Llei 3/2022, de 15 de juny, de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme de les Illes Balears

Objecte.

L'objecte d'aquesta llei és establir mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme, a les Illes Balears, amb l'objectiu d'avançar cap a un impacte regeneratiu de l'activitat turística al nostre territori i la nostra societat.

A aquest efecte, es duen a terme modificacions estructurals de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, a la qual s'introdueix un títol específic amb mesures per transitar cap a l'economia circular amb l'objectiu de convertir les Illes Balears en la primera destinació turística circular del món.

Modificacions de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears.

1. Es modifica l'apartat 1 de l'article 1, que passa a tenir la redacció següent:

   “1. L'objecte d'aquesta llei és l'ordenació, la planificació, la promoció, el foment i la disciplina del turisme i de la qualitat en la prestació de serveis turístics de les Illes Balears, i l'impuls del turisme sostenible i circular en el marc de l'Estatut d'Autonomia i de la resta de l'ordenament jurídic.”

2. S'introdueixen tres lletres, la k), la l) i la m) a l'apartat 2 de l'article 1, amb la redacció següent:

   “k) Impulsar la circularitat al turisme de les Illes Balears.

   12. Impulsar un impacte regeneratiu al nostre territori i a la nostra societat.

   13. Impulsar la cohesió social en el turisme de les Illes Balears.”

3. S'afegeixen dues noves lletres, la p) i la q), a l'article 3, amb la redacció següent:

   “p) Sobrecontractació: dur a terme la contractació d'unitats o places d'allotjament que no es puguin atendre en les condicions pactades, en el sentit que no es pugui posar l'allotjament a disposició dels clients a l'establiment contractat.

   17. Sobreocupació: allotjar a l'establiment més persones de les que permeten les places disponibles.”

4. Es modifiquen les lletres g) i k) de l'article 15, que passen a tenir la redacció següent:

   “g) Identificar a l'accés principal, a un lloc de fàcil visibilitat, els diferents distintius acreditatius de classificació, categoria i especialització de l'establiment, així com els distintius de qualitat, capacitat màxima i qualsevol altra informació referida a l'exercici de l'activitat, de conformitat amb la normativa corresponent.”

   “k) Conèixer el número d'inscripció turística en el cas de publicitat o contractació d'allotjaments turístics o de comercialització d'estades turístiques a habitatges.”

5. Es modifica l'article 19, i s'hi afegeixen quatre lletres, de la m) a la p), amb el següent redactat:

   “m) Impulsar l'ús de productes de neteja naturals i/o ecològics amb certificació, sempre que existeixin productes d'aquestes característiques en el mercat.

   14. Identificar, sempre que sigui possible, els productes emprats a la seva activitat que constitueixen les principals fonts de residus dispersos (també nomenat littering), especialment en l'entorn natural i marí i adoptar les mesures adequades per a prevenir i reduir la producció d'aquests residus.

   15. Fer ús de productes durables i fiables (també en termes de vida útil i absència d'obsolescència prematura), reparables, reutilitzables i actualitzables.

   16. Fomentar la reutilització dels productes i els seus components, entre d'altres, mitjançant donació i implantació de sistemes que promoguin activitats de reparació, reutilització i actualització, molt especialment per als aparells elèctrics i electrònics, piles i acumuladors, tèxtils i mobiliari, envasos i materials i productes de construcció.”

6. Es modifica l'article 20, amb la redacció següent:

   “Article 20 Sobrecontractació

1. Pel que fa a la sobrecontractació, les empreses titulars d'establiments d'allotjament no poden contractar unitats o places que no puguin atendre en les condicions pactades, en el sentit que no es pugui posar a disposició dels clients l'allotjament a l'establiment.

2. Sense perjudici del que es disposa en el punt anterior, les persones titulars dels establiments d'allotjament que hagin incorregut en sobrecontractació estan obligades a proporcionar allotjament a les persones usuàries afectades a un establiment de la mateixa zona, de categoria igual o superior i en condicions de màxima similitud a les pactades, sense que pugui suposar majors repercussions econòmiques per al client.

3. La persona titular de l'establiment a què fa referència el punt anterior ha de contractar el servei de desplaçament al nou establiment i assumir de manera directa el pagament de la diferència de preu, si n'hi ha, com també qualsevol altra despesa originada per la sobrecontractació que no sigui imputable a l'actuació de la persona usuària, fins que no estigui definitivament allotjada i sense que aquesta, per tant, hagi d'avançar cap pagament. Això, sense perjudici d'altres danys o perjudicis que pugui reclamar la persona usuària i sense perjudici que el titular de l'establiment pugui repercutir les despeses contra l'empresa causant de la sobrecontractació.”

7. Es modifica el punt 4 de l'article 23, que passa a tenir la redacció següent:

   “4. La inexactitud, la falsedat o l'omissió en qualsevol dada, manifestació o document de caràcter essencial que s'adjunti o incorpori a una declaració responsable d'inici d'activitat impliquen la cancel·lació de la inscripció i, per tant, la impossibilitat de continuar amb l'exercici de l'activitat afectada, sens perjudici de la responsabilitat legal en què es pugui haver incorregut, amb instrucció prèvia del procediment corresponent, en el qual s'ha de donar audiència a la persona interessada.

   Així mateix, l'administració turística competent que hagi detectat la falsedat a què es refereix el paràgraf anterior, imposarà l'obligació al responsable de restituir la situació jurídica al moment previ al desenvolupament o exercici de l'activitat i incoarà la instrucció del procediment sancionador. En cas de detectar la inexactitud, i sens perjudici d'imposar la restitució de la situació jurídica, l'administració turística podrà incoar la instrucció del procediment sancionador.”

8. S'afegeixen dos punts, el 6 i el 7, a l'article 27, amb la redacció següent:

   “6. En el cas en què es comuniqui el cessament del titular de l'explotació, l'administració turística ha de tenir provisionalment com a explotador, fins que no se'n comuniqui un de nou, el propietari.

7. Pel que fa a les empreses comercialitzadores d'estades turístiques a habitatges, l'administració turística ha d'inscriure només el nom d'un dels explotadors, a l'efecte d'una comunicació adequada.”

9. Es modifiquen els punts 1 i 2 de l'article 28, que passen a tenir la redacció següent:

   “1. La publicitat per qualsevol mitjà de difusió o la realització efectiva d'una activitat turística sense haver presentat la declaració responsable d'inici d'activitat o, si s'ha presentat, però sense complir les exigències legals per exercir-la, té la consideració d'oferta il·legal o activitat clandestina, intrusisme i competència deslleial, i implica la incoació de l'expedient sancionador corresponent amb subjecció al que disposa aquesta llei.

2. Els establiments turístics només poden utilitzar la denominació corresponent al seu grup, classificació, categoria o característiques de l'activitat, sense que, per tant, es pugui induir a error al respecte.

   Es prohibeix que els allotjaments no definits per la normativa turística o que no hagin presentat la declaració responsable d'inici d'activitat turística (DRIAT), o que l'hagin presentada sense complir els requeriments normatius, utilitzin les denominacions de vacances, turística o similars, o que utilitzin canals d'oferta que emprin aquests termes o dels quals es desprengui una finalitat turística.”

   ​​​​​​​10. Es modifica l'article 29 bis, que passa a tenir la redacció següent:

   “Article 29 bis Autodispensadors de begudes alcohòliques

   Es prohibeixen als establiments turístics els autodispensadors de begudes alcohòliques. Els dispensadors de begudes alcohòliques que hi pugui haver als establiments únicament els pot utilitzar el personal propi de l'establiment.”

11. Es modifica el punt 2 de l'article 30, que passa a tenir la redacció següent:

    “2. No es consideren empreses d'allotjament turístic les empreses d'allotjament que tinguin finalitats institucionals, socials, sanitàries, assistencials, laborals, docents o esportives, ni les que es desenvolupin en el marc dels programes de l'administració dirigits a la infància, la joventut o altres col·lectius necessitats d'especial protecció.”

12. Es modifica l'apartat 6 de l'article 32, que passa a tenir la redacció següent:

    “6. Sens perjudici del que estableix l'article 27.4 d'aquesta llei, no suposa infracció d'aquest principi la coexistència de l'ús turístic amb qualsevol altre ús, en un mateix immoble, si aquesta situació ja existia legalment amb anterioritat a l'entrada en vigor de la Llei 2/1999, de 24 de març, general turística de les Illes Balears.”

13. Es modifica el punt 3 de l'article 33, que queda redactat en els termes següents:

    “3. Es prohibeix l'existència d'unitats d'allotjament d'ús turístic integrants d'alguna de les edificacions de l'establiment d'allotjament turístic l'explotació de les quals no correspongui al titular de l'empresa explotadora de l'establiment d'allotjament turístic.

    L'incompliment sobrevingut de la unitat d'explotació per causa aliena al seu titular i directament imputable a un titular d'unitats d'allotjament, no suposarà la pèrdua de la llicència o autorització que empara l'explotació unitària d'explotació de l'establiment.”

14. Es modifica l'apartat 1 de l'article 37, que passa a tenir la redacció següent:

    “1. S'ha d'entendre que un establiment d'allotjament turístic s'explota sota la modalitat de pensió completa integral, si, dins un preu global ofert a tots o a part dels usuaris, a més de l'allotjament, s'inclouen els aliments i les begudes corresponents al berenar, el dinar i el sopar, com també el consum addicional d'altres aliments i begudes a l'establiment.”

15. S'introdueix un article, el 37 bis, amb la redacció següent:

    “Article 37 bis Modernització i innovació en la higiene i la neteja dels establiments d'allotjament

    Els establiments d'allotjament de les Illes Balears que pertanyen al grup d'hotels, hotels de ciutat, hotels apartament, hotels rurals, així com la resta d'establiments d'allotjament que voluntàriament hagin obtingut una classificació d'estrelles, tenen l'obligació que la totalitat dels llits de l'establiment, llevat dels supletoris, siguin elevables mecànicament o elèctricament, de tal manera que permetin una millor neteja del terra de l'habitació o dels elements sobre els quals s'assenta el llit.

    Queden exceptuats de l'obligació referida al paràgraf anterior als establiments, amb un màxim de 30 habitacions, que estiguin implantats en edificis que siguin béns d'interès cultural, béns catalogats, que posseeixin una classificació de protecció singular, o que estiguin situats en nucli antic, sempre i quan els llits i la estructura que els integra tenguin una significació històrica i patrimonial, degudament acreditada.

    Amb caràcter excepcional i exclusiu, queden exceptuats de l'obligació de substitució els llits i l'estructura que els integra amb una significació històrica, patrimonial i cultural, degudament acreditada, amb independència de la classificació de l'establiment d'allotjament.

    Sens perjudici de la resta de normativa aplicable, els equips d'elevació dels llits han de complir la Directiva 2006/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de maig de 2006, relativa a les màquines i per la qual es modifica la Directiva 95/16/CE i la norma espanyola de transposició del Reial decret 1644/2008, de 10 d'octubre, pel qual s'estableixen les normes per a la comercialització i posada en servei de les màquines.”

16. S'introdueix una nova lletra en el punt 1 de l'article 39, que passa a tenir la redacció següent:

    “e) Hotels de benestar: són els establiments que, a més de complir els requisits establerts per als hotels, disposen d'instal·lacions que, a part del servei d'allotjament, ofereixen conjuntament serveis de benestar i bellesa prestats per personal qualificat.

    S'entén per servei de benestar aquell destinat a promoure o millorar la salut de les persones.

    És obligatòria la prestació d'un o diversos serveis relacionats amb el benestar i la bellesa conjuntament amb el servei d'allotjament.

    Aquests establiments han de tenir una categoria mínima de quatre estrelles, i poden disposar per a la prestació dels serveis de benestar i bellesa d'un màxim del 50% de la superfície total del conjunt, incloent per al còmput l'ús d'allotjament turístic.”

17. Es modifica el segon paràgraf del punt 7 de l'article 50, que queda redactat en els termes següents:

    “Si el títol constitutiu o els estatuts no impedeixen la comercialització turística dels habitatges en els termes exposats en el paràgraf anterior o aquests no existeixen, és necessari, per dur a terme la comercialització turística, i només a aquest efecte, un acord de la junta de propietaris en el qual la majoria de persones propietàries, que alhora constitueixen la majoria de quotes de propietat, acceptin expressament la possibilitat de comercialització turística dels habitatges, acord que la mateixa majoria pot modificar. En aquest supòsit resulta d'aplicació el règim determinat en l'article 17.7 de la Llei 49/1960, de 21 de juliol, de propietat horitzontal. Aquest acord s'ha d'inscriure en el Registre de la Propietat, sempre que sigui possible conforme a la normativa sectorial específica (a fi d'informar a possibles terceres persones adquirents d'habitatges).”

18. Es modifica la lletra a) de l'apartat 1), i l'apartat actual 2 passa a ser el 3 i s'introdueix un apartat, amb el número 2, a l'article 51, amb les redaccions següents:

    “a) Neteja periòdica de l'habitatge, abans de l'entrada dels nous clients o durant l'estada d'aquests, segons contracte.”

    “2. Als efectes de garantir l'efectivitat dels serveis esmentats en l'apartat anterior, la persona comercialitzadora d'estades turístiques en habitatges d'ús residencial ha de disposar, a partir de l'1 de maig de 2023, d'un llibre registre, habilitat per l'administració turística insular, en el qual s'ha de fer constar la data i la identificació de la persona física i/o jurídica que dugui a terme les activitats descrites en l'apartat anterior, fins i tot si es tracta de la mateixa persona comercialitzadora i/o propietària.

    El llibre registre ha d'adoptar el model determinat per l'administració turística insular, que pot ser electrònic sempre que en quedi garantida la veracitat i la comprovació de dades. L'habilitació consisteix en la verificació que el llibre s'ajusta al model esmentat.

    En cas de sol·licitar la renovació del llibre, la persona comercialitzadora d'estades turístiques en habitatges d'ús residencial ha de presentar el llibre anterior per justificar-ne l'exhauriment dels fulls o el deteriorament.

    En cas de pèrdua o destrucció del llibre o una altra circumstància similar, s'ha de justificar mitjançant una declaració escrita de la persona comercialitzadora d'estades turístiques en habitatges d'ús residencial comprensiva de la no-presentació i les proves de què disposi, i aquesta circumstància s'ha de fer constar en la diligència d'habilitació; posteriorment s'han de reproduir en el nou llibre les anotacions efectuades en l'anterior.

    El llibre registre ha de romandre actualitzat durant els períodes d'estada turística, a disposició dels inspectors de l'administració turística insular.”

19. Es modifiquen les lletres c) i d) del punt 3 de l'article 53, que queden redactades de la manera següent:

    “c) Els que hi ha a les empreses turístiques d'allotjament i a les empreses turístiques residencials, sempre que estiguin estrictament destinats als usuaris del servei turístic.

