Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2021. 'El català trontolla? La llengua al punt de mira de la legislatura
| Autor | Roser Serra i Albert |
| Cargo | Cap de l'Àrea d'Afers Parlamentaris Interdepartamentals de la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya |
| Páginas | 256-282 |
REVISTA DE LLENGUA I DRET #77
JOURNAL OF LANGUAGE AND LAW
CRÒNICA PARLAMENTÀRIA DE CATALUNYA
Segon semestre de 2021
“El català trontolla? La llengua al punt de mira de la legislatura”
Roser Serra i Albert*
Resum
Recull comentat d’iniciatives parlamentàries tramitades durant el segon semestre de 2021 per controlar l’acció política
i de govern, i altres tipus de procediments parlamentaris relacionats amb el multilingüisme, la llengua i la política
lingüística, o que fan referències al català, l’aranès i la llengua de signes catalana.
Paraules clau: Catalunya; dret lingüístic; política lingüística; llengua; català; aranès; llengua de signes catalana.
PARLIAMENTARY REPORT ON CATALONIA
Second half of 2021
“Is Catalan at risk? Language in the legislature’s sights”
Abstract
The article compiles parliamentary initiatives at the second half of 2021 aimed at promoting and controlling the
political and governmental action, and other parliamentary proceedings relating to multilingualism, language and
language policy, or referring to the Catalan language, the Aranese language and the Catalan sign language.
Keywords: Catalonia; linguistic law; language policy; language; Catalan; Aranese language; Catalan sign language.
∗ Roser Serra i Albert, cap de l’Àrea d’Afers Parlamentaris Interdepartamentals de la Direcció General de Relacions Institucionals i
amb el Parlament del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. rserra@gencat.cat
Citació recomanada: Serra i Albert, Roser. (2022). Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2021. “El català
trontolla? La llengua al punt de mira de la legislatura”. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 77, 256-282.
https://doi.org/10.2436/rld.i77.2022.3815
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2021. “El català trontolla? La llengua al punt de mira...”
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 257
Sumari
1 Iniciatives parlamentàries d’impuls de l’acció política i de Govern
1.1 Resolucions
1.2. Mocions
2 Iniciatives parlamentàries de control de l’acció política i de Govern
2.1 Preguntes orals al president a respondre en el Ple
2.2 Preguntes orals al Govern a respondre en el ple
2.3 Preguntes escrites
2.4 Sol·licituds d’informació i documentació
3 Altres iniciatives
3.1 Informes
3.2 Proposta de debat especíc
3.3 Relació d’audiències de la presidenta del Parlament
3.4 Diccionari de l’activitat parlamentària
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2021. “El català trontolla? La llengua al punt de mira...”
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 258
Aquesta secció comenta les tramitacions parlamentàries del segon semestre de 2021 que han tractat de la
llengua i la política lingüística, ja sigui directament o indirectament1 dins de l’objectiu de la Revista de
contribuir a la reexió sobre l’ordenació jurídica i social de les llengües i el seu compromís amb la llengua
catalana.
En la majoria de debats que comentem hi sobresurt un dels projectes rellevants de la legislatura, el Pacte
Nacional per la Llengua, que es va presentar el 12 de gener de 2022 i amb el qual la Generalitat busca teixir
un consens per protegir i fomentar el català en plena ofensiva judicial contra la immersió, un altre tema
present al debat parlamentari. De fet, el conicte per la llengua ha anat guanyant intensitat en els debats i en
la confrontació política a mesura que avançava el període de sessions amb el darrer ple del desembre molt
pendent del model d’immersió lingüística a les escoles i el 25 % de classes en castellà a les aules després de
la sentència del Tribunal Suprem. Per això, en aquesta crònica ens preguntem si el català trontolla, reproduint
un terme que va sorgir durant una sessió plenària.2
Més generalment, també s’ha debatut sobre l’ús sociolingüístic del català i l’emergència lingüística que
molts grups han assenyalat per reclamar una ofensiva urgent per defensar-lo, especialment en l’àmbit de
l’audiovisual.
El binomi llengües-escola viu un moment d’estrès3 lluny del consens polític que es va aconseguir per a la
normalització del català dels anys 80. Però si posem un retrovisor i mirem enrere, la llengua és al cor de
l’enfrontament polític al Parlament des que va arribar el Grup Parlamentari de Ciutadans, amb un discurs
contrari al català, una dinàmica que s’ha vist accentuada darrerament.
És en aquest escenari que el setembre passat es va sol·licitar que el Parlament pogués debatre monogràcament
sobre la situació del català i de l’occità. En recollim una breu referència al nal d’aquesta crònica, però tindrem
ocasió de comentar-ho en futures, quan s’hagi pogut substanciar el debat especíc.
La informació de la crònica es presenta dins de tres apartats diferenciats que no corresponen a àmbits temàtics,
sinó que estan agrupats d’acord amb les funcions que desplega el Parlament. En el primer comentem les
iniciatives que tenen per nalitat impulsar l’acció política i de govern; en el segon aquelles que el controlen
i li fan retre comptes per les seves actuacions. I, per últim, al tercer apartat hi tenim la resta de procediments
parlamentaris, que no podrien incloure’s als anteriors. Generalment, incloem aquí informes, declaracions o
compareixences.
1 Iniciatives parlamentàries d’impuls de l’acció política i de Govern
La funció de direcció política que fa el Parlament incideix en l’àmbit lingüístic per ajudar a impulsar el
programa governamental. Ho fa encarregant actuacions futures en diferents moments. En un primer moment,
quan el Parlament dona suport a la investidura del president i aprova el seu programa de govern. I durant la
legislatura amb els debats parlamentaris que deriven en mocions i resolucions que impulsen a emprendre
noves actuacions. Aquest manament polític es recull amb l’expressió “el Parlament insta el Govern a fer una
determinada cosa”.
1 La recerca sobre llengua catalana i política lingüística s’ha fet a partir de les iniciatives amb els descriptors següents: “llengua
catalana”, “política lingüística” o “ús de les llengües”. També s’han cercat les iniciatives que en el títol contenen les paraules
següents: “llengua”, “catalana” o bé “lingüísti*”.
El recull d’aquesta crònica es fa en català, si bé les publicacions ocials del Parlament del Butlletí Ocial del Parlament de Catalunya
(BOPC) i el Diari de Sessions del Parlament de Catalunya (DSPC) reprodueixen els documents originals presentats al Registre en
qualsevol de les llengües ocials a Catalunya i les intervencions dels oradors en les sessions parlamentàries sigui quina sigui la
llengua ocial en què s’hagin expressat, respectivament.
2 Que el DIEC descriu com “una cosa que està poc segura sobre el seu suport o balderament xada, moure’s amb un ràpid moviment
de vaivé”.
3 Ridao Martín, Joan. (2021). El règim lingüístic de l’educació a Catalunya: un balanç retrospectiu amb dèbits i crèdits. Revista de
Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 75, 7-26. https://doi.org/10.2436/rld.i75.2021.3543
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2021. “El català trontolla? La llengua al punt de mira...”
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 259
1.1 Resolucions
Amb les resolucions la cambra es posiciona sobre un tema i també fa manaments polítics dirigits que obliguen
el Govern a desplegar actuacions i iniciatives, també en defensa dels drets lingüístics.
El segon semestre de 2021 s’han aprovat resolucions amb manaments concrets en l’àmbit de l’edició en català
i occità; la producció audiovisual en català i els drets lingüístics dels serveis audiovisuals; l’acreditació d’una
tercera llengua dels estudiants universitaris; l’aprenentatge de la llengua catalana; l’acolliment lingüístic; la
presència del català en els videojocs i el foment del català a les xarxes socials, o la reiterada reclamació de
l’ocialitat del català a la UE, entre les més destacades.
Resolució 65/XIV de 28 de juliol, del Parlament de Catalunya, sobre la lectura i l’edició (núm. tram. 250-
00047/13) (BOPC 98, de 4.08.2021, pàg. 22).
En aquesta Resolució el Parlament demana al Govern d’impulsar mesures per a ajudar aquest sector i el
talent creatiu i literari de Catalunya, i pel que fa a la llengua, a continuar reforçant els ajuts als ajuntaments
per a la compra de fons bibliogràcs per a les biblioteques públiques i tornar a dotar amb un 1 milió d’euros
addicional els ajuts per a la compra de novetats bibliogràques en català i occità.
Resolució 102/XIV de 30 de setembre, del Parlament de Catalunya, sobre l’orientació política general del
Govern (núm. tram. 255-00002/13) (BOPC 129, de 13.10.2021, pàg. 5).
Aquesta Resolució es va aprovar al nal del debat de política general, tingut del 28 al 30 de setembre: té punts
que són declaratius, però ens interessa aquí seleccionar aquells més propositius d’actuacions concretes que
tracten de la llengua dins els àmbits de les polítiques digitals, la cultura i l’acció exterior.
Pel que fa a les polítiques digitals, en el punt 34.j, el Parlament insta el Govern a assignar els recursos
tècnics i econòmics al projecte Aina per dotar la llengua catalana de les eines i els recursos bàsics sucients
–corpus, models de llenguatge, motors de traducció, reconeixedors de la parla– perquè la seva presencia en
les aplicacions d’intel·ligència articial sigui rendible i atractiva per a les empreses tecnològiques del sector,
a escala local i mundial, i evitar-ne així l’extinció digital.
Quant a l’acció exterior, el punt 50 condemna la negativa del Govern de l’Estat a demanar l’ocialitat del
català a la Unió Europea (UE) i insta el Govern a defensar davant les institucions europees el reconeixement
del català com a llengua ocial de la UE.
Ja dins de l’apartat de cultura i llengua és on la Resolució conté més mandats polítics per a la política
lingüística. En el punt 83, el Parlament insta el Govern a:
a) Impulsar una llei de polítiques culturals i drets culturals dels ciutadans.
h) Impulsar el Pla nacional de cultura digital per a fomentar les indústries culturals digitals i garantir una
presència sucient del català en els videojocs, en les aplicacions orientades a les relacions personals i en les
tecnologies de veu digitals.
i) Promoure la universalització de l’accés a la cultura catalana per mitjà de l’acció internacional de l’Institut
Ramon Llull, potenciant l’ús dels recursos i les eines digitals.
k) Potenciar la llengua de signes catalana augmentant el pressupost per als projectes que la fomenten i
completant-ne la denició dels nivells d’acord amb el Marc europeu comú de referència per a les llengües.
En el punt 84.f el Parlament insta el Govern a fer les gestions oportunes amb el Govern de l’Estat, mitjançant
la Llei general de comunicació audiovisual, per a fer una aposta ferma i concreta de blindatge del català,
garantint una adequada oferta i producció d’audiovisual en llengua catalana, tant amb un nançament adequat
de les televisions autonòmiques com reforçant els sistemes de cogovernança.
El punt 85 constata la urgència de renovar el Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans
Audiovisuals (CCMA) per a avançar en la consolidació d’uns mitjans de comunicació públics que esdevinguin
un actor fonamental en la producció audiovisual en català.
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2021. “El català trontolla? La llengua al punt de mira...”
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 260
Per garantir el dret d’accés a l’aprenentatge i ús de la llengua catalana, com a eina d’igualtat d’oportunitats,
de cohesió social i d’inclusió, en especial, als sectors més vulnerables als quals la falta d’accés a la llengua
catalana fa encara més discriminatòria llur vulnerabilitat, el Parlament insta el Govern a posar en marxa
mesures especíques que s’enfoquen tant als plans educatius d’entorn, com a les escoles d’adults o els plans
d’acollida municipals. El punt 86.b recull les mesures següents:
1r Reactivar, dotar econòmicament i prioritzar l’extensió dels plans educatius d’entorn impulsats pel
Departament d’Educació i l’oferta d’escoles d’adults, incloent-hi l’aprenentatge de la llengua catalana.
2n Reactivar, dotar econòmicament i prioritzar els plans d’acollida municipals i els centres de
normalització lingüística per a garantir que ningú no resti exclòs del dret a l’aprenentatge de l’idioma,
amb una atenció especial en la tasca del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), com a
entitat territorial de referència en l’ensenyament del català a la població adulta i en l’acolliment lingüístic,
perquè executi, coordini, assessori i certiqui la formació de català necessària per a l’arrelament.
En el punt 87 el Parlament insta el Govern a:
a) Promoure un pacte nacional que proporcioni el màxim suport social i institucional al desenvolupament
de les polítiques necessàries pel que fa a l’ús i el coneixement de la llengua catalana i que faci del català un
instrument de coneixement i cohesió social.
b) Promoure un front comú per a defensar la llengua catalana en la legislació del sector audiovisual.
c) Reforçar el sistema audiovisual català actualitzant la Llei 22/2005, del 29 de desembre, de la comunicació
audiovisual de Catalunya, per a adaptar-la a la normativa europea i al sistema de comunicació actual, posant
especial èmfasi en la promoció i la protecció de la producció en llengua catalana.
d) Dur a terme les accions necessàries davant el Govern espanyol per a defensar el model audiovisual català
i garantir que la transposició de les directives europees estableixi quotes de producció en llengua catalana i
preservi les competències del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC).
e) Defensar davant les institucions europees el reconeixement del català com a llengua d’us ocial de la UE
i fomentar la recerca, la formació del professorat i l’ensenyament del català com a llengua estrangera.
f) Encarregar una recerca universitària per a fer un diagnòstic sobre el coneixement i els usos de la llengua
catalana en diversos àmbits socials, com l’educatiu, l’universitari, el judicial o el comercial, que inclogui
unes conclusions i unes propostes que permetin establir les actuacions necessàries per a assolir els objectius
de normalització lingüística.
g) Reforçar les mesures necessàries per a millorar l’accessibilitat a l’aprenentatge de la llengua catalana i la
seva disponibilitat en tots els àmbits.
h) Reforçar els ajuts estructurals als mitjans de comunicació per a fomentar l’ús del català.
i) Exigir al Consell General del Poder Judicial que el català sigui denitivament un requisit i no solament un
mèrit en la provisió de places de l’Administració de justícia a Catalunya.
j) Presentar un pla d’accions coordinat entre la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, els departaments
de Cultura i de la Presidència i la Secretaria de Joventut per a donar continuïtat al foment del català entre els
mitjans públics i els joves a les xarxes socials.
k) Vetllar perquè el conjunt del sistema educatiu respongui plenament a la normativa en matèria lingüística
com a eina per a encarar amb garantia d’èxit els reptes actuals amb relació a l’aprenentatge i l’ús de la llengua
catalana.
l) Vetllar perquè els sistemes de salut i sociosanitari puguin garantir plenament l’ús del català a llurs usuaris.
La Resolució que acabem de comentar, com ja hem avançat, deriva del debat de política general que obre cada
curs polític. Durant aquest debat el president de la Generalitat es va referir en diversos moments del discurs
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2021. “El català trontolla? La llengua al punt de mira...”
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 261
a les qüestions lingüístiques, dins de l’àmbit educatiu, l’audiovisual i per reclamar-ne l’ocialitat a la UE, a
banda de quan va tractar concretament de la cultura i la llengua. Substanciació del debat (DSPC-P núm. 20,
de 30.09.2021, pàg. 3). A continuació, recollim alguns dels punts que es van comentar.
Pel que fa a l’àmbit educatiu: “Seguirem enfortint el model d’escola catalana, començant pel model d’immersió
lingüística, incrementant l’ús del català i de l’aranès a l’Aran com a llengua vehicular i de referència que
és, i continuar per la implementació del pla d’educació digital, que asseguri que l’alumnat sigui digitalment
competent en acabar l’etapa obligatòria.”
En l’àmbit audiovisual: “És imprescindible que la nova llei espanyola de comunicació audiovisual protegeixi
la llengua catalana i el nostre sector audiovisual. L’audiovisual ocupa una bona part del nostre temps, i per
això és tan important garantir-hi la presència de la llengua i de la cultura catalanes. Hem de dedicar esforços
al sector audiovisual català. I ja ho hem començat a fer des d’avui mateix. Per exemple, el Govern ha fet el
primer pas per elaborar la modicació de la llei catalana de comunicació audiovisual, actualitzant, doncs, el
marc normatiu vigent des del 2005. I és un marc que, evidentment, ha quedat desfasat. Protegim el present i el
futur de la llengua catalana. La llei estatal de l’audiovisual pot ser dues coses: o una estocada al català o una
oportunitat per al català. I a ningú se li escapa que el text original que es va conèixer era una estocada, una
estocada que alguns podíem arribar a considerar denitiva. Per sort, la feina del Govern de Catalunya, també
dels parlamentaris a Madrid, ha servit per aturar-la, i ara treballem per esmenar-la, fent servir tota la nostra
força i el nostre compromís. En paral·lel, cal treballar en la llei catalana de l’audiovisual, que necessita el
màxim consens amb el sector, que ha d’incloure totes les propostes de futur, que ha de ser un autèntic motor
de producció audiovisual i d’impuls de la producció en català, i, al mateix temps, ha de ser un pol d’atracció
tecnològic i de talent.” I, parlant de televisió, va afegir que cal “fer de nou de la CCMA un dels motors de
producció i promoció de la llengua catalana”.
Dins del sector cultural es va fer referència al Pacte Nacional per la Llengua, la pedra angular de la legislatura
per reforçar el català, en els termes següents: “Estem compromesos –i, per tant, és una autoexigència– a
enfortir la nostra llengua [...]. El català és un actiu que hem de revaloritzar com a llengua de trobada, com a
llengua de cohesió social, i per això impulsarem el pacte nacional per la llengua que persegueixi objectius
compartits, com que tothom a Catalunya estigui en disposició d’entendre i parlar el català o que el català
tingui presència en tots els àmbits.”
Per últim, quant a l’ocialitat del català a la UE: “Constantment l’Estat [...] impedeix que el català, una llengua
parlada per milions d’europeus, no sigui encara, a hores d’ara, una llengua ocial de la UE.”
Resolució 131/XIV de 20 d’octubre, del Parlament de Catalunya, de validació del Decret llei 22/2021, de
modicació de l’article 211 de la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures scals, administratives, nanceres i
del sector públic, relatiu a l’acreditació d’una tercera llengua per part de l’estudiantat de grau de les universitats
catalanes (núm. tram. 203-00011/13) (BOPC 140, de 26.10.2021, pàg. 10).
Els decrets llei són normes amb rang de llei que dicta el Govern per atendre les situacions extraordinàries i
urgents. Són una mena de “disposicions legislatives provisionals” que, per mantenir la vigència, han de ser
validades pel Parlament dins dels 30 dies següents. En aquest cas, el 20 d’octubre el Ple va validar el Decret llei
22/2021 sobre l’acreditació d’una tercera llengua per part dels estudiants de grau de les universitats catalanes
(tram. 203-00011/13), mitjançant aquesta Resolució, que modica la necessitat d’una tercera llengua en els
estudis de grau.
Resolució 180/XIV de 9 de desembre, del Parlament de Catalunya, sobre el respecte dels drets lingüístics per
part dels serveis audiovisuals (núm. tram. 250-00296/13) (BOPC 221, d’1.02.2022, pàg. 9).
Aquesta Resolució consta de 5 punts i estableix uns mandats precisos i tècnics que reproduïm literalment a
continuació.
Abans, però, convé destacar resumidament que el primer punt tracta de l’avantprojecte de llei general de
comunicació audiovisual; el segon, de la política de mitjans de comunicació públics; el tercer, del Decàleg
de mesures per a l’audiovisual a Catalunya; el quart, de les obligacions lingüístiques de la Llei 20/2010, del
7 de juliol, del cinema, i, per últim, el cinquè, del fons estatal a la cinematograa en català.
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2021. “El català trontolla? La llengua al punt de mira...”
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 262
El text de la Resolució és el següent:
“1. El Parlament de Catalunya insta el Govern a traslladar al Govern de l’Estat les consideracions següents
i vetllar perquè no pugui tirar endavant l’avantprojecte de llei general de comunicació audiovisual, tal com
està redactat, si no inclou les al·legacions presentades pel Govern durant el segon procés d’audiència pública,
en els termes següents:
a) A l’article 5 de l’avantprojecte de llei, s’hauria d’incloure necessàriament el pluralisme lingüístic com un
dels conceptes que deneixen el pluralisme de la societat que cal promoure, de manera que formi part dels
principis bàsics de la llei i aquesta qüestió essencial no quedi segregada a l’article 8, sobre llengües, l’abast
del qual es limita al capítol VI de la Llei.
b) L’article 8, sobre llengües, diferencia entre la llengua ocial de l’Estat i les llengües ocials de les comunitats
autònomes. Les llengües com el català no són esmentades ns al títol VI, dedicat a les obligacions dels
prestadors de serveis de comunicació audiovisual. Aquest títol estableix l’obligació que les obres europees
tinguin un percentatge reservat –que és diferent per als canals de televisió, d’acord amb el que estableix
l’article 113, que en plataformes, d’acord amb l’article 114–, i que d’aquest percentatge mínim, si més no la
meitat es reservi a obres en castellà “o en alguna de les llengües ocials de les comunitats autònomes”. Amb
l’ús de la conjunció o no es garanteix cap percentatge en català, ni tan sols cap mínima presència d’aquesta
llengua, i això no passaria amb l’ús de la conjunció i; és per això que es reclama aquest canvi. Les noves
tecnologies faciliten que un mateix contingut audiovisual, sigui emès per ones hertzianes (TDT) o disponible
via Internet (plataformes), incorpori diverses versions lingüístiques, tant en l’àudio i la subtitulació com en
l’audiodescripció.
c) Per tal de donar unes mínimes garanties a una oferta plurilingüe de cadascun dels serveis de comunicació
audiovisual que siguin de cobertura estatal, es reclama que en els articles en què s’esmenti la presència de
continguts lingüístics, especialment als articles 113, 114 i 116, s’incorporin els preceptes següents:
1r Els continguts emesos pels canals televisius, o disponibles a les plataformes digitals, han d’incorporar les
distintes versions lingüístiques (doblatge, subtitulació i audiodescripció) que ja existeixin en aquell moment
en català, basc i gallec, per a la qual cosa s’han d’adoptar les mesures tècniques pertinents.
2n S’han de promoure, amb mesures i amb quotes o percentatges mínims concrets i garantits, els doblatges,
les subtitulacions i les audiodescripcions en les diverses llengües ocials a l’Estat espanyol, i s’han d’establir
criteris especícs per als continguts en directe.
3r En les obligacions d’inversions en produccions europees i en les obligacions de la presència (quota)
d’aquestes en l’oferta de continguts, siguin televisions o plataformes, hi ha d’haver un percentatge garantit
de continguts disponible en les llengües ocials que no són el castellà.
4t Les quotes o els percentatges assenyalats en els apartats anteriors no haurien d’ésser inferiors a una tercera
part del total, que correspon aproximadament al pes demogràc conjunt dels parlants de les llengües catalana,
basca i gallega a l’Estat espanyol.
5è Els webs i les altres interfícies de comunicació digital entre el servei de comunicació audiovisual i l’usuari
o client haurien d’incorporar, sempre i necessàriament, el català i les altres llengües ocials a l’Estat en tots
els missatges escrits i orals (opcions dels menús, sinopsis de les obres...).
d) Segons l’article 30.2.2 de la Directiva europea, “els estats membres han de vetllar perquè les autoritats i
els organismes reguladors nacionals exerceixin llurs competències” d’acord amb els objectius d’aquesta, “en
particular, el pluralisme dels mitjans de comunicació, la diversitat cultural i lingüística”. En tant que cada
estat pot decidir quantes i quines seran aquestes autoritats “nacionals”, les comunitats autònomes amb llengua
pròpia i llurs autoritats audiovisuals haurien d’ésser considerades autoritats “competents”, juntament amb
el Govern de l’Estat i la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) (article 151), per tal
de vetllar, amb la major ecàcia possible, per la promoció i defensa del pluralisme lingüístic dels serveis de
comunicació audiovisual de cobertura estatal, siguin televisions o plataformes. Estats plurals com el belga o
l’alemany tenen diverses autoritats com a membres de llur representació estatal, “nacional”, en l’organisme
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2021. “El català trontolla? La llengua al punt de mira...”
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 263
europeu de reguladors audiovisuals (ERGA), ja existent i present en el text de la Directiva europea. Per tant,
aquests organismes reguladors autonòmics, com el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) o el Consell
Audiovisual de la Comunitat Valenciana, haurien d’ésser també membres de l’ERGA. L’Estatut d’autonomia
de Catalunya assenyala que la Generalitat té la “competència compartida sobre la regulació i el control dels
serveis de comunicació audiovisual que utilitzin qualsevol dels suports i de les tecnologies disponibles dirigits
al públic de Catalunya, i també sobre les ofertes de comunicació audiovisual, si es distribueixen al territori
de Catalunya” (article 146.1.b).
e) El terme prominència s’esmenta en un únic article (el 102) de l’avantprojecte, i només per a indicar
que s’han d’anar incorporant programes i continguts audiovisuals amb audiodescripció als catàlegs de les
plataformes. Però no s’estableix que aquestes audiodescripcions estiguin disponibles en els diversos idiomes
ocials a l’Estat. El mateix succeeix amb la subtitulació, a la qual fan referència els articles 100, 101 i 102,
i també el 107, que es refereix al Centre Espanyol de la Subtitulació i l’Audiodescripció (CESyA) com a
centre de referència pel que fa a l’accés a l’audiovisual de persones amb discapacitat. En totes les obligacions
i mesures de foment vinculades a subtitulacions i audiodescripcions s’hi han d’incorporar també les llengües
ocials distintes del castellà.
f) Els únics continguts “d’interès general” que el dit avantprojecte esmenta explícitament són determinades
competicions esportives i algunes activitats culturals, com les gales dels Premis Goya o els Max de les arts
escèniques (article 144). El català, en àudio o en text escrit (doblatges, subtitulacions, audiodescripcions...),
ha d’ésser considerat contingut d’interès general als serveis de comunicació audiovisual, siguin televisions o
plataformes, per tal de donar màxima cobertura legal a les mesures de foment i a les obligacions lingüístiques
que reclama aquesta resolució.
g) Pel que fa a la reciprocitat televisiva (l’article 72 del dit avantprojecte), totes les comunitats autònomes
–o, si més no, totes les que tenen una llengua pròpia distinta del castellà– han de poder gestionar, almenys,
dos canals múltiplexs, i no pas un de sol com ara. Per tant, s’ha de recuperar el precepte de la Llei de l’Estat
22/1999, que transposava una directiva europea anterior i que establia que les comunitats autònomes podien
tenir dos múltiplexs cadascuna. Malauradament, el Pla tècnic nacional de la televisió digital terrestre del 2014
va suprimir un dels dos múltiplexs disponibles. Tal com reconeixen documents ocials com ara l’informe
preceptiu de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència del darrer Pla tècnic nacional de la televisió
digital terrestre, del 2019, tant el País Valencià com les Illes Balears tenen prou espai radioelèctric per a
poder disposar de nou d’un segon múltiplex autonòmic. Un segon múltiplex permetria la reciprocitat de les
emissions, amb tots els canals que emeten, i que, a més, en el futur, poguessin ésser tots en alta denició.
Aquesta capacitat d’emissió incrementada es fa encara més necessària davant la previsió que tots els canals
hagin d’emetre en alta denició abans de l’1 de gener de 2023, d’acord amb el dit pla tècnic del 2019. Amb
relació a l’article 72, les emissions de reciprocitat no haurien d’estar obligades a utilitzar només l’espai
radioelèctric que sigui d’estricta gestió autonòmica (lletra c), sinó que també haurien de poder utilitzar la part
de l’espai radioelèctric reservat per a emissions locals sense ús, amb l’acord previ de l’autoritat audiovisual
de la comunitat autònoma, per a la qual cosa s’han de fer, si escau, els canvis necessaris en la Llei 9/2014,
del 9 de maig, general de telecomunicacions.
h) S’ha d’afegir a l’article 140, sobre el foment del sector audiovisual, una nova lletra, la i: “foment de la
producció, la difusió i el coneixement de les obres audiovisuals produïdes en llengües coocials distintes del
castellà”.
i) Sobre la nova disposició nal, de modicació de la Llei de l’Estat 8/2009, del 28 d’agost, de nançament de
la Corporació de Ràdio i Televisió Espanyola (RTVE), els prestadors de serveis de comunicació audiovisual
de titularitat privada no haurien d’estar obligats a aportar un percentatge de llurs ingressos bruts (entre l’1,5%
i el 3%, segons el cas) al nançament de RTVE. Aquests recursos haurien d’anar destinats, si de cas, a un
organisme especíc de suport a la producció audiovisual en conjunt, com estableixen altres legislacions estatals
a la UE. Aquest organisme seria l’actual Institut de la Cinematograa i de les Arts Audiovisuals (ICAA). Si
es vol mantenir, una part signicativa d’aquests diners s’haurien d’afegir, complementàriament, als recursos
econòmics que provinguessin de l’actual fons de “foment a la cinematograa i l’audiovisual en llengües
coocials distintes al castellà”, que estableix l’article 36 de la Llei de l’Estat 55/2007, del 28 de desembre,
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2021. “El català trontolla? La llengua al punt de mira...”
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 264
del cinema, per a la qual cosa s’haurien de fer les modicacions corresponents d’aquesta llei. La deducció del
15% que xa l’article 10 d’aquesta llei per a les coproduccions que es facin amb RTVE discrimina greument
les altres corporacions audiovisuals, ja que no podrien proposar coproduccions a les plataformes audiovisuals
amb aquesta important deducció.
j) S’han de trobar les formes de concertació adequades per a aconseguir fer efectiva la reciprocitat plena de
les emissions entre les ràdios i televisions públiques dels països de parla catalana.
k) S’ha de dissenyar, impulsar i fer efectiva una política coherent i ecaç de foment de la creació i la difusió
culturals en català, amb l’objectiu que l’ús del català arribi a ésser majoritari al cinema, als espectacles i a les
noves tecnologies aplicades al lleure.
l) S’ha de garantir que, en la gestió actual dels ajuts a la cultura (audiovisual, música, etc.), com a mínim el
50% de la dotació de totes les línies d’ajuts i subvencions siguin per a projectes en català o occità.
m) S’ha de garantir que, en l’accés als ajuts a la cultura, s’elimini el factor de la residència (domicili) a
Catalunya, a que les propostes artístiques en català d’arreu dels Països Catalans s’identiquin també com
a autoria catalana i puguin ésser tingudes en compte.
n) S’ha de garantir, pel que fa a les pel·lícules en llengua no catalana que s’estrenen als cinemes, prioritzant
la concertació amb el sector de la distribució i l’exhibició cinematogràques, que la distribució i l’exhibició
de pel·lícules en català a les sales arribi al 50% de les projeccions i que les projeccions en català es facin en
horaris competitius i adequats, no discriminatoris.
o) S’ha de garantir que les versions disponibles en català es distribueixin en tots els altres suports i canals de
distribució (plataformes digitals, televisions locals, etc.).
p) S’han d’adoptar les mesures necessàries per a estimular la subtitulació de versions originals en català i
occità (aranès a Aran).
q) El Departament de Cultura ha d’incentivar preferentment les produccions catalanes que es fan en català o
occità mitjançant la concessió prioritària de subvencions.
r) S’ha de revisar la normativa vigent en matèria de toponímia occitana per a adequar-la a la regulació de
l’ocialitat de l’occità a Catalunya, d’acord amb el que estableixen la Llei 35/2010, de l’1 d’octubre, de
l’occità, aranès a l’Aran, i la Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d’Aran, pel que fa a l’ús de la
toponímia occitana, perquè els mitjans de la CCMA puguin aplicar la toponímia occitana de fora d’Aran de
manera rigorosa i coherent, tal com ja es fa des de fa anys amb els topònims occitans d’Aran.
s) S’ha d’augmentar el nombre d’hores d’emissió en occità en la ràdio i la televisió públiques, tant si són en
desconnexió territorial com si no ho són.
t) S’ha de promoure l’augment de la presència del català i l’occità en les plataformes televisives digitals i,
en general, en els mitjans privats que emeten a Catalunya, atesa l’evident minorització que exerceixen sobre
les dites llengües.
u) La nova taxa de l’1,5% que s’imposa als prestadors de vídeo a petició i a les plataformes de vídeo s’ha de
destinar no solament a RTVE sinó al conjunt de les radiotelevisions públiques.
v) El control i la supervisió de les plataformes de vídeo no ha d’ésser una competència exclusiva de la
Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència, sinó compartida amb els reguladors audiovisuals
independents de l’Estat.
2. El Parlament de Catalunya insta el Govern a promoure les següents accions encaminades a dissenyar
i impulsar una política coherent de mitjans de comunicació públics (Corporació Catalana de Mitjans
Audiovisuals i cadenes locals) amb l’objectiu de superar l’autonomisme i recuperar la visió de Països Catalans,
no limitant l’acció a les quatre províncies autonòmiques, tant en el tractament informatiu dels continguts com
en l’ús del català i en la promoció de la qualitat lingüística:
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2021. “El català trontolla? La llengua al punt de mira...”
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 265
a) Trobar les formes de concertació adequades per a aconseguir fer efectiva la reciprocitat plena de les
emissions entre les ràdios i televisions públiques dels països de parla catalana.
b) Dissenyar, impulsar i fer efectiva una política coherent i ecaç de foment de la creació i la difusió culturals
en català, amb l’objectiu que l’ús del català arribi a ésser majoritari al cinema, als espectacles i a les noves
tecnologies aplicades al lleure.
c) Permetre l’accés als ajuts a la cultura a propostes artístiques en català d’arreu dels Països Catalans que
s’identiquen també com d’autoria catalana.
d) Adoptar les mesures necessàries per a estimular la subtitulació de versions originals en català i occità
(aranès a Aran).
e) Incentivar preferentment, des del Departament de Cultura, les produccions catalanes que es fan en català
o occità mitjançant la concessió prioritària de subvencions.
f) Augmentar el nombre d’hores d’emissió en occità en la ràdio i la televisió públiques, tant si són en
desconnexió territorial com si no ho són.
g) Promoure l’augment de la presència del català i l’occità en les plataformes televisives digitals i, en general,
en els mitjans privats que emeten a Catalunya, atesa l’evident minorització que exerceixen sobre les dites
llengües.
3. El Parlament de Catalunya insta el Govern a continuar treballant pel desenvolupament del Decàleg de
mesures per a l’audiovisual a Catalunya, presentat al gener del 2021 per la Plataforma per la Llengua, amb
el suport de l’Acadèmia del Cinema Català i el Clúster Audiovisual de Catalunya, que inclou objectius com
ara augmentar el nançament públic destinat a l’audiovisual en català a 60 euros per ciutadà i any; crear un
canal multiplataforma amb continguts infantils i juvenils de qualitat, que sigui competitiu amb l’oferta d’altres
canals; garantir que la ràdio i la televisió públiques compleixin la missió de normalitzar el català, o crear un
òrgan de coordinació de l’audiovisual i els mitjans de comunicació amb representació dels territoris balear,
valencià i català, entre d’altres.
4. El Parlament de Catalunya insta el Govern a garantir el compliment de les obligacions lingüístiques de la
Llei 20/2010, del 7 de juliol, del cinema, següents:
a) L’article 18.1, que estableix que quan s’estreni a Catalunya una obra cinematogràca doblada o subtitulada
amb més d’una còpia, les empreses distribuïdores tenen l’obligació de distribuir el 25% de totes les còpies
analògiques en versió en llengua catalana. El percentatge aprovat era d’un 50%, però amb la Sentència del
Tribunal Constitucional 89/2017, va quedar rebaixat al 25%. En aquesta qüestió, doncs, la Llei té l’aval del
Tribunal Constitucional. Cal recordar que actualment no s’arriba al 3% i que des que la Llei es va aprovar
no ha estat mai superior al 5%.
b) L’article 17.1.c, que estableix que les empreses distribuïdores han d’“incloure la versió en llengua catalana
en el menú lingüístic de les obres cinematogràques o audiovisuals que distribueixin per canals diferents de
la projecció en sales d’exhibició cinematogràca, i que prèviament s’hagin estrenat a Catalunya doblades o
subtitulades en català, d’acord amb l’article 18”.
c) L’article 18.1, que estableix que “les empreses distribuïdores i les empreses exhibidores també han de
garantir l’equilibri entre català i castellà en la publicitat que facin de les obres cinematogràques afectades
per aquest article”.
d) L’aplicació del règim d’infraccions i sancions establert pel capítol VI de la Llei quan es produeixin
incompliments dels preceptes lingüístics.
e) L’obligació d’informar amb precisió sobre el compliment per part de la Generalitat de l’article 32.1,
atès que, d’acord amb l’article 27, l’òrgan competent per a gestionar fons i ajuts és l’Institut Català de les
Indústries Culturals; l’article 32.1 crea el Fons per al foment de la producció d’obres cinematogràques i
audiovisuals, amb l’objectiu principal d’enfortir les empreses productores i millorar la qualitat de les obres
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2021. “El català trontolla? La llengua al punt de mira...”
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 266
cinematogràques i audiovisuals produïdes a Catalunya, i l’article 32.4 determina que com a mínim el 50%
de la dotació del Fons per al foment de la producció d’obres cinematogràques i audiovisuals s’ha de destinar
a la producció de projectes cinematogràcs i audiovisuals en versió original catalana. Cal que s’especiqui,
doncs, en quina mesura el Fons creat per la Llei equival al fons que té l’Institut Català de les Indústries
Culturals destinat a l’audiovisual, i en quina mesura es compleixen els percentatges.
5. El Parlament de Catalunya insta el Govern a exigir que, d’acord amb l’article 36 de la Llei de l’Estat
55/2007, del 28 de desembre, del cinema, se cedeixi una dotació del fons estatal a la cinematograa en català,
que assoleixi un nivell similar a la dotació dels anys 2009 i 2010.”
1.2. Mocions
Les mocions són iniciatives orientades a impulsar aspectes generals de la política del Govern, a diferència
de les resolucions, que són instruments d’impuls que tracten sobre un aspecte sectorial, més especíc o més
concret d’una matèria.
Moció 19/XIV de 7 d’octubre, del Parlament de Catalunya, sobre el curs escolar 2021-2022 (núm. tram. 302-
00025/13) (BOPC 131, de 15.10.2021, pàg. 7).
El Parlament encarrega al Govern desplegar tot un seguit d’actuacions. Pel que fa a la llengua, a l’apartat j) li
demana impulsar un pla per a millorar les competències lingüístiques en anglès de la ciutadania, conjuntament
entre els departaments d’Educació i de Recerca i Universitats.
Es demana reforçar la formació inicial del professorat i millorar la formació permanent per incrementar les
competències lingüístiques en llengua estrangera del professorat d’educació infantil, primària i secundària,
sobretot d’aquells que han d’impartir matèries no lingüístiques en aquesta llengua; incrementar la dotació de
recursos addicionals de suport a l’ensenyament de l’anglès (auxiliars de conversa); promoure la participació
dels centres educatius en projectes de cooperació educativa internacionals, i ampliar gradualment l’oferta
de places en les escoles ocials d’idiomes, sobretot l’anglès. Publicació de la substanciació de la iniciativa
(DSPC-P núm. 23, de 7.10.2021, pàg. 7).
Moció 22/XIV de 7 d’octubre, del Parlament de Catalunya, sobre les iniciatives per a regular el sector
audiovisual (núm. tram. 302-00028/13) (BOPC 131, de 14.10.2021, pàg. 12).
El Parlament insta el Govern a comprometre’s amb la llengua catalana en el sector de l’audiovisual i li marca
les directrius següents:
a) Impulsar un node audiovisual que sigui referent al sud d’Europa per a concentrar i potenciar la creació de
continguts audiovisuals innovadors, i que esdevingui motor de la producció audiovisual en llengua catalana.
b) Garantir que les versions en llengua catalana existents es puguin distribuir en tots els canals i suports.
c) Donar suport, per mitjà d’ajuts estructurals, als mitjans de comunicació per a fomentar l’ús de la llengua
catalana.
d) Impulsar i desplegar la Llei de la comunicació audiovisual de Catalunya amb la màxima celeritat i
transparència i amb consens amb el sector i els actors implicats, i posant l’èmfasi en la promoció i protecció
de la producció i el doblatge en llengua catalana.
e) Dur a terme totes les accions necessàries davant el Govern de l’Estat per a defensar el model audiovisual
català i garantir que la transposició de les directives europees estableixi quotes sucients de producció i de
doblatge en llengua catalana. Publicació de la substanciació de la iniciativa (DSPC-P núm. 23, de 7.10.2021,
pàg. 74).
Deriva de la Interpel·lació sobre les iniciatives per regular el sector audiovisual, de 21 de juliol (núm. tram.
300-00032/13) plantejada pel Grup parlamentari d’ERC que es va debatre en el ple de 22 de juliol. Publicació
de la substanciació de la iniciativa (DSPC-P núm. 16, de 22.07.2021, pàg. 30).
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2021. “El català trontolla? La llengua al punt de mira...”
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 267
Moció 23/XIV de 7 d’octubre, del Parlament de Catalunya, sobre les polítiques lingüístiques (núm. tram.
302-00033/13) (BOPC 131, de 15.10.2021, pàg. 13).
Sobre política lingüística i pel que fa a l’àmbit de la cooperació entre el món institucional i el món social, el
Parlament insta el Govern a:
a) Convocar el Pacte Nacional per la Llengua Catalana amb perspectiva d’unitat lingüística dels Països
Catalans, posant en valor la comunitat de més de deu milions de parlants, respectant alhora l’especicitat
del context conjuntural i el marc jurídic actual de cada territori, i recollint l’esperit dels compromisos sobre
política lingüística de la Declaració de Palma del 2017.
b) Convocar el Pacte Nacional per la Llengua Catalana de manera que es plantegi com un afer d’estat i com
a nexe de treball entre les institucions de tot l’àmbit de llengua catalana.
c) Convocar el Pacte Nacional per la Llengua Catalana amb la participació de la societat civil, de les entitats
i el teixit associatiu i cultural en defensa de la llengua, de representants dels àmbits acadèmics, educatius i
culturals, del món esportiu, laboral, sindical i empresarial, dels actors econòmics i dels mitjans de comunicació.
d) Establir com a objectius del Pacte Nacional per la Llengua que:
1r El català i l’occità a Aran deixin d’estar minoritzats i passin a tenir un estatus de normalització real.
2n S’acompleixin totes les directrius internacionals sobre llengües amenaçades, en el context de respecte i
valoració del plurilingüisme, com un valor i no pas com una amenaça.
3r Es garanteixi l’accés de tota la població dels Països Catalans a la llengua catalana, com a eina d’igualtat
d’oportunitats, de cohesió social i d’inclusió.
En segon lloc, en matèria de política lingüística en l’àmbit institucional, el Parlament insta el Govern a:
a) Analitzar els acords de la Moció 120/XI del Parlament de Catalunya, sobre la política lingüística, i llur
estat de compliment i, si no s’han complert, fer-los efectius de manera urgent.
b) Complir tots els acords en matèria de política lingüística formulats per mitjà de les propostes de resolució
que, atès el caràcter transversal de la llengua en tots els àmbits de les polítiques públiques, es presentaran i
es votaran en les comissions parlamentàries durant els mesos previs a la convocatòria del Pacte Nacional per
la Llengua Catalana.
c) Assumir l’emergència lingüística com a tal i actuar amb mesures imminents, amb un pla d’urgència que
s’activi mentre no es posen en marxa els acords i les accions legislatives que ha d’impulsar el Pacte Nacional
per la Llengua Catalana.
d) Impulsar un estudi rigorós dels àmbits en què el català i l’occità a Aran són més discriminats i planicar
una acció legislativa i de polítiques públiques contra aquesta discriminació.
e) Fer complir tot el que estableixen les lleis vigents, en matèria lingüística, en els àmbits actualment regulats,
i preveure les lleis i altres normes que manquen.
f) Reactivar, dotar econòmicament i prioritzar l’extensió dels plans educatius d’entorn impulsats pel
Departament d’Educació, els plans d’acollida municipals i els centres de normalització lingüística per tal de
garantir que cap persona no resti exclosa del dret a l’aprenentatge de l’idioma.
g) Donar força preeminència a l’ús del català en les conferències de premsa ocials ordinàries i en les
declaracions de membres del Govern, alts càrrecs i representants parlamentaris, i establir com a criteri la no
repetició sistemàtica habitual en castellà, que fa prescindible l’ús del català.
h) Exigir al Govern de l’Estat que els mitjans de comunicació d’abast estatal actuïn d’acord amb l’article 20.3
de la Constitució espanyola del 1978, referent al pluralisme lingüístic, i els articles que en deriven en les lleis
espanyoles de mitjans de comunicació públics i privats.
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2021. “El català trontolla? La llengua al punt de mira...”
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 268
i) Impulsar el reconeixement i l’ús ocial del català en organismes internacionals, especialment en els
europeus, i en espais polítics com el Congrés dels Diputats i el Senat espanyols.
j) Impulsar davant els organismes internacionals defensors dels drets humans la defensa dels drets lingüístics
dels catalanoparlants.
k) Elaborar i executar un pla de recerca, prevenció i tractament de la discriminació per raó de llengua i,
especícament, pel fet d’usar la llengua minoritzada; crear una unitat que vetlli pel compliment del dret a ésser
atès amb respecte i consideració i sense discriminació (article 32 de l’Estatut i article 21 de la Llei 26/2010, del
3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya) i del dret d’opció
lingüística (articles 13.c i 15.1 de la Llei de l’Estat 39/2015, de l’1 d’octubre, del procediment administratiu
comú de les administracions públiques, i article 54.11 del text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat
públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, del 30 d’octubre), i estudiar la viabilitat d’impulsar una
regulació legal especíca i de tipicació de la catalanofòbia com a delicte.
l) Dotar el Consorci per a la Normalització Lingüística dels recursos econòmics necessaris perquè sigui un
instrument fonamental per a continuar treballant en el foment de l’ús del català.
En tercer lloc, en el marc de les relacions amb l’Estat i pel que fa a l’actuació contra el desequilibri legal a
favor del castellà en la legislació espanyola, el Parlament insta el Govern a:
a) Vetllar amb totes les seves eines per combatre els marcs estatals que actuen com a obstacles per a la
normalització del català.
b) Reclamar al Govern de l’Estat espanyol que modiqui o derogui les lleis, els decrets, les ordres ministerials,
les resolucions i les altres normes que imposen o afavoreixen el castellà per tal que garanteixin una situació
d’equilibri lingüístic.
c) Impulsar la modicació de la Llei orgànica del poder judicial (articles 231, 431, 483, 521 i 530) perquè
deixi de prioritzar la tramitació dels procediments en castellà i perquè el personal de les ocines judicials
que treballi a Catalunya hagi de conèixer el català, de manera que aquest coneixement sigui un requisit per a
accedir a una plaça en ocines judicials.
d) Impulsar la modicació del text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP) perquè el
personal de l’Administració general de l’Estat que treballi a Catalunya hagi de conèixer el català i parlar català.
e) Reclamar al Govern de l’Estat espanyol que modiqui el Reial decret 489/1997, del 14 d’abril, relatiu a la
publicació de les lleis, els decrets, les ordres, les resolucions i les altres normes en català i les altres llengües
ocials d’algun territori diferents del castellà, perquè sigui obligatori publicar les lleis en català al mateix
moment que en castellà i actualitzar en el BOE les versions consolidades.
f) Impulsar la modicació del text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres
lleis complementàries, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2007, del 16 de novembre, perquè pugui garantir
els mateixos drets per als parlants de català que ara garanteix per als parlants de castellà, en l’etiquetatge, la
informació precontractual i els contractes a distància.
g) Reclamar al Govern de l’Estat espanyol que modiqui el projecte de llei de l’audiovisual, per tal que:
1r La llei exigeixi un percentatge mínim d’audiovisual en català (en versió original, doblada o subtitulada) a
les plataformes de vídeo sota demanda que permeti una oferta majoritària de continguts en català.
2n La llei estableixi que almenys un 20% de la quota europea sigui per a produir obres europees en llengües
pròpies i ocials diferents del castellà.
3r Es territorialitzi, als territoris amb llengua pròpia i ocial, el nançament que actualment es preveu només
per a RTVE, i els ingressos generats en aquests territoris siguin recaptats pels ens públics de ràdio i televisió
autonòmiques.
h) Reclamar al Govern de l’Estat espanyol que demani l’ocialitat del català a la UE.
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2021. “El català trontolla? La llengua al punt de mira...”
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 269
Publicació de la substanciació de la iniciativa (DSPC-P núm. 23, de 7.10.2021, pàg. 98).
Deriva de la Interpel·lació al Govern sobre les polítiques lingüístiques (núm. tram. 300-00035/13) plantejada
pel Grup Parlamentari de Candidatura d’Unitat Popular - Un Nou Cicle per Guanyar al Ple del 20 de juliol,
en què es va parlar del problema de la situació de la llengua i les seves conseqüències que preocupa i ocupa el
món social, associatiu, sindical, acadèmic, literari, artístic, cientíc i popular, i es van plantejar quatre idees
que ens sembla interessant reproduir:
Primera. El discurs victimista i extremadament polititzat de que el castellà és víctima de discriminació, que
és una mentida tàctica de l’unionisme.
Segona. Accedir al ple domini del català i de l’occità de l’Aran i de la llengua de signes catalana és un dret
que no està garantit, i això té conseqüències: conseqüències contra la llibertat, contra la igualtat d’oportunitats
i contra la cohesió social.
Tercera. Com a llengües minoritzades i perseguides, el català i l’occità pateixen les conseqüències universals
del neoliberalisme lingüístic. No estem en un bilingüisme entre llengües en igualtat de condicions –no hi estem.
I quarta. Cal una presa de consciència i actuació amb responsabilitat, pensant en el global dels parlants. Cal
impulsar aquest pacte nacional per la llengua amb la perspectiva d’unitat lingüística dels Països Catalans i
amb participació activa de la societat civil. Publicació de la substanciació de la iniciativa (DSPC-P núm. 14,
de 20.07.2021, pàg. 35).
Moció 31/XIV de 21 d’octubre, del Parlament de Catalunya, sobre l’escola inclusiva i la lluita contra la
segregació escolar (núm. tram. 302-00038/13) (BOPC 140, de 26.10.2021, pàg. 20).
D’aquesta Moció, en destaquem dos punts que insten el Govern a:
1) Fomentar l’ús social de la llengua catalana en l’àmbit escolar i incrementar la dotació de recursos destinats
a la formació de professorat, l’edició de materials i la recerca i innovació, per a augmentar aquest ús social
en el marc multilingüe actual de la societat catalana, i incorporar la Recomanació del Consell, del 22 de maig
de 2019, relativa a un enfocament global de l’ensenyament i l’aprenentatge d’idiomes (2019/C 189/03).
2) Garantir la llengua catalana com a llengua vehicular i d’aprenentatge en el sistema educatiu, tal com esta-
bleix el títol II, “Del règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya”, de la Llei 12/2009, del 10 de juliol,
d’educació, i també de comunicació institucional i ocial en el si de la comunitat educativa de les escoles.
Publicació de la substanciació de la iniciativa (DSPC-P núm. 26, de 21.10.2021, pàg. 96). Durant el debat es
va abordar la politització de la llengua, i l’ofensiva institucional amb polítiques estatals contra la presència
pública del català amb impactes en la governança i en els seus usos. I el Grup Parlamentari de Candidatura
d’Unitat Popular - Un Nou Cicle per Guanyar va demanar d’actuar i en particular com s’articularà el Pacte
Nacional per la Llengua.
Moció 49/XIV de 2 de desembre, del Parlament de Catalunya, sobre les polítiques culturals (núm. tram. 302-
00059/13) (BOPC 180, 9.12.2021, pàg. 13).
El Parlament constata que tots els sectors culturals necessiten més inversió en polítiques públiques. I també
que la Llei 20/2010, del 7 de juliol, del cinema ha resultat insucient per ampliar l’oferta de cinema en català
a les sales d’exhibició. Per això, demana al Govern de millorar l’oferta de cinema en català i promoure el
consum d’audiovisual en català. Destaquem a continuació les directrius que conté aquesta Moció:
a) Reforçar les polítiques culturals per a incrementar espectadors i crear nous públics en les arts escèniques,
per a generar indústria de cinema català i donar suport a la distribució dels productes audiovisuals en català,
i per a ampliar l’oferta de cinema en català.
b) Impulsar, amb la implicació de la Secretaria de Política Lingüística, campanyes de promoció per a
incrementar el consum audiovisual en català i l’assistència de públic a les sales de cinema, i impulsar les
produccions cinematogràques creades a Catalunya.
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2021. “El català trontolla? La llengua al punt de mira...”
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 270
c) Mantenir i reforçar, per mitjà de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, les
línies de suport a les entitats que mostren tota la pluralitat i diversitat cultural i lingüística de Catalunya.
Publicació de la substanciació de la iniciativa (DSPC-P núm. 35, de 2.12.2021, pàg. 65).
Deriva de la Interpel·lació al Govern sobre les polítiques culturals (núm. tram. 300-00071/13) proposada pel
Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar al Ple del 17 de novembre. Substanciació de la iniciativa
(DSPC-P 30, de 17.11.2021, pàg. 85), en què la consellera de cultura es va referir a l’eix lingüístic i la llengua
en els termes següents: “Sobre la llengua catalana hem avançat des del punt de partida on érem, però tenim
dades que demostren que no hem assolit els objectius de normalització que ens vam proposar i pels quals
hem de seguir treballant. En termes d’àmbit social, volem que absolutament tothom tingui accés a la llengua
catalana. [...] Les llengües són les eines de cohesió més importants de que ens podem dotar com a societat.
Mirem endavant, trobem un espai comú per avançar i arribar a consensos amplis, paciquem entre tots la
gestió de les llengües –ja sé que vostès ho fan–, posem-nos objectius col·lectius. Hi ha dos tipus de llengua
que conviuen a casa nostra: una està protegida econòmicament, institucionalment, i unes altres tenen problemes
de viabilitat. Treballem junts per tenir una societat plurilingüe on totes les llengües estiguin en igualtat de
condicions, començant per la catalana.”
Moció 52/XIV de 2 de desembre, sobre la llengua catalana a la justícia (núm. tram. 302-00063/13) (BOPC
180, de 9.12.2021, pàg. 16).
El Parlament constata l’escassa presència del català en els àmbits jurídic i judicial, i considera imprescindible
augmentar-ne l’ús i la presència en aquests àmbits amb l’objectiu que sigui una llengua d’ús habitual per part
de tots els operadors jurídics. Alhora reivindica el dret dels ciutadans d’utilitzar el català en la seva relació
amb l’Administració de justícia en general, i en totes les fases del procés judicial en particular, per garantir
el dret a la tutela judicial efectiva.
Per ser més efectiu en aquest àmbit, el Parlament insta el Govern a: a) Adoptar mesures que fomentin l’ús de la
llengua catalana i la seva disponibilitat en tots els àmbits jurídics i judicials i entre tots els operadors jurídics;
b) Promoure, en el marc del Pacte català per la justícia i en compliment de la Carta europea de les llengües
regionals o minoritàries, un front comú per a fomentar l’ús de la llengua catalana en l’àmbit judicial; i, c)
Exigir al Consell General del Poder Judicial que el català sigui un requisit i no només un mèrit en la provisió
de places de l’Administració de justícia a Catalunya, seguint així la recomanació del Consell d’Europa.
Publicació de la substanciació de la iniciativa (DSPC-P núm. 35, de 2.12.2021, pàg. 79).
Deriva de la Interpel·lació al Govern sobre el català a la justícia (núm. tram. 300-00072/13) plantejada pel
Grup parlamentari de Junts per Catalunya en el Ple del 17 de novembre. Publicació de la substanciació de la
iniciativa (DSPC-P núm. 30, de 17.11.2021, pàg. 105).
Moció 53/XIV de 15 de desembre, sobre el model escolar i la immersió lingüística (núm. tram. 302-00070/13)
(BOPC 195, de 21.12.2021, pàg. 10).
Amb aquesta Moció es declara que la llengua catalana és un bé comú de tots els ciutadans de Catalunya,
independentment del seu origen, i que conèixer-la i utilitzar-la és un dret individual i col·lectiu inqüestionable
en el context d’una societat multicultural i multilingüe. Així mateix, el seu ús vehicular a l’escola és un dret
de tots els alumnes, que contribueix a assolir la competència multilingüe i a la cohesió social i la convivència,
i també a evitar la fractura entre comunitats lingüístiques a l’escola i en el conjunt de la societat. Per això, es
declara que la immersió lingüística és el model escaient per a assolir aquests reptes.
I, dins d’aquest marc, el Parlament insta el Govern a:
a) Promoure la llengua catalana com a llengua comuna i compartida en el conjunt de la comunitat educativa
a Catalunya.
b) Garantir que la llengua catalana sigui la llengua vehicular de l’ensenyament en tots els cicles i etapes
educatives, i també en les activitats extraescolars.
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2021. “El català trontolla? La llengua al punt de mira...”
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 271
c) Garantir l’aplicació de la immersió lingüística a tots els centres educatius.
d) Fer que el Departament d’Educació assumeixi la plena responsabilitat política i jurídica en la instrucció i
aplicació d’aquests objectius i garanteixi la seguretat jurídica dels professors a l’hora d’aplicar-los als centres
educatius.
e) Dotar les escoles amb els recursos docents, didàctics i organitzatius necessaris per a assolir aquests reptes, i
potenciar i augmentar les aules d’acollida. El Govern ha de promoure plans educatius d’entorn que cohesionin
les comunitats educatives pel que fa al bé comú del català com a llengua compartida i de l’ensenyament.
f) En el marc de la Llei d’educació de Catalunya, i d’acord amb la Llei orgànica 3/2020, del 29 de desembre,
per la qual es modica la Llei orgànica 2/2006, del 3 de maig, d’educació, defensar, protegir i preservar les
plenes competències i capacitats de la Generalitat, d’acord amb els acords i les decisions del Parlament de
Catalunya, en matèria de model lingüístic i de metodologies educatives als centres escolars, amb la nalitat
de garantir la competència lingüística dels alumnes en català, castellà i una tercera llengua, i evitar alhora la
divisió de la comunitat educativa en funció de la llengua i vetllar per la seva cohesió.
g) Atendre les demandes del col·lectiu de professionals de les aules d’acollida i garantir unes normes
d’acceptació dels alumnes que no en deixin cap fora de l’atenció necessària, i dotar dels recursos humans i
nancers sucients els centres educatius que tinguin aquestes necessitats.
Publicació de la substanciació de la iniciativa (DSPC-P núm. 37, de 15.10.2021, pàg. 59).
Moció 55/XIV de 15 de desembre, sobre el reconeixement i la promoció de la llengua catalana en el marc de
les institucions europees (núm. tram. 302-00073/13) (BOPC 195, de 21.12.2021, pàg. 12).
Sobre la preservació de drets en el marc de les institucions europees, aquesta Moció fa un reconeixement del
que especica la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries amb relació a la protecció i promoció
de l’educació d’aquestes llengües, i també recorda que va ser signada per l’Estat espanyol, el qual, si bé està
subjecte al seu compliment, incompleix els seus compromisos internacionals quan reconeix sentències de la
justícia espanyola contra la immersió lingüística.
El Parlament insta el Govern a:
a) Continuar duent a terme les accions polítiques pertinents per a garantir el dret del conjunt dels ciutadans i
de les institucions de Catalunya a relacionar-se en català amb les institucions europees.
b) Exigir a les institucions responsables i facultades en aquest sentit que facin efectiva la plena ocialitat
del català, llengua europea amb més de 10 milions de parlants, a les institucions i els organismes europeus.
c) Demanar al Govern espanyol que apliqui d’una manera efectiva, principalment pel que fa a la promoció de
la diversitat cultural i lingüística, la Directiva europea 2018/1808/UE del Parlant Europeu i del Consell, del 14
de novembre de 2018, per la qual es modica la Directiva 2010/13/UE, sobre la coordinació de determinades
disposicions legals, reglamentàries i administratives dels estats membres relatives a la prestació de serveis
de comunicació audiovisuals, i que compleixi la resolució del Parlament Europeu aprovada per una àmplia
majoria el 19 d’octubre d’enguany que insta els estats a “donar suport a la producció de continguts audiovisuals
en llengües regionals i minoritàries i difondre’ls a les diferents plataformes”.
d) Situar el plurilingüisme europeu, i en concret el reconeixement del català i la defensa de la seva ocialitat a
Europa, com a eix temàtic de les jornades que organitzarà en el marc de la conferència sobre el futur d’Europa.
e) Promoure el coneixement i el reconeixement del plurilingüisme en el marc de l’acció exterior.
4. El Parlament denuncia l’actitud obstruccionista de l’Estat espanyol, que ha bloquejat ns a setze vegades
l’ocialitat del català a les institucions europees.
5. El Parlament reconeix la feina de tots els actors que han fet possible que l’escola catalana sigui un model
d’èxit conegut i reconegut arreu, i agraeix que davant el nou atac que ha rebut del Tribunal Suprem espanyol
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2021. “El català trontolla? La llengua al punt de mira...”
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 272
l’entitat Som Escola hagi reaccionat amb una convocatòria per a aquest 18 de desembre a Barcelona en
defensa d’aquest model.
Publicació de la substanciació de la iniciativa (DSPC-P núm. 37, de 15.10.2021, pàg. 93).
2 Iniciatives parlamentàries de control de l’acció política i de Govern
L’essència de la democràcia permet al Parlament exigir al Govern que reti comptes i també demanar-li infor-
mació sobre la seva actuació. Els canals principals són les preguntes parlamentàries, a respondre oralment o
per escrit. De fet, són el paradigma del control ordinari sobre el Govern i permeten als grups parlamentaris
demanar-li explicacions sobre una determinada qüestió, i resulten molt habituals.
2.1 Preguntes orals al president a respondre en el Ple
Aquestes preguntes es debaten durant la sessió de control al Govern de cada ple. Permeten al president oferir
explicacions de la seva actuació davant del plenari i solen tractar de temes d’actualitat política. Durant el
segon semestre s’han debatut al ple sobre força temes relacionats amb llengua: el model lingüístic educatiu,
l’ús sociolingüístic...
Pregunta sobre el compliment de les sentències judicials sobre el model lingüístic educatiu, de 7 de juliol
(núm. tram. 317-00033/13) (BOPC 80, de 13.07.2021, pàg. 100).
La pregunta, plantejada pel Grup Mixt, tracta del compliment de les sentències en matèria lingüística. Al
presentar-la el grup parla dels models per abordar la conuència de dues o més llengües en las comunitats
plurilingües: la llibertat d’elecció amb línies paral·leles, la conjunció lingüística i la immersió lingüística.
El president recorda que l’objectiu del sistema públic d’educació en matèria lingüística és que els estudiants
acabin els estudis amb el coneixement de la llengua catalana, però també de la llengua castellana i d’una
llengua estrangera, si no dues. I en aquest sentit, explica que la mateixa llei d’educació de Catalunya i els
canvis que s’han fet a nivell de la normativa bàsica estatal donen plena cobertura i validesa al sistema lingüístic
que tenim a les escoles del sistema d’educació de Catalunya.
“La immersió lingüística és el model que garanteix l’aprenentatge, precisament, de les tres llengües i descansa
sobre els projectes educatius de cada centre. Per tant, són els projectes educatius de cada centre, a través dels
professionals, a través dels docents, que són els qui tenen l’expertesa i la professionalitat per poder aplicar
aquests projectes educatius, que, també, en funció de la realitat sociolingüística de cada municipi, de cada
territori i de cada barri, al nal de la pròpia comunitat educativa, són els que acaben adaptant, dins del marge
general establert en la normativa, quins són els percentatges d’estudi en cada llengua.”
I remarca que “si és evident que hi ha un dècit d’aprenentatge lingüístic a Catalunya és amb relació no a
l’ús social del català, sinó sobretot al coneixement del català amb prou garanties per poder-se desenvolupar
professionalment i amb totes les capacitats, també, al país. Per tant, també és important, especícament en
aquest moment, que reforcem els programes de suport en matèria de política lingüística a les escoles, perquè
el que cal [...] [és] garantir que els alumnes de Catalunya acaben el seu cicle educatiu amb ple coneixement
de la llengua catalana, de la llengua castellana, de l’aranès a l’Aran i també de dues llengües estrangeres.
Aquest és l’objectiu i per això treballa tot el sistema públic d’educació a Catalunya”. Substanciació (DSPC-P
12, del 7.07.2021, pàg. 27).
Pregunta sobre les mesures per a impulsar i promoure l’ús social del català, de 3 de novembre (núm. tram.
317-00069/13) (BOPC 150, de 9.11.2021, pàg. 26).
Amb aquesta pregunta, el Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana demana saber quines mesures proposa
el Govern per protegir i impulsar l’ús de la llengua catalana davant la preocupant situació del seu ús social i
la situació d’emergència lingüística.
El president recorda que el Govern està plenament compromès, des de tots els departaments, en la defensa
de l’ús social del català, en la seva promoció i a dotar la llengua del país dels instruments necessaris per
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2021. “El català trontolla? La llengua al punt de mira...”
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 273
garantir-li continuïtat i que continuï sent una eina de cohesió social. El Govern impulsarà el Pacte Nacional
per la Llengua, que va rebre el suport del 85 % de la cambra en el debat de política general de 2021, però
també està treballant en tot l’àmbit de l’audiovisual, no només en l’elaboració de la llei pròpia, sinó que també
negociant amb el Govern de l’Estat pel futur la normativa audiovisual de l’Estat, que ha d’establir quotes per
a la producció, per al doblatge i per als subtítols en català. El Departament de Recerca i Universitats treballa
per garantir que, en aquells ensenyaments que s’impartiran en català, es garanteixi que es compleix. També
es treballa per la millora de l’ús del català a l’Administració de justícia i per garantir l’atenció en llengua
catalana en tots els serveis públics de la Generalitat de Catalunya, per desenvolupar també tot el que són, en
l’àmbit del llenguatge, eines d’intel·ligència articial en català.
Per això posa de costat els reptes i els actius de la llengua. Pel que fa als reptes, el Govern treballa per impulsar
el Pacte Nacional per la Llengua; en l’àmbit educatiu reforça el model que fa del català la llengua vehicular
a les escoles, que ha de garantir i continuar garantint el coneixement del català, del castellà i de l’anglès, un
cop se surt del sistema escolar. I pel que fa als actius, recorda que té un domini lingüístic de més de 10 milions
de parlants, és de les llengües que no són llengua d’un estat amb més ús a internet, i està ben posicionada
i compta amb una producció cultural creativa i literària extraordinària i de primer nivell a nivell mundial.
Substanciació (DSPC-P 28, de 3.11.2021, pàg. 35).
Pregunta sobre la comunicació audiovisual i les mesures per a fer complir la Llei del cinema amb relació a
la promoció del català, de 3 de novembre (núm. tram. 317-00070/13) (BOPC 150, de 9.11.2021, pàg. 72).
Amb la pregunta, el Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar s’interessa per les mesures previstes
pel Govern per fer complir la Llei 20/2010, del cinema de Catalunya, que estableix que el 25 % de l’oferta
de cinema ha d’estar doblada o subtitulada al català i amb prou feines s’arriba al 3 % segons l’estudi de la
Plataforma per la Llengua de 26 d’octubre de 2021.
En el plantejament, el Grup destaca que els darrers deu anys la inversió de la CCMA en producció de cinema
en català ha passat d’un 7 % del pressupost al 0,3 %. En l’àmbit audiovisual, el català necessita doblatge,
necessita subtitulació i necessita creació. I, per això, el Grup demana que es compleixin les lleis catalanes
en matèria de defensa del català. A més, també es fa referència a l’avantprojecte de la nova llei general de
comunicació audiovisual que prepara el Govern de l’Estat que ha de protegir totes les llengües coocials i ha
de respectar les competències autonòmiques.
En la resposta, el president celebra que es reconegui la necessitat d’introduir quotes en l’àmbit de la comunicació
audiovisual. Explica que la llei del cinema il·lustra ns a quin punt el fet que hi hagin competències en la
matèria que corresponen a les autoritats de competència estatal, moltes vegades ens diculta algunes de les
actuacions, com també la visió de la normativa d’unitat de mercat. Però el Govern català treballa en l’àmbit
del nançament del doblatge en català perquè hi hagi la presència en els cinemes de Catalunya. L’esforç del
Govern per facilitar el doblatge ha d’estar disponible per als distribuïdors de cinema, perquè ho distribueixin
als cinemes, i per a les plataformes audiovisuals. Convé adaptar els objectius de la llei del cinema i la nova
normativa audiovisual a la nova realitat de consum audiovisual del país. Substanciació (DSPC-P, núm. 28,
de 3.11.2021, pàg. 37).
Pregunta sobre la instrumentalització ideològica de l’educació, de 17 de novembre (núm. tram. 317-00076/13)
(BOPC 166, de 23.11.2021, pàg. 60).
El Grup Parlamentari de Vox pregunta sobre la creació d’una comissió per controlar l’ús del castellà a les aules.
El president recorda que el Parlament reconeix amb un ampli consens el català i afegeix que no es pot
confondre el que és la promoció del català amb una obsessió per apartar el castellà, ja que la llengua catalana
no està una posició subordinada, sinó com a llengua de cohesió, com a llengua del país que el Parlament
reconeix i que compta amb un ampli consens. Substanciació (DSPC-P, núm. 30, de 17.11.2021, pàg. 33).
Pregunta sobre si els catalans castellanoparlants parlen una llengua estrangera, d’1 de desembre (núm. tram.
317-00082/13) (BOPC 179, de 7.12.2021, pàg. 57).
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2021. “El català trontolla? La llengua al punt de mira...”
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 274
Platejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans per saber si el Govern considera que els quatre milions de
catalans que tenen el castellà com a llengua materna a Catalunya parlen una llengua estrangera.
El president recorda que al país no hi ha un problema lingüístic, ni tampoc a les aules. Defensa el model
lingüístic de l’escola catalana, la cohesió social i la igualtat d’oportunitats del país, i afegeix que és un model
avalat pedagògicament, que compta amb el consens polític, amb el consens social i també de la comunitat
educativa. Substanciació (DSPC-P núm. 34, d’1.12.2021, pàg. 27).
Pregunta sobre la tramitació de la llei de l’audiovisual catalana i la convocatòria del Pacte Nacional per la
Llengua, d’1 de desembre (núm. tram. 317-00087/13) (BOPC 179, de 7.12.2021, pàg. 18).
Amb la pregunta, el Grup Parlamentari de Junts per Catalunya demana l’opinió del president sobre la llei
catalana de l’audiovisual i del Pacte Nacional per la Llengua. I exposa que cal passar de les paraules a
l’acció –davant la situació de risc en què es troba el català– per mantenir la immersió lingüística, amb un ple
monogràc sobre l’ús social del català i amb el Pacte Nacional per la Llengua.
El president esmenta que les mesures del Govern en matèria de llengua són transversals, amb el conjunt de
departaments, perquè la política lingüística és competència i responsabilitat del conjunt del Govern. Un repte
que requereix de grans consensos (com en el seu moment va tenir tot el model lingüístic de l’escola catalana i
les successives lleis en l’àmbit de normalització lingüística) i que ara es vol tornar a fer amb un Pacte Nacional
per la Llengua, que ja en el debat de política general va rebre el suport del 85 % dels diputats. El català està
en un risc de retrocés molt gran en molts àmbits, inclòs l’audiovisual. Per tant, d’una banda, cal defensar que
la futura normativa en l’àmbit de l’Estat incorpori la defensa del català, independentment d’on tinguin les
seus determinades empreses i, de l’altra, cal desplegar la llei catalana de l’audiovisual que ja s’està elaborant.
I nalment, el Pacte Nacional per la Llengua, perquè el català ha estat una eina d’igualtat d’oportunitats, de
cohesió social, i ha estat també una eina que ha fet avançar el país i és necessari que defensem la llengua
que es parla al país perquè “darrere d’una llengua també hi ha una manera de veure el món, una cultura i una
societat que hem de seguir defensant”. Substanciació (DSPC-P núm. 34, d’1.12.2021, pàg. 34).
Pregunta sobre la llibertat lingüística en la societat catalana, de 15 de desembre (tram. núm. 317-00089/13)
(BOPC 194, de 21.12.2021, pàg. 17).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Ciutadans en referència als pares de l’escola de Canet i la llibertat
lingüística dels catalans, per preguntar si el president anirà a manifestar-se. En la resposta es fa referència
a l’estratègia d’aquest Grup per trencar els consensos amplis –socials, polítics i pedagògics– de la societat
catalana sobre el model d’escola catalana i es lamenta la seva ofensiva mediàtica sobre el cas d’aquesta escola.
Substanciació (DSPC-P, núm. 37, de 15.12.2021, pàg. 29).
Pregunta sobre l’assenyalament de les famílies que discrepen del model lingüístic en el sistema educatiu, de
15 de desembre (tram. núm. 317-00090/13) (BOPC 194, de 21.12.2021, pàg. 17).
El Grup de Vox pregunta ns quan seguiran assetjant i assenyalant les famílies que defensen els seus drets
educatius i volen estudiar a l’escola en la llengua pròpia, com la família de l’escola de Canet.
El president assevera que hi ha unitat entre totes les forces que defensen el model d’escola catalana: “I,
sobretot, parlem de la millora de les competències lingüístiques de les escoles i de totes les competències,
perquè el que divideix en aquest país no és la llengua, són les desigualtats.” Substanciació (DSPC-P núm.
37, de 15.12.2021, pàg. 34).
Pregunta sobre la valoració que li mereix l’assetjament que pateix la família d’un nen d’una escola de Canet de
Mar (Maresme) que demana el 25 % de les classes en castellà, de 15 de desembre (núm. tram. 317-00091/13)
(BOPC 194, de 21.12.2021, pàg. 52).
Plantejada pel Grup Mixt per saber com valora l’assetjament a la família de Canet de Mar.
El president recorda que el Govern es posiciona clarament en contra de qualsevol discriminació a dins i a fora
de les escoles del país, i està al costat de totes les persones que puguin patir algun tipus de discriminació. En
aquest sentit, demana que no s’utilitzi la llengua catalana per intentar aconseguir vots. Demana que deixin
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2021. “El català trontolla? La llengua al punt de mira...”
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 275
de fer “mala política i la pitjor política amb l’escola catalana” perquè el Govern, tota l’Administració de la
Generalitat i tots els docents del país estan com una pinya en contra de qualsevol discriminació. Substanciació
(DSPC-P núm.37, de 15.12.2021, pàg. 28).
Pregunta sobre el garantiment del futur de la llengua catalana, de 15 de desembre (núm. tram. 317-00093/13)
(BOPC 194, de 21.12.2021, pàg. 53).
El Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana recorda que protegir el català és un dels reptes més importants
i urgents, i pregunta sobre la millor manera de garantir el futur del català.
El president coincideix i recorda que la defensa i la promoció de la llengua catalana és un dels eixos de
l’acció executiva i d’impuls legislatiu. En l’àmbit de l’escola, les decisions judicials de les darreres setmanes
impliquen un nou repte, però recorda que partim d’uns actius rellevants: la cohesió i el consens sobre el
model lingüístic a l’escola catalana que hi ha hagut en l’àmbit polític al Parlament, en l’àmbit social i en
l’àmbit pedagògic. El 16 de desembre s’ha convocat una cimera amb entitats en l’àmbit educatiu, pedagògic
i lingüístic, per treballar conjuntament. Amb propostes per reforçar el que és l’àmbit legislatiu, per reforçar el
que són les polítiques que es fan a les escoles i fora de les aules, també, de promoció del català com a llengua,
per al seu coneixement i per al seu ús social.
En aquest sentit, també el consum cultural és un element clau. I l’àmbit de l’audiovisual és un àmbit especíc,
amb iniciatives a les diferents cambres legislatives. També el Govern està treballant en la modicació de la
llei catalana de l’audiovisual. A més, l’augment de recursos per a la cultura és una aposta clara per la creació
en llengua catalana: creació literària, creació cultural, creació en l’àmbit audiovisual. Que serveixi per fer
acords amb els grans distribuïdors de productes de consum cultural.
Per últim, més enllà dels àmbits de l’escola i de l’audiovisual, el president destaca que cal defensar la promoció
de la llengua en tots els àmbits: en tot l’àmbit lingüístic –i, per tant, ajuntant forces amb el País Valencià,
les Illes Balears, la Catalunya Nord i l’Aragó–, però també especialment en tots els àmbits transversals de
treball del Govern. I per això, durant la primera meitat del 2022 es treballarà en el Pacte Nacional per la
Llengua, que ja té una molt bona base, aprovada pel 85 % del Parlament. Substanciació (DSPC-P núm. 37,
de 15.12.2021, pàg. 38).
2.2 Preguntes orals al Govern a respondre en el ple
Dins de la sessió de control al Govern de cada ple, els consellers donen explicacions de la seva actuació
responent aquestes preguntes que solen tractar de temes de l’actualitat política. Durant aquest semestre s’ha
debatut sobre les prioritats en política lingüística, la política lingüística a les universitats catalanes i a les
escoles, l’afectació del binomi llengua-escola amb les sentències sobre l’ús del castellà a les aules, les accions
del Govern per fomentar l’ús del català, o els projectes i mesures digitals per promoure la llengua en l’àmbit
d’internet.
Pregunta sobre les prioritats del Departament de Cultura en política lingüística, de 7 de juliol (núm. tram.
310-00062/13) (BOPC 80, de 13.07.2021, pàg. 96).4
El Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana pregunta sobre els reptes i les accions que preveu prioritzar el
Departament per atendre la situació de la llengua i, sobretot, quines solucions oferirà la nova Secretaria de
Política Lingüística. En el seu plantejament, es recorda que el plurilingüisme de Catalunya (amb prop de 300
llengües parlades) és un dels principals valors col·lectius i una font d’oportunitats, i que cal dotar d’eines
adients el català, l’occità i la llengua de signes catalana, com a llengües pròpies de Catalunya.
La consellera de Cultura anuncia que la diversitat lingüística dels territoris catalanoparlants és una de les
principals línies de treball del Departament, que posarà sobre la taula la situació de totes les llengües que es
parlen a Catalunya, garantint el present i el futur del català, l’occità i la llengua de signes catalana, sempre
partint de la base que Catalunya és plurilingüe. Amb la Transició, es va arribar a tres acords. Primer, que el
4 La pregunta va ser objecte de comentari a la crònica del primer semestre de 2021 (núm. 76), per coherència amb els continguts de
l’inici de la legislatura, i es reprodueix breument en aquesta.
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2021. “El català trontolla? La llengua al punt de mira...”
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 276
coneixement actiu de la llengua catalana havia de ser compartit per la totalitat de la societat catalana. Segon,
que el català havia d’esdevenir una llengua completa, que s’emprés normalment en tots els àmbits socials.
Tercer, que calia potenciar la integració entre la població d’origen autòcton i la població arribada, en aquell
moment, des de la resta de l’Estat.
Quaranta anys després, continuen havent-hi moltes persones que no saben la llengua, existeix un perill real
d’extinció digital, la producció audiovisual en català recula, l’ús del català al sistema judicial se situa a
nivells residuals i s’evidencien mostres d’estrès sociolingüístic i d’inseguretat lingüística en les persones. Per
tant, el Govern treballa en tots els aspectes de la llengua, posant especial èmfasi en el camp digital, que és
majoritàriament audiovisual. Es treballa en una anàlisi prospectiva de l’evolució sociolingüística de Catalunya
per als propers 15 o 20 anys, per planicar les actuacions que cal prendre en matèria de política lingüística.
I també establirà un pla plurianual de política lingüística i revisarà el funcionament dels mecanismes de
promoció i protecció de la llengua. Cal ser realistes amb la situació de la llengua catalana. Per això, s’ha
previst obrir un debat constructiu amb tots els agents socials i polítics que culmini en un Pacte Nacional per
la Llengua, i s’interpel·la tots els grups parlamentaris a treballar per a la normalització del català per construir
una societat lingüísticament diversa i rica, i promoure aquelles llengües que més riscos corren, com la catalana.
Substanciació (DSPC-P núm. 12, de 7.07.2021, pàg. 8).
Pregunta sobre la política lingüística a les universitats catalanes, de 6 d’octubre (núm. tram 310-
00099/13) (BOPC 128, de 13.10.2021, pàg. 115).
El Grup Mixt pregunta sobre l’anunci de scalitzar en quin idioma s’imparteixen les classes universitàries i
argumenta que pot desincentivar els alumnes estrangers.
La consellera d’Universitats i Recerca respon que el rumb de la conselleria passa per defensar els drets
lingüístics, que signica que els estudiants quan es matriculen, a la txa de l’assignatura hi consta una
llengua i, com a tal, aquest dret lingüístic s’ha d’assegurar, perquè això és un país normal i és una universitat
normal. I acaba afegint que “A Catalunya, hi ha unes normes de convivència a la universitat i el que s’ha de
fer és vetllar perquè els drets lingüístics dels estudiants que es matriculen a una assignatura es compleixin”.
Substanciació (DSPC-P núm. 22, de 6.10.2021, pàg. 7).
Pregunta sobre el sistema educatiu, de 17 de novembre (núm. tram. 310-00138/13) (BOPC 166, de 23.11.2021,
pàg. 18).
Plantejada pel Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana sobre el sistema educatiu, que ha actuat de palanca
amb una aposta per la llengua com a actiu a revaloritzar, el català com a llengua de trobada i com a ascensor
social. En el plantejament es destaca que malauradament, ara trontolla. El Consell Superior d’Avaluació avança
dades de l’evolució dels usos lingüístics en els entorns educatius. A quart d’ESO, els anys 2006, 2013 i 2021,
disminueix l’ús del català dins de l’aula; també a les activitats de grup, en les relacions d’igual a igual, on
s’usa majoritàriament el castellà, i s’evidencia un clar retrocés pel que fa a la relació del professorat amb el
grup. Per tant, un poc freqüent ús del català en les interaccions orals de l’alumnat en els diferents contextos
d’aprenentatge i una tendència al canvi de llengua dels docents en relacions orals amb l’alumnat en detriment
del català, tant en els contextos formals com en els contextos informals.
La comunitat educativa hi ha esmerçat esforços, però trontolla pel canvi de paradigma amb els modelats usos
socials del joc del jovent que s’ha traslladat directament en l’ús del català. Si el català no els és útil per accedir
a productes audiovisuals doblats o subtitulats en català no l’utilitzen. I per això cal que el català sigui present
en la llei audiovisual, i impulsar el Pacte nacional per la llengua per protegir i incentivar l’ús de la llengua
catalana en tots els sectors. En aquest context, es pregunta com es pot revertir la situació de l’entorn educatiu.
El conseller d’Educació explica que el Govern comença una nova etapa pel que fa a la política lingüística
amb el Pacte Nacional per la Llengua i l’escola és part de la solució. Es farà un diagnòstic acurat del que està
passant en tots els àmbits educatius, en totes les etapes educatives als centres i es desplegarà un pla d’impuls
i promoció de la llengua catalana. Es farà amb i des dels centres, en quatre anys arribarà a totes les escoles i
instituts, on els mestres i professorat hauran de fer cursos de sensibilització i de formació per “disposar d’eines
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2021. “El català trontolla? La llengua al punt de mira...”
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 277
per no canviar de llengua i per tal de disposar d’eines per incrementar aquest ús social del català a les nostres
aules”. Substanciació (DSPC-P núm. 30, de 17.11.2021, pàg. 13).
Pregunta sobre la comunicació al conjunt de centres escolars per a instar-los a complir la resolució del Tribunal
Suprem amb relació a l’ús del castellà a les aules, de l’1 de desembre (núm. tram. 310-00142/13) (BOPC
179, de 7.12.2021, pàg. 51).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Vox per saber quan s’instarà el conjunt de centres escolars a donar
compliment a la resolució del Tribunal Suprem en relació amb el mínim de fer el 25 % de castellà a les aules.
El conseller d’Educació recorda que amb immersió lingüística a les escoles tothom surt amb els coneixements
en català i en castellà i assenyala que “L’aprenentatge de les llengües no va de percentatges. L’aprenentatge
de les llengües va de pedagogia. A Catalunya. El model d’escola en català és un model d’èxit: cohesió social,
igualtat d’oportunitats i equitat. El que farem nosaltres és, davant les seves amenaces, més democràcia;
davant les seves amenaces, més català. L’escola a Catalunya, en català”. Substanciació (DSPC-P núm. 34,
de l’1.12.2021, pàg. 18).
Pregunta sobre les accions concretes que durà a terme el Govern per fomentar l’ús del català, de l’1 de
desembre (núm. tram. 310-00148/13) (BOPC 179, de 7.12.2021, pàg. 16).
Plantejada pel Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana per saber com afecta la judicialització en el reforç
de la llengua i què es pot esperar d’aquesta nova etapa de política lingüística. Al plantejar-la es fa esment als
informes publicats sobre la tendència regressiva de l’ús i el coneixement de la llengua catalana i la sentència
del Tribunal Suprem raticant la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre el 25 % de
matèries en castellà i alhora una recent sentència del Tribunal Suprem rebutjant el recurs de cassació contra
la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en contra de l’Ocina de Drets
Lingüístics de la Generalitat Valenciana. També recorda que, a més del compromís per un Pacte Nacional
per la Llengua, el 4 de novembre de 2021 ja es van presentar les primeres dades actualitzades sobre l’estat
de la llengua (fruit de la reunió de la Comissió Tècnica de Política Lingüística) i un pla per incrementar l’ús
del català als centres educatius.
La consellera de Cultura explica que la llengua catalana i els reptes de normalització lingüística són al centre
d’atenció i de l’acció del Govern, perquè s’ha reactivat una política transversal en el foment del català per la
implicació de tots els membres i tots els departaments del Govern. Amb el conseller d’Educació vam presentar
unes dades que indiquen la tendència a la baixa de la llengua catalana, i, per tal de revertir-ho, hi ha un pla
per incrementar l’ús del català als centres educatius.
El Govern està impulsant una nova etapa de política lingüística que té com a objectiu la plena normalitat social
de la llengua catalana, així com de l’aranès a l’Aran, i també el foment de la llengua de signes catalana. Aquesta
nova etapa es caracteritza per una política de consens que s’ha de concretar amb l’objectiu d’un nou Pacte
Nacional per la Llengua en el context multilingüe de la societat catalana i, sobretot, per la desconictivització
en matèria de llengua. Vol impulsar una política lingüística realista i efectiva, lluny del soroll de polèmiques
o una conictivitat atiada interessadament per alguns sectors, que, malauradament, veiem sovint avui mateix,
en aquesta cambra, ni caient en un alarmisme estèril i contraproduent que porti al desànim. És obvi, que la
judicialització de la política lingüística no és un bon camí per a aquest consens. Al contrari, criminalitza
una acció política totalment lícita en pro d’unes llengües minoritzades. I això no hauria de truncar-ho cap
poder judicial, ni a Catalunya ni al País Valencià. Per tant, i com hem dit des del primer moment, estem
compromesos amb la transparència i amb el diàleg amb tots els partits, entitats i societat civil, amb l’objectiu
de ser clars i treballar conjuntament. Estem segurs que això és exactament el que ens demana la ciutadania, i
no la conictivitat. I tenim la mà estesa per fer-ho conjuntament amb tothom; des de la política, com sempre.
Substanciació (DSPC-P núm. 34, de l’1.12.2021, pàg. 16).
Pregunta sobre la protecció als infants als centres escolars, del 15 de desembre (núm. tram. 310-00157/13)
(BOPC 194, de 21.12.2021, pàg. 47).
Plantejada pel Grup Mixt per saber com es preveu aturar el perseguiment de la família que ha demanat el
25 % de català a l’escola de Canet.
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2021. “El català trontolla? La llengua al punt de mira...”
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 278
El conseller d’Educació explica que el sistema educatiu català ha estat sempre un exemple de convivència,
de cohesió i de consens perquè forma part de l’ADN del sistema educatiu català i forma part de l’ànima dels
catalans, i per això el Govern està i estarà al constat de la convivència i la cohesió i condemna qualsevol
assetjament, discriminació i violència. “No permetrem que divideixin per raó de llengua.” Substanciació
(DSPC-P núm. 37, de 15.12.2021, pàg. 20).
Pregunta sobre la llengua catalana a les escoles, del 15 de desembre (núm. tram. 310-00166/13) (BOPC 194,
de 21.12.2021, pàg. 50).
Plantejada pel Grup Parlamentari de la CUP-NGG per saber com es defensarà la llengua en l’àmbit de la
tecnologia. Es demana què pensa fer el Govern per garantir el dret de tot l’alumnat a ser escolaritzat en llengua
catalana –sense exclusions–, l’ús del català com a llengua vehicular de l’ensenyament i la immersió lingüística.
En el plantejament es recorda que la llengua catalana a les escoles té tres problemes: el retrocés general en la
presència i l’ús social del català, els atacs provinents de la dreta i de l’extrema dreta amb complicitat i suport
de diverses instàncies de l’Estat, i les continuades mancances i negligències a l’hora d’aplicar la immersió per
part dels successius governs de la Generalitat, que han acatat les successives sentències amb quotes de castellà.
Per respondre, el conseller d’Educació recorda que el Govern lluita davant d’aquests atacs dels tribunals
amb totes les eines, amb la màxima fermesa i amb la màxima convicció. És un tema de país. Davant de
la davallada de l’ús del català els darrers quinze anys, el Govern passa a l’acció amb un pla d’impuls de
la llengua catalana als centres educatius per acompanyar els professionals perquè els projectes lingüístics
s’apliquin a totes les aules. “Estem al costat de la comunitat educativa: al costat dels nostres mestres, al
costat de les direccions, al costat de les famílies, al costat de l’alumnat i al costat dels ajuntaments. Tota la
protecció, tot el suport als centres educatius. Conem en els nostres mestres. Són els que millor saben què han
de fer, què han de desplegar en cada projecte educatiu per tal de donar resposta a aquesta educació i perquè
l’aprenentatge del català i el castellà sigui una realitat, que ho és, avui en dia [...] Ara i sempre, l’escola en
català.” Substanciació (DSPC-P núm. 37, de 15.12.2021, pàg. 5).
Pregunta sobre els projectes i mesures digitals per promoure el futur de la llengua en l’àmbit d’internet del
català, del 15 de desembre (núm. tram. 310-00169/13) (BOPC 194, de 21.12.2021, pàg. 51).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Junts per Catalunya per saber com es defensarà la llengua en l’àmbit de
la tecnologia si es vol que sigui una llengua de futur. La diputada dona diversos exemples d’atacs contra la
llengua catalana. Parla d’emergència lingüística i demana actuar perquè el català sigui una llengua de futur.
Reclama defensar el català arreu, des de l’escola ns al comerç, des dels mitjans de comunicació i la cultura
ns a la justícia, en tots els àmbits de la vida quotidiana, inclosa la tecnologia.
El conseller de Polítiques Digitals i Territori defensa una resposta de país, unitària i sense pla B, liderada
pel Govern, i compartida amb la societat, el Parlament i el Congrés dels Diputats. Per afrontar l’emergència
lingüística defensa la unitat d’estratègia en matèria lingüística, les accions conjuntes en tots els àmbits i
recorda que el seu departament hi contribuirà en l’àmbit tecnològic, amb el projecte Aina perquè les màquines
entenguin el català. Substanciació (DSPC-P núm. 37, de l’1.12.2021, pàg. 10).
2.3 Preguntes escrites
A banda del debat en el ple amb les preguntes orals, també ens interessa posar la mirada en les preguntes amb
resposta escrita, sobretot perquè són l’eina de control més emprada i permeten als grups rebre explicacions
sobre una determinada qüestió.
Pregunta sobre les actuacions per a garantir els drets de les persones amb implants coclears i que fan servir
la llengua de signes, de 15 de juny (núm. tram. 314-01725/13) (BOPC 70, de 30.06.2021, pàg. 99).
El Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar pregunta quines actuacions ha posat en marxa el Govern
i quines té previstes per garantir els drets de totes les persones que tenen implants coclears i utilitzen la llengua
de signes. Publicació de la resposta del Govern (BOPC 134, de 20.10.2021, pàg. 99).
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2021. “El català trontolla? La llengua al punt de mira...”
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 279
Preguntes sobre els centres bilingües amb llengua de signes, de 12 de juliol (núm. tram. 314-02059/13 a 314-
02062/13 i 314-02066/13) (BOPC 92, de 27.07.2021, pàg. 289).
Plantejades pel Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar per demanar al Departament d’Educació
sobre el nombre i la titularitat de centres bilingües amb llengua de signes, concretament: 1) les escoles bressol
(314-02059/13); 2) les escoles d’educació primària (314-02060/13); 3) els centres d’educació secundària
obligatòria (314-02061/13); 4) els centres d’educació postobligatòria (314-02062/13); i 5) el nombre
d’intèrprets de llengua de signes en cadascuna de les etapes educatives, des del primer cicle d’educació
infantil ns a la postobligatòria (314-02066/13). Resposta del Govern (BOPC 150, de 9.11.2021, pàg. 47).
Pregunta sobre els ajuts del Departament de Cultura destinats a la preservació de les llengües del 2018 al
2021, de 12 de juliol (núm. tram. 314-02184/13) (BOPC 99, de 5.08.2021, pàg. 172).
Plantejada pel Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar per saber quins són els ajuts atorgats pel
Departament de Cultura durant els anys 2018, 2019, 2020 i 2021 destinats a la preservació de les llengües en
un context plurilingüe. Es demana el detall per convocatòria i exercici pressupostari. Resposta del Govern
(BOPC 166, de 23.11.2021, pàg. 42). Interessa destacar de la resposta que “l’acció de foment de les llengües
des de la Secretaria de Política Lingüística es duu a terme mitjançant diverses línies per a projectes de foment,
d’ús i de difusió de la llengua catalana, de l’occità aranès i de la llengua de signes catalana, d’acord amb el
mandat d’actuar en la seva protecció i promoció (art. 6, 50 i 143 EAC). Aquestes accions es fan tenint en
compte la realitat social de context multilingüe, amb la nalitat que tothom pugui accedir, aprendre i utilitzar
les llengües pròpies del país (també la població adulta nouvinguda) amb una perspectiva de plurilingüisme
additiu que sigui un element de garantia d’integració i cohesió social”.
Pregunta al Govern a respondre per escrit sobre el nombre d’escoles concertades que aproten la sisena hora
per a reforçar la llengua catalana i la llengua espanyola, de 8 de setembre (núm. tram. 314-02363/13) (BOPC
111, de 21.09.2021, pàg. 112).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Vox per saber quantes escoles concertades de Catalunya aproten la
sisena hora de classes per reforçar la llengua catalana i la llengua espanyola. Resposta del Govern (BOPC
188, de 16.12.2021, pàg. 32).
Pregunta sobre el percentatge d’adquisicions literàries en català, espanyol i altres llengües de la xarxa de
biblioteques públiques, de 8 de setembre (núm. tram. 314-02365/13) (BOPC 111, de 21.09.2021, pàg. 112).
Plantejada pel Grup Parlamentari de Vox per saber quin és el percentatge en llengua catalana, en llengua
espanyola i en altres llengües entre les adquisicions literàries (llibres, còmics, novel·les, assaigs, etc.)
realitzades per la xarxa de biblioteques públiques catalanes. Resposta del Govern (BOPC 128, de 13.10.2021,
pàg. 103).
Preguntes sobre la pancarta relativa a l’ús del castellà en l’hora del pati penjada en alguns centres educatius
el dia de l’inici del curs 2021-2022, de 14 de setembre (núm. tram. 314-02418/13 a 314-02420/13 a) (BOPC
117, de 29.09.2021, pàg. 83).
Plantejades pel Grup de Ciutadans per saber quina opinió té el Govern que el primer dia del curs molts centres
escolars hagin penjat una pancarta per denunciar l’ús majoritari del castellà entre els alumnes durant el pati,
fruit d’una campanya de l’entitat Plataforma per la Llengua (314-02418/13). El Grup també pregunta si el
Govern ha autoritzat que es pengin aquestes pancartes (314-02419/13); i si ha previst iniciar una investigació
per aquesta acció (314-02420/13). Resposta del Govern (BOPC 203, de 28.12.2021, pàg. 31).
Preguntes sobre l’informe “Estudi sociolingüístic als patis dels instituts públics”, de 20 de setembre (núm.
tram. 314-02498/13 a 314-02505/13) (BOPC 122, de 5.10.2021, pàg. 69).
En el mateix àmbit que les preguntes anteriors, el Grup Mixt pregunta sobre l’informe Estudi sociolingüístic
als patis dels instituts públics “elaborat per Plataforma per la Llengua, segons el qual s’han observat les
converses dels estudiants dels centres educatius públics del municipi de Valls en les entrades i sortides, així
com a l’hora del pati durant cinc dies durant el primer trimestre del curs 2020-2021.
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2021. “El català trontolla? La llengua al punt de mira...”
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 280
Concretament, es demana saber: 1) els sociolingüistes que l’han elaborat (314-02498/13); 2) la formació
acadèmica dels observadors que hi han participat (314-02499/13); 3) si s’ha demanat autorització als alumnes
o a les famílies per fer l’observació (314-02500/13); 4) el coneixement per part dels professors dels centres
educatius (núm. tram. 314-02501/13); 5) l’incompliment dels codis ètics i deontològics (314-02502/13); 6)
el coneixement del Govern de l’observació feta, i eventualment l’autorització (núm. tram. 314-02503/13); 7)
el coneixement dels serveis territorials d’Educació (314-02504/13); i, 8) el coneixement de les direccions del
centres educatius (314-02505/13). Resposta del Govern (BOPC 203, de 28.12.2021, pàg. 43).
Preguntes sobre l’obligació dels estrangers que demanen els permisos de residència i de treball amb relació
al coneixement de l’idioma, de 6 d’octubre (núm. tram. 314-02876/13 i 314-02877/13) (BOPC 145, de
3.11.2021, pàg. 137).
Plantejades pel Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar en relació amb els estrangers, residents a
Catalunya, que esperen obtenir els permisos de residència i treball, dependents de l’Administració central i
que han d’aportar la documentació als tècnics socials, dependents de la Conselleria de Drets Socials, com
a pas previ per tramitar la petició a Madrid. Un dels tràmits exigits és el del coneixement de la llengua,
amb algunes discrepàncies entre tècnics del mateix Departament, en el sentit que alguns interpreten que els
coneixements han de ser de “castellà i/o català”, que han de tenir diplomes/certicats en coneixements de
castellà i català, i altres interpreten que han de ser de castellà o català. I consideren un mínim de 45 hores,
les seguides en un centre ocial.
Concretament, es vol saber, d’una banda, quina és l’obligació concreta dels estrangers, empadronats a
Catalunya, que tramiten permís de residencia i treball, pel que fa a la documentació preceptiva, relacionada
amb el coneixement de l’idioma (314-02876/13) i, de l’altra, si han d’aportar documentació acreditativa de
coneixements de castellà i català, o d’un dels dos idiomes (314-02877/13). Resposta del Govern (BOPC 203,
de 28.12.2021, pàg. 92).
2.4 Sol·licituds d’informació i documentació
L’accés a la informació és un dret dels diputats a obtenir informació respecte de l’Administració de la
Generalitat i a obtenir còpies de documents que forma part del ius in ofcium dels diputats. Forma part de la
funció representativa i parlamentària dels diputats i està estretament vinculada amb la funció de controlar el
Govern. Aquest semestre s’han tramitat vuit sol·licituds d’informació i documentació que reectim tot seguit.
Sol·licitud d’una còpia de les autoritzacions de les famílies dels alumnes menors d’edat observats als centres
educatius de Valls (Alt Camp) per elaborar l’informe “Estudi sociolingüístic als patis dels instituts públics”
fet per Plataforma per la Llengua (núm. tram. 320-00206/13), sol·licitat pel Grup Parlamentari de Ciutadans.
Sol·licitud d’una còpia del consentiment dels alumnes menors d’edat observats als centres educatius de Valls
(Alt Camp) per elaborar l’informe “Estudi sociolingüístic als patis dels instituts públics” fet per Plataforma
per la Llengua (núm. tram. 320-00207/13), sol·licitat pel Grup Parlamentari de Ciutadans.
Sol·licitud del nombre de llibres adquirits per a les biblioteques públiques integrades al projecte Atena del 2017
al 2021 amb desglossament per llengües (núm. tram. 320-00256/13), sol·licitada pel Grup Parlamentari de Vox.
Sol·licitud d’una còpia del Pla de promoció de l’ús de la llengua catalana als centres educatius (núm. tram.
320-00261/13), sol·licitat pel Grup Parlamentari de Ciutadans.
Sol·licitud de la relació dels dos-cents centres educatius on s’iniciarà l’aplicació del Pla de promoció de l’ús
del català als centres educatius (núm. tram. 320-00262/13), sol·licitat pel Grup Parlamentari de Ciutadans.
Sol·licitud d’una còpia de la carta del conseller d’Educació als centres educatius en què els demana que no
canviïn el projecte lingüístic docent (núm. tram. 320-00396/13), sol·licitat pel Grup Parlamentari de Ciutadans.
Sol·licitud d’una còpia de les resolucions i les instruccions administratives del Departament d’Educació per
garantir que els centres educatius públics ofereixin el 25 % d’assignatures no lingüístiques en castellà (núm.
tram. 320-00397/13), sol·licitat pel Grup Parlamentari de Ciutadans.
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2021. “El català trontolla? La llengua al punt de mira...”
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 281
Sol·licitud d’una còpia de les dades del Departament d’Educació amb relació a l’ús del català per divisions
territorials i per etapa educativa, i l’evolució dels darrers quinze anys (núm. tram. 320-00504/13), sol·licitat
pel Grup Parlamentari de PSC-Units.
3 Altres iniciatives
En aquest darrer bloc de la crònica hi comentem aquelles tramitacions parlamentàries que queden al marge
dels procediments legislatius i les funcions d’impuls i control que fa el Parlament. S’hi comenten la resta de
funcions que acompleix el Parlament i que també tracten de la normalització de l’ús social de la llengua, com
per exemple la substanciació d’informes especícs o les compareixences.
En el període d’anàlisi d’aquesta crònica, la temàtica lingüística de l’activitat parlamentària s’ha completat
amb la tramitació d’informes monogràcs del Síndic de Greuges, audiències de la presidenta, la petició per
tenir un debat especíc per tractar de la llengua i, nalment, la incorporació de la llengua de signes en un
diccionari terminològic sobre el llenguatge parlamentari.
3.1 Informes
Informe del Síndic de Greuges titulat El paper dels ajuntaments en la lluita contra la segregació escolar de
març (núm. tram. 360-00001/13) (BOPC 46, de 29.03.2021, pàg. 4).
L’informe tracta de les diferències de nivells de segregació escolar entre municipis i aborda les necessitats
educatives específiques. Quant a la incorporació tardana al sistema educatiu, associada a la manca de
competència lingüística en la llengua vehicular dels aprenentatges, defensa que l’escolarització primerenca
redueix les diferències de partida entre infants, essent un moment important en la lluita contra la segregació
escolar que permet treballar el coneixement de la llengua, entre d’altres. Es va presentar al Parlament el
març de 2021 i es va substanciar davant la Comissió parlamentària del Síndic de Greuges un any més tard.
Substanciació (DSPC-C, 14.03.2022) [pendent de publicar].
Informe del Síndic de Greuges titulat “Detecció d’alumnat amb necessitats educatives especíques i ús de la
reserva de plaça. Proposta de desplegament del Decret 11/2021 de maig (núm. tram. 360-00003/13) (BOPC
46, de 25.05.2021, pàg. 36).
Aquest informe tracta, entre d’altres, de la competència lingüística en la llengua vehicular dels aprenentatges;
el suport lingüístic i social que ofereix el Departament d’Educació als alumnes de cicle mitjà o superior de
primària que s’han iniciat tardanament en el sistema educatiu i no tenen com a llengua familiar cap de les
llengües ocials de Catalunya, o per als alumnes d’origen estranger; la prova d’avaluació externa a sisè de
primària que s’estructura en cinc parts, tres de les quals tenen a veure amb la competència comunicativa
lingüística en llengua catalana, castellana i estrangera, o de cursos intensius de llengua. Va ser lliurat al
Parlament el maig de 2021 i es va substanciar a la Comissió parlamentària del Síndic de Greuges el febrer de
2022. Substanciació (DSPC-C núm. 192, de 14.02.2022) [pendent de publicar]
3.2 Proposta de debat especíc
Proposta de debat sobre la situació del català i de l’occità, de 23 de setembre (núm. tram. 255-00003/13)
(BOPC 121, de 4.10.2021, pàg. 181).
El 23 de setembre, el Grup Parlamentari de Junts per Catalunya va sol·licitar fer un debat monogràc sobre
la situació de les llengües catalana i occitana, aranès a l’Aran, davant la preocupació per la llengua catalana
i la transcendència que té per a Catalunya i el conjunt dels seus ciutadans.
Vist el resultat de l’enquesta de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona de 2020, que permet conèixer les
condicions de vida, els hàbits i els valors d’aquest col·lectiu i mostra que utilitzen el català set punts inferiors
d’ara fa cinc anys, el Grup defensa la necessitat de revertir aquesta situació “perquè creiem que cultura i
llengua són instruments de cohesió social que consoliden el sentit comunitari i que formen ciutadans més
lliures, compromesos i crítics, sol·licitem la celebració d’aquest debat”.
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2021. “El català trontolla? La llengua al punt de mira...”
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 282
L’objectiu del debat, del qual ja n’hem trobat referències en apartats anteriors d’aquesta crònica, és que la
Cambra adopti acords per oferir un pla d’acció per fomentar, promocionar i protegir les llengües catalana,
occitana (aranès a l’Aran) i la llengua de signes catalana (LSC). En aquest sentit, el grup consigna amb la
seva proposta un guió de vuit temes a debatre:
El foment de l’ús social del català i de l’occità, aranès a l’Aran.
La promoció de l’ús del català i de l’occità, aranès a l’Aran.
La protecció de l’ús del català i de l’occità, aranès a l’Aran.
La presència del català i de l’occità, aranès a l’Aran, als mitjans audiovisuals.
La promoció de l’ús del català i de l’occità, aranès a l’Aran, entre la població més jove.
El català i l’occità, aranès a l’Aran, com a factors de cohesió social i cultural en una societat tan diversa com
la catalana.
L’adopció de mesures per desenvolupar accions, programes i estudis que facin avançar en l’aprenentatge i
l’ús del català, l’occità, aranès a l’Aran, i la LSC.
L’adopció de mesures per avançar en el projecte de modicació de la llei de comunicació audiovisual de
Catalunya.
3.3 Relació d’audiències de la presidenta del Parlament
El document Relació d’audiències de la presidenta del Parlament és un breu opuscle que recull les propostes que ha
rebut la presidenta del Parlament per part d›entitats, col·lectius i organismes en les audiències tingudes durant
el segon període de sessions de la legislatura (juliol-desembre 2021) i ha traslladat als grups parlamentaris
aquelles propostes susceptibles d’esdevenir iniciatives i accions parlamentàries. D’entre les trobades que ha
mantingut, n’hi ha hagut una amb l’Associació d’Editors en Llengua Catalana.
3.4 Diccionari de l’activitat parlamentària
Tanquem aquesta crònica per esmentar que, amb motiu de la commemoració del Dia Internacional de les
Llengües de Signes, que el 2021 tenia el lema “Llengües de signes, drets humans”, el 23 de novembre es va
publicar una actualització de la versió en línia del Diccionari de l’activitat parlamentària, que ha incorporat
un centenar d’equivalents en llengua de signes catalana.
Aquest diccionari és una eina terminològica elaborada pel Govern i el Parlament que va veure la llum el
desembre de 2020 per acostar el món del parlamentarisme i el seu llenguatge d’especialitat a tothom, conscients
de la necessitat de tenir un recull terminològic en català com el que tenen altres cambres i assemblees
legislatives i com a llengua consolidada i assumida pels estudiosos i professionals que es relacionen amb el
Parlament. En trobareu una breu presentació a la crònica del núm. 75, del segon semestre de 2020.5
5 Serra i Albert, Roser. (2020). Crònica parlamentària de Catalunya. Segon semestre de 2020. Revista de Llengua i Dret, Journal of
Language and Law, 75, 327-340. https://doi.org/10.2436/rld.i75.2021.3623.
