Crònica legislativa de Catalunya. Segon semestre de 2021. 'Un període caracteritzat per la incipient activitat normativa associada a l'inici de la nova legislatura i per les invectives judicials contra el model lingüístic educatiu
| Autor | Joan Ridao Martín |
| Cargo | Professor agregat de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona i lletrat del Parlament de Catalunya (s. e.). Director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern i membre de la Comissió Jurídica Assessora |
| Páginas | 156-164 |
REVISTA DE LLENGUA I DRET #77
JOURNAL OF LANGUAGE AND LAW
CRÒNICA LEGISLATIVA DE CATALUNYA
Segon semestre de 2021
“Un període caracteritzat per la incipient activitat normativa associada a l’inici de la nova legislatura i per les
invectives judicials contra el model lingüístic educatiu”
Joan Ridao i Martín*
Resum
Com és costum, aquesta crònica legislativa recull les normes de tot rang que es relacionen amb els usos, els drets i el règim
jurídic del català i l’aranès durant el període de referència, així com els pronunciaments més rellevants de la jurisdicció ordinària
que l’afecten. Amb tot, es tracta d’una etapa que es correspon amb els primers mesos de l’executòria del nou Govern i l’inici
de la XIII-XIV Legislatura i es caracteritza, doncs, per les escasses normes aprovades. No obstant això, s’hi apleguen les
disposicions generals que contenen mesures procedimentals o substantives relacionades amb l’activitat de foment per atendre
la normalització lingüística, les relatives a la capacitació lingüística en els processos selectius de personal i les d’avaluació del
coneixement del català fora del domini lingüístic. Aquest període està molt condicionat, tanmateix, per l’impacte de la fermesa
de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que imposà amb caràcter general un percentatge del
25 % en l’ús del castellà com a llengua vehicular a l’ensenyament no universitari. Per bé que caldrà estar atents als termes amb
què aquesta s’executa, el Govern ja ha avançat la intenció d’emprendre les reformes normatives adients.
Paraules clau: català; aranès; dret lingüístic; normalització lingüística; subvencions; processos selectius de personal;
capacitació lingüística; jurisprudència.
LEGISLATIVE REPORTS ON CATALONIA
Second half of 2021
“A period characterised by the incipient law-making activities associated with the start of the new legislature
and by attacks by the courts against the language model in education”
Abstract
As always, this legislative chronicle provides an overview of laws and regulations of all levels associated with the uses, rights
and legal system governing the Catalan and Aranese languages over the course of the relevant period, as well as the most
signicant pronouncements of ordinary jurisdiction courts affecting them. It should be noted that this period covers the rst
few months of the new Catalan Government’s executive powers and the start of the 13th - 14th legislature of the Parliament
of Catalonia and is thus one characterised by the scant number of laws passed. Nevertheless, these do include general
provisions containing procedural or substantive measures associated with activities fostering language normalisation, those
on linguistic competence in staff recruitment processes and those on assessing the understanding of Catalan outside of those
territories in which it is spoken. Greatly overshadowing this period, however, is the impact of the nal conrmation of the
judgement of the High Court of Justice of Catalonia (TSJC), which stated that, as a general rule, 25% of classes must be
taught in Spanish as the vehicular language of non-university education. Although we must wait for the exact terms under
which this will be enforced, the Catalan Government has already stated its intention to undertake the necessary legal reforms.
Keywords: Catalan; Aranese; language law; language normalisation; grants; recruitment processes; language training;
jurisprudence.
∗ Joan Ridao i Martín, professor agregat de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona i lletrat del Parlament de Catalunya
(s. e.). Director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern i membre de la Comissió Jurídica Assessora. jridao@ub.edu
Citació recomanada: Ridao i Martín, Joan. (2022). Crònica legislativa de Catalunya. Segon semestre de 2021. “Un període
caracteritzat per la incipient activitat normativa associada a l’inici de la nova legislatura i per les invectives judicials contra el
model lingüístic educatiu”. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 77, 156-164. https://doi.org/10.2436/rld.
i77.2022.3797
Joan Ridao i Martín
Crònica legislativa de Catalunya. Segon semestre de 2021. “Un període caracteritzat per la incipient activitat normativa...”
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 157
Sumari
1 Introducció
2 Activitat normativa desplegada
2.1 Lleis ordinàries, decrets llei i decrets legislatius
2.2 Traduccions a l’aranès de les lleis promulgades
3 Disposicions generals
3.1 Activitat de foment o subvencional
Departament de la Presidència (mitjans de comunicació)
Institut Català de les Empreses Culturals
Institut Ramon Llull
Ocina de Suport a la Iniciativa Cultural
3.2 Processos selectius de personal: requisits de capacitació lingüística
3.3 Proves d’avaluació del coneixement del català fora del domini lingüístic
4 Comentari jurisprudencial
Joan Ridao i Martín
Crònica legislativa de Catalunya. Segon semestre de 2021. “Un període caracteritzat per la incipient activitat normativa...”
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 158
1 Introducció
L’objecte d’aquesta crònica legislativa se centra primerament a analitzar, ni que sigui de manera molt succinta,
les principals normes publicades al Diari Ocial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) durant el segon
semestre de 2021, d’incidència, ja sigui directa o tangencial, en el dret lingüístic de Catalunya. Amb tot, com
ja hem avançat en el resum, el buidatge i l’examen del diari ocial revela que aquestes han estat més aviat
escasses.
En efecte, quant a les normes amb rang o força de llei, atenent a la singularitat del període examinat –
caracteritzat per l’inici de la XIII-XIV Legislatura al Parlament i la constitució d’un nou Govern, fet que
ha impedit culminar la seva preparació i tramitació parlamentària–, només farem referència al Decret llei
22/2021, de 5 d’octubre, de modicació de l’article 211 de la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures scals,
administratives, nanceres i del sector públic, d’incidència indirecta en aquest àmbit, ja que, sense afectar
directament la llengua catalana o aranesa, sí que ho fa sobre el règim lingüístic en l’àmbit de l’ensenyament
superior. També farem referència, a un altre nivell, a les traduccions a l’aranès aprovades per la Mesa del
Parlament relatives a lleis de l’etapa anterior.
Pel que fa a les disposicions generals, com és usual, en aquest breu estudi s’hi apleguen les que contenen
mesures procedimentals o substantives relacionades amb l’activitat de foment per atendre la normalització
lingüística, i s’hi afegeixen les relatives als processos selectius de personal i les proves de capacitació del
coneixement del català fora del domini lingüístic. En aquest sentit, cal destacar, doncs, que el Govern continuà
aprovant diverses normes en el marc de l’activitat subvencional relacionada amb el procés de normalització
lingüística, un fet que ha estat una constant en el temps i que arrenca en els inicis de l’autonomia política.
En darrer terme, aquest recull legislatiu es fa ressò novament de les principals resolucions de la justícia
ordinària relacionades amb la llengua, amb especial referència a l’impacte majúscul provocat per la fermesa
de la sentència del 16 de desembre de 2020, de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya (TSJC) (Secció 5a), en el recurs núm. 168/2015. Com es recordarà ─ja ens hi vam
referir en la crònica del primer semestre de 2021─, reconeix el dret dels pares a exigir que els seus lls rebin
ensenyament també en castellà “en una proporció raonable” i xa amb caràcter mínim la presència del castellà
com a llengua vehicular en un 25 % de les hores lectives. Com tindrem ocasió d’analitzar, i a l’espera de
constatar en quins termes s’executarà aquesta crítica resolució, que és d’ecàcia general, el TSJC va continuar
estimant diferents recursos interposats per algunes famílies en el mateix sentit, per bé que en aquests casos
afectaven els projectes lingüístics d’alguns centres educatius en concret.
2 Activitat normativa desplegada
2.1 Lleis ordinàries, decrets llei i decrets legislatius
A banda que no hagi estat possible, per les raons suara exposades, desplegar l’activitat legislativa acostumada,
el Govern ha continuat fent ús –de manera profusa, aprotant el context d’excepcionalitat de la pandèmia de
la covid– de la legislació d’urgència (decret llei), emparada en raons d’extraordinària urgència i necessitat (art.
64 EAC i 17 de la Llei 13/2008, de la presidència de la Generalitat i del Govern), amb el control parlamentari
pertinent a través de la validació del Ple.
En aquest sentit, es va aprovar el Decret llei 22/2021, de 5 d’octubre, de modicació de l’article 211 de
la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures scals, administratives, nanceres i del sector públic, relatiu a
l’acreditació d’una tercera llengua per part de l’alumnat de grau de les universitats catalanes,1 que, com ja hem
apuntat, té una incidència indirecta sobre el règim lingüístic en l’àmbit universitari, ja que modica l’article
211 de la Llei d’acompanyament pressupostari de 2015 per establir que l’alumnat que ha iniciat els estudis
universitaris de grau en una universitat catalana el curs 2021-2022 i posteriors hagi d’assolir els coneixements i
1 Podeu consultar la Resolució 131/XIV del Parlament de Catalunya, de validació del Decret llei 22/2021, de modicació de l’article
211 de la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures scals, administratives, nanceres i del sector públic, relatiu a l’acreditació d’una
tercera llengua per part de l’alumnat de grau de les universitats catalanes.
Joan Ridao i Martín
Crònica legislativa de Catalunya. Segon semestre de 2021. “Un període caracteritzat per la incipient activitat normativa...”
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 159
les competències sucients en, com a mínim, una llengua estrangera, en els termes que estableixi la normativa
aplicable als plans d’estudis i altra normativa interna de la universitat.
2.2 Traduccions a l’aranès de les lleis promulgades
En absència de lleis promulgades durant aquest període relatives a les llengües ocials de Catalunya, la
referència a aquest tipus de productes normatius en aquesta crònica es contrau a les lleis del Parlament que
han estat traduïdes a l’occità, aranès a l’Aran, durant el període examinat. Per bé que es tracta de lleis que no
estan referides a l’àmbit lingüístic, és important mencionar aquest fet, ja que, com a concreció de l’ocialitat
de l’aranès (art. 6.5 EAC i art. 7 de la Llei 35/2010, de l’1 d’octubre, de l’occità, aranès a l’Aran), aquesta
última llei estableix l’obligació de publicar les lleis del Parlament en aranès i establir el caràcter ocial
d’aquesta versió.2
A aquests efectes, cal recordar que, a partir de l’entrada en vigor de la Llei 35/2010, totes les lleis aprovades
pel Parlament s’han publicat en occità, la qual cosa ha contribuït en gran mesura a l’establiment del llenguatge
jurídic occità. Anteriorment, els Serveis d’Assessorament Lingüístic (SAL) del Parlament només havien
traduït a l’occità les lleis que afectaven exclusivament l’Aran, l’Estatut d’autonomia de Catalunya i els
Tractats de la Unió Europea. La versió occitana es publica al DOGC, i juntament amb la versió catalana i
castellana es publica a la web del Parlament i també es troba disponible al Portal Jurídic de Catalunya. El text
català de la llei i la versió en espanyol, sotmesos a uns terminis de promulgació i publicació, es publiquen
simultàniament, mentre que la versió occitana no té cap termini de publicació, per la qual cosa sovint apareix
amb un cert retard respecte a la resta de versions lingüístiques, depenent del volum de feina acumulat en
períodes legislativament prolícs.
En tot cas, durant el període objecte de la nostra anàlisi hem de deixar constància dels acords següents de la
Mesa del Parlament pels quals s’aprovaven les versions occitanes (aranès) de les lleis següents: Llei 15/2020,
del 22 de desembre, de les àrees de promoció econòmica urbana; Llei 19/2020, del 30 de desembre, d’igualtat
de tracte i no-discriminació; Llei 13/2020, del 13 d’octubre, de restabliment del complement de productivitat
variable del personal estatutari de l’Institut Català de la Salut i del personal del sistema sanitari integral
d’utilització pública de Catalunya; Llei 17/2020, del 22 de desembre, de modicació de la Llei 5/2008, del
dret de les dones a erradicar la violència masclista; Llei 7/2020, del 2 de juliol, de l’Agència de la Natura de
Catalunya, i la Llei 14/2020, del 25 de novembre, de modicació del llibre segon del Codi civil de Catalunya,
relatiu a la persona i la família.
3 Disposicions generals
L’Ordre CLT/143/2021, de 23 de juny, de segona modicació de l’Ordre CLT/59/2012, de 22 de febrer, del
Cens d’entitats de foment de la llengua catalana parteix del fet que, per afavorir la participació d’entitats de
la societat civil en el foment de la llengua catalana, la Llei 21/2001, de 28 de desembre, de mesures scals
i administratives, estableix (art. 1) una deducció en l’impost sobre la renda de les persones físiques per a
donatius a favor de fundacions o associacions que tinguin per nalitat el foment de la llengua catalana i que
gurin en el cens d’aquestes entitats que elabora el Departament de Cultura (prevista també a l’art. 14 de la
Llei 21/2005, de 29 de desembre, de mesures nanceres, per ampliar-les a les entitats privades sense nalitat
de lucre, les organitzacions sindicals i empresarials, els col·legis professionals i altres corporacions de dret
públic).3
2 Des de l’aprovació de la Llei 35/2010, de l’1 d’octubre, de l’occità, aranès a l’Aran, s’han traduït i publicat 111 lleis (n’hi ha 16
de pendents). Quant al procediment de traducció, es fa servir principalment un programa de traducció assistida. També es recorre, a
vegades, a la plataforma de codi font obert Apertium o al traductor automàtic en línia de la Generalitat. Tant l’un com l’altre permeten
la traducció del català a l’occità aranès o a l’occità referencial i viceversa. Un dels problemes a l’hora d’establir la versió occitana de
la llei és la manca d’un model de llengua estàndard consolidat per a la varietat aranesa. Així mateix, el tractament de la terminologia
i els neologismes topa amb dicultats serioses, ja que les obres lexicogràques occitanes no sempre donen resposta a les necessitats
terminològiques que requereixen les traduccions. Vegeu, en aquest sentit, Fibla, Joan (2016, 21 de juliol), L’occità al Parlament de
Catalunya: la Llei de l’occità, aranès a l’Aran, Blog de la Revista de Llengua i Dret.
3 En desplegament dels preceptes esmentats es va dictar l’Ordre CLT/82/2002, de 15 de març, sobre el Cens d’entitats que tenen
per nalitat el foment de la llengua catalana, que va ser substituït per l’Ordre CLT/59/2012, de 22 de febrer, del Cens d’entitats
de foment de la llengua catalana. L’Ordre CLT/359/2014, de 4 de desembre, va modicar l’Ordre CLT/59/2012, de 22 de febrer,
Joan Ridao i Martín
Crònica legislativa de Catalunya. Segon semestre de 2021. “Un període caracteritzat per la incipient activitat normativa...”
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 160
A aquests efectes, l’Ordre CLT/143/2021 modica l’Ordre CLT/59/2012, de 22 de febrer, per establir la
obligació d’aquestes entitats de relacionar-se únicament a través de mitjans electrònics per fer qualsevol
tràmit relatiu a la seva inclusió i renovació en el Cens, així com per a la seva exclusió, per adequar-lo a
l’article 14.2 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions
públiques, i a l’article 72 del Decret 76/2020, de 4 d’agost, d’Administració digital. També es modica el
període per presentar les sol·licituds d’inclusió en el Cens i per a la renovació anual del mateix, que es xa
entre l’1 de gener i el 31 de març de cada any. Així mateix, es preveu que la Secretaria de Política Lingüística
consulti d’oci les dades d’identitat de la persona signant de la sol·licitud, la documentació acreditativa
de la representació amb què actua la persona signant i els estatuts de l’entitat, tret que aquesta ho denegui
explícitament. Finalment, es modica el termini per resoldre i noticar la inclusió de les entitats en el Cens,
que passa a ser de sis mesos, per adequar-lo al nombre d’expedients que s’han de tramitar.4
Per la seva banda, la Resolució CLT/2292/2021, de 14 de juliol, sobre el Cens d’entitats de foment de la
llengua catalana renova la inclusió en el Cens d’entitats de foment de la llengua catalana a determinades
entitats, a incloure’n de noves i excloure’n d’altres d’acord amb l’article 8.1.a de l’Ordre CLT/59/2012, de 22
de febrer, per incompliment de l’obligació prevista a l’article 7 de la mateixa ordre de presentar una memòria
que acrediti el compliment de la nalitat de foment de la llengua catalana durant l’any anterior, i d’acord amb
l’article 8.1.c, a petició de l’entitat interessada.
3.1 Activitat de foment o subvencional
Com ja hem avançat en la introducció, el buidatge de la producció normativa en l’àmbit lingüístic durant el
segon semestre de 2021 ens du a concloure que, tot i la singular situació institucional descrita, el Govern en
funcions va donar continuïtat al procés de normalització lingüística del català i de l’occità en la seva variant
aranesa, a través de la tradicional activitat de foment o subvencional. La Llei 1/1998, de 7 de gener, de política
lingüística estableix, a l’article 1, com un dels objectius principals, emparar, fomentar i normalitzar l’ús de
la llengua catalana en tots els àmbits. L’article 6 de la mateixa llei estableix que la llengua catalana és un
patrimoni que Catalunya comparteix amb altres territoris amb els quals constitueix una mateixa comunitat
lingüística.
Durant aquest període, hem de destacar les ajudes procedents del Departament de la Presidència, a través del
suport que presta als mitjans audiovisuals, i les del Departament de Cultura, com a responsable principal de
les accions de suport i difusió de la llengua, a través de l’Ocina de Suport a la Iniciativa Cultural, de l’Institut
Català de les Empreses Culturals i de l’Institut Ramon Llull.
Departament de la Presidència (mitjans de comunicació)
En aquest apartat cal destacar la Resolució PRE/2049/2021, de 29 de juny, per la qual s’obre la convocatòria
per a la concessió de subvencions estructurals per a l’edició de mitjans informatius digitals de titularitat
privada, en català o en aranès, corresponent a l’any 2021, d’acord amb l’Ordre PRE/102/2021, de 12 de
maig, que aprova les bases reguladores del procediment per a la seva concessió en règim de concurrència no
competitiva; la Llei 4/2020, del 29 d’abril, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2020, i el
Decret 146/2020, de 15 de desembre, pel qual s’establien els criteris de la pròrroga pressupostària mentre no
entressin en vigor els del 2021, per un import de 2.209.250 euros.
Institut Català de les Empreses Culturals
Atès l’Acord del Consell d’Administració de l’Institut Català de les Empreses Culturals, adoptat en la sessió
del 25 de febrer del 2021, pel qual s’aprovaven les bases especíques que havien de regir la concessió de
subvencions per a l’edició de llibres d’especial interès cultural o de temàtiques i gèneres poc difosos en llengua
catalana o occitana, s’aprovà la Resolució CLT/3539/2021, de 26 de novembre, per la qual es dona publicitat
a l’Acord del Consell d’Administració de l’Institut Català de les Empreses Culturals de modicació de les
del Cens d’entitats de foment de la llengua catalana, per establir la possibilitat de la tramitació telemàtica i per afegir-hi una causa
d’exclusió del Cens.
4 Vegeu la Correcció d’errades a la Resolució CLT/2292/2021, de 14 de juliol, sobre el Cens d’entitats de foment de la llengua
catalana (DOGC, núm. 8464, 23.07.2021).
Joan Ridao i Martín
Crònica legislativa de Catalunya. Segon semestre de 2021. “Un període caracteritzat per la incipient activitat normativa...”
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 161
bases especíques que han de regir la concessió de subvencions per a l’edició de llibres d’especial interès
cultural o de temàtiques i gèneres poc difosos en llengua catalana o occitana.
Institut Ramon Llull
El Consorci de l’Institut Ramon Llull (en endavant, l’Institut Ramon Llull) té com a nalitat la projecció i
difusió exterior de la llengua i la cultura catalanes en totes les seves expressions. Per al compliment dels seus
objectius, dona suport a les polítiques de relacions exteriors en l’àmbit cultural de les institucions consorciades.
Per acords del Consell de Direcció de l’Institut Ramon Llull del 16 de desembre de 2020 i del 29 de gener de
2021 es van aprovar les modicacions de les bases que havien de regir la concessió de subvencions per a la
traducció d’obres literàries i de pensament originals en llengua catalana i occitana (en la seva varietat aranesa).5
D’acord amb els articles 87 i següents del text refós de la Llei de nances públiques de Catalunya, aprovat
mitjançant el Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, i els preceptes de caràcter bàsic de la Llei 38/2003,
de 17 de novembre, general de subvencions i del Reial decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s’aprovà
el reglament de la llei esmentada, mitjançant la Resolució de 27 de juliol de 2021, per la qual s’obre la 3a
convocatòria per a la concessió de subvencions en règim de concurrència competitiva per a la traducció d’obres
literàries i de pensament originals en llengua catalana i occitana (en la seva varietat aranesa) es va obrir aital
convocatòria amb una dotació màxima de 150.000,00 euros.
Ocina de Suport a la Iniciativa Cultural
L’Ocina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) del Departament de Cultura té com a objectiu facilitar
la sol·licitud d’ajudes en matèria cultural, millorar el servei mitjançant la simplicació i normalització
documental, i optimitzar recursos i procediments. A manera de nestra única i amb una aposta clara pels
mitjans electrònics, permet accedir a la informació i als tràmits de les subvencions del Departament de manera
fàcil i clara.
