Legislació Autonómica
| Autor | Ildefonso Sánchez Prat |
| Páginas | 215-266 |
MES DE MAIG
CATALUNYA
PORTS.- Lley 5/1998, de 17 d'abril, de Ports de Catalunya. Publica DOGC de 5 de maig. (S'inclou el text.) Es publica també al BOE de 28 de maig.
ARAGÓN
PRESUPUESTOS.- Ley 3/1998, de 8 de abril, de Presupuestos de la Comunidad Autònoma de Aragón para 1998. Publica BOE de 7 de mayo y en el BOA de 1 3 de abril.
MEDIDAS FISCALES , FINANCIERAS Y ADMINISTRATIVAS.- Ley 4/1998, de 8 de abril, de Medidas fiscales, financieras, de Patrimonio y administrativas. Publica BOE de 7 de mayo y BOA de 13 de abril.
ASTURIAS
PRESUPUESTOS.- Ley 6/1997, de 31 de diciembre, de Presupuestos Generales del Principado de Asturias para 1998. Publica BOE de 5 de mayo y en el BOPA de 31 de diciembre de 1997, 12 de febrero y 16 de marzo de 1998.
MEDIDAS PRESUPUESTARIAS, ADMINISTRATIVAS Y FISCALES.- Ley 7/1997, de 31 de Diciembre. Publica BOE de 6 de Mayo y BORA de 31 de diciembre de 1997, 12 de febrero y 16 de marzo de 1998.
BALEARES
CONSUMIDORES.- Ley 1/1998, de 10 de marzo, del Estatuto de los Consumidores y Usuarios de la Comunidad Autònoma de las islas Ba-leares. Publica BOR de 12 de mayo y BOCAIB de 17 de marzo.
CANARIAS
FUNDACIONES.- Ley 2/1998, de 6 de abril, de fundaciones Canarias, Publica BOE de 6 de mayo y BOC de 17 de abril.
CANTÀBRIA
JUEGO.- Ley 4/1998, de dos de marzo, del juego. Publica BOE de 4 de mayo y BOC de 17 de marzo.
EXTREMADURA
COOPERATIVAS.- Ley 2/1998, de 26 de marzo, de Sociedades Coope-rativas de Extremadura. Publica BOE de 29 de mayo y BOE de 2 de mayo.
MADRID
COLEGIOS PROFESIONALES.- Ley 19/1997, de 11 de julio, de Cole-gios Profesionales de la Comunidad de Madrid. Publica BOE de 7 de mayo y BOCM de 16 de julio de 1997.
URBANISMO.- Ley 20/1997, de 15 de julio, de Medidas Urgentes en matèria de Suelo y Urbanismo. Publica BOE de 7 de mayo y BOCM de 18 de julio de 1997.
MURCIA
TURISMO.- Ley 11/1997, de 12 de diciembre, de Turismo de la Re-gión de Murcia. Publica BOE de 6 de mayo y BORM de 19 de Enero.
PORTS.
LLEI 5/1998 DE 17 D'ABRIL DE PORTS DE CATALUNYA
PRESIDÈNCIA DE LA GENERALITAT
LLEI 5/1998, de 17 d'abril, deports de Catalunya.
EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent
LLEI
Preàmbul
I
Catalunya compta amb 580 km de costa, que tradicionalment han ocupat un lloc preeminent en la seva projecció mediterrània.
Els ports de Catalunya, de bell antuvi destinats al comerç i a l'activitat pesquera, s'han anat transformant com a resultat d'un seguit de processos econòmics i socials, condicionats per la funció mateixa que desenvolupen, amb el consegüent resultat que comporta la configuració d'unes infraestruc-tures portuàries amb caràcter multifuncional al llarg de la nostra costa.
D'altra banda, la llarga tradició de la pràctica dels esports nàutics a Catalunya, propiciada principalment pels clubs nàutics, i l'increment progressiu del nombre d'afeccionats a la nàutica esportiva, va significar en una primera etapa la utilització i l'aprofitament de les infraestructures dels ports comercials per a la construcció de dàrsenes destinades a embarcacions esportives, que va evolucionar en una etapa posterior cap a la construcció de ports específicament destinats a la navegació esportiva i d'esbarjo. En aquest sentit, la pràctica esportiva, que inicialment es va situar dins els ports comercials i pesquers, amb les activitats dels quals encara ara en molts d'aquests es compagina, s'ha anat consolidant amb la construcció de ports expressament destinats a aquesta finalitat, fruit de la utilització creixent d'embarcacions menors.
El conjunt dels ports i de les instal·lacions nàutiques del nostre litoral constitueix un sistema portuari que cobreix les necessitats del transport marítim en la triple vessant, comercial, pesquera i esportiva, i que es pot configurar bàsicament en dos grups d'acord amb la gestió corresponent: els ports gestionats directament per l'Administració de la Generalitat i els ports i les dàrsenes construïts i explotats en règim de concessió administrativa, fruit de la promoció i de la inversió privades.
Des d'aquesta perspectiva, aquesta Llei pretén donar resposta a les necessitats reals que demanden els destinataris del servei portuari, ja siguin usuaris dels ports gestionats per l'Administració mateixa, ja ho siguin dels ports que gestionen els titulars de concessions administratives, amb les especificitats pròpies de cada sector.