    4. Els que prestin exclusivament serveis de subministrament de menjars i begudes a domicili.”

20. Es modifica la lletra c) i s'afegeix una nova lletra, la d), al punt 1 de l'article 54, que queden redactades en els termes següents:

    “c) Clubs de platja: són els establiments que, situats a les zones determinades per l'article 3.1 de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes, o a solars, terrenys o edificacions situats davant la mar, sempre complint les determinacions de la legislació de costes, ofereixen com a activitat principal la de restauració, que es complementa amb serveis d'animació, venda de productes, lloguer de gandules, com també altres serveis nàutics.

    4. Qualsevol altre establiment de restauració que es determini reglamentàriament.”

21. Es modifica el punt 1 de l'article 58, que passa a tenir la redacció següent:

    “1. Les agències de viatges domiciliades a la comunitat autònoma de les Illes Balears han de ser objecte d'inscripció en els registres insulars corresponents i en el Registre General d'Empreses, Activitats i Establiments Turístics, mitjançant la declaració responsable d'inici d'activitat turística, en la qual ha de constar la declaració de tenir constituïda la garantia definida en aquest article, en compliment de les exigències contingudes en el Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris, i en altres lleis complementàries, així com en la Directiva 2015/2302, del Parlament Europeu i del Consell.

    Les agències de viatges establertes en una altra comunitat autònoma o en un altre estat de la Unió Europea que vulguin obrir un establiment en les Illes Balears també han de ser objecte d'inscripció en els registres turístics, prèvia presentació de la declaració responsable d'inici d'activitat turística. En aquest cas, les administracions turístiques competents acceptaran tota protecció constituïda per l'organitzador o minorista conformement amb la normativa de l'estat membre o de la comunitat autònoma del seu establiment.

    Les agències de viatges establertes fora de l'àmbit de la Unió Europea que vulguin obrir un establiment en les Illes Balears també han de presentar a l'administració turística la declaració responsable d'inici d'activitat, que també ha d'incloure la declaració de tenir constituïda la garantia exigida per la normativa de les Illes Balears, en els seus termes.”

22. Es modifica el punt 2 i s'afegeixen dos nous punts, el 5 i el 6 a l'article 61, amb la redacció següent:

    “2. S'entén per empresa de turisme actiu aquella que, amb ànim de lucre, es dedica a la prestació de serveis que permeten el desenvolupament d'activitats recreatives, esportives i d'aventura que es practiquen fent servir els recursos que ofereix la natura, ja siguin en el medi aeri, terrestre, subterrani, aquàtic o subaquàtic, i en les quals és necessari un cert grau d'esforç físic, de destresa, d'experimentació, o que impliquen un cert risc controlat.

    També es consideren activitats de turisme actiu aquelles que es fonamenten en el gaudi o la sensibilització del medi o els recursos naturals.”

    “5. En el cas que l'activitat concreta de turisme actiu requereixi titulació oficial per la normativa sectorial, el personal responsable i monitor ha d'estar en possessió d'aquesta titulació. En el cas que no s'exigeixi titulació oficial, s'ha de tenir una qualificació adequada per exercir l'activitat.

6. En la declaració responsable relativa a una empresa de turisme actiu s'ha de fer una indicació clara del tipus d'activitats per desenvolupar, del lloc o llocs en què es durà a terme, així com de la qualificació adequada del personal.”

23. Es modifiquen els punts 2 i 3 de l'article 64, que queden redactats en els termes següents:

    “2. Les oficines de turisme la titularitat de les quals exerceixi cada un dels consells insulars han d'integrar les xarxes d'oficines de turisme de Mallorca, Menorca, Eivissa o Formentera i poden adherir-se a cada una d'aquestes quatre xarxes aquelles altres oficines de titularitat pública que voluntàriament ho sol·licitin.

3. S'entén per xarxa d'oficines de turisme la que està composta pel conjunt d'oficines de titularitat pública que, de forma homogènia i sota una senyalització comuna, presten els serveis que els són propis.”

24. Es modifica l'article 69, que passa a tenir la següent redacció:

    “Article 69 Mallorca, Menorca, Ibiza/Eivissa i Formentera com a marques turístiques de les Illes Balears

    En el marc que s'estableix en matèria de publicitat institucional, cadascun dels consells insulars ha de tenir la marca turística global, segons li correspongui de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera per a la promoció i la projecció interior i exterior dels recursos i productes turístics de cada una de les illes.

    Cadascun dels consells insulars i respecte de l'illa en la qual exerceixi les seves competències pot declarar obligatòria la inclusió dels noms de “Mallorca”, “Menorca”, “Ibiza”, “Eivissa-Ibiza” o “Eivissa”, i “Formentera” en les campanyes de promoció que s'estableixin. Aquesta obligació pot incloure la inserció dels logotips que s'acordin.”

25. Es modifiquen el punts 1 i 2 de l'article 73, que passen a tenir la redacció següent:

    “1. L'administració autonòmica ha de promoure l'adaptació de la formació en turisme a les necessitats de les empreses turístiques establertes a les Illes Balears i a la transformació contínua del sector turístic, fomentant una formació professional, tant inicial com per a l'ocupació, que s'adapti als nous requeriments i competències del sector en cadascuna de les illes i que sigui la punta de llança per seguir avançant en la competitivitat del sector turístic. En aquest sentit, l'administració turística ha de procurar un desplegament territorial suficient dels centres integrats de formació professional de la família professional d'hoteleria i turisme, de manera que es garanteixi la capacitat de qualificació i requalificació dels treballadors i les treballadores.

2. Igualment, l'administració turística ha de donar suport a la innovació i la modernització tecnològica de les empreses, els establiments i els serveis turístics, i les ha de fomentar i impulsar amb l'adopció de totes aquelles mesures i a través dels instruments que siguin necessaris, com la compra pública innovadora, per incrementar la competitivitat i la sostenibilitat i circularitat del sector turístic, així com la millora de les condicions de feina dels treballadors i les treballadores.”

26. S'afegeix un nou article 78, amb la redacció següent:

    “Article 78 Nou ús residencial en parcel·les d'ús turístic i reconversió i canvi d'ús d'establiments d'allotjament turístic

1. Les parcel·les d'ús turístic i els edificis d'ús turístic podran canviar d'ús d'acord amb els requisits i procediments del present precepte.

2. Les parcel·les vacants d'ús exclusiu turístic i classificades com a sol urbà, poden instar davant l'administració turística insular competent en ordenació turística el seu canvi d'ús a residencial sempre i quan el sostre d'habitants de la parcel·la vacant no sigui superior al nombre de places turístiques possibles en aplicació de l'índex d'intensitat turística, o, si no n'hi havia, de la ràtio turística, fixades per la normativa urbanística, territorial o sectorial. També es podrà instar el canvi d'ús a sociosanitari o administratiu.

   Els paràmetres urbanístics de la parcel·la amb ús residencial, sociosanitari o administratiu seran els establerts pel planejament urbanístic vigent per a la parcel·la turística.

   Un 30% dels habitatges resultants es destinaran al règim d'habitatge protegit ja sigui de compravenda o lloguer.

3. Es poden acollir al règim de reconversió i canvi d'ús establert en aquest article els establiments i les edificacions següents:

   1. Els establiments d'allotjament turístic d'una o dues estrelles, d'hostals o de cases d'hostes en situació d'alta.

   2. Els establiments d'allotjament turístic d'una o dues estrelles, d'hostals o de cases d'hostes en situació de baixa definitiva anterior a l'1 de gener de 2022 i que estiguin situats a qualsevol indret, excepte en sòl rústic, del territori de les Illes Balears.

   Els establiments i les edificacions descrits en aquest punt poden instar davant l'administració turística competent el canvi d'ús a alguns dels següents usos:

   Les places turístiques de l'establiment únicament poden ser objecte d'intercanvi entre particulars. Aquest intercanvi només és possible per traslladar les places a establiments hotelers de quatre o cinc estrelles. En cas que els establiments o allotjaments estiguin en situació d'alta és condició per a l'intercanvi la subrogació de la totalitat del personal per part de la persona física o jurídica adquirent.

   Quan per les característiques tècniques, constructives o edificatòries d'un edifici en situació d'inadequació conforme al que disposa l'article 129 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, es consideri procedent el canvi d'ús i no resulti viable tècnicament o econòmicament la reforma parcial o la rehabilitació integral d'aquest edifici, a instàncies dels seus titulars se'n podrà acordar la demolició per reconstruir-lo adaptant-se als paràmetres urbanístics del planejament en vigor i als que resultin aplicables als habitatges protegits.

4. L'administració turística competent ha de tramitar i resoldre el procediment administratiu en el qual han de quedar justificades les condicions establertes en els apartats anteriors i convenientment valorades l'oportunitat i la idoneïtat del canvi d'ús.

   La resolució del procediment administratiu requereix un informe preceptiu i vinculant de l'ajuntament en el qual es trobi la parcel·la, l'establiment o l'edificació sobre el qual s'ha instat el canvi d'ús, que ha d'emetre en el termini de dos mesos des de la sol·licitud. En cas de no emetre'l, s'entén favorable. Sense perjudici de l'anterior, quan se sol·liciti el canvi d'ús d'una edificació o d'un establiment, la resolució del procediment administratiu requereix un informe favorable, atorgat per majoria de dos terços, de la Comissió per a la Reconversió i el Canvi d'Ús d'Establiments d'Allotjament Turístic i Edificacions amb Usos no Residencials regulada pel Decret 34/2021, de 22 de juny.

   L'acord que autoritzi el canvi d'ús s'entén sense perjudici de les llicències municipals o declaracions responsables que siguin necessàries per fer efectiu aquest canvi. A l'informe de l'ajuntament en el qual es trobi la parcel·la, l'establiment o l'edificació sobre el qual s'ha instat el canvi d'ús, s'ha d'analitzar necessàriament la repercussió de l'augment poblacional que pugui suposar el canvi d'ús quant als equipaments públics i a les xarxes de mobilitat.

   Les obres s'han de dur a terme amb criteris d'eficiència energètica i, en cas d'establiments en situació d'alta, no han d'incrementar el consum d'aigua potable i energètic d'origen no renovable. Quan sigui d'aplicació s'han de complir les prescripcions contingudes a la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes, o a qualsevol altra normativa bàsica estatal.

5. El titular de l'establiment ha d'abonar a l'administració municipal competent, en concepte de monetització de la cessió d'aprofitament, el 5% del pressupost d'execució material de les obres per a la conversió de l'edifici al nou ús. Aquests ingressos s'han de destinar a actuacions i inversions en la zona on s'ha fet el canvi d'ús. Amb la finalitat de definir les actuacions que s'hagin de realitzar a càrrec d'aquestes quanties, es crearà una mesa de treball amb les organitzacions sindicals més representatives del sector, les entitats socials del municipi vinculades al sector turístic i l'associació empresarial hotelera del mateix municipi o l'associació empresarial hotelera de l'illa corresponent en el cas que no existeixi la referida organització empresarial en el municipi en el qual s'hagi materialitat la recaptació.

6. Els establiments o les edificacions que s'executin d'acord amb les llicències atorgades a l'empara d'aquest precepte, queden legalment incorporats al planejament com a edificis adequats i la seva qualificació urbanística s'ha de correspondre amb la seva volumetria i ús específics.

7. La documentació que s'aporti a l'administració competent ha de ser suficient per valorar tots els aspectes necessaris per adoptar la resolució i ha d'incloure, com a mínim, una exposició dels antecedents i la situació urbanística, els documents gràfics i la justificació del compliment dels requisits exposats en aquesta disposició, així com de la solució presentada. Així mateix, l'administració competent ha de sotmetre la proposta de resolució a audiència pública durant el termini mínim d'un mes, als efectes que s'hi puguin presentar suggeriments o al·legacions.”

27. Es modifica el punt 1 de l'article 88, que queda redactat en el termes següents:

    “Article 88 Disposició general

1. L'eficàcia d'una declaració responsable d'inici d'activitat turística o de la comunicació prèvia d'ampliació, referida a un establiment d'allotjament turístic o a un habitatge residencial que es comercialitzi turísticament, i la inscripció en el registre insular d'empreses, activitats i establiments turístics corresponent, estan condicionades a aportar, com a mínim, el mateix nombre de places que es vagin a comercialitzar i inscriure, obtingudes de les borses de places gestionades pels organismes gestors o les administracions turístiques, en la mesura de la seva disponibilitat.

   També es poden obtenir d'altres allotjaments turístics o d'altres habitatges objecte de comercialització turística, que es donin de baixa definitiva i que les haguessin adquirit en el seu moment de manera onerosa i indefinida, la qual cosa s'ha d'acreditar per qualsevol mitjà admissible en dret. En aquest cas el nombre de places a aportar ha de ser el doble de les que es comercialitzin i inscriguin, a excepció que s'aportin en aplicació de l'article 78 d'aquesta llei, en el qual cas s'haurà d'aportar el mateix nombre de places.

   Les places turístiques queden vinculades a l'immoble fins la baixa definitiva.

   És requisit imprescindible per a l'eficàcia de les declaracions responsables d'inici d'activitats turístiques i comunicacions, així com la posterior inscripció, que les places esmentades en els paràgrafs anteriors provinguin de la mateixa illa.

   Les places emprades per ampliar o obrir nous allotjaments turístics han de procedir d'altres allotjaments turístics, sense que puguin procedir d'habitatges objecte de comercialització turística, i viceversa.”

28. Se suprimeix el punt 2 de l'article 90, i el punt 1 passa a ser el punt únic, sense numeració, amb el redactat següent:

    “Els establiments donats de baixa definitiva es poden acollir a qualsevol de les possibilitats següents:

    1. La sol·licitud d'incoació del procediment per al canvi d'ús de l'immoble de conformitat amb l'article 78 d'aquesta llei, i complint els requisits que s'hi estableixen.

    2. La demolició de l'immoble i que la parcel·la passi a formar part del sistema d'espais lliures públics o sigui qualificada de manera que impliqui la seva inedificabilitat.

    3. La demolició de l'immoble i la posterior reconstrucció d'aquest d'acord amb els paràmetres urbanístics vigents en la zona de què es tracti.

    4. El destí de l'immoble a un ús que estigui permès i que l'edificació s'adeqüi a la indicada pel planejament en la zona en què s'ubica.”

29. Es modifica el punt 1, lletres c) i f), de l'article 92, amb el següent redactat:

    “c) Fomentar de manera directa i indirecta qualsevol activitat que persegueixi la competitivitat, la sostenibilitat, la diversificació i la desestacionalització de l'oferta turística de cada una de les illes.”

    “f) Dur a efecte qualssevol altres activitats amb els objectius de millorar la qualitat de les infraestructures turístiques, la seva competitivitat i la seva capacitat de diversificar i desestacionalitzar l'oferta i de consolidar la posició de lideratge en matèria turística.”

30. S'introdueix un nou títol, que se situa com a títol V, amb el contingut següent:

    “TÍTOL V MESURES D'ECONOMIA CIRCULAR

    Capítol I Principis i objectius de la circularitat

Definicions.

Als efectes d'aquest títol s'entén per:

1. Economia circular: model de producció i consum, fortament fonamentat en l'optimització de processos i el redisseny de productes i serveis, que persegueix, a través de cicles biològics i/o tècnics, mantenir el valor funcional dels productes i dels materials durant el major temps possible, amb una clara vocació de minimitzar tant la pressió sobre els recursos com la generació de residus.

2. Residu: qualsevol substància o objecte que el seu posseïdor rebutgi o tingui la intenció o l'obligació de rebutjar. Sens perjudici de tot això, s'han de tenir presents les definicions previstes en la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears.

3. Recurs: conjunt de matèries primeres, béns i serveis que es fan servir per produir altres béns i serveis destinats al consum o a la producció de nous béns i serveis. També reben el nom de factors productius.

4. Estratègia de circularitat: procediment pel qual una empresa fixa la motivació, la visió i els objectius (abast i escala) en matèria de circularitat. L'estratègia circular s'ha de plasmar en un document anomenat pla de circularitat.

5. Pla de circularitat: document que recull les prioritats i línies d'acció que ha de dur a terme una empresa per integrar pautes de planificació, consum i producció i compromís circular en la seva estratègia de negoci, els seus processos interns i les relacions amb els seus principals grups d'interès. El pla de circularitat ha de fer especial esment a les àrees que es designin prioritàries d'acció i ha d'incloure, alhora, tots els elements necessaris per a una correcta planificació i avaluació circular.

6. Àrees prioritàries: àmbits que s'estableixen, sens perjudici de l'estratègia de circularitat que fixi cada companyia, com a estratègics per orientar les línies d'acció que inclou el pla de circularitat. Concretament: aigua, energia, aliments, materials i residus.

7. Planificació circular: relació i periodificació de tasques i accions, dotació de recursos, inversions, protocols i qualsevol altre mitjà humà, material i econòmic necessari per garantir l'execució de les línies d'acció incloses en el pla de circularitat.

8. Avaluació circular: sistema orientat a mesurar el progrés circular i facilitar en darrera instància la retroalimentació de la seva visió estratègica i la revisió i/o fixació de noves línies d'acció.

9. Impacte regeneratiu: capacitat de restaurar el dany ecològic ocasionat.

Principis de la circularitat.

Són principis generals d'aquest títol:

1. La preservació i la millora del capital natural, des d'una utilització dels recursos naturals (renovables) cada vegada més eficient.

2. L'optimització de l'ús dels recursos, des d'una major rotació dels béns i serveis (i els seus components), aconseguint un cicle d'utilització i, per tant, un cicle de vida més gran.

3. El foment de l'eficàcia del sistema, des de la reducció de les externalitats negatives associades a la utilització de recursos i el foment de sinergies entre els diferents agents que intervenen en aquest procés.

Objectius.

Són objectius generals d'aquest títol:

1. Elevar la sostenibilitat, econòmica, ambiental i social, al màxim nivell.

2. Contribuir des de l'ecodisseny de productes i serveis, l'adopció de noves tecnologies netes i/o l'optimització dels processos de producció i consum, a la regeneració de l'ecosistema i del sistema econòmic i social.

3. Adoptar un compromís d'increment permanent d'eficiència en la gestió dels recursos, per tal de desvincular el seu ús i consum del creixement econòmic.

4. Augmentar la competitivitat turística des d'una reducció dels costos operatius, l'oferta de productes i serveis ecoinnovadors, la captació de talent, l'enfortiment de les relacions amb els grups d'interès i/o la fidelitat de la marca.

5. Impulsar la diferenciació davant la competència, sent líders sectorials. L'objectiu és que les Illes Balears siguin la primera destinació circular.

6. Afavorir la desestacionalització de l'activitat turística per tal d'incrementar la rendibilitat econòmica i social del turisme.

7. Reduir la petjada ambiental de l'activitat turística (empremta de carboni, hídrica i de consum d'energia).

8. Mitigar els riscs associats a una economia lineal: escassetat de recursos i volatilitat de preus, entre d'altres.

9. Reduir les pèrdues i el desaprofitament d'aliments i materials en les cadenes de producció i consum.

10. Minimitzar els riscs per a la salut humana i el medi ambient.

11. Donar compliment a les normatives sectorials relacionades amb l'economia circular, com per exemple, la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears.

12. En consonància amb la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, reduir el consum de materials que no es poden reciclar i planificar l'eliminació dels que no es poden valoritzar.

13. Reduir el consum energètic en tota la cadena de valor del sistema turístic.

Capítol II Estratègia de circularitat

Aplicació de l'estratègia.

Els establiments turístics de les Illes Balears que pertanyen als grups d'allotjament hoteler (hotels, hotels de ciutat, hotels apartament i allotjaments de turisme d'interior), apartaments turístics i allotjaments de turisme rural (hotels rurals i agroturismes) han d'aplicar l'estratègia de circularitat d'acord amb el que s'estableix en aquest capítol.

Integració de la circularitat en l'allotjament turístic.

L'estratègia de circularitat que s'ha de desenvolupar en el si de les empreses d'allotjament turístic s'ha d'integrar en el seu sistema general de gestió, ha de comprendre tant el conjunt de les activitats com tots els seus nivells jeràrquics i s'ha de fer efectiva a través de l'elaboració i l'aplicació d'un pla de circularitat, amb estructura i contingut d'acord amb el que estableixen els articles 99 i 100 d'aquesta llei.

La integració de la circularitat en el conjunt d'activitats de l'empresa d'allotjament s'ha de projectar a:

1. Les decisions d'inversió i governança de la companyia, a través de pautes de planificació circular.

2. Els processos operatius de dotació d'actius, aprovisionaments i prestació de serveis, a través de pautes de producció i consum circular.

3. L'organització del treball i en les relacions amb els seus proveïdors i clients, a través de pautes de compromís circular.

Tots els nivells jeràrquics de l'empresa tenen l'obligació d'incloure i assumir la circularitat en les activitats que puguin estar afectades pel pla de circularitat.

En consonància amb l'anterior, els establiments turístics referits a l'article anterior, a l'hora de definir la seva activitat i adoptar decisions, valoren els beneficis, les externalitats i els indicadors econòmics, socials i mediambientals; per tant, amb l'objectiu d'aconseguir que l'activitat turística tengui un impacte regeneratiu al nostre territori i societat, aquests aspectes també han de ser considerats a l'hora d'elaborar i implantar l'estratègia i el pla de circularitat.

Àrees prioritàries.

El desplegament de l'estratègia de circularitat, sens perjudici de les especificitats que fixi cada companyia, per afavorir la interrelació de les línies d'acció incloses en el pla de circularitat, s'ha de fer a partir de la seva aplicació a les àrees prioritàries següents: aigua, energia, aliments, materials i residus.

Contingut essencial i format del pla de circularitat.

1. El pla de circularitat consta de dos elements essencials: la planificació circular, orientada a traçar línies d'acció i fer-les operatives, i l'avaluació circular, orientada a mesurar el progrés de l'estratègia de circularitat.

   Per a la planificació i l'avaluació circular es poden fer servir marcs estratègics i aplicacions d'autodiagnòstic reconegudes pel sector turístic i el Govern de les Illes Balears, orientades a assegurar i facilitar a les empreses la implementació de bones pràctiques circulars.

2. El pla de circularitat, així com la seva modificació, revisió i/o renovació, s'ha de reflectir en un document en format físic o electrònic que ha d'estar a disposició dels inspectors de l'administració turística i dels representants legals de les persones treballadores. El pla de circularitat ha d'incloure, amb l'amplitud adequada a la dimensió i les característiques de cada allotjament turístic i al marge de la resta d'elements esmentats en aquesta secció, els aspectes següents:

   1. La identificació de l'allotjament turístic i l'empresa a la qual pertany.

   2. L'estructura organitzativa de l'allotjament turístic, identificant els responsables de les diferents línies d'acció que preveu el pla.

   3. El compromís amb els requisits legals i altres compromisos i objectius que l'empresa subscriu per fer efectiva la integració de pautes de planificació, consum i producció i compromís circular en la seva estratègia de negoci, en els seus processos interns i en les relacions amb els seus principals grups d'interès.

   4. La durada prevista del pla.

   5. La relació de línies d'acció i bones pràctiques que durà a terme l'empresa en matèria de circularitat, en especial en les àrees d'acció prioritàries definides en aquesta norma.

   6. La metodologia i les eines que, a manera de sistema integrat de vigilància, permetin seguir i avaluar el progrés de l'estratègia de circularitat.

3. Sens perjudici de l'aplicació i la vigència dels articles referents al pla de circularitat, s'habilita la conselleria competent en matèria de turisme per desplegar reglamentàriament el contingut del pla de circularitat.

Implantació i renovació del pla de circularitat.

1. L'empresa explotadora de cada allotjament turístic ha d'elaborar un pla de circularitat, que ha de ser assumit per tota la seva estructura organitzativa, ha de comprendre tots els seus nivells jeràrquics i ha de ser conegut per tots els seus treballadors i treballadores.

2. El pla de circularitat ha de tenir una vigència màxima de cinc anys, per la qual cosa s'haurà de renovar periòdicament pels mateixos períodes.

3. Per elaborar el primer pla de circularitat s'ha de dur a terme una avaluació circular inicial, tenint en compte les seves característiques particulars, especialment pel que fa a la possibilitat d'adoptar determinades mesures en matèria de circularitat, com la programació d'instal·lacions d'energies renovables de manera preferent pel que fa al consum d'energia o de captació i utilització d'aigües pluvials, entre d'altres.

   Així mateix, amb posterioritat, cada any s'ha de dur a terme una avaluació circular del pla de circularitat ja elaborat, que ha de formar-ne part.

   Tant la primera com les següents avaluacions, que també s'han de documentar en un informe i s'han de conservar per tal que estiguin a disposició de la inspecció turística i de la representació legal de les persones treballadores, sens perjudici del compliment de la normativa específica que regula cada matèria, s'han de dur a terme sobre la base de les àrees prioritàries definides en l'article 98 d'aquesta llei:

   1. Àrea prioritària d'energia:

   2. Àrea prioritària d'aigua:

   3. Àrea prioritària de materials i residus:

   4. Àrea prioritària d'aliments:

   Addicionalment, la planificació i l'avaluació circular han de preveure:

   Sens perjudici d'això, l'empresa pot incorporar els altres indicadors que estimi oportuns en consideració a les característiques de l'allotjament turístic, que s'han de fer constar en l'avaluació.

4. En el pla de circularitat s'han de fer constar la metodologia, l'aplicació de diagnòstic, el marc estratègic o el procediment utilitzat per fer l'avaluació circular.

5. Els mètodes o criteris d'avaluació, que han d'estar identificats en el pla, es poden emparar en:

6. De conformitat amb els resultats de l'avaluació, l'empresa ha d'elaborar la planificació circular per a un període no superior a cinc anys, que ha de comprendre: les activitats, les inversions, les accions i els protocols necessaris per aconseguir els objectius fixats en les línies d'acció incloses en el pla de circularitat i la seva periodificació; els mitjans humans i materials necessaris; i l'assignació dels recursos econòmics necessaris per a la consecució dels objectius proposats.

   L'empresa ha de prioritzar, en la mesura que sigui possible, les accions de circularitat en les àrees on els indicadors clau mostrin un pitjor rendiment o una major ineficiència circular.

7. La planificació circular s'ha d'elaborar sens perjudici del compliment de la normativa específica que pugui regular cada matèria de les establertes com a indicadors de l'avaluació.

8. L'empresa explotadora s'ha d'assegurar de l'efectiva execució de les activitats, les accions, els protocols i els procediments estipulats en la planificació de circularitat, i ha d'efectuar per a això un seguiment periòdic, assegurant l'assignació necessària de recursos humans i materials per a la consecució dels objectius.

9. Per renovar dins un termini màxim de cinc anys el pla de circularitat, l'empresa s'ha d'atenir a les avaluacions anuals dutes a terme, i especialment a la de l'any en què elabori el pla.

Certificat d'empresa amb estratègia de circularitat.

Totes les empreses turístiques d'allotjament de les Illes Balears es poden comercialitzar o anunciar com a empresa circular, que aplica estratègies d'economia circular, o anàlogues, només si disposen d'etiqueta ecològica de la UE, d'acord amb el Reglament (CE) núm. 66/2010 del Parlament Europeu i del Consell; d'un sistema EMAS, d'acord amb el Reglament CE 1221/2009 del Parlament Europeu i del Consell; o de certificació emesa per entitats degudament acreditades per atorgar-la, de conformitat amb el Reial decret 1715/2010, de 17 de desembre, pel qual es designa l'Entitat Nacional d'Acreditació (ENAC) com a organisme nacional d'acreditació d'acord amb el que estableix el Reglament (CE) núm. 765/2008 del Parlament Europeu i el Consell, de 9 de juliol de 2008, pel qual s'estableixen els requisits d'acreditació i vigilància del mercat relatius a la comercialització dels productes i pel qual es deroga el Reglament (CEE) núm. 339/93.

Capítol III Mesures addicionals en matèria de circularitat

Mesures ambientals i d'eficiència en l'ús dels recursos.

1. Els establiments turístics de les Illes Balears pertanyents als grups d'allotjament hoteler (hotels, hotels de ciutat, hotels apartament i allotjaments de turisme d'interior); apartaments turístics; allotjaments de turisme rural (hotels rurals i agroturismes); i els habitatges objecte de comercialització turística o habitatges turístics de vacances corresponents a les tipologies constructives unifamiliar aïllada, unifamiliar entre mitgeres i aparellats:

   1. Han d'eliminar les instal·lacions tèrmiques que funcionen amb fueloil o gasoil, i les han de substituir per altres que emprin fonts d'energia que redueixin l'impacte mediambiental, llevat d'impossibilitat degudament acreditada.

   2. Els establiments esmentats en aquest punt, així com totes les tipologies constructives d'habitatges comercialitzats turísticament o habitatges turístics de vacances, com també els establiments de restauració i entreteniment definits per la normativa turística, han de disposar de doble polsador o polsador amb interrupció de la descàrrega a les cisternes dels vàters. Així mateix, han de disposar de dispositius d'estalvi d'aigua a les aixetes de lavabos, banyeres i dutxes: difusors i airejadors.

   3. No poden posar a disposició dels clients articles de gentilesa de bany d'un sol ús (entre d'altres, maquinetes d'afaitar, raspall de dents, fil dental, llima d'ungles, escuma d'afaitar, xampú, crema humectant per a la pell, esponja per fer net les sabates, pintes, condicionador per als cabells, oli corporal, capells de dutxa), excepte a petició individual del client i sempre que els recipients, embalatges, components i/o productes siguin reutilitzables, reciclables, biodegradables o compostables.

   Aquesta mesura també és d'aplicació a totes les tipologies d'habitatges comercialitzats turísticament o habitatges turístics de vacances, en el cas de deixar-los a disposició a l'entrada dels clients.

2. Totes les empreses i els establiments turístics regulats per la Llei 8/2012, de 19 de juliol, en cas que entri dins l'àmbit de la seva activitat:

   1. No poden fer ús d'espècies marines incloses en els annexos II i IV de la Directiva 92743/CEE, en l'annex del Reial decret 139/2011, de 4 de febrer, per al desenvolupament del Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades i l'annex del Reial decret 630/2013, de 2 d'agost, pel qual es regula el Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores. Sens perjudici de l'anterior, pel que fa a les espècies autòctones de les Illes Balears, regeix amb caràcter exclusiu el Catàleg d'Espècies Amenaçades de les Illes Balears, vigent en cada moment, creat pel Decret 75/2005, de 8 de juliol, pel qual es creen el Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades i d'Especial Protecció, les Àrees Biològiques i el Consell Assessor de Fauna i Flora de les Illes Balears.

   2. Han d'indicar de manera clara i diferenciada a la carta, el menú, bufet o similar, posat a disposició dels clients, els productes d'origen balear, siguin agrícoles, ramaders i pesquers o begudes, i han de poder garantir i acreditar-ne la veracitat i la comprovació de les dades mitjançant la documentació que els han de proporcionar els proveïdors dels productes (factura, albarà o similar). Aquesta indicació s'ha de fer també respecte dels productes balears certificats amb les denominacions d'origen, indicacions geogràfiques protegides o qualsevol segell distintiu o marca de qualitat reconeguts, emesos i publicats a les Illes Balears per la conselleria competent en matèria agroalimentària i altres institucions d'àmbit supramunicipal que desenvolupin distintius de suport a l'economia circular. A més, respecte dels productes de peix i marisc han d'indicar l'art de pesca utilitzada, d'acord amb la documentació que els han de proporcionar els proveïdors del producte (factura, albarà o similar).

   3. Sens perjudici del compliment de la normativa laboral i de protecció dels usuaris i consumidors, han d'ajustar les temperatures i l'ús de les instal·lacions tèrmiques al que preveu el Reial decret 1027/2007, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament d'instal·lacions tèrmiques en els edificis, així com a les normes aprovades per l'Associació Espanyola de Normalització i als documents inscrits en el Registre general de documents reconeguts del Reglament d'instal·lacions tèrmiques en els edificis dependent del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme.

Compromís de consum de productes d'alimentació i begudes de proximitat.

1. Totes les empreses i els establiments turístics regulats per la Llei 8/2012, de 19 de juliol, en cas que entri dins l'àmbit de la seva activitat, han de garantir un mínim del 3% de consum de productes frescs agraris, ramaders i pesquers que tinguin el seu origen a les Illes Balears. En cas de productes agroalimentaris transformats, les matèries primeres essencials del producte també ha de tenir el seu origen a les Illes Balears. Dins d'aquest percentatge es computen també els productes emparats per qualsevol marca de qualitat, siguin denominacions d'origen, indicacions geogràfiques protegides o qualsevol segell distintiu o marca de qualitat reconeguts i publicats a les Illes Balears per la conselleria competent en matèria agroalimentària i altres institucions d'àmbit supramunicipal que desenvolupin distintius de suport a l'economia circular.

   En el cas des establiments d'allotjament hoteler classificats amb quatre i cinc estrelles, el percentatge de producte d'origen de les Illes Balears referit en el primer paràgraf ha de ser del 4%.

   Pel que fa als establiments classificats com agroturismes, el percentatge de producte d'origen de les Illes Balears ha de ser del 5%.

2. El percentatge de producte d'origen de les Illes Balears es calcula en els termes de la lletra d) del punt 3 de l'article 100 anterior, referit al pla de circularitat.

3. Les empreses i els establiments turístics de les Illes Balears que garanteixin com a mínim un percentatge del 10% de consum de productes d'origen balear d'acord amb l'establert en aquest article:

   Capítol IV Procediment per a la implantació de les mesures en matèria de circularitat

Instal·lacions o construccions indispensables.

1. Les instal·lacions o construccions indispensables per implementar els plans de circularitat o les mesures ambientals determinades en aquest títol, que s'implantin en els establiments a què fan referència els articles 96 i 102 d'aquesta llei, no computen urbanísticament en ocupació, en edificabilitat, en distància a llindars ni en alçada.

   A aquest efecte, es consideren instal·lacions o construccions indispensables les instal·lacions per a l'aprofitament d'aigües grises i pluvials; les instal·lacions d'eficiència energètica i energies renovables; les instal·lacions per a l'adequada recollida selectiva i monitorització dels residus; les instal·lacions per a l'adequació de l'estratègia d'aliments o d'altres d'anàloga naturalesa i finalitat.

2. La persona interessada ha de sol·licitar a l'administració competent en ordenació turística un informe sobre el caràcter d'indispensable i l'adequació de les instal·lacions o construccions que pretén. Aquest informe s'ha d'emetre en el termini màxim de dos mesos. En cas de no-emissió de l'informe esmentat en el termini establert, aquest es considera favorable.

3. A fi de donar compliment a les previsions que s'estableixen en aquest títol, els establiments a què fa referència l'article 96 d'aquesta llei, amb llicència d'activitat turística o que disposin de la preceptiva habilitació, han de dur a terme les obres o instal·lacions descrites en l'apartat 1 d'aquest article, que en cap cas no poden suposar l'afectació d'elements estructurals de l'edificació, amb autorització prèvia de l'òrgan competent en matèria d'ordenació turística. Aquestes obres o instal·lacions en cap cas no poden suposar l'afectació d'elements estructurals de l'edificació ni la seva legalització.

   Un cop obtinguda l'autorització a què fa referència l'apartat anterior, el procediment pot continuar amb les previsions establertes en aquest capítol, pel règim de declaració responsable.

Règim del procediment per a la implantació de les mesures en matèria de circularitat.

1. Per a la implementació de les instal·lacions o construccions esmentades en l'article anterior, les persones interessades poden acollir-se al règim de declaració responsable previst en aquest capítol. El projecte tècnic o la documentació gràfica que es presenti a tramitació grafiarà les circumstàncies esmentades a l'efecte de la seva comprovació tècnica i constatació en l'expedient municipal.

2. El règim de declaració responsable no és aplicable:

   1. A les obres, als actes i a les instal·lacions prevists en l'article 11.4 del Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de sòl i rehabilitació urbana, o altres obres que una normativa sectorial estatal sotmeti al règim de llicència prèvia.

   2. A la zona de servitud de protecció de costa.

   3. A les obres o intervencions que es facin en edificis o construccions que siguin béns d'interès cultural o catalogats.

   4. Als actes subjectes al règim de comunicació prèvia, que continuen sotmesos al procediment establert en l'article 153 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears.

3. A l'efecte d'aquesta llei, la declaració responsable és el document mitjançant el qual el seu promotor manifesta, sota la seva exclusiva responsabilitat, que els actes als quals es refereix compleixen les condicions prescrites en la normativa aplicable, que posseeix la documentació tècnica exigible que així ho acredita, i que es compromet a mantenir el seu compliment en el temps que duri l'exercici dels actes als quals es refereix.

4. A aquest efecte, l'interessat que vulgui acollir-se al règim de declaració responsable previst en aquesta llei l'ha de presentar subscrita per la persona promotora i adreçada a l'ajuntament corresponent, en la forma establerta en aquest capítol.

5. La formalització de la declaració responsable no prejutja ni perjudica drets patrimonials del promotor ni de tercers, i només produeix efectes entre l'ajuntament i el promotor. Tampoc no pot ser invocada per excloure o disminuir la responsabilitat civil o penal en què pugui incórrer el seu promotor en l'exercici dels actes als quals es refereixi.

6. La declaració responsable faculta per dur a terme l'actuació urbanística pretesa en la sol·licitud, sempre que s'hi adjunti la documentació requerida en cada cas, i sens perjudici de les facultats de comprovació, control i inspecció posterior que corresponguin.

7. Conformement a la legislació bàsica en matèria de sòl, en cap cas no es poden entendre adquirides per declaració responsable facultats en contra de la legislació o el planejament urbanístic d'aplicació.

8. El règim aplicable al final d'obres, primera ocupació o utilització dels edificis i les instal·lacions no queda afectat pel règim de declaració responsable establert en aquest capítol i, en conseqüència, s'han de requerir les actuacions, les llicències i els actes que estableix la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, per a al tipus d'obres i instal·lacions que s'hagin executat.

9. A l'efecte del que disposa aquesta llei, només es pot presentar una declaració responsable sobre una mateixa edificació o habitatge una vegada cada sis mesos, sens perjudici de la possibilitat d'acollir-se al règim previst en l'article 156 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, per a les modificacions durant l'execució de les obres.

10. Tot el que no disposi explícitament aquesta llei s'ha d'ajustar al règim general d'intervenció preventiva del títol VII de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears.

    ​​​​​​​Article 105 Requisits i forma de presentació de la documentació

1. La declaració responsable s'ha de presentar amb una antelació mínima de quinze dies hàbils respecte de la data en què es pretén iniciar la realització de l'actuació.

   En tot cas, l'execució de les obres o instal·lacions s'ha d'iniciar en el termini màxim de quatre mesos des de la presentació de la declaració responsable a l'ajuntament. En cas contrari, la declaració responsable perd la vigència i és necessari presentar-ne una de nova.

   La declaració responsable ha de fixar el termini per a l'execució de l'actuació, que en cap cas no pot ser superior a dos anys. Aquest termini es pot prorrogar en els mateixos termes prevists per a les llicències.

2. El començament de qualsevol obra o instal·lació a l'empara de la declaració responsable s'ha de comunicar a l'ajuntament.

3. La declaració responsable subscrita per la persona promotora i adreçada a l'ajuntament corresponent s'ha de presentar juntament amb un projecte tècnic dels que preveu l'article 152.1 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, i ha d'incloure una motivació expressa de no incórrer en cap dels supòsits exclosos de declaració responsable prevists en l'apartat 2 de l'article 104, i el justificant de pagament dels tributs corresponents si, d'acord amb la legislació d'hisendes locals i, si escau, amb l'ordenança fiscal respectiva, s'estableix que li és aplicable el règim d'autoliquidació. En cas d'exoneració de paràmetres urbanístics s'ha de presentar també l'informe a què fa referència l'article 103.2 d'aquesta llei.

   En tot cas, el projecte ha de ser complet de l'actuació prevista, amb suficient definició dels actes que es pretenen dur a terme, i tenir preceptivament el grau de detall i el contingut establerts en els apartats segon i tercer de l'article 152 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears. Haurà d'identificar les instal·lacions i construccions a què es refereix l'article 12.1 en relació amb els paràmetres que s'hagin de considerar exonerats.

   El projecte tècnic s'ha d'ajustar també a les condicions establertes en el Codi tècnic de l'edificació, l'ha de redactar personal tècnic competent i ha de ser visat pel col·legi professional competent segons el que estableixi la normativa estatal vigent. També ha de concretar les mesures de garantia suficients per a la realització adequada de l'actuació, i definir les dades necessàries perquè l'òrgan municipal competent pugui valorar si s'ajusta a la normativa aplicable. Una vegada presentat davant l'ajuntament el projecte tècnic, adquireix el caràcter de document oficial, i de l'exactitud i la veracitat de les dades tècniques que s'hi consignen en respon la persona autora amb caràcter general.

   Quan les actuacions requereixin alguna autorització prèvia o algun informe administratiu previ per a l'exercici del dret conforme a la normativa sectorial d'aplicació, no es pot presentar la declaració responsable sense que aquests s'hi adjuntin o, si escau, s'hi adjunti el certificat administratiu del silenci produït, quan aquesta normativa prevegi la seva obtenció prèvia a càrrec de la persona interessada.

   Així mateix, quan l'acte suposi l'ocupació o la utilització del domini públic, s'ha d'aportar l'autorització o la concessió de l'administració titular d'aquest.

   Quan la normativa sectorial que els preveu impedeixi que la sol·licitud i l'obtenció prèvia dels informes i les autoritzacions sigui a càrrec de la persona interessada, l'òrgan municipal els ha de sol·licitar d'ofici a les altres administracions en el termini màxim de cinc dies des de la presentació de la documentació completa de la declaració responsable. En aquest cas, l'òrgan municipal ha de comunicar de manera immediata les actuacions fetes a la persona interessada, amb la indicació que no pot iniciar els actes subjectes a la declaració responsable fins que l'òrgan sectorial competent no comuniqui l'emissió de l'informe o l'atorgament de l'autorització.

4. La presentació de la declaració responsable, si no s'hi adjunta tota la documentació preceptiva, no té els efectes prevists en aquesta llei.

5. La declaració responsable de les obres lligades a la instal·lació o l'adequació d'activitats permanents o a infraestructures comunes vinculades a aquestes es regeix pel que preveu la legislació reguladora d'activitats.

Comprovacions i compliment del procediment.

1. Una vegada rebuda la declaració responsable, l'òrgan competent ha de fer les comprovacions pertinents per verificar la conformitat de les dades declarades així com la documentació presentada i, si de les comprovacions efectuades se'n desprèn la falsedat o la inexactitud, amb l'audiència prèvia de la persona interessada, podrà suspendre l'execució de les obres o instal·lacions, sens perjudici que, si correspon, es pugui incoar un procediment d'esmena de deficiències o, si escau, un procediment sancionador. Si hi ha risc per a les persones o les coses, la suspensió es pot adoptar de manera cautelar i immediata, mitjançant una resolució motivada, que pot adoptar les mesures oportunes per garantir la seguretat.

2. Per resolució de l'administració pública competent s'ha de declarar la impossibilitat de continuar l'actuació, sens perjudici de les responsabilitats penals, civils o administratives que corresponguin al fet, des del moment en què es tengui constància d'alguna de les circumstàncies següents:

   1. La inexactitud, la falsedat o l'omissió de caràcter essencial en qualsevol dada, manifestació o document que s'adjunti o incorpori a la declaració responsable.

   2. La no-presentació, davant l'administració competent, de la declaració responsable de la documentació requerida, si escau, per acreditar el compliment del que s'ha declarat.

   3. La inobservança dels requisits imposats per la normativa aplicable.

3. Les actuacions que, podent-se acollir al règim de declaració responsable d'aquest capítol, es duguin a terme sense haver-la presentat o que excedeixin les declarades s'han de considerar actuacions sense llicència amb caràcter general, i se'ls ha d'aplicar el mateix règim de protecció de la legalitat i sancionador que a les obres i als usos sense llicència.”

31. El títol V, referit al control de la qualitat turística, passa a ser el títol VI i tots els articles que s'hi contenen passen a numerar-se a partir de número 107 fins al 129, de la manera següent:

32. S'introdueix una nova lletra, la u), a l'article que regula les infraccions lleus (actualment article 104 i a partir d'ara 118):

    “u) No indicar de manera diferenciada a la carta, el menú, el bufet o similar, posat a disposició dels clients, els productes d'origen balear, siguin agrícoles, ramaders i pesquers o begudes, així com els productes balears certificats amb les denominacions d'origen, indicacions geogràfiques protegides o qualsevol segell distintiu o marca de qualitat reconeguts, emesos i publicats a les Illes Balears per la conselleria competent en matèria agroalimentària i altres institucions d'àmbit supramunicipal que desenvolupin distintius de suport a l'economia circular; així com no poder garantir i acreditar-ne la veracitat i la comprovació de les dades comunicades a la carta, el menú, el bufet o similar, mitjançant la documentació que els han de proporcionar els proveïdors dels productes.

    Així com no indicar l'art de pesca utilitzada respecte dels productes de peix i marisc d'origen balear, d'acord amb la documentació que els han de proporcionar els proveïdors del producte.”

33. S'introdueixen onze noves lletres, de l'af) a l'ap), a l'article que regula les infraccions greus (actualment article 105 i a partir d'ara 119):

    “af) No mantenir en els establiments i habitatges esmentats en la disposició addicional sisena d'aquesta llei unes correctes condicions d'higiene i neteja, així com el correcte estat de funcionament i d'actualització dels mecanismes, equips i instal·lacions de què disposin.

    ag) No disposar del llibre registre de conformitat amb l'article 51.2 d'aquesta llei.

    ah) L'incompliment dels percentatges o de les dates establertes en la disposició transitòria desena d'aquesta llei, relatives a la instal·lació de llits elevables, quan no tenguin la consideració de molt greus.

    ai) L'incompliment de l'obligació de disposar del pla de circularitat i de dur a terme les avaluacions anuals.

    aj) Disposar d'un pla de circularitat o avaluacions periòdiques el contingut dels quals no s'ajusti a les exigències establertes en aquesta norma o no disposar de tota la documentació acreditativa de l'elaboració del pla de circularitat.

    ak) No disposar de doble polsador o polsador amb interrupció de la descàrrega a les cisternes dels vàters, difusors i airejadors a les aixetes de lavabos, banyeres i dutxes.

    al) Incomplir la prohibició de posar a disposició dels clients articles de gentilesa de bany d'un sol ús, excepte que es demostri que ha estat a petició individual del client i sempre que els recipients, embalatges, components i/o productes siguin reutilitzables, reciclables, biodegradables o compostables.

    am) Utilitzar espècies classificades com a introduïdes, invasores o protegides prohibides en els termes de l'article 102.2.a) d'aquesta llei.

    an) Incomplir l'obligació d'ajustar les temperatures i l'ús de les instal·lacions tèrmiques al que preveu el Reial decret 1027/2007, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament d'instal·lacions tèrmiques en els edificis, així com a les normes aprovades per l'Associació Espanyola de Normalització i als documents inscrits en el Registre general de documents reconeguts del Reglament d'instal·lacions tèrmiques en els edificis, dependent del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme.

    ao) Anunciar-se o comercialitzar-se com a empresa circular, que aplica estratègies d'economia circular, o anàlogues, sense disposar d'etiqueta ecològica de la UE, d'acord amb el Reglament (CE) núm. 66/2010 del Parlament Europeu i del Consell; d'un sistema EMAS, d'acord amb el Reglament CE 1221/2009 del Parlament Europeu i del Consell; o de certificació emesa per entitats degudament acreditades per atorgar-la, de conformitat amb el Reial decret 1715/2010, de 17 de desembre, pel qual es designa l'Entitat Nacional d'Acreditació (ENAC) com a organisme nacional d'acreditació d'acord amb el que estableix el Reglament (CE) núm. 765/2008 del Parlament Europeu i el Consell, de 9 de juliol de 2008, pel qual s'estableixen els requisits d'acreditació i vigilància del mercat relatius a la comercialització dels productes i pel qual es deroga el Reglament (CEE) núm. 339/93.

    ap) L'incompliment de l'obligació de garantir el percentatge mínim de consum de producte d'origen de les Illes Balears en els termes de l'article 102 bis d'aquesta llei.”

34. Es modifica l'article que regula les infraccions molt greus (actualment article 106 i a partir d'ara 120), en el sentit de modificar el contingut de la lletra a); la lletra h) bis passa a ser la lletra i) i la lletra i) passa a ser la lletra j); i s'introdueixen dues noves lletres, la k) i la l). Les lletres a), k) i l) passen a tenir el contingut següent:

    “a) La inexactitud, la falsedat, l'omissió o l'alteració dels aspectes substancials per a l'atorgament de l'autorització, el títol, la llicència o l'habilitació preceptiva en les dades incloses en la declaració responsable d'inici d'activitat turística o en la comunicació prèvia, o en la declaració responsable que es regula en el capítol IV del títol V d'aquesta llei.”

    “k) L'incompliment molt greu de les obligacions que es contenen en l'article 37 bis d'aquesta llei, relatives a la instal·lació de llits elevables, en els termes establerts en la disposició transitòria desena.

    12. L'incompliment de l'obligació d'eliminar les instal·lacions tèrmiques que funcionen amb fueloil o gasoil, i de substituir-les per altres que emprin fonts d'energia que redueixin l'impacte mediambiental, llevat d'impossibilitat tècnica degudament acreditada.”

35. Es modifiquen els tres primers apartats de l'article que regula les sancions (actualment article 109 i a partir d'ara 123), que passen a tenir la redacció següent:

    “1. Les infraccions qualificades com a lleus seran sancionades amb advertència o multa de fins a 4.000 euros.

    L'advertència és procedent en els casos d'infraccions lleus quan no hi hagi reincidència i, ateses les circumstàncies i el criteri de proporcionalitat, quan no es consideri convenient la imposició de multa.

2. Les infraccions qualificades com a greus han de ser sancionades amb multa de 4.001 a 40.000 euros.

   No obstant això, les infraccions previstes a la lletra e) de l'article 119 d'aquesta llei s'han de sancionar amb multa d'entre 20.001 i 40.000 euros.

   També s'ha de sancionar amb multa d'entre 20.001 i 40.000 euros quan la infracció prevista en la lletra g) de l'article 119 es refereixi a la publicitat, la contractació o la comercialització d'estades turístiques en habitatges d'ús residencial que no hagin presentat la declaració responsable d'inici d'activitat turística o comunicació prèvia. Com a sanció accessòria es pot imposar la suspensió temporal de l'activitat de l'empresa o de l'exercici professional o la clausura temporal de l'establiment.

   La infracció tipificada en la lletra ah) de l'article 119 s'ha de sancionar amb multa de 500 euros per cada llit elevable no instal·lat en el termini establert, amb el límit total fixat per a les faltes greus.

3. Les infraccions qualificades com a molt greus seran sancionades amb multa de 40.001 a 400.000 euros.

   Això no obstant, la infracció tipificada en la lletra l) de l'article 120 d'aquesta llei s'ha de sancionar amb multa de 100.000 euros.

   Així mateix, la infracció tipificada en la lletra k) de l'article 120 s'ha de sancionar amb multa de 500 euros per cada llit elevable no instal·lat en el termini establert, amb el límit total fixat per a les faltes molt greus.

   Com a sancions accessòries es poden imposar la suspensió temporal de l'exercici d'activitat de l'empresa o de l'exercici professional, la revocació de l'habilitació atorgada per l'administració turística o la pèrdua dels efectes de la declaració responsable d'inici d'activitat turística o la clausura temporal o definitiva de l'establiment.”

36. Es modifica la disposició addicional sisena, que passa a tenir la redacció següent:

    “En defensa dels consumidors i usuaris, tots els hostals, hostals residència, pensions, posades, cases d'hostes, campaments de turisme i càmpings, habitatges turístics de vacances i, en general, tots els allotjaments turístics i els habitatges objecte de comercialització turística, així com la resta d'establiments turístics que s'hagin obert conformement amb la normativa turística ja derogada o la vigent, han de mantenir unes òptimes condicions d'higiene i neteja, com també han de mantenir el perfecte funcionament i l'actualització dels mecanismes, equips, paraments i instal·lacions de què disposin.

    Les referències d'higiene, neteja, manteniment i actualització aplicables a tots els establiments esmentats han de ser, amb caràcter general i amb les adequacions necessàries al seu cas, les que es deriven del Decret 20/2015, de 17 d'abril, de principis generals i directrius de coordinació en matèria turística; de regulació d'òrgans assessors, de coordinació i de cooperació del Govern de les Illes Balears, i de regulació i classificació de les empreses i dels establiments turístics, dictat en desplegament de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, de turisme de les Illes Balears.

    El compliment d'aquesta disposició ha de ser objecte de seguiment per la inspecció turística i d'obertura d'expedient sancionador, si escau.”

37. Es modifica la disposició addicional onzena de la Llei 8/2012, amb la redacció següent:

    “Disposició addicional onzena

    Qualsevol persona o empresa interessada podrà demanar de l'ajuntament un informe sobre la viabilitat jurídica o tècnica d'un projecte d'activitat o establiment turístic dels regulats en aquesta llei.

    Aquest informe serà emès en el termini màxim de dos mesos, prèvia consulta a l'administració turística competent, i únicament haurà d'expressar el punt de vista corresponent quant a l'adequació del projecte a la legislació turística.”

38. S'introdueix una nova disposició addicional, la vint-i-unena:

    “Disposició addicional vint-i-unena

    Acreditació de qualitat derivada de la Llei 2/2005, de 22 de març, de comercialització d'estades turístiques

    Pel que fa als habitatges objecte de comercialització turística inscrits de conformitat amb la derogada Llei 2/2005, de 22 de març, de comercialització d'estades turístiques, s'ha de continuar amb el sistema d'acreditació de qualitat que va implantar la llei esmentada, i en aquest sentit s'ha de mantenir la vigència màxima de sis anys, així com l'obligatorietat de renovació de les acreditacions de qualitat per part de l'òrgan insular competent en matèria d'anàlisi de qualitat del sector turístic, que pot mantenir o modificar el seu contingut mitjançant una resolució.”

    ​​​​​​​39. S'introdueix una nova disposició addicional, la vint-i-dosena:

    “Disposició addicional vint-i-dosena

    Regulació reglamentària dels albergs com a empreses turístiques d'allotjament

1. En el termini de dos anys des de l'entrada en vigor del Decret llei 3/2022, d'11 de febrer, de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme de les Illes Balears, es regularan reglamentàriament els requisits d'obertura i funcionament dels albergs com a empreses turístiques d'allotjament.

2. Sens perjudici de l'establert a l'apartat anterior, els establiments que a la data d'entrada en vigor d'aquesta llei, operen com albergs juvenils no habilitats per l'autoritat competent en aquest àmbit, queden compresos en l'àmbit d'aplicació de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears.

   Amb caràcter específic per als referits albergs, no afectats pel futur desenvolupament reglamentari pel que fa als elements estructurals:

   1. No és d'aplicació l'article 88, sens perjudici de l'obligació de presentar declaració responsable d'inici d'activitat a l'administració turística i que les places dels albergs no poden ser objecte d'intercanvi entre particulars. No obstant l'anterior, les places dels esmentats albergs computaran als efectes del límit màxim per illa de places turístiques a allotjaments turístics referit a l'article 5.3 de la Llei 8/2012, del turisme de les Illes Balears.

   2. Queden sotmesos a l'àmbit d'aplicació de la Llei 2/2016, de 30 de març, de l'impost sobre estades turístiques a les Illes Balears i de mesures d'impuls del turisme sostenible.

   3. Els albergs no poden disposar de més de 150 places turístiques a l'illa de Mallorca, 80 places a les illes de Menorca i Eivissa, i 60 places a l'illa de Formentera.

   4. Han de mantenir unes òptimes condicions d'higiene i neteja, com també han de mantenir el perfecte funcionament i l'actualització dels mecanismes, equips, paraments i instal·lacions de què disposin, en els termes de la disposició addicional sisena.

   5. Queden sotmesos a les obligacions i deures generals de les empreses turístiques determinats per la Llei 8/2012 i normativa de desplegament.

   Els albergs regulats en el present apartat per ser considerats com empreses turístiques d'allotjament han de donar compliment a la normativa turística d'aplicació referida en les lletres anteriors.

   En cas de no adaptar-se a la normativa d'aplicació, l'administració competent en ordenació turística podrà declarar el cessament de l'activitat.”

40. S'afegeix una nova disposició addicional, la vint-i-tresena, amb el contingut següent:

    “Disposició addicional vint-i-tresena

    Definició del concepte “impossibilitat”

    La conselleria competent en matèria de turisme emetrà una instrucció interpretativa sobre el concepte “impossibilitat”, previst a l'article 102.1.a), en el termini d'un any des de l'entrada en vigor d'aquesta disposició addicional.”

41. S'afegeix una nova disposició addicional, la vint-i-quatrena, amb el contingut següent:

    “Disposició addicional vint-i-quatrena

    Programa de formació i informació en matèria de circularitat

    La conselleria competent en matèria de turisme ha d'elaborar i executar un programa de formació i informació en matèria de circularitat amb l'objectiu de facilitar l'elaboració i l'aplicació de les estratègies i els plans de circularitat a la comunitat autònoma de les Illes Balears, definits al títol V de la Llei 8/2012. El programa formatiu comprendrà, entre d'altres aspectes, la publicació d'una guia per a l'elaboració dels plans de circularitat i d'eines de càlcul de la petjada de carboni.”

42. S'afegeix una nova disposició addicional la vint-i-cinquena, amb el contingut següent:

    “Disposició addicional vint-i-cinquena

    Circularitat i malbaratament alimentari

    El Govern de les Illes Balears, en el termini d'un any des de la publicació d'aquesta disposició addicional, a través de les conselleries competents per raons de les matèries afectades, oferirà formació, informació i assessorament a les empreses, a través de guies i protocols, en relació amb el concepte de “malbaratament alimentari” i la seva vinculació amb la circularitat al sector turístic i a la resta de sectors econòmics en què sigui d'aplicació per raó de l'activitat.”

43. S'afegeix una nova disposició addicional, la vint-i-sisena, amb el contingut següent:

    “Disposició addicional vint-i-sisena

    Consum de producte local

    El percentatge de consum de producte d'origen balear establert a l'article 102 bis es podrà revisar a l'alça mitjançant resolució de la conselleria competent en matèria de turisme prèvia consulta a la Conselleria d'Agricultura i Pesca, a partir de l'1 de maig de 2025, prèvia anàlisi de la situació del sector agrari i agroalimentari de les Illes Balears, de l'impacte generat tant en el sector turístic com en el sector agrari i agroalimentari, així com de les possibilitats de subministrament per part del sector primari de les Illes Balears.

    Així mateix, la conselleria competent en matèria de turisme, prèvia consulta a la Conselleria d'Agricultura i Pesca, emetrà una instrucció en relació amb la impossibilitat de garantir els percentatges de l'article 102 bis quan existeixin raons de manca de producció i disponibilitat de producte local, degudament acreditades i constatades.

    Per a la definició i la posada en marxa del distintiu d'«Establiment Turístic Compromès amb la Producció Local» i l'accés a la promoció prioritària en matèria de turisme sostenible i responsable, a què fa referència l'apartat tercer de l'article 102 bis, es crearà una mesa de treball formada per les conselleries competents en matèria de turisme i d'agricultura i pesca, i pels agents socials i econòmics del sector turístic i el sector agrari i agroalimentari de les Illes Balears. En aquesta mesa es podran estudiar altres iniciatives vinculades al major consum de producte local als establiments turístics.”

44. S'introdueix una nova disposició transitòria, la desena, amb el contingut següent:

    “Disposició transitòria desena Calendari

1. Les mesures que es contenen en l'article 37 bis d'aquesta llei, relatives a l'obligatorietat de disposar i tenir instal·lats llits elevables, han d'estar implantades en data 1 de maig de cada any, de conformitat amb el calendari i els percentatges següents:

   1. Establiments d'allotjament de cinc estrelles: el 30% el 2023, el 50% el 2024, el 60% el 2025, el 75% el 2026, el 100% el 2027.

   2. Establiments d'allotjament de quatre estrelles superior: el 25% el 2023, el 40% el 2024, el 50% el 2025, el 75% el 2026, el 100% el 2027.

   3. Establiments d'allotjament de quatre estrelles: el 20% el 2023, el 30% el 2024, el 40% el 2025, el 60% el 2026, el 75% el 2027, el 100% el 2028.

   4. Establiments d'allotjament d'una, dues i tres estrelles, inclosos els hotels rurals que no disposin de classificació: el 15% el 2024, el 30% el 2025, el 50% el 2026, el 75% el 2027, el 100% el 2028.

   Sens perjudici d'això, les empreses titulars de l'explotació de més d'un establiment d'allotjament poden optar per aplicar els referits percentatges al conjunt de llits de què disposa l'empresa i, per tant, poden seleccionar l'establiment on instal·lar-los amb independència de la seva categoria. En aquest cas, el percentatge de llits elevables que han d'estar instal·lats cada any ha de ser el que correspongui a l'establiment amb la categoria d'estrelles més alta.

   Així mateix, les empreses titulars de l'explotació d'establiments d'allotjament, que durant els anys 2019, 2020 i 2021 hagin dut a terme reformes amb un percentatge mínim de canvi de llits de les unitats d'allotjament d'almenys un 50% poden optar per iniciar la instal·lació dels llits elevables al concret establiment l'any 2027, amb un percentatge del 50% d'aquests instal·lats l'1 de maig, i l'any 2028 l'altre 50% en data 1 de maig, o bé dur a terme la instal·lació del 100% dels llits elevables des de gener de 2028 amb data límit 1 de maig del mateix any.

   Si, complertes les dates límit esmentades, no s'ha pogut donar compliment a l'obligació d'instal·lació per problemes derivats de producció i logística dels proveïdors, l'obligació s'ha d'entendre complerta mitjançant un document certificat que validi i acrediti l'adquisició dels llits.

   Durant el mes de desembre de l'any 2022, atesa l'evolució de la temporada turística fonamentada en dades estadístiques objectives i amb la consulta prèvia amb les organitzacions socials del sector, el Govern de les Illes Balears, mitjançant un acord, pot ampliar el termini per a la instal·lació de llits elevables en un any.

2. Les mesures previstes en el títol V d'aquesta llei, relatives a l'elaboració del primer pla de circularitat, s'han de dur a terme dins els terminis màxims següents:

   1. Els allotjaments turístics amb categories mínimes de quatre estrelles o de quatre claus: 1 de maig de 2023.

   2. La resta d'allotjaments turístics subjectes: 1 de gener de 2024.

3. L'obligatorietat de substitució de les instal·lacions tèrmiques que funcionen amb fueloil o gasoil prevista en l'article 102.1.a) d'aquesta llei té com a termini màxim d'execució el dia 1 de maig de 2027.

   Sens perjudici d'això, els establiments turístics de nova construcció als anys 2019, 2020 o 2021, o els establiments que durant els anys 2019, 2020 i 2021 hagin dut a terme reformes amb canvi de les instal·lacions tèrmiques, tenen com a termini màxim d'execució el dia 1 de maig de 2028.

4. L'obligatorietat d'aplicar les mesures d'estalvi d'aigua previstes en l'article 102.1.b) d'aquesta norma té com a termini màxim:

   1. Per als allotjaments turístics amb categories mínimes de quatre estrelles o quatre claus, el dia 1 de maig de 2023.

   2. Per a la resta d'allotjaments turístics, habitatges i establiments de restauració i entreteniment obligats per la norma, fins al dia 1 de maig de 2024.

5. Les mesures previstes en l'article 102.1.c) d'aquesta norma, relatives a la no-possibilitat de fer ús d'articles de gentilesa de bany d'un sol ús són aplicables des de l'entrada en vigor, llevat dels que ja hagin estat adquirits, sempre que es pugui acreditar documentalment.

6. Les mesures previstes en l'article 102.2.a), relatives a la prohibició de fer ús d'espècies classificades com a categories invasores, introduïdes i protegides, s'han d'aplicar a partir de la publicació d'aquesta llei, llevat dels productes que ja s'hagin adquirit abans, sempre que se'n pugui acreditar l'adquisició prèvia documentalment.

7. Les mesures previstes en l'article 102.2.b) d'aquesta norma, relatives a la necessitat d'indicar de manera diferenciada a la carta, el menú, el bufet o similar, posat a disposició dels clients, els productes d'origen balear, siguin agrícoles, ramaders i pesquers o begudes, així com els productes balears certificats amb les denominacions d'origen, indicacions geogràfiques protegides o qualsevol segell distintiu o marca de qualitat reconeguts, emesos i publicats a les Illes Balears per la conselleria competent en matèria agroalimentària i altres institucions d'àmbit supramunicipal que desenvolupin distintius de suport a l'economia circular, i l'art de pesca utilitzada respecte dels productes de peix i marisc d'origen balear, són d'aplicació a partir del dia 1 de maig de 2023.

8. Les mesures previstes a l'article 102 bis d'aquesta norma, relatives a garantir un percentatge mínim de consum de producte d'origen de les Illes Balears, són d'aplicació a partir del dia 1 de juliol de 2023.”

45. S'introdueix una nova disposició transitòria, l'onzena, amb el contingut següent:

    “Disposició transitòria onzena

    Canvi d'ús residencial en parcel·les d'ús turístic i reconversió i canvi d'ús d'establiments d'allotjament turístic a Menorca

    El canvi d'ús residencial en parcel·les d'ús d'establiments d'allotjament turístic regulat a l'article 78 d'aquesta llei, únicament serà d'aplicació a Menorca si així ho permet i en els termes que determini el pla d'intervenció en àmbit turístic -PIAT- o, si no n'hi havia, el pla territorial insular -PTI- que determini el nombre total de places turístiques que es poden comercialitzar a Menorca.”

    Disposició addicional primera Suspensió de l'adquisició de places turístiques a les illes de Mallorca, Eivissa i Formentera

1. Se suspèn temporalment, a les illes de Mallorca, Eivissa i Formentera, la possibilitat d'adquirir places turístiques a l'organisme gestor o a l'administració turística, com també l'intercanvi de places entre particulars, per a l'inici d'activitat turística o per a l'ampliació d'aquesta, per als:

   1. Establiments d'allotjament turístic.

   2. Habitatges objecte de comercialització turística.

   No obstant el que es disposa anteriorment, l'intercanvi de places entre particulars és permet en els casos en què es dugui a terme un canvi d'ús d'acord amb les condicions que s'estableixen a l'article 78 de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears.

2. Els plans d'intervenció en àmbits turístics —PIAT— o, si no n'hi ha, els plans territorials insulars —PTI— han d'avaluar o reavaluar, en cas que ja s'hagi dut a terme, la capacitat de càrrega turística de l'illa respectiva per tal de determinar el nombre total de places turístiques que s'hi poden comercialitzar i les mesures específiques per implementar, que, en tot cas, ha de suposar una reducció del nombre de places actualment inscrites en els registres turístics i les integrades en les borses de places a l'entrada en vigor d'aquesta llei. La reducció ha de ser equitativa entre les places d'allotjament turístic i les places d'estades turístiques en habitatges. En el cas de la reavaluació, s'ha de fer mitjançant una modificació puntual del PIAT o del PTI.

3. La suspensió prevista en l'apartat 1 regeix fins que es dugui a terme l'avaluació o la reavaluació a què fa referència l'apartat 2 d'aquesta disposició i, com a màxim, durant quatre anys comptadors a partir de la publicació d'aquesta llei. Si transcorregut aquest termini no s'hagués dut a terme aquesta avaluació o revaluació, les places integrades en les borses a l'entrada en vigor d'aquesta llei es consideraran extingides.

4. Aquesta suspensió no afecta els establiments especificats en la lletra a) de l'apartat 1 anterior, respecte dels quals, abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei:

   1. Estiguin executant obres destinades a l'obertura o ampliació de l'establiment.

   2. S'estigui tramitant una sol·licitud de llicència urbanística d'edificació o s'hagi presentat una declaració responsable, davant l'administració urbanística competent, destinada a l'obertura o ampliació de l'establiment.

   3. S'hagi obtingut la llicència urbanística d'edificació abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei i aquesta no hagi caducat.

   4. Es disposi d'una reserva de les places per part de l'administració turística o de l'organisme gestor, de conformitat amb la normativa vigent.

   5. S'estigui tramitant una sol·licitud de places davant l'administració turística o l'organisme gestor o es trobin en tràmit d'esmena.

   6. En el cas de turisme rural, hagin iniciat la tramitació de la llicència urbanística davant l'ajuntament, de la declaració d'interès general de l'activitat davant el consell insular, l'ajuntament, o hagin iniciat els tràmits necessaris per obtenir la declaració d'explotació agrícola prioritària o preferent davant l'administració agrària competent sempre que a la finca hi hagi una edificació preexistent, o es trobin en tràmit d'esmena.

   7. El desenvolupament d'una unitat d'actuació sempre i quan s'hagin efectuat cessions anticipades a l'administració pública.

   8. S'implantin en edificis que siguin béns d'interès cultural o catalogats i estiguin situats en zona classificada con urbana o rústic comú.

5. Quan, mitjançant el planejament urbanístic municipal o un conveni urbanístic, s'intercanviï la ubicació d'un establiment hoteler per motius mediambientals i/o paisatgístics, la suspensió tampoc no s'aplicarà sempre i quan s'estigui tramitant una sol·licitud de llicència urbanística d'edificació davant l'administració urbanística competent, destinada a l'obertura de l'establiment en la ubicació inicial abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei.

6. Aquesta suspensió tampoc no afecta els establiments especificats en la lletra b) de l'apartat 1 anterior, respecte dels quals, abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei:

   1. S'estigui tramitant una sol·licitud de places davant l'administració turística o l'organisme gestor, o es trobin en tràmit d'esmena.

   2. S'hagi dut a terme una adquisició de places i es prorrogui, d'acord amb allò establert a l'article 50.3 de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears.

   3. S'estigui tramitant una sol·licitud de certificat de zona apta per a la comercialització d'estades turístiques a habitatges o document equivalent.

7. Illa de Formentera. El Pla Territorial de l'illa de Formentera va definir el límit, mitjançant la determinació del sostre de places turístiques, i amb el mecanisme de definició de nuclis urbans no turístics, conegut com zonificació, a l'any 2019. A aquests efectes, es crearen els corresponents borsins; d'una banda un borsí de places sense duració definida per a allotjaments hotelers, i una borsa de places temporals, amb renovació quinquennal, per a la comercialització d'estades turístiques en habitatges. Aquestes estades disposen de la qualificació urbanística residencial, amb ús temporal turístic.

   En aquest sentit, addicionalment a les excepcions previstes als apartats 4, 5 i 6 d'aquesta disposició addicional, a l'illa de Formentera, sens perjudici de la vigència de la suspensió de l'intercanvi de places entre particulars, queden exceptuades de la suspensió d'adquisició de places a l'organisme gestor o a l'administració turística, prevista a l'apartat primer, un total de 50 places turístiques integrades a les borses de places vigents a l'entrada en vigor del Decret llei 3/2022, d'11 de febrer, de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme de les Illes Balears.

   Aquesta excepció únicament serà d'aplicació si en el termini màxim de tres mesos des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, el Consell de Formentera, mitjançant acord del Ple, determina la distribució, les condicions i els criteris que han de regir l'adquisició de les esmentades places turístiques pel que fa a l'inici d'activitat turística o per a l'ampliació d'aquesta, per als establiments d'allotjament turístic i els habitatges objecte de comercialització turística.

   Dintre del còmput de les 50 places esmentades en el primer paràgraf d'aquest punt queden compreses les relatives a l'excepció contemplada en la lletra h) de l'apartat 4 de la disposició addicional primera, referent als establiments que s'implantin en edificis que siguin béns d'interès cultural o catalogats, i que per tant queden supeditades a l'esmentat acord.

   Disposició addicional segona Suspensió d'activitats turístiques a l'illa de Menorca

1. Se suspèn, a l'illa de Menorca, l'inici de noves activitats turístiques d'establiment d'allotjament hoteler, apartaments turístics, establiments d'allotjament de turisme rural i albergs, refugis i hostatgeries, així com habitatges residencials objecte de comercialització turística o habitatges turístics de vacances, com també l'ampliació de les places dels establiments que estan actualment en funcionament.

2. El pla d'intervenció en l'àmbit turístic -PIAT- o, si no n'hi havia, el pla territorial insular -PTI-, ha d'avaluar o reavaluar, en cas que ja s'hagi dut a terme, la capacitat de càrrega de l'illa, a partir de la qual es determinarà el nombre total de places turístiques que es poden comercialitzar. A tals efectes, es crearan les corresponents borses per a les places que podran ser objecte d'autorització en funció del límit de places que es poden comercialitzar.

3. La suspensió prevista a l'apartat 1 anterior regeix fins que es dugui a terme l'avaluació o reavaluació a què fa referència l'apartat 2 i com a màxim, durant quatre anys comptadors a partir de la publicació d'aquesta llei.

4. Aquesta suspensió no afecta:

   1. Les activitats turístiques que es desenvolupin en les àrees de reconversió territorial en zones turístiques, que varen ser objecte d'esponjament o reordenació i que estan delimitades com a tals en el Pla territorial Insular de Menorca.

   2. Quan s'estiguin executant obres destinades a l'inici de l'activitat, o d'ampliació, en el cas d'allotjaments turístics.

   3. Els establiments d'allotjament turístic, respecte dels quals, abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei, s'hagi presentat una sol·licitud de llicència urbanística d'edificació, davant l'administració urbanística, amb la documentació completa que s'estigui tramitant o es trobin en tràmit d'esmena de deficiències.

   4. Quan s'hagi obtingut la llicència urbanística d'edificació, en els sis mesos anteriors a l'entrada en vigor d'aquesta llei.

   5. En el cas de turisme rural, quan hagin iniciat la tramitació de declaració d'interès general de l'activitat, davant l'òrgan competent del consell insular amb la documentació completa o es trobin en tràmit d'esmena de deficiències.

   Disposició addicional tercera Règim específic per a la presentació de la declaració responsable a l'illa de Formentera

   En el cas específic de l'illa de Formentera, la declaració responsable que es regula en aquesta llei, quan es requereixin dispenses urbanístiques, s'ha de presentar davant la Comissió d'Ordenació i Promoció Turística i la Comissió Tècnica Assessora d'Urbanisme, Ordenació del Territori, Patrimoni Històric i Activitats, les quals emetran un informe conjunt, previ i vinculant sobre la idoneïtat de les solucions proposades.

   L'informe de les comissions s'ha d'emetre en el termini de quatre mesos. En cas de no-emissió de l'informe esmentat en el termini establert, aquest es considera favorable.

   Disposició addicional quarta Sostenibilitat social per a la millora de qualitat i la competitivitat

   En el termini d'un any des de l'entrada en vigor d'aquesta norma l'Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral (IBASSAL), en el si d'una mesa de treball amb els agents socials i econòmics del sector, ha d'elaborar i promoure una guia de mesures i bones pràctiques en matèria de salut laboral, com ara les referides a ergonomia, càrrega de treball o prevenció en l'exposició a agents químics de tots els departaments, que puguin repercutir en una millora de la qualitat i la sostenibilitat dels serveis prestats pels establiments turístics d'allotjament hoteler, per ser aplicables en cada centre de treball i perquè després puguin ser adaptables i aplicables a altres sectors d'activitat. L'IBASSAL informarà els consells insulars dels resultats de la mesa de treball amb el sector turístic.

   Disposició addicional cinquena Pla Estratègic de Destinació Circular

1. La conselleria competent en matèria de turisme ha d'elaborar el Pla Estratègic de Destinació Circular de la comunitat autònoma de les Illes Balears, coordinat per l'Agència d'Estratègia Turística de les Illes Balears. L'elaboració comptarà amb la participació de les conselleries competents en matèria d'energia, residus, aigua, territori, agroalimentària i mobilitat, de les administracions públiques insulars i municipals, així com dels agents socials i econòmics del sector turístic. Aquest pla estratègic ha de ser aprovat per acord del Consell de Govern i s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears en el termini d'un any des de aprovació d'aquesta llei.

   El Pla Estratègic de Destinació Circular ha d'identificar la política general i els objectius estratègics del Govern de les Illes Balears per tal d'aconseguir la transició a l'economia circular en el conjunt del territori de la comunitat autònoma.

   Aquest pla ha de tenir en compte les particularitats de cada illa i establir una territorialització de l'estratègia i els objectius.

   S'ha de crear una comissió de seguiment del Pla Estratègic de Destinació Circular, la composició i el funcionament de la qual s'han de desplegar reglamentàriament.

2. Una vegada publicat el Pla Estratègic de Destinació Circular de la comunitat autònoma de les Illes Balears, en ordre a desenvolupar-lo i territorialitzar-lo, cada consell insular, en l'exercici de la competència pròpia d'ordenació turística que l'Estatut d'Autonomia els atribueix, ha d'elaborar un pla estratègic de destinació circular per a l'illa respectiva. Aquest pla estratègic ha de ser aprovat per acord del Consell Executiu i s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

   El Pla Estratègic de Destinació Circular ha d'identificar la política i els objectius del consell insular per tal d'aconseguir la transició a l'economia circular en la corresponent illa. Cada consell insular podrà crear una comissió de seguiment del Pla Estratègic de Destinació Circular, la composició i el funcionament de la qual s'hauran de desplegar reglamentàriament.

   Per a l'elaboració del Pla Estratègic de Destinació Circular, els consells insulars podran rebre l'assessorament i el suport tècnic de l'Agència d'Estratègia Turística de les Illes Balears, així com de les conselleries del Govern de les Illes Balears competents en matèria de turisme, energia, residus, aigua, territori, agroalimentària i mobilitat.

   Disposició addicional sisena Creació de l'entitat pública empresarial Escola d'Hoteleria de les Illes Balears

1. Es crea l'ens del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears Escola d'Hoteleria de les Illes Balears, que pot fer servir l'acrònim EHIB, com a entitat pública empresarial de les que preveu l'article 2.1.b) de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears, amb la finalitat de la docència universitària en el camp de l'hoteleria, la gastronomia i la restauració, la formació professional en la família professional d'hoteleria i turisme, la formació d'empresaris i professionals per a l'empresa, i el foment de la recerca científica i tècnica al servei d'aquests estudis.

2. En particular, les funcions i les competències de l'ens, d'acord amb el que estableixin els estatuts i en el marc de les competències del Govern i de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, són les següents:

   1. La creació dels centres i les unitats d'estudi, docència i recerca que consideri necessàries, i tenir cura del manteniment i el desenvolupament.

   2. La proposició, la creació, la modificació, l'execució i l'extinció de plans d'estudis propis de l'Escola d'Hoteleria de les Illes Balears en l'àmbit de l'hoteleria, la gastronomia i la restauració.

   3. La proposició i la impartició d'estudis oficials d'acord amb l'autorització dels òrgans competents i el compliment de la normativa aplicable en cada cas.

   4. Totes les actuacions que siguin necessàries per al funcionament de l'entitat, com pugui ser la prestació dels serveis d'aliments i begudes, el lloguer d'espais, l'adquisició i la construcció d'edificis, com també la millora dels existents.

   5. El finançament dels departaments de recerca i d'ensenyaments, amb les dotacions corresponents.

   6. Els convenis amb empreses privades o altres organismes i entitats públiques per al desenvolupament de programes de recerca, docents, culturals o d'assistència de l'empresariat, ja sigui amb finançament unilateral o mixt.

   7. L'adquisició de tot el material científic o formatiu i dels béns d'equipament que siguin necessaris per complir els seus objectius.

   8. Si escau, pot fer ús dels edificis, del material científic i dels béns d'equipament tant de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears com de la Universitat de les Illes Balears, mitjançant els convenis corresponents.

   9. L'ús i la destinació de l'edifici Arxiduc Lluís Salvador, situat en el campus de la Universitat de les Illes Balears, així com de qualsevol altre edifici que li sigui adscrit o cedit, per dur-hi a terme els fins que s'assenyalen en l'apartat 1 d'aquesta disposició addicional i també per al que preveu la lletra o), i així mateix l'explotació dels recursos existents a l'edifici Arxiduc Lluís Salvador, tot això sens perjudici que l'edifici Arxiduc Lluís Salvador o qualsevol que se li hagi adscrit o cedit també pugui ser usat per altres centres formatius propis del Govern de les Illes Balears dins els fins establerts en l'apartat 1 esmentat.

   10. La creació i la concessió de premis per treballs de recerca a estudiants avantatjats.

   11. La creació i l'adjudicació de beques, tant per als estudis propis de l'Escola d'Hoteleria de les Illes Balears com per a la recerca.

   12. El finançament de publicacions, l'edició de llibres i de materials acadèmics, siguin de l'Escola d'Hoteleria de les Illes Balears o d'acord amb altres entitats públiques o privades.

   13. La creació i el manteniment d'una borsa de treball per ajudar a la col·locació en el mercat de treball d'alumnes del centre.

   14. La promoció i la coordinació de les pràctiques d'alumnes en centres de treball, i totes les que serveixin per a la promoció, l'organització i l'execució de la docència i la recerca.

   15. L'organització i la realització de cursos de tota classe, seminaris, conferències, taules rodones i d'altres sistemes d'ensenyament, com també la formació i la recerca empresarial relacionades amb el sector turístic i hoteler.

   16. Finalment, i independentment de tot el que s'ha esmentat, els òrgans de govern de l'Escola d'Hoteleria de les Illes Balears poden acordar i establir altres actuacions per a l'assoliment dels seus fins.

3. Per dur a terme aquestes funcions i activitats l'entitat pot exercir totes les potestats administratives que siguin necessàries, per mitjà dels òrgans que estableixin els seus estatuts.

4. L'entitat queda adscrita inicialment a la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball, sens perjudici dels canvis d'adscripció que determini la presidenta de les Illes Balears per mitjà dels decrets d'estructura de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

5. El personal d'aquesta entitat pot ser personal laboral propi o personal funcionari de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, així com personal de nou ingrés que s'incorpori d'acord amb la normativa vigent en matèria de funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

6. Els recursos econòmics i el règim de personal, de contractació, patrimonial i economicofinancer s'ha de regir pel que estableixin els estatuts de l'entitat i, en general, la normativa aplicable a les entitats públiques empresarials de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

7. Una vegada aprovats els estatuts de la nova entitat, s'extingirà el Consorci Escola d'Hoteleria de les Illes Balears, mitjançant la cessió global d'actius i passius, sense liquidació, en els termes prevists en l'article 127.5 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic.

   Disposició addicional setena Suspensió temporal de l'inici d'activitat com a alberg juvenil al territori de les Illes Balears

   Se suspèn a les Illes Balears l'inici de l'activitat d'alberg juvenil, a l'empara de la Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de la joventut, fins al 31 de desembre de 2023 o fins que es publiqui la nova llei de lleure educatiu per a infants i joves de les Illes Balears que l'ha de substituir, a excepció de la corresponent a albergs juvenils de titularitat o de gestió públiques.

   Disposició transitòria primera Règim transitori

   Els nous criteris de classificació que s'introdueixen mitjançant la disposició final segona d'aquesta llei són d'aplicació als nous establiments o als establiments que vulguin procedir a partir de la data d'entrada en vigor d'aquesta llei a canviar o obtenir classificació.

   Les persones interessades en els procediments ja iniciats, sobre la base de declaracions responsables d'inici d'activitat turística o comunicacions prèvies presentades abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei, poden optar entre la finalització del procediment administratiu amb els criteris de classificació anteriors o presentar noves declaracions responsables o comunicacions prèvies amb els nous criteris.

   Disposició transitòria segona Topalls a la suspensió de l'adquisició de places a les illes de Mallorca, Eivissa i Formentera

   Per a l'excepció recollida a l'apartat 4.h) de la disposició addicional primera d'aquesta llei no se superaran en cap cas les 200 places a l'illa de Mallorca, les 100 places per a l'illa d'Eivissa i les 50 places per a l'illa de Formentera, amb un màxim de 30 places per establiment d'allotjament, sempre i quan els respectius consells insulars, en el seu àmbit territorial, no acordin, mitjançant acord de ple i en el termini de tres mesos des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, disminuir aquesta quantitat.

   Mitjançant acord de ple, els ajuntaments, en el seu àmbit municipal, i en el termini de tres mesos des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, poden determinar la inaplicació de l'excepció recollida a l'apartat 4.h) de la disposició addicional primera d'aquesta llei; en qualsevol cas aquest apartat restarà suspès fins que transcorri el termini de tres mesos des de l'entrada en vigor d'aquesta llei.

   Aquests acords són d'aplicació des de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears fins que es dugui a terme l'avaluació o la reavaluació a què fa referència l'apartat 2 de la disposició addicional primera d'aquesta llei i, com a màxim, durant quatre anys comptadors a partir de la publicació del Decret llei 3/2022, d'11 de febrer, de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turismes de les Illes Balears.

   Disposició derogatòria única Derogacions

   Es deroguen, amb caràcter general, totes les normes i disposicions que s'oposin a aquesta llei o que contradiguin el que s'hi estableix, i, en particular:

   1. La lletra e) del punt 2 de l'article 60, i els articles 79, 80, 81 i 82 de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears.

   2. El capítol IX, articles 126 a 134, i l'annex 5 del Decret 20/2015, de 17 d'abril, de principis generals i directrius de coordinació en matèria turística; de regulació d'òrgans assessors, de coordinació i de cooperació del Govern de les Illes Balears, i de regulació i classificació de les empreses i dels establiments turístics, dictat en desplegament de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears.

   3. L'article 125 del Decret 20/2015, de 17 d'abril, de principis generals i directrius de coordinació.

   Disposició final primera Modificació de la Llei 2/2020, de 15 d'octubre, de mesures urgents i extraordinàries per a l'impuls de l'activitat econòmica i la simplificació administrativa en l'àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19

   L'article 7 queda redactat en els termes següents:

   “Article 7

   Incentius per a la millora dels establiments turístics

1. Les sol·licituds de modernització en els termes d'aquest article que presentin els establiments turístics legalment existents d'allotjament, turisticoresidencials, de restauració, entreteniment, esbarjo, esportiu, cultural o lúdic, fins al 31 de desembre de 2025, i que tenguin per objecte la millora dels serveis i les instal·lacions en els termes dels paràgrafs següents, així qualificades per l'administració turística competent, mitjançant un informe previ preceptiu per poder obtenir la llicència municipal d'obres o presentar la declaració responsable d'acord amb el que disposa l'article 5 d'aquesta llei, si escau, queden excepcionalment excloses del compliment dels paràmetres de planejament territorial, urbanístics i turístics que n'impedeixin l'execució. Aquesta exclusió de paràmetres no afectarà en cap cas les prescripcions contingudes en la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes, ni qualsevol altra normativa bàsica estatal.

   Es pot aplicar aquest article sempre que les sol·licituds de modernització i el corresponent projecte tenguin entitat i rellevància acreditada pels serveis tècnics de l'administració turística competent per reduir l'estacionalitat, la recerca o la consolidació de nous segments de mercat o la millora dels serveis turístics complementaris.

   A més d'això, el conjunt de l'establiment, un cop executades les obres del projecte de modernització —que s'han de fer amb criteris d'eficiència energètica—, no ha d'incrementar el consum d'aigua potable i energètic d'origen no renovable, i ha de millorar algun o diversos dels aspectes següents: la qualitat, la sostenibilitat mediambiental, la seguretat de les persones o l'accessibilitat. En tot cas, juntament amb les sol·licituds de modernització, s'ha d'aportar un informe del servei de prevenció o de la modalitat preventiva escollida per l'empresa que valori l'impacte que el projecte té sobre la seguretat i la salut dels treballadors i de les treballadores, especialment pel que fa als riscs ergonòmics, a les unitats d'allotjament i a les cuines, i, si escau, proposi les mesures preventives adients.

   Els establiments d'allotjament hoteler que disposin d'aparcament per a ús exclusiu dels seus clients han d'habilitar un mínim d'un 50% de places amb punts de recàrrega per a vehicles elèctrics. El consum energètic que ocasionen aquests punts de recàrrega no computa als efectes que preveu el paràgraf anterior.

2. L'administració turística ha de comprovar que el projecte es refereix a un establiment turístic legalment existent, en el sentit que estigui legalment inscrit i d'alta en els registres turístics en data 1 d'agost de 2017.

   Així mateix, ha d'emetre un informe sobre si el projecte compleix les finalitats esmentades en l'apartat 1 anterior, en el termini de tres mesos comptador des de l'entrada en la forma establerta de la sol·licitud a l'administració turística competent amb el projecte i tota la documentació necessària a aquest efecte.

3. L'administració amb competències urbanístiques només pot concedir la llicència d'obres si l'administració turística ha emès, amb caràcter favorable, l'informe esmentat en l'apartat 2 anterior.

   En cas que sigui un projecte subjecte al règim de declaració responsable, aquesta declaració no es pot presentar si no va acompanyada de l'informe favorable emès per l'administració turística competent i d'un informe emès per l'ajuntament en què es constati que el projecte compleix amb els límits que preveu aquest article pel que fa als paràmetres de planejament territorial, urbanístic i turístic.

   Per acollir-se a les previsions d'aquest article, als efectes administratius turístics i urbanístics, s'ha de sol·licitar l'informe preceptiu a l'administració turística, juntament amb el projecte i la documentació necessària per emetre, i li és d'aplicació la normativa vigent en la data de sol·licitud d'aquest informe.

   La vigència de l'informe a què es refereix l'apartat 2 anterior és de sis mesos des de la notificació a la persona interessada.

4. El projecte pot preveure la reordenació o la reubicació de volums existents, l'aprofitament del subsòl per a usos habitables llevat del d'allotjament, i la redistribució del nombre de places autoritzades.

   El projecte ha d'implicar una reducció de places de l'establiment respecte de les comercialitzades en els següents termes:

   En tot cas, queden exceptuats d'aquesta reducció:

5. La modernització prevista en l'apartat 1 anterior es pot dur a terme encara que això suposi un increment relatiu de la superfície edificada i de l'ocupació, respectivament, que no pot excedir en un 15% de les legalment construïdes o actualment permeses si són més grans, ni suposar menyscapte dels serveis i les instal·lacions ja implantats. No obstant això, són d'aplicació els darrers percentatges aplicats a cada illa a l'empara de la Llei 2/2020, de 15 d'octubre, de mesures urgents i extraordinàries per a l'impuls de l'activitat econòmica i la simplificació administrativa en l'àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19.

6. D'acord amb les previsions dels apartats anteriors, es poden dur a terme obres consistents en: ampliacions, reformes i demolicions i reconstruccions en els edificis que conformen l'establiment turístic sempre que:

   1. Llevat de les reformes, no ocupin la separació en la partició mínima exigida actualment, ni suposin un augment de l'altura màxima existent o permesa, per a cadascun dels edificis, excepte en l'estrictament necessari per a la instal·lació d'equipaments d'ascensors, escales, tot tipus d'instal·lacions (climatització, telecomunicacions, eficiència energètica, etc.) i homogeneïtzació i ordenació d'elements en cobertes.

   2. No suposin un augment de l'alçada màxima existent o permesa per a cada un dels edificis, excepte en l'estrictament necessari per a la instal·lació d'equipaments d'ascensors, escales, tot tipus d'instal·lacions (climatització, telecomunicacions, eficiència energètica, etc.) i homogeneïtzació i ordenació d'elements en cobertes.

   3. Les edificacions resultants es destinin obligatòriament i quedin vinculades a l'ús turístic. Aquesta vinculació ha de ser objecte d'inscripció en el Registre de la Propietat.

   4. Es presenti l'autoavaluació acreditativa quan l'establiment obtengui una categoria superior, en els termes que estableix el Decret 20/2015, de 17 d'abril, de principis generals i directrius de coordinació en matèria turística; de regulació d'òrgans assessors, de coordinació i de cooperació de Govern de les Illes Balears, i de regulació i classificació de les empreses i dels establiments turístics, o la normativa que el substitueixi.

7. El propietari o titular de l'establiment resta obligat a abonar a l'administració municipal competent el 5% del valor del pressupost d'execució material en el moment de la sol·licitud, de la part resultant que excedeixi la legalment construïda. El pagament es podrà fraccionar en un termini de quatre anys.

   Les quanties ingressades per aquest concepte han de ser destinades per l'administració municipal a la millora de l'entorn turístic del municipi. Amb la finalitat de definir les actuacions que s'hagin de realitzar a càrrec d'aquestes quanties, es crearà una mesa de treball amb les organitzacions sindicals més representatives del sector, les entitats socials del municipi vinculades al sector turístic i l'associació empresarial hotelera del mateix municipi o l'associació empresarial hotelera de l'illa corresponent en el cas que no existeixi la referida organització empresarial en el municipi en el qual s'hagi materialitzat la recaptació.

8. Els establiments turístics que hagin executat obres d'acord amb el que estableix aquest article queden legalment incorporats al planejament municipal com edificis adequats, i la seva qualificació urbanística s'ha de correspondre amb la seva volumetria específica i el seu ús turístic.

9. Únicament es pot presentar una sol·licitud de modernització durant la vigència d'aquest article. Així mateix, les ampliacions permeses per aquest article no són aplicables una vegada esgotats els límits de superfície edificada i d'ocupació esmentats, ni als establiments que ja hagin fet ampliacions per aplicació de l'article 17 del Decret llei 1/2009, de 30 de gener, de mesures urgents per a l'impuls de la inversió a les Illes Balears; de l'article 17 de la Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a l'impuls de la inversió a les Illes Balears; de la disposició addicional quarta de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears; de la disposició addicional tercera de la Llei 6/2017, de 31 de juliol, de modificació de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, relativa a la comercialització d'estades turístiques en habitatges; o del Decret llei 8/2020, de 13 de maig, de mesures urgents i extraordinàries per a l'impuls de l'activitat econòmica i la simplificació administrativa en l'àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19, quan hagin suposat un esgotament del límit fixat en el punt 5 d'aquest article.

10. En l'àmbit del Pla de Reconversió de la Platja de Palma:

    1. L'increment d'edificabilitat previst s'ha d'aplicar sobre l'edificabilitat permesa pel PRI.

    2. Aquest article només és aplicable als establiments d'allotjament turístic situats en parcel·les amb qualificació de zona turística (T) i/o zona turística hotelera (Th).

11. Els projectes a què es refereix aquest article poden obtenir la llicència municipal d'edificació i ús del sòl amb anterioritat al permís d'instal·lació, sempre que, segons la normativa territorial i urbanística, l'ús turístic resulti admès en la parcel·la.

12. Les actuacions duites a terme a l'empara d'aquest article en edificis que siguin béns d'interès cultural o catalogats han d'observar en tot cas la normativa de patrimoni històric que els sigui d'aplicació, i obtenir un informe favorable de l'administració competent insular o municipal.

13. Únicament en relació amb la modernització d'establiments turístics prevista en aquest article, i durant el termini que estableix l'apartat 1 anterior, queden sense efecte les limitacions d'obres que es poden dur a terme determinades en l'article 129 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, excepte en els edificis que estan subjectes a protecció en aplicació de la normativa sobre patrimoni o en els quals el planejament hagi declarat expressament fora d'ordenació de conformitat amb la normativa específica.

14. Aquest article no és d'aplicació als establiments que s'acullin a l'article 90 de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears.

15. Les previsions contingudes en aquest article són també d'aplicació a tots els hostals, hostals residència, pensions, posades, cases d'hostes, campaments de turisme i càmpings, habitatges turístics de vacances i qualsevol altre tipus d'allotjament establert legalment no inclòs en l'article 31 de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, sempre que els projectes de modernització tenguin per finalitat canviar de grup i augmentar la categoria i que l'establiment quedi enquadrat en un dels grups prevists en aquest article 31 per a les empreses turístiques d'allotjament turístic.

16. Els projectes de modernització que preveu aquest article es poden acollir al règim de declaració responsable sempre que s'incloguin en els termes permesos per l'article 5 d'aquesta llei.

17. Per al desenvolupament i l'aplicació d'aquest article és d'aplicació la disposició transitòria vuitena del Decret 20/2015, de 17 d'abril, de principis generals i directrius de coordinació en matèria turística, de regulació d'òrgans assessors, de coordinació i de cooperació del Govern de les Illes Balears, i de regulació i classificació de les empreses i dels establiments turístics, en el que no sigui incompatible.”

    Disposició final segona Modificació del Decret 20/2015, de 17 d'abril, de principis generals i directrius de coordinació en matèria turística; de regulació d'òrgans assessors, de coordinació i de cooperació del Govern de les Illes Balears, i de regulació i classificació de les empreses i dels establiments turístics, dictat en desplegament de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears

1. Es modifiquen els criteris de classificació continguts en els annexos 2 i 3 del Decret 20/2015, que s'annexen a aquesta llei, com a annexos 1 i 2, respectivament. Aquests criteris poden ser modificats pel Consell de Govern, mitjançant un decret.

2. Es modifica el punt 3 de l'article 100 del Decret 20/2015, que queda redactat en els termes següents:

   “3. Les administracions turístiques han de vetlar perquè els establiments d'allotjament compleixin els requisits, les condicions i els serveis de la seva categoria.

   Per això, a més de la visita d'inspecció com a conseqüència de la presentació de l'autoavaluació, prevista en aquest decret, les administracions insulars competents poden establir plans d'inspecció específics pel que fa a la categoria dels establiments.”

   Disposició final tercera Modificació de la disposició addicional novena de la Llei 6/2017, de 31 de juliol, de modificació de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, relativa a la comercialització d'estades turístiques a habitatges

1. Es modifica la disposició addicional novena de la Llei 6/2017, de 31 de juliol, de modificació de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, relativa a la comercialització d'estades turístiques a habitatges, que passa a tenir la redacció següent:

   “Disposició addicional novena

   Unitats d'apartaments turístics a Menorca

   El Consell Insular de Menorca pot, en el seu àmbit territorial, i com a data màxima l'1 de maig de 2023, aplicar aquesta disposició per a les unitats que formen part dels establiments d'allotjament turístic del grup d'apartaments turístics autoritzats abans del 25 d'abril de 2003.

   En els establiments esmentats, es podran comercialitzar de forma independent unitats d'allotjament per part d'explotadors diferents del principal de l'establiment d'allotjament, sempre que hagin estat adquirides amb anterioritat al 31 de desembre de 2021, compleixin els requeriments de la normativa vigent per la seva categoria, serveis i exercici de l'activitat, i hi hagi un acord amb l'esmentat explotador principal pel que fa a l'explotació, el manteniment i el funcionament de tots els serveis i les zones comunes. Així mateix, s'exigeix la presentació de la corresponent comunicació del nou explotador a l'administració turística per tal de mantenir la unitat d'explotació.

   En cas de desacord entre les parts, el consell insular podrà habilitar un procediment d'arbitratge per a la solució del conflicte, previ a la via jurisdiccional.”

   Disposició final quarta Modificació de la Llei 4/2021, de 17 de desembre, de mesures extraordinàries i urgents per executar les actuacions i els projectes que s'han de finançar amb fons europeus en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència

   S'afegeix un segon paràgraf en la disposició addicional desena de la Llei 4/2021, de 17 de desembre, de mesures extraordinàries i urgents per executar les actuacions i els projectes que s'han de finançar amb fons europeus en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, amb la redacció següent:

   “Aquest règim excepcional només és aplicable a les despeses pluriennals que autoritzi el Consell de Govern entre el 14 d'abril de 2021 i el 31 de desembre de 2026, sens perjudici que es pugui estendre als expedients de despesa que, d'acord amb el paràgraf anterior, així ho requereixin, encara que no estiguin finançats amb els fons europeus objecte d'aquesta llei.”

   Disposició final cinquena Modificació de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears

   El primer paràgraf de l'apartat 1 de l'article 56 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

   “1. Quan per raons d'urgència i interès públic s'hagi d'efectuar alguna despesa amb càrrec al pressupost de l'Administració de la comunitat autònoma o de les entitats instrumentals del sector públic administratiu que no es pugui ajornar fins a l'exercici següent, i per a la qual no hi hagi crèdit adequat o el consignat resulti insuficient, i no sigui possible dotar-la mitjançant algun dels altres tipus de modificacions de crèdit dels que preveu l'article 54 anterior amb crèdits de la mateixa secció pressupostària, s'ha de tramitar un crèdit extraordinari o un suplement del crèdit inicialment previst, mitjançant l'aprovació del projecte de llei corresponent o, en els casos que preveu l'apartat 3 d'aquest article, mitjançant l'acord corresponent.”

   Disposició final sisena Modificació de l'article 17 de la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears

   Es modifica la denominació i l'apartat primer de l'article 17 de la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, amb la redacció següent:

   “Article 17 Creació i naturalesa

1. Es crea l'Agència de Salut Pública de les Illes Balears com un organisme autònom, adscrit a la conselleria competent en matèria de salut, per al desenvolupament i l'execució de les competències de la comunitat autònoma de les Illes Balears en matèria de salut pública, amb personalitat jurídica pròpia, autonomia financera i plena capacitat d'obrar per al compliment de les seves finalitats.”

   Disposició final setena Pla de suport a la circularitat als establiments turístics

   La conselleria competent en matèria de turisme ha de dissenyar un pla d'acció i coordinació amb les administracions insulars amb l'objectiu de vetllar pel compliment de les obligacions en matèria de circularitat que estableix el títol V de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears.

   Disposició final vuitena Declaració responsable per a les empreses titulars de transport marítim

   Es modifica la disposició addicional segona del Decret llei 1/2020, de 17 de gener, contra el turisme d'excessos per a la millora de la qualitat a zones turístiques, que queda redactada en els termes següents:

   “No es poden presentar noves declaracions responsables per les empreses titulars d'embarcacions de transport marítim de caràcter turístic o recreatiu que organitzin festes o balls a bord, a les quals fa referència l'article 147 del Decret 20/2015, de 17 d'abril, de principis generals i directrius de coordinació en matèria turística; de regulació d'òrgans assessors, de coordinació i de cooperació del Govern de les Illes Balears, i de regulació i classificació de les empreses i dels establiments turístics, dictat en desplegament de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears.

   Aquesta limitació s'ha de mantenir fins que no es reguli l'activitat de festes o esdeveniments multitudinaris en embarcacions.

   En tots els casos, la limitació establerta en aquesta disposició s'esgotarà dia 31 de desembre de 2023, inclòs.”

   Disposició final novena Entrada en vigor

   Aquesta llei entra en vigor en el moment de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

   Per tant, ordén que tots els ciutadans guardin aquesta llei i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin guardar.

   Palma, 15 de juny de 2022

   La presidenta Francesca Lluch Armengol i Socias