistes en català d’entitats associatives o organitzatives sense finalitat de lucre per a l’any 2006. S’hi destinen 38.000 euros (boib núm. 30, de 28 de febrer de 2006). La presidenta del Consell Insular de Mallorca va aprovar el 8 de juny de 2006 la concessió de subvencions de normalització lingüística per a butlletins d’associacions de veïns i de federacions d’associacions de veïns i revistes en català d’entitats associatives o organitzatives sense finalitat de lucre per a l’any 2006 (boib núm. 89, de 24 de juny de 2006).

Resolució del conseller d’Educació i Cultura de 18 d’abril de 2006, per la qual fa pública la convocatòria d’ajuts a l’alumnat de centres docents de les Illes Balears sostinguts amb fons públics per a intercanvis escolars amb l’alumnat de centres docents de les terres de parla catalana, durant el curs escolar 2005-2006. S’hi destinen 20.000 euros (boib núm. 60, de 25 d’abril de 2006).

Resolució del conseller d’Educació i Cultura de 16 de maig de 2006, per la qual convoca una beca de formació en pràctiques de terminologia al Termcat i a la Universitat de les Illes Balears. S’hi destinen 10.800 euros (boib núm. 76, de 27 de maig de 2006).

Resolució del conseller d’Educació i Cultura de 30 de maig de 2006, per la qual convoca ajuts per promoure l’assistència al cinema en llengua catalana durant l’any 2006. La Conselleria d’Educació i Cultura farà efectiu 1,5 euros per cada alumne/a que assisteixi a les sessions, en concepte de pagament d’una part del cost de l’entrada; l’altra part serà a càrrec de l’alumne/a (boib núm. 82, de 8 de juny de 2006). Anunci de la Direcció General de Política Lingüística per donar publicitat a la selecció d’entitatsPage 473col·laboradores en la convocatòria d’ajuts per promoure l’assistència al cinema en llengua catalana durant l’any 2006 (boib núm. 82, de 8 de juny de 2006).

Convocatòria de dues beques de formació a la Biblioteca Pública Insular del Consell Insular d’Eivissa i Formentera, corresponent a l’any 2006 (boib núm. 19, de 7 de febrer de 2006); convocatòria d’una beca de formació del Consell Insular d’Eivissa i Formentera per a estudiants universitaris al punt de suport d’informació de la Universitat Oberta de Catalunya (boib núm. 22, de 14 de febrer de 2006); convocatòria del Consell Insular d’Eivissa i Formentera de dues beques de formació per a persones que hagin participat en el projecte fiop per a la inserció laboral de joves amb alguna discapacitat a l’Arxiu d’Imatge i So i al Museu d’Etnografia d’Eivissa, 2006- 2007 (boib núm. 23, de 16 de febrer de 2006); convocatòria de beques per a la formació i el perfeccionament a les oficines d’informació turística del Consell Insular d’Eivissa i Formentera (boib núm. 52, de 8 d’abril de 2006), i convocatòria de beques de pràctiques professionals i formatives per al període estival del Consell Insular de Menorca (boib núm. 60, de 25 d’abril de 2006). Per obtenir totes aquestes beques cal acreditar el domini oral i escrit de les dues llengües cooficials de les Illes Balears.

Decret 7/2006, 3 de febrer, pel qual s’aprova la concessió de premis al personal funcionari i laboral al servei de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears per haver obtingut nivells de coneixement de català superiors als exigits per ingressar en la funció pública (boib núm. 19, de 7 de febrer de 2006). Decret 4/2006, de 10 de març, del president de les Illes Balears, de delegació de la competència per concedir el premi regulat en el Decret 7/2006, de 3 de febrer, per haver obtingut nivells de coneixements de català superiors als exigits per ingressar en la funció pública (boib núm. 37, de 14 de març de 2006). Aquest Decret és aplicable al personal funcionari en servei actiu que presta serveis a l’Administració de la comunitat autònoma o a les entitats autònomes que en depenen, i al personal laboral, en les diverses modalitats, sotmès al Conveni col·lectiu per al personal laboral al servei de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears. Queda exclòs de l’aplicació d’aquest Decret el personal do- cent i el personal estatutari al servei de la sanitat pública autonòmica, que es regeix per la seva normativa específica. L’objecte d’aquest Decret és re-Page 474gular la concessió d’un premi per al personal funcionari i laboral al servei de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears que hagi obtingut algun certificat d’exigència de coneixements de llengua catalana establert reglamentàriament. Aquest premi consisteix en el gaudi, per una sola vegada, de cinc dies hàbils consecutius de permís retribuït per cada un dels certificats obtinguts, sempre que: a) Aquests certificats siguin de nivell superior a l’exigit per ingressar en el cos, l’escala o la categoria professional de la persona sol·licitant, d’acord amb la normativa vigent en el moment d’obtenir-lo. b) S’hagin obtingut a partir de l’entrada en vigor d’aquest Decret. c) En el moment d’obtenir-lo, la persona interessada presti serveis com a personal de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, inclòs dins l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret.

Resolució conjunta de les conselleres de Presidència i Esports i d’Immigració i Cooperació d’1 de febrer de 2006, per la qual estableixen la convocatòria dels certàmens i premis del programa cultural Art Jove per al 2006. Inclou el certamen de literatura en les modalitats, entre d’altres, de poesia en català (dotat amb 2.000 euros) i de relat en català (dotat amb 2.000 euros) (boib núm. 20, de 9 de febrer de 2006).

La consellera executiva del Departament de Cultura del Consell Insular d’Eivissa i Formentera va aprovar el 30 de gener de 2006 les bases del XIV Concurs Literari Sant Jordi per a alumnes de secundària i batxillerat, any 2006. Les obres hauran d’estar escrites en català. Es convoquen dos premis: el Ramon Muntaner de narrativa i el Marià Villangómez de poesia. Hi ha quatre primers premis dotats amb 310 euros en llibres i quatre segons premis dotats amb 190 euros en llibres (boib núm. 22, de 14 de febrer de 2006).

El 6 de març de 2006, el Ple del Consell Insular de Mallorca va aprovar la convocatòria dels Premis Mallorca 2006 de creació literària en les modalitats de narrativa en català (dotat amb 70.000 euros) i de poesia en català (dotat amb 10.000 euros) (boib núm. 41, de 21 de març de 2006).

Resolució del director general de Política Lingüística de 13 de març de 2006, per la qual convoca el concurs de narració en català Vivències per a autors nascuts fora de l’àmbit lingüístic català i arribats a les Bale- ars a partir del 2002. Les narracions es poden presentar per escrit o mitjançant un enregistrament audiovisual. S’estableixen tres premis: 1r, un bo per a un viatge valorat en 1.000 euros; 2n, un bo per a un viatge valorat en 500 euros; 3r, una càmera fotogràfica digital (boib núm. 42, de 23 de març de 2006).

Page 475

Anunci de la Conselleria d’Immigració i Cooperació de convocatòria d’un premi de recerca sobre la cooperació internacional al desenvolupament, d’acord amb el conveni de col·laboració que subscrigueren el 23 de febrer de 2006 la Conselleria de Presidència i Esports del Govern de les Illes Balears i la Universitat de les Illes Balears en matèria de cooperació internacional. El treball es podrà presentar en català o castellà. El premi està dotat amb un import únic de 10.000 euros (boib núm. 63, de 2 de maig de 2006).

Decret 52/2006, de 16 de juny, sobre mesures per a fomentar la competència lingüística en llengües estrangeres dels alumnes dels centres no universitaris de les Illes Balears sostinguts amb fons públics. Aquest Decret, conegut per Decret de Trilingüisme o Decret Fiol (pel cognom del conseller que el va proposar), té per finalitat regular les actuacions que poden dur a terme els centres escolars sostinguts amb fons públics, amb l’objectiu de fomentar les habilitats lingüístiques i la competència comunicativa dels alumnes en les llengües del currículum, especialment en les llengües estrangeres, dins l’àmbit de les Illes Balears. El model proposat reserva entre una cinquena part i una tercera part de l’horari escolar a una llengua estrangera —preferentment l’anglès— i reparteix al cinquanta per cent la resta, entre català i castellà.

Tret d’un minoritari sector integrista (el diari El Mundo / El Día de Baleares, l’Associació Familiar de Balears —afa—, l’AFA Educación i la Federació d’Associacions de Pares i Mares de Balears-Concapa), la comunitat educativa balear va rebutjar el Decret Fiol perquè a) dóna lloc a conflictes escolars des del moment que trenca l’equitat en el repartiment dels recursos als centres educatius, i b) redueix les hores d’ensenyament en llengua catalana des del moment que eximeix els centres que s’acullin al Decret de fer un mínim del cinquanta per cent de les classes en català com fixa el Decret 92/ 1997 (anomenat Decret de Mínims), de 4 de juliol, que regula l’ús i l’ensenyament de i en llengua catalana (bocaib núm. 89, de 17 de juliol de 1997). El Govern de les Illes Balears va aprovar el Decret sense tenir en compte que l’informe del Consell Escolar de les Illes Balears era negatiu i amb l’avís del Consell Consultiu que pot vulnerar la legalitat. En la deliberació prèvia, el Consell Escolar de les Illes Balears va reclamar a la Conselleria, sense fruit, que refés el Projecte de decret perquè el foment de l’aprenentatge d’una llengua estrangera es fes en el marc del Decret de Mínims (pro-Page 476posava que l’ensenyament en llengua estrangera no superés el 20 % de l’horari escolar, i que, abans de posar en marxa aquesta normativa, es du guessin a terme tasques prèvies, com l’elaboració d’un pla de formació del professorat) i amb respecte a l’autonomia i al projecte lingüístic de cada centre (boib núm. 87, de 20 de juny de 2006).

Ordre del conseller d’Educació i Cultura de 30 de gener de 2006, per la qual regula les proves d’accés als cicles formatius de formació professional específica i se’n regula l’organització. Aquesta Ordre regula el procediment que s’ha de seguir per a la realització de les proves d’accés als cicles formatius de grau mitjà i de grau superior de formació professional específica de règim general, dins l’àmbit territorial de la comunitat autònoma de les Illes Balears. Les persones que puguin demanar l’exempció de l’avaluació de la llengua i de la literatura catalanes de la manera que es determina en la normativa, han de sol·licitar aquesta exempció abans de l’acabament del període d’inscripció a les proves. L’han de tenir abans que es faci la prova i, si no l’han aportada durant el període d’inscripció, l’hauran de lliurar als membres de la Comissió Avaluadora el mateix dia de la prova. La normativa sobre aquesta exempció és, transitòriament, l’Ordre del conseller d’Educació, Cultura i Esports de 29 d’abril de 1998, de regulació de l’exempció de l’avaluació de la llengua i literatura catalanes. La direcció dels centres educatius que fan proves de grau mitjà ha de reconèixer que estan exemptes de fer la part de llengua catalana totes les persones que presentin el certificat B de català, o un nivell superior, de coneixements de llengua general expedit per la Direcció General de Política Lingüística segons el Decret 80/2004, de 10 de setembre, sobre avaluació i certificació de coneixements de català. La direcció dels centres educatius que fan proves de grau superior ha de reconèixer que estan exemptes de fer la part de la prova relativa a la llengua i literatura catalanes totes les persones que presentin el certificat C de català, o un nivell superior, de coneixements de llengua general expedit per la Direcció General de Política Lingüística segons el Decret 80/2004, de 10 de setembre, sobre avaluació i certificació de coneixements de català. Els continguts de la prova d’accés als cicles formatius de grau mitjà s’agrupen en dues parts, part sociocultural i part cientificotecnològica. La part sociocultural constarà de dos textos, un en català i un en castellà. Sobre cada text hi haurà les qüestions següents: a) resum del text, b) explicació del significat de paraules, expressions i idees del text, i c) redacció amb una extensió d’unes 125 paraules, sobre un tema escollit entre dos de proposats. Els continguts de la prova d’accés als cicles formatius de grau superior s’agrupen en dues parts, part comuna i part específi-Page 477ca. La part comuna consta de tres textos: un en català, un en castellà i un altre en una de les llengües estrangeres següents: anglès, francès o alemany. Sobre els textos en català i en castellà hi haurà les qüestions següents: a) comentari de text i b) redacció sobre un tema a escollir entre els dos proposats a la prova amb una extensió d’unes 150 paraules (boib núm. 21, d’11 de febrer de 2006).

Ordre del conseller d’Educació i Cultura de 4 d’abril de 2006, per la qual aprova l’admissió i matriculació d’alumnes dels ensenyaments de règim especial en centres públics per al curs 2006-2007. La prova d’accés al grau mitjà dels ensenyaments d’arts plàstiques i dissenys constarà de dues parts. La primera, d’un exercici de llengua catalana i un exercici de llengua castellana. La prova d’accés al grau superior dels ensenyaments d’arts plàstiques i dissenys constarà de dues parts. La primera tractarà sobre les matèries comunes pròpies del currículum del batxillerat: a) llengua catalana, b) llengua castellana, c) filosofia, d) història, e) idiomes estrangers. L’alumne/a seleccionarà quatre de les matèries esmentades i respondrà per escrit una qüestió entre quatre que hagin estat plantejades, de cadascuna de les quatre matèries. En el primer exercici de la prova d’accés als estudis superiors de disseny hi haurà, entre d’altres, quatre qüestions sobre llengua i literatura castellanes i llengua i literatura catalanes (boib núm. 52, de 8 d’abril de 2006).

Resolució del director general de Planificació i Centres Educatius de 31 de gener de 2006, per la qual convoca els exàmens lliures de les escoles oficials d’idiomes de les Illes Balears per al curs 2005-2006 (boib núm. 24, de 18 de febrer de 2006, correcció d’errors en el boib núm. 36, d’11 de març de 2006).

Resolució del director general de Política Lingüística de 16 de febrer de 2006, per la qual modifica la composició del Tribunal A nomenat mitjançant la Resolució del director general de Política Lingüística de 14 de novembre de 2005 (boib núm. 29, de 25 de febrer de 2006).

Resolució del director general de Política Lingüística de 23 de maig de 2006, per la qual fa pública la relació de persones que han superat les proves de català de gener de 2006 convocades per la Direcció General de Política Lingüística (boib núm. 77, de 30 de maig de 2006).

Page 478

Resolució del director general de Política Lingüística de 26 de maig de 2006, per la qual fa pública la relació de persones que han superat les proves de la convocatòria de març de 2006 per a l’obtenció del certificat de coneixements orals de català de la Direcció General de Política Lingüística (boib núm. 81, de 6 de juny de 2006).

Resolució del director general de Política Lingüística d’1 de juny de 2006, per la qual modifica la composició dels tribunals de les proves de juny de 2006 per a l’obtenció dels certificats oficials de coneixements de català, convocades mitjançant la Resolució del director general de Política Lingüística de 6 d’octubre de 2005 (boib núm. 84, de 13 de juny de 2006).

Anunci de licitació del contracte de serveis d’ensenyament de català a distància (boib núm. 1, de 3 de gener de 2006).

Resolució del conseller d’Interior de 30 de gener de 2006, per la qual aprova la llista definitiva de candidats admesos i exclosos, amb les causes d’exclusió, del concurs per al proveïment de llocs de treball de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, convocat per Resolució del conseller d’Interior de 25 de novembre de 2005 (boib núm. 179 extr., de 29 de novembre de 2005), i la llista definitiva de candidats convo- cats a les proves de coneixements de llengua catalana (nivells A i B) (boib núm. 20, de 9 de febrer de 2006).

Resolució del conseller d’Interior de 14 de febrer de 2006, per la qual aprova les llistes definitives d’aspirants admesos i exclosos, amb les causes d’exclusió, i d’aspirants convocats a la prova específica de català i s’indiquen els llocs i les dates de la realització de la prova específica de català i del primer exercici de les proves selectives per a l’ingrés als cossos superior i de gestió de l’Administració general de la comunitat autònoma de les Illes Balears, convocades per les resolucions del conseller d’Interior de 12 de desembre de 2005 (boib núm. 188, de 15 de desembre de 2005) (boib núm. 28, de 23 de febrer de 2006, correcció d’error en el boib núm. 48, de 4 d’abril de 2006).

Anunci d’adjudicació del contracte de serveis d’ensenyament de català a distància (boib núm. 37, de 14 de març de 2006).

Resolució del conseller d’Interior de 27 de març de 2006, per la qual aprova les llistes definitives d’aspirants admesos i exclosos, amb les causesPage 479d’exclusió, i d’aspirants convocats a la prova específica de català i s’indiquen els llocs i les dates de la realització de la prova específica de català i del primer exercici de les proves selectives per a l’ingrés als cossos administratiu i auxiliar de l’Administració general de la comunitat autònoma de les Illes Balears, convocades per les resolucions del conseller d’Interior de 25 de gener de 2006 (boib núm. 20, de 9 de febrer de 2006) (boib núm. 45, de 30 de març de 2006; correcció d’errors en el boib núm. 54, de 13 d’abril de 2006).

Resolució del conseller d’Interior de 26 d’abril de 2006, per la qual dóna publicitat a la convocatòria conjunta, a les bases específiques aprovades per les respectives corporacions locals i als mèrits de determinació autonòmica de la comunitat autònoma de les Illes Balears, pels quals s’han de regir els concursos ordinaris per a la provisió de llocs vacants a les corporacions locals de la comunitat autònoma de les Illes Balears, reservats a personal funcionari de l’Administració local, amb habilitació de caràcter nacional. Valoració dels coneixements de la llengua catalana amb un màxim de 1,50 punts: Certificat de coneixement de llenguatge administratiu (certificat E): 1,50 punts. Certificat de coneixements superiors de català, orals i escrits (certificat D): 1,20 punts. Certificat de coneixements mitjans de català, orals i escrits (certificat C): 0,85 punts. La possessió d’un nivell superior exclourà la valoració dels nivells inferiors que es posseeixen. La justificació dels mèrits ressenyats s’ha de dur a terme davant cada entitat local en els casos del concurs ordinari, i davant el Ministeri d’Administracions Públiques en els concursos unitaris, mitjançant l’aportació de la documentació següent: títol, diploma o certificat expedit o homologat per l’òrgan competent en matèria de política lingüística del Govern de les Illes Balears, per l’Escola Balear d’Administració Pública o títols, diplomes o certificats equivalents. En cas de dubte sobre les equivalències, se sol·licitarà un informe al Servei de Política de Normalització Lingüística (boib núm. 66, de 6 de maig de 2006).

Resolució del conseller d’Interior de 8 de maig de 2006, per la qual aprova les llistes definitives d’aspirants admesos i exclosos, amb les causes d’exclusió, i d’aspirants convocats a la prova específica de català i s’indiquen els llocs i les dates de la realització de la prova específica de català i del primer exercici de les proves selectives per a l’ingrés al Cos subaltern de l’Administració general de la comunitat autònoma de les Illes Balears, convocades per les resolucions del conseller d’Interior de 9 de març de 2006 (boib núm. 42, de 23 de març de 2006) (boib núm. 69, d’11 de maig de 2006, correcció d’error en el boib núm. 77, de 30 de maig de 2006).

Page 480

Aprovació definitiva del Reglament d’ús de la llengua catalana al Con- sell Insular de Menorca, aprovat pel Ple del Consell Insular de Menorca el 19 de desembre de 2005 (boib núm. 30, de 28 de febrer de 2006).

El Consell Executiu del Consell Insular de Menorca, en sessió tinguda el 27 de febrer de 2006, va aprovar el canvi de denominació del nom oficial de la ciutat i del municipi de Mahón, que passarà a ser Maó, atès que és el nom en català, llengua pròpia de les Illes Balears (boib núm. 46, d’1 d’abril de 2006).

Ordre de la consellera d’Immigració i Cooperació de 23 de març de 2006, per la qual s’estableixen les funcions dels llocs de treball del personal funcionari de la Conselleria d’Immigració i Cooperació. El Decret 14/2005, de 18 d’octubre, del president del Govern de les Illes Balears crea la Conselleria d’Immigració i Cooperació i n’estableix l’estructura orgànica bàsica. Un dels llocs de treball és el de tècnic/a superior assessorament lingüístic (cos facultatiu superior especialitat assessor/a lingüístic/a i certificat D de català) (boib núm. 46, d’1 d’abril de 2006).

El Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió tinguda el 21 de març de 2006, va aprovar la Llei d’educació i formació permanents de persones adultes de les Illes Balears. Aquesta Llei té per objecte regular, garantir i promocionar l’educació i la formació permanents de les persones adultes a les Illes Balears. Segons l’exposició de motius, el Govern de les Illes Bale- ars té el deure de possibilitar a la població adulta, tant a la d’origen extern com a l’autòctona, el coneixement del patrimoni lingüístic i cultural propi com a element de cohesió social i d’enriquiment personal. Així, doncs, un dels principis generals de les actuacions del Govern en matèria d’educació i formació permanents de persones adultes serà la promoció de la llenguaPage 481catalana i la cultura pròpies de les Illes Balears. D’acord amb els articles 5, 6, 7, 13 i 15, un dels objectius d’aquesta Llei és facilitar i promoure el coneixement i l’ús de la llengua catalana i la cultura pròpies de les Illes Bale- ars i el respecte a les seves característiques naturals i històriques, sens perjudici de fomentar la tolerància i l’intercanvi amb altres cultures. Tindran la consideració d’actuacions prioritàries en aquest camp aquelles que condueixen a promoure la preservació i el desenvolupament de la llengua catalana i de la cultura pròpies de les Illes Balears. Les administracions públiques de les Illes Balears promouran que les entitats i els centres dedicats a activitats educatives per a persones adultes desenvolupin iniciatives i ensenyaments relacionats amb la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, la cultura, l’economia i la societat de les Illes Balears. Les administracions públiques de les Illes Balears promouran el coneixement de la realitat lingüística i cultural balear. Es prioritzaran programes que facilitin la integració dels immigrants, en especial en allò que faci referència a l’aprenentatge de les llengües catalana i castellana, com també el coneixement dels trets bàsics de la cultura balear. Una de les línies programàtiques d’actuació serà la formació cultural, orientada a conèixer la realitat cultural i lingüística de les Illes Balears, en especial la llengua catalana, com també les diferents manifestacions que suposin una aportació de la creativitat al patrimoni universal. L’educació de les persones adultes es durà a terme, entre altres programes formatius, mitjançant programes per promoure el coneixement de la llengua catalana i la cultura pròpies de les Illes Balears en tots els seus aspectes (Butlletí Oficial del Parlament de les Illes Balears —bopib— núm. 127, de 31 de març de 2006, ).

El Ple del Parlament de les Illes Balears, en sessió tinguda el 13 de juny de 2006, va aprovar, d’acord amb l’article 177.2, apartat 3 del Reglament de la Cambra, mitjançant el sistema de votació nominal pública per crida, la Proposta de reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears (bopib, núm. 137, de 15 de juny de 2006, ).

Segons l’Estatut d’Autonomia de 1983:

Article 14

La comunitat autònoma té competència exclusiva per a l’ensenyament de la llengua catalana, pròpia de lesPage 482Illes Balears, d’acord amb la tradició literària autòctona. Normalitzar-la serà un objectiu dels poders públics de la comunitat autònoma. Les modalitats insulars del català seran objecte d’estudi i protecció, sense perjudici de la unitat de l’idioma.

Segons la Proposta de reforma, l’article 14 queda redactat de la manera següent:

Article 33

Ensenyament de la llengua pròpia La comunitat autònoma té competència exclusiva per a l’ensenyament de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, d’acord amb la tradició literària autòctona. Normalitzar-la serà un objectiu dels poders públics de la comunitat autònoma. Les modalitats insulars del català —mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc— seran objecte d’estudi i protecció, sense perjudici de la unitat de la llengua.

La institució oficial consultiva per a tot el que es refereix a la llengua catalana serà la Universitat de les Illes Bale- ars. La comunitat autònoma de les Illes Balears, d’acord amb una llei de l’Estat, podrà participar a una institució adreçada a salvaguardar la unitat lingüística, institució que serà formada per totes les comunitats que reconeguin la cooficialitat de la llengua catalana.

L’oposició va considerar que la decisió del PP d’anomenar les modalitats insulars del català era un intent de secessionisme lingüístic o de foment electoralista dels particularismes locals. Alguns mitjans de comunicació van anunciar que en la tramitació posterior com a llei orgànica a les Corts Generals tots els partits acordarien l’eliminació aquesta menció expressa i deixar l’article 14 (avui 35) com estava. Però un cop aprovada la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears (BOE núm. 52, d’1 de març de 2007), la redacció del fragment en qüestió és aquesta: «Les modalitats insulars del català, de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, seran objecte d’estudi i protecció, sense perjudici de la unitat de la llengua.»

Segons l’Estatut d’Autonomia de 1983:

Article 54.2

En la resolució dels concursos i les oposicions per proveir llocs de magistrats i jutges es valoraran com a mèrits preferents l’especialització en el dret civil de les Illes Balears i el coneixement del català.

Segons la Proposta de reforma, l’article 54 queda redactat de la manera següent:

Page 483

Article 96.2

En la resolució dels concursos i de les oposicions per proveir els llocs de magistrats i jutges serà mèrit preferent l’especialització en el Dret Civil de les Illes Balears i el coneixement de català.

Segons l’Estatut d’Autonomia de 1983:

Disposició addicional segona:

La comunitat autònoma de les Illes Balears, essent la llengua catalana també patrimoni d’altres comunitats autònomes, podrà sol·licitar al Govern de l’Estat i a les Corts Generals els convenis de cooperació i de col·laboració que es considerin oportuns per tal de salvaguardar el patrimoni lingüístic comú, així com mantenir la comunicació cultural entre les comunitats abans esmentades, sense perjudici dels deures de l’Estat establerts a l’apartat 2 de l’article 149 de la Constitució i del que disposa l’article 145 d’aquesta.

La institució oficial consultiva per a tot el que es refereix a la llengua catalana serà la Universitat de les Illes Bale- ars. La comunitat autònoma de les Illes Balears, d’acord amb una llei de l’Estat, podrà participar en una institució adreçada a salvaguardar la unitat lingüística, institució que serà integrada per totes les comunitats que reconeguin la cooficialitat de la llengua catalana.

Segons la Proposta de reforma, la disposició addicional segona queda redactada de la manera següent:

Disposició addicional segona

Patrimoni lingüístic comú

La comunitat autònoma de les Illes Balears, sent la llengua catalana també patrimoni d’altres comunitats autònomes, podrà sol·licitar al Govern de l’Estat i a les Corts Generals els convenis de cooperació i de col·laboració que es considerin oportuns per salvaguardar el patrimoni lingüístic comú, així com per efectuar la comunicació cultural entre les comunitats abans esmentades, sense perjudici dels deures de l’Estat establerts a l’apartat 2 de l’article 149 de la Constitució, i del que disposa l’article 145 d’aquesta.