Es crea l'entitat de dret públic Ports de la Generalitat, a la qual corresponen les funcions assignades per aquesta Llei.
Pel que fa als ports de promoció privada, construïts i gestionats a través de concessió administrativa i que es destinen principalment a les embarcacions esportives i d'esbarjo, la Llei pretén incidir d'una manera significativa no solament en l'obra pública que ells mateixos impliquen, sinó també en la prestació del servei al qual l'obra dóna suport. Les funcions administratives encaminades a l'atorgament de la concessió i també al seu control i la seva tutela es mantenen a favor del Departament de Política Territorial i Obres Públiques per mitjà de la direcció general competent en matèria de ports.
En la regulació del procediment d'atorgament de concessions per a la construcció i l'explotació dels ports, les dàrsenes i les instal·lacions marítimes, s'estableix la coordinació necessària entre les diferents administracions amb competències concurrents, i també els mecanismes que garanteixin la viabilitat de la construcció i explotació de l'obra.
En relació amb els usos permesos en les zones de servei portuàries, la Llei reconeix la singularitat que revesteix llur gestió. Els ports constitueixen una realitat econòmica i social i un element dinamitzador de l'economia del municipi i de la seva àrea d'influencia i, en aquest sentit, han anat incorporant una considerable oferta complementària que, estretament vinculada i complementària de l'activitat principal, en contribueix a la rendibilitat.
D'altra banda, s'ha considerat necessari regular les urbanitzacions maritimoterrestres equiparant-les als ports convencionals, amb les especificacions pròpies d'una instal·lació d'aquestes característiques.
Finalment, es regula el règim de policia tipificant les infraccions i les sancions en l'ambit portuari.
II
L'article 9.15 de l'Estatut d'autonomia atribueix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de ports, sens perjudici d'allò que disposa l'article 149.1.20 de la Constitució, que reserva a l'Estat la competència exclusiva en relació amb els ports d'interès general, la marina mercant, l'aban-derament de vaixells, la il·luminació de costes i els senyals marítims. Així mateix, correspon a la Generalitat la potestat d'execució de la legislació estatal en relació amb els ports d'interès general quan l'Estat no se'n reservi la gestió directa, en virtut de l'article 11.8 de l'Estatut d'autonomia.
D'acord amb les disposicions constitucionals i estatutàries, mitjançant el Reial decret 2876/1980, del 12 de desembre, es va procedir als traspassos de funcions i de serveis de l'Administració de l'Estat a la Generalitat en matèria de ports, i es transferí la titulari-tat de tots els ports, subjectes o no subjectes a règim de concessió, existents en el litoral català, llevat dels ports de Barcelona i de Tarragona. També es va traspassar tota la resta d'instal·lacions portuàries menors de caràcter esportiu existents a Catalunya.
Mitjançant la Llei 4/1982, del 5 d'abril, es creà la Comissió de Ports de Catalunya, organisme autònom encarregat de la gestió del servei públic portuari. Aquesta Llei va ésser desenvolupada posteriorment mitjançant el Decret 325/1992, que aprovava el Reglament de gestió dels ports adscrits a la Comissió de Ports de Catalunya.
La necessitat de regular d'una manera unitària la competència assumida estatutàriament avala l'oportunitat d'elaborar una normativa pròpia que reguli tant els ports gestionats directament per L'Administració de la Generalitat com els ports i les dàrsenes construïts i explotats en règim de concessió administrativa.
Llibre I
TÍTOL PRELIMINAR
Organització administrativa portuària de la Generalitat i creació de l'entitat de dret públic Ports de la Generalitat
Article 1
Objecte de la Llei
-
Aquesta Llei té per objecte d'establir l'organització portuària de la Generalitat i regular la planificació, la construcció, la modificació, la gestió, la utilització i el règim de policia dels ports, de les marines interiors i de la resta d'obres o construccions nàutiques i portuàries que són competència de la Generalitat.
-
Aquesta Llei és d'aplicació:
-
Als ports marítims del litoral català que no són d'interès general.
-
A les dàrsenes pesqueres, esportives i comercials situades en els ports marítims del litoral català que no són d'interès general.
-
A les instal·lacions marítimes de competència de la Generalitat.
-
A les marines interiors situades a la costa catalana.
-
-
L'establiment i el desenvolupament de l'organització portuària esmentada són subjectes als principis de sostenibilitat, de respecte al medi ambient i d'aplicabilitat de l'avaluació d'impacte ambiental.
Article 2
Definicions
Als efectes d'aquesta Llei, es defineixen els conceptes següents:
-
S'entén per port marítim el conjunt d'aigües marítimes abrigades, d'espais terrestres qui hi són contigus i d'instal·lacions i d'accessos terrestres que tenen les condicions físiques naturals o artificials i, si s'escau, d'organització necessàries per a fer les operacions pròpies de cada port i requerides, per raó de l'ús particular a que es destini, per la flota mercant, pesquera o esportiva i pels usuaris respectius.
-
S'entén per dàrsena el conjunt de superfícies de terra i aigua incloses a la zona de servei d'un port preexistent i destinades al servei de la flota mercant, pesquera o esportiva o a les activitats...
-
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba