STSJ Cataluña , 18 de Diciembre de 2001
| Ponente | JOSE CESAR ALVAREZ MARTINEZ |
| ECLI | ES:TSJCAT:2001:16002 |
| Número de Recurso | 5270/2001 |
| Procedimiento | SOCIAL |
| Fecha de Resolución | 18 de Diciembre de 2001 |
| Emisor | Sala de lo Social |
Rollo núm. 5270/2001 TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA SALA SOCIAL c.c ILMO. SR. D. IGNACIO MARÍA PALOS PEñARROYA ILMA. SRA. Dª. ROSA MARIA VIROLÉS PIñOL ILMO. SR. D. JOSÉ CÉSAR ÁLVAREZ MARTÍNEZ En Barcelona a 18 de diciembre de 2001 La Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, compuesta por los Ilmos. Sres.
citados al margen, EN NOMBRE DEL REY ha dictado la siguiente S E N T E N C I A Nº 9907/2001 En el recurso de suplicación interpuesto por CENTRE SOCI SANITARI ASSISTIT GARBI SL frente a la Sentencia del Juzgado de lo Social nº33 Barcelona de fecha 12 de marzo de 2001 dictada en el procedimiento nº 532/2000 y siendo recurrido/a Elvira . Ha actuado como Ponente el/la Ilmo. Sr. D. JOSÉ
CÉSAR ÁLVAREZ MARTÍNEZ.
Con fecha 30-10-00 tuvo entrada en el citado Juzgado de lo Social demanda sobre Reclamación cantidad, en la que el actor alegando los hechos y fundamentos de derecho que estimó procedentes, terminaba suplicando se dictara sentencia en los términos de la misma. Admitida la demanda a trámite y celebrado el juicio se dictó sentencia con fecha 12 de marzo de 2001 que contenía el siguiente Fallo:
"Estimar parcialment la demanda presentada peor Elvira i condemnar CENTRO SOCIO SANITARIO GARBI SL que aboni a la part actora 410.074 PTES. per conceptes reclamats."
En dicha sentencia, como hechos probados, se declaran los siguientes:
L'actora ha treballat per compte de la demandada, amb categoría professional de gerocultor, des del 30-5-97, percebent una retribució bruta mensual de 171.000 ptes, fins el día 7-9- 00,en el que va cessar voluntariament.
L'empresa demandada, fins el passat mes d'abril de l'any 2000, retribuïa a l'actora exclusivament segons el Conveni Col.lectiu de Residencies de la 3ª edat. A partir de l'esmentat mes, ha incrementat la retribució de l'actora, aplicant-i el sou base i l'antiguitat establerts al Conveni Col.lectiu del sector d'Establiments Sanitaris, el qual, en el seu article primer, inclou dins del seu àmbit funcional "centres sociosanitaris qualificats com a tals per l'administració competent i les residències de la tercera edat en les que la seva activitat sigui fonamentalment sanitària....".
La Residència titualaritat de la demandada, en els darrers anys, s'ha especialitzat en residents d'edat molt avançada, que requerixen constant assistència sanitària. També admet malalts terminals i fins i tot joves amb estat vegetatiu. La primera planta està ocupada per residents que, de forma permanent, estan postrats al llit. La Residència té atenció médica les 24 hores (la doctora hi es de 9 a 18 h. de la tarda, i després està localitzable per urgències).
El 13-12-99 va modificar el seu nom, passant de "RESIDENCIA ASSISTIDA GARBI, SL" al de "CENTRE SOCIO SANITARI GARBI, SL".
L'actora, que té la titulació com a auxiliar de clínica, a més de les funcions propies de gerocultora, practicava cures, suministrava morfina, aplicava sondes, i altres funcions propies d'axuliar de clínica.
El conveni d'Establiments Sanitaris (DOGC DE 13-1-00, foli 59), al seu annex 2, regula les taules aplicables als treballadors de centres socisanitaris i residències de la tercera edat, en els quals l'activitat principal sigui sanitària.
El conveni nacional de residencies privades de la tercera edat pel període 1-1-97 a 31- 12-99 defineix el seu ámbit d'aplicació funcional com el de les empreses i establiments que escerceixen la seva activitat com a residències per a la tercera edat (assistides, no assistides i mixtes) tant per estades permanents com tèmporals, i exclou expressament les empreses que desenvolupin específicament atenció sanitària als residents como a consequència dels problemes propis de la seva edat.
La sentència del Jutjat Social nº 6 de Barcelona de data 20-7-00, dictada en procediment en el que també es discutia quin dels dos convenis esmentats era l'aplicable, va apreciar l'excepció de prescripció de les quantitats reclamades i, per tant, no va pronunciar-se sobre la questió.
L'aplicació des del mes de setembre de 1999 del Conveni d'Establiments Sanitaris, tal como postula l'actora, determinaría que s'haguessin devengats en el seu favor les diferències referenciades en l'annex de la demanda (folis 4 i 5), que es dona aquí per íntegrament reproduït, i que, amb la correcció -per reducció de 49.301 ptes.- feta en el moment de ratificar la demanda, determina una quantitat total, per aquest concepte, de 305.128 pts., no controvertida -en quant a la seva quantificació- per la part demandada.
Reclama també l'actora l'import net de la liquidació de salaris corresponent als 7 darrers dies treballats del mes de setembre i la corresponent liquidació de parts proporcionals que, segons full calculat per la demandada que s'annexa a la demanda i que es dona aquí per...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba