La curatela
| Autor | Adolfo Lucas Esteve |
| Cargo del Autor | Profesor i Magistrado, Universitat Abat Oliva |
| Páginas | 143-149 |
Page 143
La figura de la curatela constitueix una institució de notable antiguitat. En el dret romà es coneixen dues formes de protecció de la persona incapacitada: la tutela, a la que estaven sotmesos els menors de catorze anys i les dones quan moria el pater familias i que es caracteritzava per la idea d’auctoritas interpositio, i la curatela de dements, pròdigs i menors de 25 anys en la qual la gestió dels seus béns adquiria tota la seva rellevància. Juntament amb aquesta curatela general existien altres institucions d’aplicació concretes com el curator ventris o el curator hereditatis yacentis. Les Partides varen recollir la regulació típica del dret romà, que va perdurar fins el projecte de Codi civil de 1851 i la LEC.
Atesos els inconvenients pràctics que plantejava la seva regulació, fonamentalment la rigidesa del sistema que impedia adaptar els òrgans tutelars a les circumstàncies particulars de cada cas concret, es va dictar la llei de 24 d’octubre de 1983, la qual va determinar una important modificació del sistema anterior de guarda legal i va voler acabar amb els inconvenients de l’antiga regulació. S’abandona el sistema de guarda legal, caracteritzat perquè només existia una institució protectora de menors i incapacitats, la tutela, i es passa a un sistema de pluralitat de guarda legal, en el que la funció tuïtiva passa a ser compartida pel tutor, pel curador i pel defensor judicial. La justificació d’aquest sistema ve donada per la necessitat de donar a cada supòsit fàctic el tractament jurídic més adequat, depenent fonamentalment del grau d’autogovern de la persona necessitada de protecció.
La curatela s’aplica a aquells supòsits que es consideren necessitats d’una menor protecció, determinant expressament quins són els actes pels quals la persona protegida necessita que es complementi la seva capacitat d’obrar.
La curatela és un càrrec d’assistència, que complementa la capacitat no plena d’una persona. Per la qual cosa, el curador no substitueix ni representa, sinó que complementa la capacitat de la persona declarada parcialment incapacitada en aquells actes que no pot realitzar per sí mateixa. Es tracta d’una simple assistència legal. Així doncs, la curatela es
Page 144
pot definir com la institució de guarda legal que té per objecte la intervenció del curador en aquells actes que determina la llei o la sentència d’incapacitació i que complementa la capacitat d’obrar de la persona protegida.
Es caracteritza, en principi, per ser una institució de protecció no habitual, donat que la intervenció del curador només té lloc en determinats actes d’especial transcendència per a la persona o béns de la persona sotmesa a curatela. Tanmateix, actualment s’estan dictant Sentències judicials en les quals es nomena curador per a qüestions de seguiment de tractaments mèdics, la qual cosa comporta una intervenció constant i continuada de la seva intervenció.
La persona sotmesa a curatela no és un incapaç sinó que té limitada la seva capacitat d’obrar, i requereix l’assistència del curador per a determinats actes o negocis jurídics. El Diccionari de serveis socials del Departament d’Acció Social i Ciutadania, –actual Departament de Benestar Social i Família–, defineix la curatela com una institució jurídica de protecció del patrimoni d’una persona incapacitada parcialment, emancipada o declarada pròdiga que comporta complementar-ne la capacitat sense tenir-ne la representació.
Aquest caràcter no habitual de la intervenció del curador és la diferència fonamental amb la tutela, on el tutor supleix la capacitat d’obrar de la persona protegida. A la tutela, el tutor és el representant legal del tutelat i aquest no pot realitzar cap acte per si mateix. En canvi, a la curatela, el curador no és el representant legal de la persona sotmesa a curatela, sinó que li complementa la seva pròpia capacitat en els actes que detalladament ha d’enumerar la Sentència.
La curatela és, bàsicament, una institució de protecció patrimonial de caràcter estable i actuació intermitent, que es singularitza davant la tutela per la seva finalitat d’assistència, no de representació, en aquells actes que expressament determini la sentència d’incapacitació (chimEno cAno). Tanmateix, cada vegada més es declara la curatela per altres aspectes que no són patrimonials: tenir cura del seguiment de tractament mèdic específic, aspectes sanitaris. (SAP Barcelona de 4 d’octubre de 2007. Secció 18). Aquesta nova precisió pot induir a que es limiti la capacitat a persones que tenen capacitat cognitiva suficient, però el que precisen, en tot cas, és un suport social. En aquest sentit, és precís remarcar que el curador no sempre complementa actes ordinaris o no ordinaris d’administració dels béns de la persona posada en curatela i que la sentència en la qual es limita la capacitat de la persona posada en curatela pot determinar que l’assistència del curador es limiti a aspectes sanitaris.
En tant que estaran subjectes a curatela les persones a qui pel seu grau de discerniment una sentència d’incapacitació o, en el seu cas, la resolució judicial que la modifiqui, col·loquin sota aquesta forma de protecció, i que l’actuació del curador s’ha de limitar a assistir en aquells actes que expressament digui la sentència, el contingut de la curatela vindrà donat pel que la mateixa Sentència determini (art. 223-6 CCCat). No obstant això, en qualsevol cas...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba