Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2022. 'Consens per defensar el català a l'escola
| Autor | Roser Serra i Albert |
| Cargo | Cap de l'Àrea d'Afers Parlamentaris Interdepartamentals de la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya |
| Páginas | 344-368 |
REVISTA DE LLENGUA I DRET #78
JOURNAL OF LANGUAGE AND LAW
CRÒNICA PARLAMENTÀRIA DE CATALUNYA
Primer semestre de 2022
“Consens per defensar el català a l’escola”
Roser Serra i Albert*
Resum
Recull comentat d’iniciatives parlamentàries tramitades durant el primer semestre de 2022 per controlar l’acció política i
de govern; i altres tipus de procediments parlamentaris relacionats amb el multilingüisme, la llengua i la política lingüística
o que fan referència al català, l’aranès i la llengua de signes catalana. En aquest període destaquen principalment els
debats sobre el català al sistema educatiu per la imposició judicial d’impartir el 25 % en castellà a l’escola. Un debat
que ha permès refer el consens per validar la immersió lingüística del model educatiu català.
Paraules clau: Catalunya; dret lingüístic; política lingüística; llengua; català, aranès, llengua de signes catalana.
PARLIAMENTARY REPORT ON CATALONIA
First half of 2022
“The consensus for defending the Catalan Language at school”
Abstract
This article compiles parliamentary initiatives in the rst half of 2022 aimed at promoting and controlling political and
governmental action, and other parliamentary proceedings relating to multilingualism, language and language policy,
or referring to the Catalan language, the Aranese language and Catalan sign language.
The main highlights are the debates concerning the Catalan language within the educational system after the judicial
imposition of 25 % of teaching having to be done in Spanish at school. This debate has made it possible to rethink the
consensus validating the Catalan educational model.
Keywords: Catalonia; linguistic law; language policy; language; Catalan, Aranese language and Catalan sign
language.
* Roser Serra i Albert, cap de l’Àrea d’Afers Parlamentaris Interdepartamentals de la Direcció General de Relacions Institucionals i
amb el Parlament del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. rserra@gencat.cat
Citació recomanada: Serra i Albert, Roser. (2022). Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2022. “Consens per
defensar el català a l’escola”. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 78, 344-368. https://doi.org/10.2436/rld.
i78.2022.3865
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2022
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 345
Sumari
1 Introducció
2 Iniciatives parlamentàries d’impuls de l’acció política i de Govern
2.1 Resolucions
2.2 Mocions
3 Iniciatives parlamentàries de control de l’acció política i de Govern
3.1 Preguntes orals al president a respondre en el Ple
3.2 Preguntes orals al Govern a respondre en el ple
3.3 Preguntes escrites
3.4 Sol·licituds d’informació i documentació
4 Altres iniciatives
4.1 Informes
4.2 Compareixences
4.3 Declaracions
4.4 Intervencions
4.5 Dictàmens
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2022
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 346
“La llengua és l’ànima d’un país
i mereix moltes atencions”
Mercè Rodoreda
1 Introducció
El 1976, Mercè Rodoreda deia: “Quan vaig voler escriure em vaig trobar que no sabia redactar una carta en
català i a la meva època tampoc no hi havia escola. I em vaig posar a estudiar-lo. Carregada de lògica no
concebia que es pogués tirar endavant sense aquesta eina de treball importantíssima. Trobaríem absurd que
un paleta volgués aixecar una paret sense ciment ni maons o que es volgués fer circular un tren d’una ciutat
a una altra sense vies. La llengua és l’ànima d’un país i mereix moltes atencions.”1
El primer semestre de 2022 s’ha debatut molt sobre el català a l’escola, sobretot de la necessitat de refer
el consens per defensar el model d’immersió lingüística davant la sentència del Tribunal Suprem que imposa
un 25 % de castellà a les aules, i que s’havia d’executar el 31 de maig. La confrontació política sobre la
llengua ha sigut intensa, com a l’anterior període de sessions, però a més aquest semestre ha culminat amb
l’aprovació de dues normes amb rang de llei força mediàtiques. D’una banda, la Llei 8/2022 d’usos de les
llengües ocials en l’ensenyament2 que situa el català com a eix vertebrador del model lingüístic de l’escola
catalana davant la utilització partidista de la llengua per atacar la cohesió social a Catalunya. I, de l’altra,
la validació del Decret llei 6/2022 per modicar la llei de política lingüística i blindar el català, sobretot el
professorat i els centres educatius, de les ingerències judicials.3 Si bé no les comentem en aquesta secció de
la Revista hi fem una breu referència introductòria, perquè han tingut molta incidència en les tramitacions
parlamentàries que recollim aquí i se n’ha parlat àmpliament durant els plens.
També s’ha debatut, encara que en menor mesura, sobre l’ús sociolingüístic del català en àmbits diversos com
l’audiovisual i l’entorn digital. Al Ple s’han sentit cites de les idees lingüístiques de Joan Fuster coincidint
amb l’Any Fuster per commemorar els 100 anys del naixement de l’escriptor valencià que en la seva obra va
reexionar sobre la llengua.
Dins de l’objectiu de la revista de contribuir a la reexió sobre l’ordenació jurídica i social de les llengües
i el seu compromís amb la llengua catalana en aquesta crònica recollim les tramitacions parlamentàries del
primer semestre de 2022 que han tractat la llengua i la política lingüística, ja sigui directa o indirectament.4
La informació la presentem ordenada en tres apartats alineats amb les funcions del Parlament, i fent constar el
grup parlamentari que les ha promogut, si escau.5 En el primer apartat de la crònica comentem les iniciatives
que impulsen l’acció política i de govern; en el segon aquelles que li fan retre comptes de les seves actuacions,
i en el tercer la resta de procediments parlamentaris que no tenen cabuda als anteriors, però són igualment
rellevants, com ara, les compareixences, les declaracions o alguns informes.
1 Catorze i Fundació Mercè Rodoreda. (2021, 26 de gener). Mercè Rodoreda: “Com que soc una bèstia literària, necessito solitud”.
Catorze.
2 Llei 8/2022, del 9 de juny, sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües ocials en l’ensenyament no universitari (DOGC 8686, de
10.06.2022).
3 Decret llei 6/2022, pel qual es xen els criteris aplicables a l’elaboració, l’aprovació, la validació i la revisió dels projectes
lingüístics dels centres educatius (DOGC 8678, de 30.05.2022).
4 La recerca sobre llengua catalana i política lingüística s’ha fet a partir de les iniciatives amb els descriptors següents: “llengua
catalana”, “política lingüística” o “ús de les llengües”. També s’han cercat les iniciatives que en el títol contenen les paraules:
“llengua”, “catalana” o bé “lingüísti*”.
El recull d’aquesta crònica està en català, si bé les publicacions ocials del Butlletí Ocial del Parlament de Catalunya (BOPC)
reprodueixen la llengua ocial dels documents originals presentats al Registre del Parlament, i el Diari de Sessions del Parlament de
Catalunya (DSPC) també recull la llengua en que s’ha expressat cada orador quan han intervingut.
5 L’arc parlamentari de la XIV legislatura el conformen vuit grups parlamentaris: Socialistes i Units per Avançar (PSC-Units) amb
33 diputats; Esquerra Republicana (ERC) amb 33 diputats; Junts per Catalunya (JxCat), 32 diputats; VOX en Cataluña (VOX) té
11 diputats; la Candidatura d’Unitat Popular – Un Nou Cicle per Guanyar (CUP-NCG), 9 diputats; En Comú Podem (ECP) amb 8
diputats; Ciutadans (Cs), 6 diputats; i el Grup Mixt compost pel Partit Popular de Catalunya 3 diputats.
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2022
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 347
2 Iniciatives parlamentàries d’impuls de l’acció política i de Govern
La funció de direcció política que compleix el Parlament li permet impulsar el desenvolupament del programa
governamental i incidir en el conjunt de polítiques públiques, inclosa la política lingüística. Ho fa encarregant
a l’Executiu que prengui iniciatives o dugui a terme actuacions futures, majoritàriament després dels debats
parlamentaris quan s’aproven mocions i resolucions amb manaments que utilitzen l’expressió “el Parlament
insta el Govern a” fer una determinada cosa.
2.1 Resolucions
Amb les resolucions el Parlament es posiciona sobre un tema i sol incloure mandats al Govern perquè
desplegui actuacions i iniciatives. Dins del període que comentem en aquesta crònica s’han aprovat resolucions
per promoure l’ús del català entre el jovent i continguts en català a les xarxes, o sobre els projectes lingüístics
dels centres i la llengua de signes que recollim tot seguit.
Resolució 263/XIV de 2 de de març, del Parlament de Catalunya, sobre la manca de suport nancer al foment,
la recerca i la difusió de la llengua de signes catalana per l’Administració general de l’Estat (núm. tram. 250-
00377/13) (BOPC 257, de 10.03.2022, p. 36).
Pel que fa a la llengua de signes catalana, el Parlament insta el Govern a demanar al Govern de l’Estat: d’una
banda, que compleixi la Llei 27/2007, del 23 d’octubre (disposició nal tercera) per la qual es reconeixen
les llengües de signes espanyoles i es regulen els mitjans de suport a la comunicació oral de les persones
sordes, amb discapacitat auditiva i sordcegues, que estableix que “l’Administració general de l’Estat ha de
coadjuvar a nançar el foment, la recerca i la difusió de l’ús de la llengua de signes catalana”; i, de l’altra, que
transfereixi a les administracions competents de l’àmbit lingüístic català els recursos necessaris per protegir
i promoure la llengua de signes catalana.
Resolució 357/XIV de 19 de maig, del Parlament de Catalunya, sobre l’emancipació juvenil (núm. tram.
250-00004/13) (BOPC 316, de 24.05.2022, p. 7).
Aquesta Resolució es va aprovar després del debat sobre l’emancipació juvenil, que va tenir lloc el 12 de
maig, on es va recordar que no podem obviar la llengua quan parlem de polítiques de joventut i de futur.
Substanciació (DSPC-P núm. 61, d’11.05.2022, p. 29). Així, a l’apartat “Cultura i llengua” de la Resolució
(punts 11 a 13) el Parlament encarrega al Govern a emprendre actuacions de promoció del català en àmbits
tan diversos com la producció, els continguts digitals i els drets lingüístics o la conscienciació lingüística.
En primer lloc (punt 11), es demana al Govern a ajudar a millorar la producció en català a partir de:
c) Oferir formació i ajuts econòmics perquè els joves creïn continguts en català a les xarxes socials, amb
l’objectiu d’incrementar la qualitat i la diversitat de continguts juvenils en català a Internet i combatre així la
invisibilització de la llengua en l’entorn digital.
f) Oferir ajuts econòmics per a la producció catalana i en català d’obres de teatre, pel·lícules, sèries, música
i videojocs, i oferir el contingut que s’hagi doblat o subtitulat en català.
i) Crear el projecte per a secundària T’estimo, t’estime, t’estim, de conscienciació lingüística per a reforçar el
coneixement de les varietats dialectals de la llengua i fomentar la unitat de la llengua, com a impuls i ampliació
del programa Voluntariat per la llengua.
j) Recollir en el Pacte nacional per la llengua mesures concretes per a protegir, incentivar i incrementar l’ús
del català en tots els sectors, especialment en els de més impacte social i comunicatiu, entre la població jove
i allà on té una presència minoritària.
Dins de l’entorn digital (punt 12), la Resolució insta el Govern a “promoure contingut audiovisual nou en
català per als adolescents i joves en els mitjans de comunicació públics i en les plataformes digitals, en versió
original, doblat o amb subtítols, que han d’ésser exemplars en l’ús del català.”
Finalment, sobre els drets lingüístics i la producció en català (punt 13), el Parlament insta el Govern a:
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2022
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 348
d) Blindar els drets lingüístics del jovent, garantir la presència del català a les aules i crear campanyes de
conscienciació que desincentivin la polarització i facin pedagogia sobre la rellevància d’aquest dret.
e) Fomentar i normalitzar el català entre els joves per mitjà de la creació de continguts atractius i de qualitat
en català, entre els quals un programari audiovisual a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
f) Estudiar les dinàmiques que generen l’interès de la gent jove a les xarxes socials i a les plataformes i
fomentar-ne la producció de continguts en català per mitjà de línies de subvenció a joves creadors.
g) Fomentar el diàleg amb les plataformes de reproducció en continu per tal d’establir una quota mínima
d’obres audiovisuals catalanes i en català en un espai visible en llur interfície, treballar conjuntament per a
afavorir la inversió en obra audiovisual de producció catalana i facilitar la subtitulació de les obres audiovisuals
actualment en catàleg o per estrenar. Substanciació (DSPC-P núm. 47, de 10.02.2022, p. 22).
Resolució 426/XIV de 29 de juny, del Parlament, de validació del Decret llei 6/2022, pel qual es xen els
criteris aplicables a l’elaboració, l’aprovació, la validació i la revisió dels projectes lingüístics dels centres
educatius (núm. tram. 203-00024/13) (BOPC 351, de 5.07.2022, p. 16).
El Decret llei 6/2022 que xa els criteris aplicables a l’elaboració, l’aprovació, la validació i la revisió dels
projectes lingüístics dels centres educatius (tram. 203-00024/13) va quedar validat amb aquesta Resolució.
Substanciació. (DSPC-P núm. 68, de 29.06.2022, p. 54).
2.2 Mocions
Mentre les resolucions tracten aspectes més especícs o concrets d’una matèria, les mocions són iniciatives per
impulsar aspectes generals de la política del Govern. A continuació comentem les sis que s’han aprovat aquest
semestre sobre els drets culturals, la llengua catalana en el sistema universitari i de la recerca, la producció
audiovisual en català, les necessitats de l’escola pública i la immersió lingüística, els drets lingüístics de la
infància i l’estudi d’una tercera llengua a la planicació del curs escular.
Moció 69/XIV de 10 de febrer, del Parlament de Catalunya, sobre els drets culturals (núm. tram. 302-00089/13)
(BOPC 237, de 15.02.2022, p. 11).
La Moció reconeix que la cultura representa un àmbit fonamental per a Catalunya i, per això, obliga a afrontar
les polítiques culturals des d’una triple perspectiva. Dins d’aquesta, una és “capgirar la situació de minorització
de la llengua catalana, pròpia del territori i compartida amb la resta de Països Catalans, i posar en valor el
context plurilingüe”.
Per això, el punt 4.d tercer de la Moció insta el Govern a emprendre actuacions de millora per a la llengua
catalana per enfortir i consolidar el dret a les pràctiques culturals populars i tradicionals incorporant noves
perspectives que fomentin la diversitat, la interculturalitat, la participació ciutadana i la innovació amb,
entre d’altres, el disseny “d’accions especíques per a promoure l’ús de la llengua catalana, i de l’aranesa a
Aran, en la creació i les activitats culturals, com a eina d’accés a la llengua amb perspectiva de normalització
d’espais d’ús, d’igualtat d’oportunitats i cohesió social, ateses les condicions de minorització en què la llengua
catalana s’afronta al neoliberalisme lingüístic que posa en risc tantes llengües amenaçades”. Substanciació
en el Ple (DSPC-P núm. 47, de 10.02.2022, p. 22).
Moció 79/XIV de 24 de febrer del Parlament de Catalunya, sobre la llengua catalana en el sistema universitari
i de recerca (tram. núm. 302-00102/13) (BOPC 249, d’1.03.2022, p. 31).
Un dels objectius fonamentals del sistema universitari és incorporar el català a tots els àmbits del coneixement
i contribuir al procés de normalització de l’ús cientíc, cultural i social del català. El Parlament ho constata
en aquesta Moció, on també reconeix el paper singular del sistema universitari i de recerca per preservar, a
nivell social i acadèmic, el català, que viu un moment delicat i requereix protecció. També dona suport al
Govern en l’impuls de mesures que reforcin el paper del sistema universitari i de recerca en la millora del
coneixement, ús i reconeixement del català.
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2022
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 349
Dins d’aquest marc, per consegüent, insta el Govern a desenvolupar un pla d’enfortiment del català en el
sistema universitari i de recerca, de manera consensuada amb els agents del sistema de coneixement, per tal de:
a) Fer plenament efectiu l’ús del català com a llengua pròpia de les universitats de Catalunya i com a llengua
d’ús normal de llurs activitats.
b) Garantir els drets lingüístics de l’alumnat, del professorat i de tota la comunitat universitària i de recerca.
c) Garantir el dret a rebre i a impartir la docència universitària en català, el dret de tota la comunitat universitària
i de recerca a utilitzar-lo i el dret a cursar tots els estudis de grau en català, llevat dels casos en què, per llur
naturalesa, s’hi hagi d’impartir la docència en altres llengües.
d) Millorar les competències lingüístiques en català de l’alumnat, el professorat, els investigadors i el personal
administratiu i de serveis.
e) Incrementar i impulsar l’ús del català en la recerca, la transferència del coneixement i la divulgació en
català, i el conreu del català cientíc.
f) Enfortir les relacions entre tota la comunitat universitària i de recerca dels territoris de parla catalana.
Substanciació (DSPC-P núm. 50, de 24.02.2022, p. 88). En el debat es va recordar que si en algun lloc té
sentit parlar de llengua catalana és, precisament, a la seu de la sobirania del poble català, per afegir que és on
es poden sumar suports en defensa de la llengua i en l’impuls del català amb l’objectiu d’enfortir-lo.
Moció 91/XIV de 24 de març, del Parlament de Catalunya, sobre la producció audiovisual en català (núm.
tram. 302-00117/13) (BOPC 273, de 29.03.2022, p. 16).
Aquesta Moció rearma el suport parlamentari i el reconeixement del sector audiovisual català com a eina de
foment i internacionalització de la llengua i la cultura catalanes, i manifesta la necessitat que l’Estat espanyol
afavoreixi la diversitat cultural i lingüística. Per aquest motiu, considera imprescindible que el gruix del fons
del projecte estratègic per a la recuperació i transformació econòmica (PERTE) “Nova economia de la llengua”
es destini a la promoció del català, el gallec, l’èuscar i l’occità aranès, atès que és on hi ha un major potencial
per a mobilitzar i crear nous sectors econòmics i cadenes de valor.
Al punt 2, la Moció insta el Govern a fer les gestions pertinents amb el Govern de l’Estat perquè s’integrin al
consell consultiu del PERTE “Nova economia de la llengua” persones i entitats vinculades a la promoció de
les llengües coocials, en general, i a la llengua catalana, en particular, en l’àmbit de la cultura, la tecnologia
i el món audiovisual.
En un altre apartat del text (punts 3 i 4), el Parlament celebra la renovació del Consell de Govern de la
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), que ha de continuar sent motor tractor de la producció
i creació audiovisual en llengua catalana. I aposta per una renovació i transformació en una corporació catalana
de continguts en llengua catalana, adaptada a les lògiques comunicatives del segle xxi.
Per últim, al darrer apartat de la part dispositiva (punt 5) s’insta el Govern a emprendre un compendi
d’actuacions relacionades amb la producció audiovisual per fer possible la disposició de continguts en català
i occità, amb un ampli ventall, des de generar continguts en català i en occità aranès ns a atorgar ajuts al
sector audiovisual català per a generar continguts. Són aquestes:
a) Aprotar els fons europeus per a impulsar un centre audiovisual per a potenciar la recerca i la innovació en
la producció audiovisual, i també retenir el talent i atraure’n de nou, per a fer de Catalunya un país referent i
capdavanter en la creació i la producció audiovisual catalana i en català per al mercat nacional i internacional.
b) Fomentar la indústria audiovisual, enfortir-la, dotar-la de bones eines i espais, i fomentar la creació de tot
tipus de continguts audiovisuals produïts, doblats i subtitulats en català i occità, per tal que el màxim d’oferta
possible arribi al públic per tots els canals d’exhibició existents.
c) Destinar part de l’increment del pressupost del Departament de Cultura a una línia d’ajuts al sector, que
serveixin d’acompanyament i incentiu a les productores audiovisuals catalanes per a generar continguts en
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2022
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 350
català i en occità aranès. Aquestes noves línies de subvenció que impulsi el Departament de Cultura han
de seguir procediments de transparència, d’acord amb una normativa que garanteixi l’equitat i la igualtat
d’oportunitats, i incorporar la perspectiva feminista i de diversitat de gènere i representar tot el territori català
amb l’objectiu de fer de Catalunya un país atractiu per a acollir empreses, generar innovació tecnològica i
formació avançada en el sector audiovisual, i també per a promoure i incentivar la implantació de productors
de nova creació.
d) Elaborar i presentar-li anualment, davant la Comissió de Cultura, amb la participació del Consell Nacional
de la Cultura i de les Arts, un informe detallat dels ajuts atorgats al sector audiovisual català per a generar
continguts en català.
e) Assegurar una presència signicativa dels productes audiovisuals produïts, doblats i subtitulats en català i
occità en totes les nestres d’exhibició possibles, i garantir la presència de la llengua catalana, especialment
la llengua oral, en totes les variants dialectals de l’àmbit lingüístic.
f) Presentar-li, abans que nalitzi l’any 2022, la Llei de comunicació audiovisual de Catalunya, per tal
d’adaptar el règim de la comunicació audiovisual de Catalunya al que disposa la Directiva (UE) 2018/1808
del Parlament Europeu i del Consell. Substanciació (DSPC-P núm. 55, de 24.03.2022, p. 81).
Moció 95/XIV de 27 d’abril, del Parlament de Catalunya, sobre les necessitats de l’escola pública (núm. tram.
302-00125/13) (BOPC 285, de 12.04.2022, p. 10).
Dins del binomi escola i llengua, aquesta Moció insta el Govern a no aplicar la sentència del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya que estableix el caràcter vehicular de la llengua castellana i obliga a usar-la en un
mínim del 25 % de l’ensenyament (apartat b).
En dos punts afegeix més mandats per al Govern quan l’insta a: d’una banda, garantir i aplicar en tots els
centres educatius la immersió lingüística, basada en el català com a única llengua vehicular, i el ple assoliment
de la competència de tot l’alumnat en català –i en aranès a l’Aran–, en castellà i en una tercera llengua, sense
desigualtats entre centres escolars i amb la plena responsabilitat del Departament d’Educació, dotant els
centres escolars dels recursos necessaris per a assolir amb èxit aquest model (apartat c), i, de l’altra, assumir
la responsabilitat del Departament d’Educació en defensa de la immersió lingüística (apartat d). Substanciació
(DSPC- P núm. 57, de 07.04.2022, p. 74).
Moció 108/XIV de 12 de maig, del Parlament de Catalunya, sobre les polítiques relatives als drets i les
oportunitats de la infància (núm. tram. 302-00140/13) (BOPC 310, de 17.05.2022, p. 19).
En l’àmbit dels drets i les oportunitats de la infància, el Parlament insta el Govern a emprendre dues actuacions
relacionades amb els drets lingüístics. En primer lloc, li demana dotar pressupostàriament les estratègies
d’acollida i inclusió per als adolescents i joves que s’incorporen al sistema de protecció arran de processos
migratoris o de cerca de refugi per a garantir l’accés als seus drets com a infants, incloent-hi els culturals
i lingüístics (apartat f). En segon lloc, accelerar el desplegament i nançament dels serveis d’intervenció
socioeducativa, i que tingui en compte l’accés als drets lingüístics, atès l’alt valor que el català té per a la
cohesió social, assegurant que tothom hi pugui accedir, especialment els infants en risc d’exclusió, per no afegir
una condició més a la seva vulnerabilitat (apartat k). Substanciació (DSPC-P núm. 62, de 12.05.2022, p. 43).
Moció 134/XIV de 7 de juliol, del Parlament de Catalunya, sobre la planicació del curs escolar (núm. tram.
302-00173/13) (BOPC 357, de 12.07.2022, p. 17).
Aquest text constata el malestar de la comunitat educativa i insta el Govern a prendre mesures urgents per
revertir la situació i enfortir el sistema educatiu. Una de les mesures que se li encarreguen de desplegar (punt
i) és impulsar, durant el curs escolar 2022-2023, un pla de millora de les competències orals i escrites en
llengua anglesa, o en una tercera llengua, de l’alumnat en l’educació obligatòria, i per això el recollim en
aquesta crònica. Substanciació (DSPC- P núm. 71, de 7.07.2022, p. 88).
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2022
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 351
3 Iniciatives parlamentàries de control de l’acció política i de Govern
L’essència de la democràcia fa que el Parlament pugui exigir al Govern que l’informi i reti comptes de la seva
actuació responent preguntes parlamentàries, oralment o per escrit. Són les tramitacions parlamentàries més
voluminoses, i recollim tot seguit les que han versat sobre aspectes relacionats amb la llengua.
3.1 Preguntes orals al president a respondre en el Ple
Aquestes preguntes es debaten durant la sessió de control al Govern de cada ple i permeten al president de la
Generalitat oferir explicacions de la seva actuació sobre temes d’actualitat política.
Aquest semestre els grups li han plantejat un elevat volum de preguntes, majoritàriament sobre el model
lingüístic educatiu i la protecció del projecte d’immersió lingüística, i en totes elles el president ha recordat
la necessitat d’enfortir el model d’escola catalana a partir del consens polític en l’àmbit de la llengua, com
podem comprovar en la tria de preguntes que recollim a continuació.
Pregunta sobre la proposta de modicació de la Llei de política lingüística relativa al model d’immersió
lingüística en l’educació, de 6 d’abril (núm. tram. 317-00142/13) (BOPC 12.04.2022, p. 355).
El Grup Parlamentari de la Candidatura d’Unitat Popular – Un Nou Cicle per Guanyar (CUP-NCG) pregunta
sobre l’acord entre els dos grups parlamentaris que donen suport al Govern amb el PSC i els comuns, per saber
si permet donar compliment a la sentència que obliga a oferir un mínim del 25 % de l’ensenyament en castellà.
El president de la Generalitat respon que el Govern defensa el model d’escola catalana i que les llengües no
van de percentatges, sinó de capacitat i d’aprenentatge. Es vol reforçar la llengua catalana, modicant la llei
de política lingüística.
En aquest sentit, al·lega que la llengua no ha de ser només d’una part, sinó de tothom, per això demana consens
social i pedagògic per reforçar-la. I, per tant, quan a la proposició de llei es diu que els projectes lingüístics
s’han d’adaptar al context sociolingüístic, no és per a aquells llocs on la llengua catalana està més minoritzada
o estigui minoritzada a l’escola, sinó és per fer tot el contrari. En el context de les escoles del país s’ha de
reforçar el model d’aprenentatge de la llengua catalana i en llengua catalana. I, parafrasejant Joan Fuster
quan va dir “Tota política que no fem ens la faran en contra nostra”, afegeix que “ho regulem nosaltres o ho
regularan els tribunals”. Substanciació (DSPC-P núm. 56, de 6.04.2022, p. 34).
Pregunta sobre el compliment de la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre el
25 % de castellà a l’escola, d’11 de maig (núm. tram. 317-00154/13) (BOPC 309, de 17.05.2022, p. 224).
En relació amb la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ordena executar
la sentencia del mínim del 25 % de classes en castellà, el Grup Parlamentari de Ciutadans (Cs) pregunta al
Govern què pensa fer.
El president explica que el Govern seguirà defensant el model d’escola en català, que contribueix a la cohesió
social, garanteix l’aprenentatge de les dues llengües ocials de Catalunya i té la validació des del punt de
vista acadèmic, social, pedagògic i educatiu. Recorda que les escoles catalanes fan servir moltes llengües
(català, castellà, anglès) i demana a les forces que defensen el model d’escola catalana i el model lingüístic
que enforteixin el model. “I, per tant, faig una crida a la unitat, al consens polític, a l’ambició, i també, doncs,
a poder posar tots els recursos que tinguem al nostre abast per seguir preservant el model lingüístic de l’escola
catalana davant d’una decisió d’un tribunal que s’extralimita, que entra a dictar política educativa i que acaba
dient als mestres el que han de fer, i demostra també un desconeixement molt gran de com es treballa a les
escoles catalanes.” Substanciació (DSPC-P núm. 61, d’11.05.2022, p. 3).
Pregunta sobre l’activació de la Llei de política lingüística i la protecció del català a l’escola davant les
ingerències dels tribunals, d’11 de maig (núm. tram 317-00155/13) (BOPC 309, de 17.05.2022, p. 355).
El Grup Parlamentari En Comú Podem (ECP) expressa el seu rebuig a la interlocutòria del TSJC que vol
posar data de caducitat al model d’immersió lingüística i demana protegir les escoles dels tribunals amb la
Llei de política lingüística.
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2022
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 352
El president respon que davant de la situació derivada de la sentència i de la darrera interlocutòria, s’han
d’activar tots els mecanismes a l’abast, com ara la modicació de la Llei de política lingüística. Insisteix, de
nou, que cal enfortir el consens i també que els quatre grups que van impulsar la iniciativa millorin, si cal, la
proposta per aprovar una modicació al més aviat possible, davant la interpretació del TSJC, que s’allunya
del mateix esperit de les normes. Substanciació (DSPC-P núm. 61, d’11.05.2022, p. 29).
Pregunta sobre la línia en què treballa el Govern per defensar l’escola catalana, d’11 de maig (núm. tram.
317-00160/13) (BOPC 309, de 17.05.2022, p. 227).
Sobre la judicialització i l’atac a la llengua, el Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana (ERC) recorda que
l’última decisió del TSJC en contra del català irromp a l’escola amb efectes que poden ser devastadors per al
model lingüístic i la cohesió social, i pregunta en quina línia treballa el Govern per defensar l’escola catalana.
El president recorda que “la sentència respon a una voluntat ideològica, en cap cas a una voluntat pedagògica”,
per això el Govern continuarà treballant en l’àmbit processal i jurídic, però també en el tècnic, perquè disposa
de recursos i fonaments que l’avalen. Ja ha impulsat la iniciativa política mitjançant la memòria preliminar del
decret que regularà el règim lingüístic previst a la Llei d’educació de Catalunya, per enfortir l’actual model,
perquè té les virtuts pedagògiques, acadèmiques, educatives, socials i tot el reconeixement. Sobretot perquè
garanteix els objectius que quan acabin l’ensenyament obligatori els alumnes han de tenir ple coneixement
i capacitat d’ús de les llengües ocials de Catalunya. Una altra de les mesures, que correspon aprovar al
Parlament, és modicar la Llei de política lingüística. I, a més, el Govern seguirà endavant amb el pla d’impuls
del català a les escoles, perquè cal reforçar el seu aprenentatge i l’ús social, per garantir que tothom tingui
la capacitat d’usar-lo i també de rebre coneixements en aquesta llengua. Substanciació (DSPC-P núm. 61,
d’11.05.2022, p. 36).
Pregunta sobre el necessari canvi de rumb del Govern via decret llei respecte a l’acatament de les resolucions
judicials, especialment pel que fa a la implantació del 25 % de les classes en castellà als centres educatius,
de 25 de maig (núm. tram. 317-00162/13) (BOPC 321, de 31.05.2022, p. 168).
El Grup de Cs pregunta sobre el decret llei i l’acatament de les resolucions judicials, especialment pel que fa
a la implantació del 25 % de les classes en castellà als centres educatius.
El president recorda que correspon al Parlament aprovar lleis per defensar el model lingüístic de l’escola
catalana, que ha de garantir l’aprenentatge i la capacitat d’ús oral i escrit del català, del castellà, de l’aranès a
l’Aran i de les llengües estrangeres. Recorda que un 80 % dels diputats han impulsat que hi hagi una llei en
matèria lingüística a les escoles per enfortir el paper de la llengua catalana i garantir l’aprenentatge de totes
les llengües. Substanciació (DSPC-P núm. 63, de 25.05.2022, p. 38).
Pregunta sobre la valoració del primer any de govern i del recent acord sobre l’ús del català als centres
educatius, de 25 de maig (núm. tram. 317-00164/13) (BOPC 321, de 31.05.2022, p. 169).
El Grup d’ERC demana al president com valora el primer any de govern i l’acord del català assolit les darreres
hores. Demana acció legislativa i política per explorar tots els marges per millorar la vida de la gent, amb
la protecció del català inclosa: “Evidentment, a tot arreu i sempre, sense matisos, ni dubtes, ni renúncies ni
lliçons, recosint i facilitant els consensos del país, perquè ens mou més el país, evidentment, que el partit, i
amb la llengua no s’hi juga. No hi van jugar els nostres avis i àvies, i alguns ho van pagar amb la vida. No
hi van jugar els nostres pares i mares, que van fer del català la palanca per a la igualtat d’oportunitats. I no
hi podem jugar nosaltres, per cohesió i justícia social, per evitar la segregació lingüística i per cultura també.
Per això avui celebrem que hàgim fet possible aquest consens al voltant de la llengua i el model d’escola
catalana, fent de frontissa, esmicolant les diferències per protegir l’essencial: el català és de totes i tots, i el
volem central, a l’escola i al carrer.”
El president de la Generalitat ho valora positivament perquè, diu, el diàleg es porta a terme parlant i els
consensos anunciats es materialitzen fent-los. Recorda que el darrer any s’han assolit amplis consensos al
Parlament: més del 80 % de la cambra ha participat en decisions importants, des de la mateixa investidura,
l’acord de pressupostos o la renovació dels organismes estatutaris que portaven molts anys bloquejats, i ressalta
l’acord en matèria de llengua catalana.
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2022
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 353
Repeteix idees ja esmentades en altres moments del debat: “Volem seguir defensant el model d’escola en
català, garantint l’aprenentatge també de les diferents llengües que hi ha al país, contribuint a la cohesió
social, perquè és un model que té el consens acadèmic, pedagògic, polític, social, i, per tant, és el que s’ha de
preservar.” Substanciació (DSPC-P núm. 63, de 25.05.2022, p. 46).
Pregunta sobre la unitat de les forces independentistes per a afrontar els atacs de la dreta espanyola i els
incompliments reiterats dels governs de l’Estat, de 8 de juny (núm. tram. 317-00172/13) (BOPC 333, de
14.06.2022, p. 128).
En relació amb la voluntat d’amplis sectors de l’Estat d’atacar la llengua amb expressions com ara “d’apartheid
lingüístic”, el Grup d’ERC pregunta com treballa el Govern per afrontar la situació.
El president recorda el consens per posar el país per davant de posicions partidàries, i fa un reconeixement a les
quatre formacions polítiques que han prioritzat els objectius compartits, alhora que lamenta l’ús d’expressions
com “apartheid lingüístic” per generar titulars i que demostren un desconeixement absolut de la realitat
catalana. Substanciació (DSPC-P núm. 65, de 8.06.2022, p. 65).
3.2 Preguntes orals al Govern a respondre en el ple
En la sessió de control al Govern de cada ple els consellers donen explicacions de la seva actuació responent
les preguntes dels grups que en ocasions tracten de temes de l’actualitat política.
Aquest semestre hem vist que s’ha debatut molt sobre el 25 % de les classes en castellà i, en menor mesura,
sobre el 80 % de català a la universitat, però també s’ha parlat del projecte AINA i de les subvencions al
mitjans de comunicació.
Pregunta sobre les accions que ha de fer per a garantir el dret de l’alumnat a rebre el 25 % de les classes en
castellà, de 26 de gener (núm. tram. 310-00171/13) (BOPC 220, de 1.02.2022, p. 109).
El Grup de Cs pregunta els passos que està donant el Departament d’Educació per donar compliment al termini
de deu dies que ha donat el TSJC per introduir un 25 %, com a mínim, de castellà a les aules catalanes.
El conseller li respon que el Govern lluita i defensa el model d’escola catalana, que és un model d’èxit,
d’equitat, de cohesió social i d’igualtat d’oportunitats on tot l’alumnat quan acaba l’ESO assoleix les
competències en català i en castellà. Recorda que és una sentència que es basa en una llei ja està derogada i
parteix del desconeixement del que està succeint a les escoles, sense criteri pedagògic ja que l’aprenentatge de
les llengües no va de percentatges sinó de pedagogia. Explica que, en aquest context, el Govern està desplegant
un pla d’impuls del català als centres educatius i un nou marc normatiu per refermar el model d’escola catalana
i clou la intervenció dient: “El català, llengua vehicular a les nostres escoles; l’escola a Catalunya, en català”.
Substanciació (DSPC-P núm. 42, de 26.01.2022, p. 17).
Pregunta sobre el Pla d’enfortiment de la llengua catalana en el sistema de coneixement, de 9 de febrer (núm.
tram. 310-00187/13) (BOPC 236, de 15.02.2022, p. 74).
El Grup Mixt, conformat pel Parlament Popular (PPC), pregunta sobre el Pla d’enfortiment de la llengua
catalana en el sistema de coneixement presentat el 2 de juny, fruit d’un acord del sistema universitari i de
recerca de Catalunya per reforçar el català en el món acadèmic i de la recerca. El en la intervenció per formular
la pregunta, el Grup es refereix als alumnes universitaris que delaten els professors que fan les classes en
castellà i arma que “ustedes han conseguido que el catalán sea antipático, que es lo que pasa cuando intentas
imponer cosas a la fuerza”.
La consellera de Recerca i Universitats recorda que la lingüista Carme Junyent va dir que tot allò que
s’intenta imposar està condemnat al fracàs, i imposar un conicte lingüístic quan no existeix a Catalunya
està condemnat al fracàs. Recorda la posició del català en l’àmbit universitari i que el Govern vol garantir els
drets lingüístics als estudiants que es matriculen en una assignatura que s’informa que s’impartirà en català.
Substanciació (DSPC-P núm. 46, de 9.02.2022, p. 12).
Pregunta sobre el projecte AINA, de 23 de febrer (núm. tram. 310-00210/13) (BOPC 248, d’1.03.2022, p. 37).
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2022
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 354
AINA és un projecte per garantir la supervivència del català en l’era digital que –com recorda el Grup
Parlamentari de Junts per Catalunya al formular la pregunta– ha superat amb escreix totes les expectatives
possibles i ha posat la llengua catalana al bell mig de tot. En relació amb “reviure el català a les eines
digitals” es pregunta sobre la posada en marxa d’aquest projecte tan important del nou espai lingüístic de
la intel·ligència articial, amb assistents de veu, traductors automàtics o agents conversacionals. En aquest
sentit, recorda que aquest moment digital és un gran repte i una nova oportunitat per al català.
El vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori contesta que el Govern vol construir els consensos
dels anys vuitanta que va aconseguir una caixa d’eines amb TV3 i la immersió lingüística de l’escola, eines
imprescindibles per reparar, després de 40 anys de dictadura, la llengua al país. En aquesta caixa d’eines ara se
n’hi vol d’afegir una de nova, el projecte AINA, que té per objectiu que el català, les màquines, els dispositius
i internet entenguin i parlin català.
Explica que ja s’han enregistrat més de 250.000 veus i que altres llengües minoritàries que estan també
fent aquest procés recullen, aproximadament en una setmana, totes conjuntament, al voltant d’uns 15.000
enregistraments. Aprota per anunciar que inicia una gira d’AINA per altres territoris de parla catalana, des del
País Valencià ns a les Illes Balears, Catalunya Nord, etc. per posicionar el català a internet, a l’estil d’altres
projectes com el puntCAT o la Viquipèdia catalana. Substanciació (DSPC-P núm. 49, de 23.02.2022, p. 24).
Pregunta sobre el malbaratament dels diners públics en subvencions als mitjans de comunicació, de 9 de maig
(núm. tram. 310-00272/13) (BOPC 309, de 17.05.2022, p. 43).
El Grup Parlamentari de VOX a Catalunya pregunta sobre els ajuts a mitjans de comunicació.
Catalunya compta amb un sector privat de comunicació en llengua catalana i occitana que és sòlid i emprenedor,
i la consellera de la Presidència explica que el Govern el vol preservar perquè contribueix a construir un
espai català de comunicació. Tanmateix, es troba en una situació de desavantatge competitiu, perquè té un
mercat molt més limitat i per això la legislació catalana preveu poder fomentar i donar suport als mitjans
en llengua catalana i aranesa. Per la qual cosa, el Departament destina set línies d’ajuts a edicions en paper,
publicacions, edicions digitals de titularitat privada, televisions, ràdio i projectes d’entitats per ajudar a la
transició tecnològica. La voluntat és que aquests mitjans de comunicació en català segueixin sent importants
per a l’economia catalana i que segueixin creant valor afegit públic, perquè són importants per a la cultura i
la llengua del país. Substanciació (DSPC-P núm. 61, d’11.05.2022, p. 3).
Pregunta sobre el trencament de les negociacions amb el sector educatiu i la nova convocatòria de vagues,
d’11 de maig (núm. tram. 310-00273/13) (BOPC 309, de 17.05.2022, p. 221).
El Grup de la CUP-NCG pregunta com es preveu fer front a la sentència del 25 %, que posa en perill el model
lingüístic i busca augmentar les hores de docència en llengua castellana.
El conseller d’Educació explica que el Govern està al costat de les direccions, amb tota la cobertura, tot l’escut
jurídic i tot l’escut legal. I és, també, el moment d’incrementar l’ús del català als centres educatius a través d’un
pla d’impuls i a través del Pacte nacional per la llengua. Substanciació (DSPC-P núm. 61, d’11.05.2022, p. 24).
Pregunta sobre les accions previstes pel Departament d’Educació per a complir la sentència del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya, de 25 de maig (núm. tram. 310-00282/13) (BOPC 321, de 31.05.2022, p.
163).
El Grup de Cs demana concreció sobre l’acord que s’ha presentat al Parlament per complir amb la sentencia
del TSJC, per saber si el castellà serà llengua vehicular a les escoles catalanes.
El conseller d’Educació en la resposta emfatitza que és un acord de país que vol refermar el model d’escola
catalana i protegir jurídicament les direccions, els mestres i tots els projectes lingüístics dels centres educatius
davant d’una sentència sense sentit pedagògic per garantir que tot l’alumnat tingui competències orals i escrites
a l’acabar l’etapa obligatòria de quart d’ESO, i aplica els aprenentatges amb criteris pedagògics d’acord amb
la realitat sociolingüística dels centres educatius i sobretot dels seus entorns. Substanciació (DSPC-P núm.
63, de 25.05.2022, p. 19).
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2022
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 355
Pregunta sobre les accions dutes a terme per a complir les sentències sobre el 25 % de castellà en l’educació,
de 25 de maig (núm. tram. 310-00292/13) (BOPC 321, de 31.05.2022, p. 34).
El Grup Mixt pregunta quines mesures i instruccions ha donat el Departament d’Educació per donar
compliment a la sentència.
El conseller exposa, de nou, que les mesures resideixen en acompanyar l’escola per protegir direccions, mestres
i projectes pedagògics, i per això el Departament assumeix tota la responsabilitat aprovant i validant els
projectes lingüístics per garantir l’aprenentatge del català i el castellà. El desplegament d’un pla d’impuls del
català per implementar l’ús del català als centres educatius servirà perquè tot l’alumnat estimi la seva llengua
materna i aprengui quantes més llengües millor. Substanciació (DSPC-P núm. 63, de 25.05.2022, p. 25).
Pregunta sobre l’enfortiment de la llengua catalana en el sistema de coneixement, de 8 de juny (núm. tram.
310-00303/13) (BOPC 333, de 14.06.2022, p. 124).
El Grup de Junts per Catalunya demana que es detallin algunes de les mesures més importants del Pla
d’enfortiment del català en el sistema de coneixement i recorda que la comunitat universitària catalana ha
patit en ocasions vulneracions dels drets lingüístics, de la mateixa manera que sempre que s’ha produït un
canvi de llengua de docència d’una assignatura, la llengua perjudicada ha estat el català. La llengua catalana
és la majoritàriament emprada per part dels graus universitaris, i hi ha marge i millora pel que fa als màsters
i els doctorats. Per això, cal seguir garantint els drets lingüístics de tots. El Grup recorda que el català es
defensa parlant-lo, però també amb accions ambicioses i determinades com el pla d’enfortiment del català.
“Deia Yásnaya Aguilar, la lingüista, que cap llengua es salva sola del silenci, perquè les llengües es salven
sempre en comunitat.”
La consellera d’Universitats i Recerca explica que el Govern vol enfortir el català com a llengua cientíca
del país al sistema universitari de recerca i, per això, s’ha aprovat l’ambiciós Pla d’enfortiment de la llengua
catalana en el Consell Interuniversitari de Catalunya i en la Comissió de Política Lingüística. Els objectius
bàsics són fer plenament efectiu l’ús del català com a llengua pròpia i d’ús normal a les activitats de les
universitats catalanes; garantir els drets lingüístics de tota la comunitat universitària i de recerca; millorar
l’oferta de la docència en català per arribar a un 80 % d’assignatures en català el 2025; incrementar l’ús del
català a la recerca i impulsar la transferència i la divulgació cientíca en català; universalitzar l’acollida
lingüística i cultural dins la comunitat universitària i ampliar-la també als centres de recerca, i enfortir, també,
les relacions entre la comunitat universitària i de recerca i els territoris de parla catalana.
D’entre les mesures del Pla, destaca que per primera vegada totes les universitats públiques i privades sense
ànim de lucre recolliran de forma unicada i precisa les dades d’usos lingüístics per millorar els indicadors;
nous protocols per a la gestió d’incidències i la millora de la informació sobre la llengua de docència; els
professors hauran d’acreditar el nivell C1 de català, amb algunes exempcions en cas de temporalitat, i fer-ho
per una via ocial; s’ha creat un nou programa d’intercanvi d’estudiants Joan Fuster en els territoris de parla
catalana a la Xarxa Vives d’Universitats; també una nova línia de produccions audiovisuals en català dins
la convocatòria d’ajuts Joan Oró per al foment de la cultura cientíca en català, o l’increment d’ajuts per a
tesis doctorals en català.
La voluntat és que el català sigui reconegut com una llengua de docència, una llengua de recerca, una llengua
cientíca i una llengua també per poder fer carrera acadèmica, i que se’n reconegui l’ús. L’ADN de les
universitats catalanes té aquesta internacionalització i cal continuar enfortint la presència de les universitats
catalanes i el sistema de coneixement al món amb la defensa de la llengua catalana. Substanciació (DSPC-P
núm. 65, de 8.06.2022, p. 42).
Pregunta sobre el garantiment del dret dels alumnes a rebre exàmens en castellà, de 8 de juny (núm. tram.
310-00297/13) (BOPC 333, de 14.06.2022, p. 122).
Plantejada pel Grup de VOX per saber què faran amb les proves d’accés a la universitat (PAU) del 2022
d’accés a la universitat amb les opcions de tenir examen en castellà, el dret dels estudiants a escollir els drets
i que els alumnes no expressin en públic la seva opció lingüística.
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2022
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 356
La consellera d’Universitats i Recerca respon que posaran els estudiants en el centre de la seva actuació i que
actuaran amb fermesa en la defensa dels drets lingüístics. Substanciació (DSPC-P núm. 65, de 8.06.2022, p. 45).
Pregunta sobre la situació del català a la justícia i les mesures adoptades per a la seva promoció, de 29 de juny
(núm. tram. 310-00317/13) (BOPC 350, de 5.07.2022, p. 12).
Plantejada pel Grup de Junts per Catalunya sobre la situació del català a la justícia. Exposa la percepció
que la justícia no entén el català i que en català no es pot fer justícia, i que només el 6,2 % de les demandes
presentades a e-justícia.cat són en català i menys del 7 % de les sentències estan redactades en català. Per
això, pregunta quin és el pla per revertir aquesta situació amb la voluntat que es faci justícia al català i es faci
justícia en català.
La consellera de Justícia recorda que estem en una situació d’emergència amb el català, també en aquest àmbit,
i convé fer un ús normal i normalitzat. Per això, el seu Departament ha engegat un pla que reverteixi la situació
mitjançant dues formes d’actuar diferenciades: una vessant interna, per a tot el que depèn del Departament, i
una vessant externa, on s’incorporaran els resultats de la taula de treball dins del Pacte Nacional per la Justícia.
Pel que fa a les actuacions desplegades pel Departament ns ara, que s’inclourien dins de la vessant interna,
s’ha creat un web amb tots els recursos lingüístics perquè els professionals puguin recórrer a formularis, la
terminologia més especíca en català i un codi QR per recollir in situ les incidències dels jutjats que diculten
l’ús del català. La consellera també explica que el Departament forma part activa del Compendium, una
iniciativa que permet actualitzar constantment el català i la terminologia del català a la justícia. També s’ha
previst exigir als professionals que actuen a Catalunya la possessió de com a mínim el nivell C1, i es disposarà
de 200 beques en quatre anys perquè els jutges i scals puguin exercir a Catalunya i coneguin la llengua.
Substanciació (DSPC-P núm. 68, de 29.06.2022, p. 8).
3.3 Preguntes escrites
A banda de les preguntes orals en el ple, ens interessa posar la mirada en les preguntes amb resposta escrita,
perquè són l’eina de control més emprada pels grups per rebre explicacions sobre una determinada qüestió.
A més, sobre les matèries lingüístiques se n’han plantejat moltes aquest semestre i per afavorir-ne la lectura
les hem agrupat per temàtiques en alguns casos.
Preguntes dels comitès per analitzar el context i els usos lingüístics als centres educatius, de 5 de novembre
(núm. tram. 314-03133/13 a 314-03136/13) (BOPC 166, de 23.11.2021, p. 62).
El Grup de VOX planteja quatre preguntes sobre els usos lingüístics dels centres educatius per saber: 1)
l’objectiu dels Comitès de Seguiment de les escoles; 2) els mecanismes previstos; 3) els criteris per escollir
els membres dels comitès d’experts i professors per promocionar l’ús del català als centres; i 4) el pressupost
anual que s’hi destina. Resposta del Govern (BOPC 242, de 22.02.2022, p. 39).
Preguntes sobre la Inspecció d’Educació i l’ús lingüístic del català als diversos espais dels centres educatius,
de 5 de novembre (núm. tram. 314-03139/13 i 314-03140/13) (BOPC 166, de 23.11.2021, p. 64).
Plantejades pel Grup de VOX per saber si la Inspecció Educativa supervisa l’ús lingüístic del català als patis,
les aules i els espais comuns com ara el menjador, els passadissos i la recepció dels centres escolars, i quin
objectiu perseguirà en el Pla de promoció de l’ús de la llengua catalana en els centres educatius. Resposta del
Govern (BOPC 242, de 22.02.2022, p. 41).
Preguntes sobre la manera com s’executa la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya relativa
al 25 % d’hores lectives en castellà en els projectes lingüístics de sis centres educatius, de 5 de novembre
(314-03141/13 a 314-03143/13) (BOPC 166, de 23.11.2021, p. 65).
En relació amb la sentència del TSJC sobre el 25 % d’hores lectives en castellà, el Grup de VOX pregunta: 1)
com s’executarà la sentència en els projectes lingüístics de sis centres educatius; 2) com es garanteix, amb el
Pla de promoció de l’ús de la llengua catalana als centres educatius, el dret dels pares a rebre l’ensenyament
obligatori en castellà com a llengua vehicular, i 3) quin és l’organisme del Departament encarregat de preservar
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2022
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 357
que els projectes lingüístics dels centres educatius tinguin aquest 25 %. Resposta del Govern (BOPC 242,
de 22.02.2022, p. 42).
Pregunta sobre la partida pressupostària per al Pla de promoció de l’ús del català als centres educatius i el
criteri de selecció dels centres on s’aplicarà en primer lloc, de 8 de novembre (núm. tram. 314-03175/13)
(BOPC 166, de 23.11.2021, p. 81).
El 4 de novembre de 2021 els departaments d’Educació i de Cultura van presentar un pla de promoció de l´ús
del català a les escoles, anunciant l’aplicació inicial a 200 centres de Catalunya i durant 4 anys en 3.500 centres
públics i concertats, i el Grup de Cs pregunta sobre la partida pressupostària on s’insereix el pla i l’import que
s’hi dedicarà. A més, també demana amb quin criteri s’han seleccionat els 200 centres inicials on s’iniciarà
i en què consistiran les formacions als professors. Resposta del Govern (BOPC 248, d’1.03.2022, p. 50).
Preguntes sobre els especialistes en llengua anglesa contractats pel Departament d’Educació de l’educació
infantil a la postobligatòria, de 16 de novembre (núm. tram. 314-03245/13 a 314-03248/13) (BOPC 172, de
30.11.2021, p. 81).
El Grup PSC-Units planteja quatre preguntes sobre els docents especialistes en llengua anglesa contractats pel
Departament d’Educació en les etapes d’educació infantil, primària, secundària obligatòria i postobligatòria
(CFGM i Batxillerat) a Catalunya el curs escolar. Concretament, vol saber: 1) quants docents especialistes
en llengua anglesa té contractats el Departament l’actual curs escolar 2021-22 i demana diferenciar les dades
per etapa educativa; 2) el cost; 3) la ràtio de docents per alumnat i per centre educatiu; i 4) els professionals
contractats per reforçar les competències dels alumnes en anglès en l’àmbit educatiu, sigui lectiu o no.
Resposta del Govern (BOPC 255, de 9.03.2022, p. 46).
Pregunta sobre el nombre de places del màster de formació del professorat de secundària en llengua i literatura
catalana ofertes i el nombre de persones que han sol·licitat una plaça i no l’han obtinguda, de 2 de desembre
(núm. tram. 314-03441/13) (BOPC 194, de 21.12.2021, p. 70).
Plantejada pel Grup PSC-Units per saber quantes places del màster de formació del professorat de secundària
en llengua i literatura catalana hi ha a Catalunya i quantes persones sol·liciten plaça i no poden accedir-hi
per manca d’oferta des de 2017 ns a l’actualitat. Resposta del Govern (BOPC 266, de 22.03.2022, p. 35).
Preguntes sobre la Cimera per la Llengua, de 3 de gener (núm. tram. 314-03894/13 a 314-03897/13) (BOPC
213, de 25.01.2022, p. 389).
En relació amb la segon Cimera per la Llengua, que va tenir lloc el 16 de desembre de 2021, el Grup de VOX
vol saber quines entitats socials i culturals i associacions van participar-hi; els representants de la comunitat
educativa convidats; les entitats de defensa del bilingüisme i dels drets lingüístics dels castellanoparlants que
es van convidar a participar, i quina va ser la despesa per organitzar-la. Resposta del Govern (BOPC 284, de
12.04.22, p. 171).
Pregunta sobre el cost econòmic del Pla de promoció de l’ús de la llengua catalana als centres educatius, de
3 de gener (tram. núm. 314-03898/13) (BOPC 213, de 25.01.2022, p. 390).
Plantejada pel Grup de VOX per saber quant puja el Pla de promoció de l’ús de la llengua catalana als centres
educatius, que s’ha implantat el gener de 2022 en més de 3.000 centres educatius. Resposta del Govern (BOPC
292, de 27.04.2022, p. 44).
Pregunta sobre la supervisió, per parts dels inspectors, dels drets lingüístics dels alumnes castellanoparlants
les famílies dels quals han demanat el compliment de la sentència del 25 % en castellà a l’educació, de 3 de
gener (núm. tram. 314-03899/13) (BOPC 213, de 25.01.2022, p. 391).
El Grup de VOX pregunta de quina manera supervisaran els inspectors els drets lingüístics dels
castellanoparlants en els projectes lingüístics de les famílies que han sol·licitat el compliment de la sentència
del 25 % en castellà. Resposta del Govern (BOPC 292, de 27.04.2022, p. 45)
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2022
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 358
Preguntes sobre l’activitat de la Secretaria de Política Lingüística (núm. tram. 314-03931/13 a 314-03953/13)
(BOPC 213, de 25.01.2022, p. 405).
El Grup de VOX pregunta sobre diversos aspectes de funcionament de la Secretaria de Política Lingüística durant
el 2021 i s’interessa, entre d’altres, per les accions de publicitat, difusió i les campanyes institucionals i la relació
de publicacions, els premis i les inscripcions a associacions; les transferències corrents fetes al sector públic
de l’Estat, els projectes i treballs tècnics encarregats, i les transferències corrents fetes a universitats públiques,
fundacions, entitats sense ànim de lucre i altres. Resposta del Govern (BOPC 284, de 12.04.2022, p. 191).
Preguntes sobre els equips professionals d’institucions i organismes que treballen per la llengua, de 13 de
desembre (núm. tram. 314-03957/13 a 314-03963/13) (BOPC 213, de 25.01.2022, p. 417).
El Grup Parlamentari de VOX pregunta sobre el personal que conformen diferents institucions que treballen en
l’àmbit de la llengua i també vol saber les funcions que despleguen i la remuneració que reben. Concretament,
demana informació sobre les persones que formen part de: la Institució de les Lletres Catalanes; el Consorci de
l’Institut Ramon Llull; el Consorci per a la Normalització Lingüística; el Consorci del Centre de Terminologia
Termcat, i l’Institut Ramon Muntaner - Fundació Privada dels Centres d’Estudis de Parla Catalana. Resposta
del Govern (BOPC 284, de 12.04.2022, p. 194).
Preguntes sobre el grau d’execució de partides pressupostàries sobre institucions que treballen per la llengua,
de 13 de desembre (núm. tram. 314-03988/13) (BOPC 213, de 25.01.2022, p. 431).
El Grup de VOX també pregunta sobre el grau d’execució de partides sobre diferents institucions que treballen
a favor de la llengua. En aquest cas, demana per: la Institució de les Lletres Catalanes; el Consorci de
l’Institut Ramon Llull; el Consorci per a la Normalització Lingüística; el Consorci del Centre de Terminologia
Termcat; l’Institut Ramon Muntaner - Fundació Privada dels Centres d’Estudis de Parla Catalana. Resposta
del Govern (BOPC 284, de 12.04.22, p. 200).
Preguntes sobre la despesa en el foment i la promoció del coneixement i l’ús de la llengua catalana del
Departament de Drets Socials, de 13 de desembre (núm. tram. 314-04046/13 i 314-04048/13) (BOPC 213,
de 25.01.2022, p. 460).
El Grup de VOX demana quina ha estat la despesa per fomentar i promocionar el coneixement i la utilització de
la llengua catalana dins l’àmbit de treball que desplega el Departament de Drets Socials de diferents períodes
(any 2020, de l’1 de gener de 2021 al 31 d’octubre de 2021 i any 2022). Resposta del Govern (BOPC 284,
de 12.04.2022, p. 225).
Preguntes sobre l’ús del castellà a les aules, de 10 de gener (núm. tram. 314-04082/13 a 314-04084/13) (BOPC
213, de 25.01.2022, p. 477).
El Grup de VOX pregunta sobre les actuacions del Govern per exigir responsabilitats als qui ataquen les
persones de la comunitat educativa que defensen l’ús del castellà a les aules i, més concretament, quins
mecanismes es van activar per exigir responsabilitats per la via corresponent –política, penal, administrativa
o de qualsevol altra naturalesa– a totes les persones o entitats que ataquen alumnes, famílies, professors i tot
tipus de persones o col·lectius implicats en la defensa i l’ús del castellà a les aules. També pregunta quins
mecanismes va fer servir per protegir alumnes, famílies, professors o qualsevol altra persona que han rebut
atacs per la defensa del castellà a les aules i de l’aplicació del 25 % del castellà en els projectes lingüístics. I,
per últim, quins mitjans institucionals, jurídics i d’assessorament es van fer servir per protegir les persones
que regeixen els centres educatius, els docents i les persones que presten servei, alumnes i famílies davant
possibles atacs per defensar el projecte lingüístic amb el 25 % en castellà. Resposta del Govern (BOPC 292,
de 27.04.2022, p. 48).
Pregunta sobre l’import de les partides per fomentar l’ús del català pagat pel Departament d’Empresa i
Treball del 2020 al 30 de setembre de 2021, de 13 de desembre (núm. tram. 314-04334/13) (BOPC 213, de
25.01.2022, p. 592).
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2022
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 359
El Grup de VOX pregunta sobre l’import abonat pel Departament de Treball per fomentar l’ús del català en
qualsevol àmbit dins del període que comprèn el 2020 i ns a 30.09.2021. Resposta del Govern (BOPC 278,
de 5.04.2022, p. 39).
Preguntes sobre les accions d’aprenentatge de la llengua de la Direcció General de Migracions, Refugiats i
Antiracistes en matèria d’estrangeria, d’acord amb el programa d’Atenció a la immigració, de 13 de desembre
(núm. tram. 314-04422/13 i 314-04423/13) (BOPC 213 de 25.01.2022, p. 631).
En dues preguntes, el Grup de VOX demana quina ha estat la participació en l’activitat de seguiment d’accions
d’aprenentatge de la llengua de la Direcció General de Migracions, Refugiats i Antiracistes en matèria
d’estrangeria, i la despesa en l’activitat de seguiment. Resposta del Govern (BOPC 284, de 12.04.2022, p. 319).
Pregunta sobre el control de la quantitat aportada al Consorci per a la Normalització Lingüística en la partida
410.0024, de 13 de desembre (núm. tram. 314-04491/13) (BOPC 220, d’1.02.2022, p. 146).
El Grup de VOX pregunta quin control realitza el Departament de Cultura sobre les aportacions al Consorci
per a la Normalització Lingüística. Resposta del Govern (BOPC 345, de 29.06.2022, p. 23).
Preguntes sobre els continguts de llengua i cultura catalana del projecte CatVers, de 13 de gener (núm. tram.
314-04525/13 i 314-04529/13) (BOPC 220, d’1.02.2022, p. 160).
El Grup de VOX pregunta quines institucions han participat en l’elaboració dels continguts sobre cultura i
llengua catalana del projecte CatVers (el de metavers impulsat per la Generalitat) i quins continguts de llengua
i cultura catalana integren el projecte.
Resposta del Govern (BOPC 292, de 27.04.22, p. 54). El Govern explica que per elaborar continguts sobre
cultura i llengua catalana associats al projecte CatVers no hi ha participat cap institució, i únicament hi ha
entitats adherides que poden crear les seves pròpies sales i compartir-hi el contingut que creguin adequat, i
cap d’elles rep una retribució econòmica. Poden adherir-se al CatVers administracions, universitats i centres
de formació, entitats sense ànim de lucre, mitjans de comunicació, empreses i altres entitats que vulguin
promoure el català i la cultura catalana en el metavers (però no obtenen cap beneci ni bonicació scal).
Pregunta sobre l’import de les partides pagades pel Departament d’Interior per a fomentar l’ús del català del
2020 al 30 de setembre de 2021, de 13 de desembre (núm. tram. 314-04546/13) (BOPC 220, d’1.02.2022,
p. 170).
Seguint amb l’extensa bateria de preguntes sobre imports i partides pressupostàries, el Grup de VOX pregunta
l’import abonat pel Departament d’Interior per fomentar l’ús del català en qualsevol àmbit (Servei Català de
Trànsit, etc.) entre el 2020 i el 30.09.2021. Resposta del Govern (BOPC 292, de 27.04.2022, p. 63).
Preguntes sobre recursos del Departament de Justícia destinats a fomentar l’ús del català a l’Administració de
justícia del 2020 al 30 de setembre de 2021, de 13 de desembre (núm. tram. 314-04617/13 i 314-04618/13)
(BOPC 220, d’1.02.2022, p. 201).
El Grup de VOX pregunta per l’import de les partides abonades pel Departament de Justícia per fomentar l’ús
del català a l’Administració de justícia el 2020 i ns al 30.09.2021, i encara dins del mateix període, demana
quin és el import de les partides abonades pel Departament o qualsevol dels òrgans del seu organigrama o
els seus organismes públics dependents per fomentar l’ús del català en qualsevol àmbit. Resposta del Govern
(BOPC 292, de 27.04.2022, p. 105).
Pregunta sobre les llengües de la informació i dels resultats clínics de l’aplicació La Meva Salut, de 10 de
gener (núm. tram. 314-04831/13) (BOPC 232, d’11.02.2022, p. 140).
Els usuaris de l’aplicació La Meva Salut que volen obtenir un informe clínic amb els resultats de les proves
diagnòstiques de la COVID-19 el reben en llengua catalana, i el Grup de Cs esmenta la preocupació de la
ciutadania per no poder accedir als resultats en castellà i, per això, formula quatre preguntes: 1) en quines
llengües poden obtenir els usuaris els seus resultats de salut i informes clínics a Catalunya?; 2) s’està excloent
el dret dels ciutadans catalans a obtenir informes clínics de salut en castellà?; 3) on poden recórrer els ciutadans
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2022
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 360
per obtenir els informes de salut en castellà?; 4) si és cert que s’indica als usuaris que si necessiten resultats
clínics en castellà han de buscar un traductor jurat i pagar una traducció jurada ells mateixos. Resposta del
Govern (pendent de publicació).
Preguntes sobre les despeses del Departament de Salut per promocionar el coneixement i la utilització de la
llengua catalana, de 13 de desembre (núm. tram. 314-04943/13 i 314-04944/13) (BOPC 232, d’11.02.2022,
p. 190).
El Grup de VOX fa dues preguntes sobre el foment i la promoció del coneixement i la utilització de la
llengua catalana en l’àmbit competencial del Departament de Salut (dins de la línia d’actuació del programa
pressupostari 121) per saber quin va ser l’any 2020, quin de l’1 de gener al 31 d’octubre de 2021 i també per
al 2022. Resposta del Govern (pendent de publicar).
Pregunta sobre els integrants del grup de treball del Projecte AINA , de 26 de gener (núm. tram. 314-05314/13)
(BOPC 236, de 15.02.2022, p. 179).
El Grup de VOX pregunta quina relació nominal, càrrec i responsabilitats professionals tenen les persones que
formen part del grup de treball del Projecte AINA , responsable de generar els recursos digitals i lingüístics
necessaris per al desenvolupament d’aplicacions basades en la intel·ligència articial i les tecnologies de la
llengua, com els assistents de veu, els traductors automàtics o els agents conversacionals en català.
Resposta del Govern (BOPC 309, de 17.05.2022, p. 71). La resposta explica que l’equip de treball està
format per professionals del Barcelona Supercomputing Center, entitat que executa tècnicament el projecte,
perquè generarà els recursos digitals i lingüístics per facilitar el desenvolupament d’aplicacions basades en la
intel·ligència articial i les tecnologies de la llengua, com ara els assistents de veu, els traductors automàtics
o els agents conversacionals en català. L’objectiu últim és que la ciutadania pugui participar en català en el
món digital al mateix nivell que els parlants d’una llengua global, com ara l’anglès, i evitar així l’extinció
digital de la llengua.
Pregunta sobre les mesures per augmentar l’ús social del català entre les accions anunciades per a la reactivació
econòmica i social de les comarques gironines, de 21 de gener (núm. tram. 314-05338/13) (BOPC 236, de
15.02.2022, p. 191).
Plantejada pel Grup PSC-Units en relació amb els vint Objectius Generalitat Girona per a l’actual legislatura
i 200 accions per la “reactivació econòmica i social de les comarques gironines”. Sobre els objectius que
preveuen “augmentar l’ús social del català”, el grup pregunta: quines mesures especíques per a les comarques
de Girona es realitzaran i qui les ha redactat; si es compta amb la col·laboració dels municipis de comarques
gironines i amb les ocines del Consorci de Normalització Lingüística (CNL); si s’ha ampliat la partida que
perceben ajuntaments i consells comarcals per la prestació del CNL, i de quina partida pressupostària disposen
per a aquestes accions. Resposta del Govern (BOPC 309, de 17.05.2022, p. 76).
Pregunta sobre les subvencions i els ajuts que ha atorgat a Plataforma per la Llengua del 2016 al 2021, de 27
de gener (núm. tram. 314-05537/13) (BOPC 242, de 22.02.2022, p. 90).
Plantejada pel Grup de VOX per saber quin és el total de subvencions i ajuts que ha atorgat la Generalitat a
l’entitat Plataforma per la Llengua del 2016 al 2021. Resposta del Govern (pendent de publicar).
Preguntes sobre l’exigència del certicat C2 de llengua catalana per a accedir a la borsa de treball de personal
docent o opositar en el sistema educatiu, de 28 de gener (núm. tram. 314-05654/13 a 314-05658/13) (BOPC
242, de 22.02.2022, p. 142).
El Grup PSC-Units s’interessa per la comunicació del Departament d’Educació a les direccions dels centres
públics, feta el 27 de gener, per informar que a partir del 2024 s’exigiria el nivell C2 de llengua catalana a
totes les persones que es vulguin incorporar a la borsa de treball o opositar al sistema educatiu.
En relació amb aquest canvi, que modicarà les condicions d’accés a la funció docent, ja que aquest nivell
de coneixement passarà de mèrit a requisit d’accés, el Grup vol saber: 1) si aquesta mesura serà d’aplicació
al conjunt de docents de totes les etapes educatives en exercici (mestres i professorat) o només un criteri
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2022
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 361
d’accés a la borsa de treball del Departament d’Educació, alhora que pregunta si és d’obligat compliment
per a professionals de l’educació en actiu i si s’exigirà igualment a professorat de secundària obligatòria o
postobligatòria especialistes en altres matèries; 2) els recursos que es posaran a disposició dels docents per
adquirir el certicat i si seran gratuïts; 3) les conseqüències per als docents en exercici que no assoleixin el
certicat en el termini previst; 4) la valoració de l’impacte de l’exigència del nivell C2 de llengua catalana en
la borsa de treball de personal docent, concretament en les borses i en les diferents etapes educatives, inclosa
la postobligatòria; i, nalment, 5) la previsió de negociar amb els sindicats l’exigència d’aquest certicat per
als docents. Resposta del Govern (BOPC 309, de 17.05.2022, p. 126).
Pregunta sobre el cost de la campanya publicitària per a donar a conèixer l’acció del Govern en matèria
lingüística, de 31 de gener (314-05684/13) (BOPC 242, de 22.02.2022, p. 142).
En relació amb una campanya de publicitat institucional apareguda en diversos mitjans de comunicació
per promocionar la labor del Govern en matèria lingüística durant el gener de 2022, el Grup de Cs posa
d’exemple l’article El Govern actua en defensa del model d’escola catalana del diari Ara, i pregunta les
despeses associades a la campanya. S’interessa pel mitjà que la publica i també demana si el Govern té la
intenció de dur a terme més campanyes similars. Resposta del Govern (BOPC 309, de 17.05.2022, p. 127).
Preguntes sobre el programa de tesis doctorals en català de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de
Recerca el 2020, d’1 de febrer (núm. tram. 314-05701/13 a 314-05702/13) (BOPC 242, de 22.02.2022, p. 175).
Vist l’Informe de la Sindicatura de Comptes sobre l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca
(AGAUR) que parla del programa de tesis doctorals en català, el Grup de VOX planteja dues preguntes per
saber l’import atorgat dins d’aquest programa de l’AGAUR durant els anys 2020 i 2021. Resposta del Govern
(BOPC 303, de 10.05.2022, p. 74).
Pregunta sobre les conseqüències per als beneciaris dels ajuts Interlingua del fet que presentessin un expedient
fora del termini establert, d’1 de febrer (núm. tram. 314-05710/13) (BOPC 242, de 22.02.2022, p. 176).
També sobre l’informe de scalització sobre l’AGAUR, el Grup de VOX pregunta quines conseqüències
va tenir per als beneciaris el fet que un expedient de la convocatòria Interlingua –el programa d’ajuts de
foment de les llengües a la universitat– fos presentat fora de termini. Resposta del Govern (BOPC 303, de
10.05.2022, p. 77).
Pregunta sobre el motiu de l’ajut concedit per l’Ocina de Suport a la Iniciativa Cultural a Plataforma per la
Llengua, Col·lectiu Esbarzers, el 2021, de 9 de febrer (núm. tram. 314-05970/13) (BOPC 248, d’1.03.2022,
p. 139).
Plantejada pel Grup de VOX per saber quin és el motiu de la concessió de 404.000,00 euros a la Plataforma
per la Llengua Col·lectiu Esbarzers per part de l’Ocina de Suport a la Iniciativa Cultural de l’any 2021.
Resposta del Govern (BOPC 315, de 24.05.2022, p. 50).
Pregunta sobre el cost de la XXIX Jornada sobre l’ús del català, organitzada pel Consell Escolar de Catalunya
el 2 de desembre de 2021, de 9 de març (núm. 314-06184/13) (BOPC 255, de 9.03.2022, p. 126).
El Grup de VOX pregunta quant ha costat celebrar la Jornada sobre l´ús del català que va organitzar el Consell
Escolar de Catalunya el 2 de desembre de 2021. Resposta del Govern (pendent de publicació).
Preguntes sobre l’estudi sobre la situació del català elaborat pel Pacte Nacional per la Llengua i la remuneració
dels experts que hi han participat, de 23 de febrer (núm. tram. 314-06186/13 a 314-06193/13) (BOPC 255,
de 9.03.2022, p. 127).
Fins a vuit preguntes planteja el Grup de VOX sobre l’estudi de diagnòstic sobre la situació de la llengua
catalana que s’ha dut a terme dins del Pacte Nacional per la Llengua, en què demana saber quant han percebut
els experts que hi han participat.
Resposta del Govern (BOPC 327, de 7.06.2022, p. 37). L’informe s’ha dut a terme en compliment de la
Resolució 102/XIV del Parlament sobre l’orientació política general del Govern (punt 87.f), alhora que
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2022
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 362
s’emmarca en el Pacte Nacional per la Llengua, d’acord amb la mateixa Resolució, i ha estat encarregat a
set experts.
Preguntes sobre els assessors de llengua, interculturalitat i cohesió social del Departament d’Educació, de 3
de març (núm. tram. 314-06546/13 i 314-06547/13) (BOPC 260, de 15.03.2022, p. 149).
El Grup de VOX pregunta pel nombre d’assessors de llengua, interculturalitat i cohesió social del Departament
d’Educació, i el que cobren els professionals d’aquest servei especialitzat en l’àmbit educatiu i curricular que
ofereix assessorament, formació i suport a la tasca docent del professorat, l’alumnat i les famílies, i l’entorn
en relació amb la llengua a l’educació (primària, secundària i d’adults). Resposta del Govern (BOPC 321,
de 31.05.2022. p. 148).
Preguntes sobre diverses qüestions relatives al Consell Lingüístic Assessor, de 3 de març (núm. tram. 314-
06563/13 a 314-06568/13) (BOPC 260, de 15.03.2022, p. 156).
El Grup de VOX formula sis preguntes sobre el treball del Consell Lingüístic Assessor. Li interessa conèixer,
més concretament, la dotació pressupostària que hi destinarà el Departament d’Educació; la trajectòria
professional dels membres que en formaran part i els criteris de selecció que s’han seguit per escollir-los;
quina remuneració percebran cadascun d’ells; la data prevista del cessament dels serveis d’aquest Consell, i
de quina manera preveu implementar les seves recomanacions el Departament. Resposta del Govern (BOPC
333, de 14.06.2022, p. 87).
Preguntes sobre els professionals de la Xarxa Tècnica de Política Lingüística, de 3 de març (núm. tram. 314-
06569/13 a 314-06571/13) (BOPC 260, de 15.03.2022, p. 158).
El Grup de VOX planteja tres preguntes sobre la Xarxa Tècnica de Política Lingüística, per saber quines
persones en formen part, la remuneració que rebran els coordinadors i els membres per desplegar les seves
funcions, i amb quins criteris han estat seleccionats. Resposta del Govern (BOPC 315, de 24.05.2022, p. 61).
Preguntes sobre l’enquesta sobre l’ús de les llengües als centres escolars, de 10 de març (núm. tram. 314-
06737/13 a 314-06739/13) (BOPC 266, de 22.03.2022, p. 106).
El Grup de VOX pregunta sobre la remuneració que percebrà el Centre de Recerca de Sociolingüística i
Comunicació de la Universitat de Barcelona per elaborar l’enquesta sobre l’ús de les llengües als centres
escolars, a quins centres escolars es farà l’enquesta i si serà necessària l’autorització prèvia dels pares. Alhora
també pregunta si posteriorment es farà una anàlisi de les dades obtingudes. Resposta del Govern (BOPC
327, de 7.06.2022, p. 102).
Pregunta sobre els centres educatius que posaran en marxa un pla pilot per fomentar el coneixement de les
llengües estrangeres en els cicles formatius el curs 2022-2023, de 13 d’abril (núm. tram. 314-07515/13)
(BOPC 297, de 3.05.2022, p. 223).
Plantejada pel Grup PSC-Units en relació amb l’anunci del Govern de posar en marxa el curs 2022-2023 un
pla pilot per fomentar les llengües estrangeres en 160 grups de cicles formatius. El grup vol saber en quins
centres educatius es troben aquests grups (la titularitat i el municipi), en quina llengua estrangera es farà la
formació i el criteri d’elecció. Resposta del Govern (BOPC 386, de 20.09.2022, pàg. 18).
Preguntes sobre el Diccionari català-amazic/amazic-català, de 20 d’abril (núm. tram. 314-07517/13 i 314-
07518/13) (BOPC 297, de 3.05.2022, p. 224).
El Grup de VOX vol saber el pressupost destinat a l’elaboració, edició, publicació i difusió del Diccionari
català-amazic/amazic-català, i també de la publicació i difusió de la Gramàtica amaziga. Estàndard del
diasistema amazic septentrional. Resposta del Govern (BOPC 315, de 24.05.2022, p. 84).
Preguntes sobre l’anunci “It’s time the Internet speaks Catalan” a Times Square de Nova York, de 27 d’abril
(núm. tram. 314-07783/13, 314-07844/13 i 314-07845/13) (BOPC 303, de 10.05.2022, p. 214 i 243).
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2022
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 363
El Grup de VOX pregunta (314-07783/13) sobre el cost de l’anunci publicitari “It’s Time the Internet Speaks
Catalan” de la Generalitat de Catalunya exposat a Times Square, de Nova York (EUA) l’abril de 2022. També
pregunta sobre el mateix anunci publicitari el Grup Parlamentari de PSC-Units, que s’interessa per conèixer
la nalitat i la durada (314-07844/13 i 314-07845/13), i per això es comenten de manera agrupada malgrat
tenir una resposta separada.
Resposta del Govern (BOPC 333, de 14.06.2022, p. 116 i 118). El Govern va projectar l’anunci en una de
les pantalles de Times Square per reivindicar que el català sigui present a internet i a l’era digital, coincidint
amb la presentació del projecte AINA a la comunitat catalana a l’exterior en un acte obert a Nova York que
va ser retransmès en directe per Ràdio Amèrica Barcelona.
Preguntes sobre la promoció del català els darrers deu anys, de 9 de maig (núm. tram. 314-08064/13 i 314-
08065/13) (BOPC 315, de 24.05.2022, p. 114).
El Grup de Cs fa dues preguntes per saber quants fons pressupostaris ha destinat el Govern a promocionar el
català en els darrers 10 anys i també demana els imports desglossats per any. Resposta del Govern (pendent
de publicació).
Preguntes sobre el pressupost destinat a la llengua catalana, la política lingüística i la normalització, de 31 de
maig (núm. tram. 314-11693/13 a 314-11696/13) (BOPC 339, de 21.06.2022, p. 134).
El Grup de VOX planteja quatre preguntes sobre quin pressupost destina anualment la Generalitat a nançar
el Consell Social de la Llengua Catalana; el Consell Social de la Llengua de Signes Catalana; la Comissió
Técnica de Política Lingüística, i el Consorci de Normalització Lingüística. Resposta del Govern (pendent
de publicació).
Preguntes sobre el nivell C1 de llengua catalana per als professors universitaris, de 3 de juny (núm. tram.
314-11719/13 a 314-11722/13) (BOPC 339, de 21.06.2022, p. 148).
El Grup de VOX pregunta si els professors universitaris estan exempts de complir amb el requeriment del
nivell C1 de català per exercir la docència; quan està prevista la implantació legal de l’obligatorietat del requisit
de nivell C1 per als professors universitaris; si la obligatorietat per als professors que ja estan inserits en el
sistema universitari públic de Catalunya tindrà efecte retroactiu, i també si suposarà l’expulsió de la comunitat
educativa a tots aquells docents universitaris que no compleixin amb aquest requisit de català, malgrat la seva
solvència acadèmica. Resposta del Govern (pendent de publicació).
Pregunta sobre els estudis fets per a conrmar que les dones denunciants de violència masclista han tingut
accés al servei de traducció lingüística i en llengües de signes, d’1 de juny (núm. tram. 314-11754/13) (BOPC
339, de 21.06.2022, p. 192).
En una resposta parlamentària, la consellera d’Igualtat i Feminismes sobre les dones víctimes de violència
masclista va dir que: “El cos de Mossos d’Esquadra disposa de servei de traducció lingüística i en llengües
de signes per a totes les víctimes de violència masclista i de qualsevol altre tipus de violència. Aquest servei
el presta una empresa contractada per la Direcció General de la Policia. És un dret que es garanteix des de la
primera assistència a la víctima, en el moment inicial de la denúncia i durant el seguiment que s’hi fa.” En
relació amb aquest servei de traducció per a les víctimes de violències, el Grup PSC-Units pregunta si s’ha
fet cap estudi per conrmar que totes les dones denunciants han tingut accés al servei. I s’han fet enquestes a
dones sobre l’ús que n’han fet, millores possibles o d’altres. Resposta del Govern (BOPC 421, de 3.11.2022,
pàg. 20).
3.4 Sol·licituds d’informació i documentació
L’accés a la informació és un dret dels diputats a obtenir informació de l’Administració de la Generalitat, que
alhora els permet obtenir còpies de documents i que forma part del ius in ofcium dels diputats, estretament
vinculada amb la seva funció de controlar el Govern. Com que no es publiquen al BOPC, se’n recull aquí una
breu referència de les quatre que s’han tramitat aquest semestre, totes relacionades amb l’ús de les llengües
en l’aplicació de la sentència del TSJC sobre el 25 % de classes en castellà:
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2022
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 364
- Sol·licitud d’una còpia de l’expedient de justicació de la necessitat de la campanya institucional en defensa
de la no aplicació de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya amb relació a la garantia
d’un 25 % de classes impartides en llengua castellana (núm. tram. 320-00606/13), sol·licitada pel Grup de
Cs.
- Sol·licitud d’una còpia de la documentació relativa a la garantia que les classes de l’institut Lacetània, de
Manresa (Bages), es facin en un 25 % en llengua castellana (núm. tram. 320-00640/13), sol·licitada pel Grup
de Cs.
- Sol·licitud d’una còpia de la resposta de l’Institut Lacetània, de Manresa (Bages), a la petició per a garantir
que les classes s’hi facin en un 25 % en llengua castellana (núm. tram. 320-00641/13), sol·licitada pel Grup
de Cs.
- Sol·licitud d’una còpia de l’enquesta sobre l’ús de les llengües als centres escolars elaborada pel Centre
de Recerca de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (núm. tram. 320-01349/13),
sol·licitada pel Grup de VOX.
4 Altres iniciatives
En aquest darrer bloc de la crònica hi comentem les tramitacions parlamentàries que queden al marge dels
procediments legislatius i de les funcions d’impuls i control del Parlament. Unes funcions que acompleix la
cambra que també poden tractar de la normalització de l’ús social de la llengua.
Dins del període que analitzem han tractat tangencialment sobre aquesta temàtica dos informes del Síndic
de Greuges, i de forma més directa dues compareixences en comissió parlamentaria sobre l’estat de salut de
la llengua catalana i les futures lleis de l’audiovisual espanyola i catalana; una declaració de la presidenta
del Parlament i dues declaracions fetes durant el debat en el ple, i nalment dos dictàmens del Consell de
Garanties Estatutàries que avalen la normativa sobre el català a l’escola.
4.1 Informes
Informe del Síndic de Greuges al Parlament corresponent al 2021 (núm. tram. 360-00008/13) (BOPC 263,
de 17.03.2022, p. 9).
Aquest informe ret comptes de les activitats del Síndic del 2021 perquè el Parlament les pugui conèixer i
debatre. Recull les actuacions més rellevants desplegades en defensa dels drets dels ciutadans, també relatives
a la llengua, si bé tradicionalment aquest és l’àmbit que genera menys sol·licituds d’intervenció (representa
un 0,6 % del total de les queixes que rep el Síndic).6
Al principi de l’informe, l’apartat de consideracions generals dedica unes pàgines als drets lingüístics i
la política lingüística de Catalunya, i en particular l’anomenada immersió lingüística al sistema educatiu,
considerada “apartidista durant dècades”, però que actualment està “amenaçat per atacs demagògics que
menystenen la realitat i el consens social i cientíc al voltant de l’ensenyament, a banda del mateix mandat
constitucional i legal i les recomanacions de les principals instàncies europees que tracten la qüestió
lingüística”, com recull el text.
Sobresurt la mateixa temàtica que ha marcat aquest semestre: l’informe comenta que l’establiment de la
quota del 25 % de classes en castellà interfereix el marc jurídic vigent i recorda que el Síndic s’ha pronunciat
en diverses ocasions sobre la inexistència d’un conicte real en aquesta matèria, ja que el model lingüístic
assegura el coneixement de les dues llengües ocials de l’alumnat en nalitzar l’ensenyament obligatori i és
un model vàlid, reconegut internacionalment com a bon model pedagògic, de convivència i respectuós amb els
alumnes amb independència de les seves necessitat i procedència. I per això esmenta literalment: “La recerca
demostra que el sistema és beneciós per a l’alumnat no catalanoparlant d’origen i que les diferències en els
6 Com a apunt, comentar que l’Informe anual també conté referències a la llengua en què es presenten les queixes i consultes al
Síndic, que és majoritàriament en català. Així, es va emprar el català en el 71 % de les queixes i consultes presentades, mentre que
la resta (29 %) es van presentar en castellà.
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2022
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 365
resultats de coneixements entre l’alumnat castellanoparlant escolaritzat en català i l’alumnat escolaritzat en
castellà no són signicatives, ni aquí ni en comparació amb comunitats monolingües. Sens perjudici d’això,
probablement cal reexionar sobre l’adaptació i la exibilitat territorial del model, a partir de l’autonomia
dels centres que en facin ús únicament per raons pedagògiques. No implementar aquest model educatiu, que
gaudeix d’un suport explícit més enllà de les institucions catalanes, pot comportar un risc de segregació social
i lingüística, i afectar negativament la competència lingüística en llengua catalana dels infants de famílies no
catalanoparlants que no tenen ocasió de parlar-la ni de desenvolupar-la en el seu entorn més proper. Igualment,
aporta altres benecis des del punt de vista social, com el reconeixement de la diversitat lingüística, tan
important en una societat multilingüe com l’actual. Finalment, aquesta hauria de ser una expressió més de la
pluralitat de l’Estat espanyol, de la seva diversitat lingüística, que cal protegir en els termes de l’article 3.3
de la Constitució espanyola.”
A més, dins les activitats sobre la llengua, l’informe també destaca les actuacions d’oci endegades pel Síndic
sobre: l’equitat en l’acreditació del coneixement d’una tercera llengua a l’acabar els estudis universitaris, en
aplicació de la Llei 2/2014, que demanava aquest requisit per obtenir el grau als estudiants que van iniciar els
estudis a partir del curs 2014-2015; l’ús de la llengua catalana durant les PAU i al sistema educatiu; la llengua
emprada en el carnet de conduir de les persones residents a Catalunya; la llengua emprada en els avisos de
retirada d’un vehicle de la via pública per part de la Grua Municipal a Barcelona; la manca d’atenció d’Aena
a l’aeroport de Barcelona a les persones que hi adrecen consultes en català, i la interferència del poder judicial
en el model lingüístic del sistema educatiu.
Al web del Síndic de Greuges es pot consultar la llista de resolucions emeses al llarg de l’any 2022. L’informe
es va debatre a la Comissió del Síndic de Greuges (substanciació, DSPC-C núm. 228, de 17.03.2022, p. 3) i
posteriorment davant el Ple (substanciació, DSPC-P núm. 66, de 09.06.2022, p. 86).
Informe del Síndic de Greuges Drets i usos lingüístics dels infants i adolescents a Catalunya: l’escola com a
garant de la igualtat d’oportunitats (núm. tram. 360-00010/13) (BOPC 277, de 4.04.2022, p. 109).
Aquest informe es fonamenta en una macroenquesta als centres educatius de Catalunya: l’enquesta sobre
els drets dels infants i els usos lingüístics a Catalunya (2021). L’anàlisi de les dades demostra que el model
lingüístic escolar català ajuda a reduir les desigualtats educatives en l’aprenentatge de les llengües ocials;
per això, el Síndic recomana mantenir el català com a llengua vehicular d’ús normal a l’escola per garantir
la igualtat d’oportunitats d’infants i adolescents. Com sabeu, el model lingüístic a Catalunya s’ajusta a la
Constitució i a l’Estatut, i la subordinació de l’ús social del català al castellà està present a la majoria d’àmbits
d’interacció social dels adolescents, i només és prevalent a l’aula. Per tot això, es considera que l’ús de les
llengües ocials a l’ensenyament es pot garantir sense necessitat d’aplicar una proporció mínima.
Aquest informe va ser objecte de debat parlamentari a la Comissió del Síndic de Greuges, conjuntament amb
l’informe breu sobre la mateixa temàtica. Substanciació (DSPC-C núm. 298, de 16.05.2022, p. X). Pendent
de publicar.
4.2 Compareixences
Ens interessa destacar aquí especialment dues compareixences que han tingut lloc a la comissió parlamentària
de cultura sobre la situació del català i les futures llei de l’audiovisual, catalana i espanyola.
Compareixença d’una representació de la Plataforma per la Llengua per presentar les dades i els informes
relatius a la situació del català, de 28 de desembre (núm. tram. 357-00193/13) (BOPC 204, de 28.12.2021,
p. 59).
Davant la Comissió de Cultura compareix el responsable de Drets Lingüístics de Plataforma per la Llengua
i exposa dades de diferents estudis que tracten de la situació del català i que permeten reexionar sobre els
reptes que es plantegen a mitjà i llarg termini, amb la vista posada en la normalització del català entesa com
una mera extensió del coneixement del català a tota la societat, i també com una extensió de l’ús social de
la llengua catalana com la llengua comuna i de cohesió de la societat catalana, conjuntament amb l’occità a
l’Aran.
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2022
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 366
Recorda que el català es troba en una situació d’emergència lingüística perquè hi ha menys parlants, i dins la
societat catalana no és la llengua majoritària. Tot i així, parla d’una certa estabilització i apunta algunes dades
positives: hi ha més persones que tenen el català com a llengua d’identicació –com la llengua amb la qual
s’identiquen o que fan servir cada dia– que persones que la tenen com una llengua que la van parlar a casa.
Per grups d’edat, les persones de més edat concentren més parlants, però el grup més jove –segons dades
de l’enquesta d’usos lingüístics de la Generalitat– té més parlants habituals que el grup de persones també
joves, però un pèl menys. Altres dades positives són que, malgrat ser una llengua que encara no ha assolit un
coneixement complet de tota la societat, es fa servir prou: el 73 % de persones la fan servir en missatgeria i
el 73 % a les xarxes socials, mentre que el 49 % fan servir el castellà.
Sobre la necessitat de fer política lingüística, recorda que la millor eina per guanyar parlants és seduir-los.
Per ajudar en la reexió sobre si “estem matant el català de tant estimar-lo”, aporta exemples de situació
sociolingüística comparada. En el cas del País Basc, fa 30 anys les persones de més edat eren les que més
parlaven el basc i actualment són els grups més joves, com a resultat d’una política lingüística desplegada
en diferents àmbits i de plans de basquització a les empreses. A Galícia, per contra, explica que hi ha una
tendència oposada: més del 70 % de les persones de més edat fan servir el gallec majoritàriament, mentre els
joves només arriben al 25 % i s’ha capgirat la tendència: els nets de parlants de gallec ara no el parlen. És el
resultat d’una política lingüística que ha incorporat l’ocialitat tímidament, sense haver consolidat un paper
vehicular a l’escola, ni a les llars d’infants, ni un sistema de mitjans de comunicació en gallec. Un tercer
exemple és el del Quebec, on la xifra de parlants s’ha mantingut relativament estable al llarg de les dècades i
han aprovat una nova llei amb més política lingüística, amb molts detalls. Recorda, com a curiositat, que van
ser els primers de garantir el software dels ordinadors en francès.
Demana fer política lingüística cultural, ja que gairebé el 70 % de residents a Catalunya (més del 80 % en
el cas dels joves) opinen que els poders públics haurien de garantir la presència del català a les plataformes
com Disney+, HBO o Netix. També demana que es faci política lingüística posant la llengua com el criteri
principal per atorgar subvencions.
Presenta un estudi comparatiu de democràcies multilingües (Espanya, Bèlgica, Suïssa i Canadà) en què queda
clar que el català es troba en una situació insòlita respecte del nombre de parlants, en termes absoluts i en
termes relatius, de manera que no és llengua ocial de l’Estat ni és llengua de la seva imatge perquè l’Estat
s’identica únicament amb un dels grups lingüístics del país, discrimina la resta i estén el mite de la llengua
comuna. Mentre que el 20 % dels habitants del territori parlen habitualment una llengua diferent del castellà,
aquestes llengües queden excloses de la simbologia.
També comenta altres estudis que mostren: el privilegi del castellà per part del Govern espanyol a les Corts
Espanyoles o les discriminacions greus a l’Administració pública en tots els territoris de parla catalana, també a
Catalunya, en situacions en què, en les relacions amb l’Administració pública, estatal, però també autonòmica,
hi ha ciutadans catalanoparlants que no tenen garantit el dret d’opció lingüística, que és un dret que deriva
de l’ocialitat directament, com diuen moltes de les sentències del Tribunal Constitucional; que cada vegada
s’utilitza menys la llengua en les relacions entre professor i alumne dels centres educatius de secundària, i la
davallada de la primària a la secundària, perquè els mateixos alumnes parlen menys en català quan canvien
d’etapa. I també un repte a la ciutat: com a coneixement declarat, només el 53 % dels joves domina el català,
i el situa per sota de l’anglès. Mentrestant, l’ús del català ha baixat i, per primera vegada, a l’Administració
catalana ha obtingut una qualicació de “no complert” a l’informe del Comitè d’Experts de la Carta europea
de llengües regionals o minoritàries, que és el fet de garantir que els parlants de català puguin expressar-se
en català als hospitals. Es va fer un estudi fa quatre anys segons el qual si els sanitaris comencessin sempre
les converses en català o en castellà, les converses majoritàriament serien en català o en castellà, perquè els
usuaris s’hi adapten, i especialment ho fan els més joves.
Per concloure, apunta els reptes que es plantegen a mitjà i llarg termini per al català: millorar el reconeixement
a nivell estatal i internacional; ser la llengua vehicular de l’educació; situar la llengua com el criteri principal
de suport a la producció cultural; garantir la presència a les plataformes digitals i crear un òrgan de coordinació
de l’audiovisual a mitjans de comunicació en els territoris de parla catalana; planicar a curt, a mitjà i a llarg
termini el dret d’opció lingüística a la salut; catalanofòbia i discriminació lingüística zero; posar la contractació
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2022
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 367
pública al servei de la transformació social (premiar les empreses que són lingüísticament responsables);
garantir els drets lingüístics dels consumidors, i superar la bretxa tecnològica. Recorda que 10-15 anys enrere,
el català va formar part de les llengües dels nous productes tecnològics (Gmail, Facebook...) i actualment no
està garantida la seva presència en els assistents de veu o en els navegadors dels cotxes, i recomana no deixar
perdre aquest tren. Substanciació (DSPC-C núm. 324, d’1.06.2022, p. 3).
Compareixença d’una representació de la Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana per informar
sobre la llei de l’audiovisual espanyola i la futura llei de l’audiovisual catalana, d’1 de juny (núm. tram. 357-
00194/13) (DSPC-C núm. 324, d’1.06.2022, p. 18).
La Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) agrupa entitats de tot el domini lingüístic
català –del País Valencià, les Illes Balears, l’Alguer, Andorra, França, Catalunya i Catalunya Nord–, i es va
constituir l’abril de 2005 sota el paraigües de “Junts per la nostra llengua” per defensar la unitat de la llengua
catalana i estendre’n l’ús social a tot el territori on es parla, principalment. Els últims anys ha treballat en la
reciprocitat i l’espai audiovisual compartit en català de tots els territoris de parla catalana; la defensa de la
immersió lingüística i del català com a llengua vehicular en el sistema educatiu dels diferents territoris, i la
igualtat lingüística en la llei estatal de l’audiovisual.
Davant la Comissió de Cultura, el coordinador tècnic de la campanya “Per la reciprocitat plena i l’espai de
comunicació en català” destaca que la FOLC ha seguit la futura llei de l’audiovisual de Catalunya i estatal, i ha
estat especialment activa per reivindicar i defensar l’equitat del tractament de les llengües ocials de l’Estat en
aquesta legislació. Lamenta la manca de visió estratègica de les institucions catalanes davant l’oportunitat que
oferia la Directiva europea de serveis de comunicació visual, que defensa i dona eines per defensar, promoure
i garantir el pluralisme lingüístic en cadascun dels estats, amb principis com el concepte d’interès general o el
de prominència aplicada també a temes culturals i lingüístics, d’acord amb les disposicions de la UNESCO.
Demana una reexió ciutadana i del món polític sobre el projecte de llei que va entrar al Congrés que
desprotegeix la llengua i la cultura catalanes en un tema tan important com l’audiovisual. En clau de futur,
recorda que la declaració conjunta d’entitats per la llengua catalana, basca, gallega i també l’aragonès i l’asturià
presentada al Congrés dels Diputats ha permès tímids avenços respecte del text inicial.
Sobre la futura llei catalana, destaca la necessitat d’impulsar la producció audiovisual en català partint d’un
plantejament global de tot l’audiovisual, que inclou el cinema i les sèries. Assenyala que és un bon moment
per reexionar sobre l’audiovisual com un tot dins de l’ecosistema digital i que cal promoure l’audiovisual
en català i l’educació audiovisual, com han fet molts països europeus de forma reeixida. Ho enllaça amb
dues reexions nals. Una de recent, la pel·lícula Alcarràs ha estat matèria d’exhibició educativa a l’Estat
francès i aquí encara no. L’altra, d’històrica, quan el 1932 es va crear el Comitè de Cinema de la Generalitat
de Catalunya i es va posar en marxa un programa pioner a Europa de les escoles del cinema que va acostar
moltes escoles a les sales de cinema a aprendre l’audiovisual. Perquè per crear nous públics – consumidors
de productes culturals del mateix país– cal donar a conèixer i posar en valor la cinematograa catalana.
4.3 Declaracions
Declaració de la presidència del Parlament en relació amb la interlocutòria del TSJC sobre la sentència del
25 % de castellà a l’escola, de 10 de maig (DSPC- P núm. 60, de 10.05.2022, p. 4).
El 10 de maig la presidenta del Parlament va obrir la sessió plenària de la tarda fent una declaració en relació
amb la interlocutòria del TSJC sobre la sentència del 25 % de castellà a l’escola. Va demanar consens i
fermesa per preservar la llengua davant la intromissió judicial en els termes següents: “També en dies com
avui cal recordar que els països democràtics estan construïts en base a consensos que els expliquen i que els
identiquen, i que el respecte que un país els dedica és un principi bàsic que deneix la qualitat democràtica
d’aquest país. A Catalunya, un d’aquests consensos és la necessitat de defensar el català, que és la llengua
comuna dels Països Catalans i és un símbol indestriable de la nostra identitat. Ahir coneixíem una nova
intromissió judicial que afecta el consens en la llengua catalana. Les lleis que emanen d’aquest Parlament
en matèria lingüística s’han aprovat amb majories molt àmplies i s’han de respectar. I, davant d’aquesta
Roser Serra i Albert
Crònica parlamentària de Catalunya. Primer semestre de 2022
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 78, 2022 368
intromissió, cal fermesa i cal consens, però el consens ha de servir per preservar la llengua, i no per retrocedir
en la seva defensa.”
4.4 Intervencions
Intervenció de la presidenta del Parlament, de 8 de juny (DSPC-P núm. 65, de 8.06.2022, p. 5).
El 8 de juny, abans de votar la proposició de llei sobre l’ús i aprenentatge de les llengües ocials a l’ensenyament
no universitari, la presidenta del Parlament (en reprendre la sessió) va expressar breument un agraïment
generalitzat: “[...] vull donar les gràcies a tots els estaments del sistema educatiu, a totes les entitats i a totes
les persones que treballen per garantir que el dret a l’aprenentatge en la nostra llengua sigui una realitat dia
a dia. Deixeu-me destacar entre tots ells el nom del jutge de pau Salvador Ribot, pels tretze dies de vaga de
fam en defensa de la llengua”.
Intervenció del president de la Generalitat, de 8 de juny (DSPC-P núm. 65, de 8.06.2022, p. 25).
En la mateixa sessió, al nal del debat nal de la proposició de llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües
ocials en l’ensenyament no universitari sobre el català a l’escola, que permet l’ús “curricular” del castellà a
l’escola, el president de la Generalitat va demanar la paraula per agrair l’acord “de país sobre la llengua i l’escola
catalana” als grups parlamentaris per haver tancat un gran acord i va oferir ampliar-lo als grups que no s’hi
van sumar “perquè la llengua i les llengües no siguin utilitzades partidistament per atacar la cohesió social”.
4.5 Dictàmens
Tal com hem avançat a la introducció d’aquesta crònica, durant el semestre s’ha aconseguit refer el consens per
defensar el català i el model d’escola catalana amb una llei i un decret llei del Govern, validat pel Parlament.
Els dos s’han aprovat (o validat) després d’haver rebut l’aval per unanimitat de dictàmens del Consell de
Garanties Estatutàries (CGE), la institució que vetlla per l’adequació de les normes amb rang de llei a l’Estatut
i la Constitució. Recollim breument les referències a ambdós dictàmens en aquesta darrera secció.
Dictamen 3/2022 sobre la Proposició de llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües ocials en l’ensenyament
no universitari, de 7 de juny (BOPC 328, de 7.06.2022, p. 3).
Aquest pronunciament del Consell de Garanties Estatutàries respecte de la Proposició de llei va ser sol·licitat
pels grups parlamentaris de Vox, Ciutadans i Mixt.
El CGE va dictaminar que tant l’omissió de la declaració del castellà com a llengua vehicular com la regulació
dels criteris que determinen l’ús curricular i educatiu del català i del castellà sense establir percentatges no
vulneren els articles 3 i 27 de la Constitució, ni els articles 6 (la llengua pròpia i les llengües ocials) i 35
(drets lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament) de l’Estatut d’autonomia, en els termes que els ha interpretat
el Tribunal Constitucional. Nota.
Dictamen 4/2022 sobre el Decret llei 6/2022, de 30 de maig, pel qual es fixen els criteris aplicables a
l’elaboració, l’aprovació, la validació i la revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius, de 20 de
juny (BOPC 342, de 23.06.2022, p. 40).
Sol·licitat de nou pels grups parlamentaris de Vox en Cataluña, Ciutadans i Mixt, respecte del Decret llei
6/2022. En les conclusions el CGE dictamina que els criteris aplicables a l’elaboració, l’aprovació, la validació
i la revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius, que omet la declaració del castellà com a llengua
vehicular, i el criteri d’inaplicació de paràmetres numèrics, proporcions o percentatges en l’ensenyament i l’ús
de les llengües no vulnera els articles 3 i 27 de la Constitució, ni els articles 6 i 35 de l’Estatut d’autonomia,
en els termes en què els ha interpretat el Tribunal Constitucional. Nota.