En aquest context, es va aprovar la Resolució CLT/2326/2021, de 14 de juliol, per la qual es dona publicitat a
l’Acord del Consell d’Administració de l’Ocina de Suport a la Iniciativa Cultural de segona ampliació de la
dotació pressupostària de la convocatòria en l’àmbit del foment de la llengua, per a la concessió de subvencions,
en règim de concurrència no competitiva, per al doblatge i la subtitulació en català de llargmetratges d’estrena
en sales d’exhibició cinematogràca, per a l’any 2021; la Resolució CLT/2325/2021, de 14 de juliol, per la
qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Ocina de Suport a la Iniciativa Cultural
de segona ampliació de la dotació pressupostària de la convocatòria en l’àmbit del foment de la llengua, per
a la concessió de subvencions, en règim de concurrència no competitiva, per al doblatge i la subtitulació en
català de llargmetratges i per a la subtitulació en català de sèries per a plataformes digitals i en suport físic, per
a l’any 2021; la Resolució CLT/2323/2021, de 14 de juliol, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell
d’Administració de l’Ocina de Suport a la Iniciativa Cultural d’ampliació de la dotació pressupostària de la
convocatòria en l’àmbit del foment de la llengua per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència
no competitiva, per a la traducció al català d’obres no literàries per a l’any 2021; la Resolució CLT/2324/2021,
de 14 de juliol, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Ocina de Suport
a la Iniciativa Cultural de segona ampliació de la dotació pressupostària de la convocatòria en l’àmbit del
foment de la llengua per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència no competitiva, per a la
subtitulació en català de festivals i mostres audiovisuals a Catalunya per a l’any 2021, i nalment, la Resolució
de 9 de juliol de 2021, per la qual es modica la dotació pressupostària de la 2a convocatòria de l’any 2021
per a la concessió de subvencions en règim de concurrència competitiva per a la traducció d’obres literàries
i de pensament originals en llengua catalana i occitana (en la seva varietat aranesa).
3.2 Processos selectius de personal: requisits de capacitació lingüística
Una de les qüestions més rellevants –i alhora menys pacíques– de la regulació lingüística ha estat, com
a conseqüència del principi de doble ocialitat, que les administracions, les corporacions i les institucions
5 Per resolució de data 29 de gener de 2021 (DOGC, núm. 8334, 05.02.2021) es dona publicitat als acords del Consell de Direcció de
dates 16 de desembre de 2020 i 29 de gener de 2021, pels quals es modiquen les bases que han de regir la concessió de subvencions
per a la traducció d’obres literàries i de pensament originals en llengua catalana i occitana (en la seva varietat aranesa).
Joan Ridao i Martín
Crònica legislativa de Catalunya. Segon semestre de 2021. “Un període caracteritzat per la incipient activitat normativa...”
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 162
públiques de Catalunya garanteixin la capacitació i habilitació lingüístiques necessàries de tot el seu personal,
el qual ha d’acreditar un nivell de coneixement adequat i sucient de les dues llengües ocials, tant en
l’expressió oral com en l’escrita, que el faci apte per exercir les funcions pròpies del seu lloc de treball, amb
l’objectiu d’assegurar la satisfacció dels drets lingüístics que es reconeixen als ciutadans i el seu dret de lliure
elecció lingüística sense obstacles davant els òrgans i les unitats de l’Administració. Cal tenir present que el
coneixement del castellà s’acredita ordinàriament per mitjà de la titulació ocial que resulta dels diferents
nivells de l’educació obligatòria, atès que el seu ensenyament està garantit a tot l’Estat. Per al català, en
canvi, l’exclusió legal del seu ensenyament a l’escola ns al curs 1978-1979 i la lentitud del procés de la seva
incorporació al sistema educatiu, que va esdevenir plenament efectiva a partir de 1983, comporten l’existència
d’un sector encara important de la població de Catalunya i d’altres territoris de llengua catalana que es va
veure impedit legalment d’aprendre’l. La STC 46/1991, de 28 de febrer, va reconèixer la constitucionalitat
de l’exigència del coneixement de català al personal que opta per accedir-hi, per tal que aquest pugui usar el
català d’acord amb el seu caràcter de llengua pròpia i ocial i garantir plenament el dret de la ciutadania a
optar per una o altra llengua ocial en la seva relació amb l’Administració.6
Al Principat, regeix actualment el Decret 161/2002, d’11 de juny, sobre l’acreditació del coneixement del
català i l’aranès en els processos de selecció de personal i de provisió de llocs de treball de les administracions
públiques de Catalunya, norma preestatutària que desplega la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.
El decret susdit regula els criteris de valoració del coneixement del català i de l’aranès, tant en l’expressió oral
com en l’escrita, en els processos de selecció de personal i de provisió de llocs de treball amb criteris objectius
de proporcionalitat. A aquests efectes, preveu que el nivell de coneixement de català que cal acreditar per a
cada lloc de treball quedi determinat d’acord amb els grups de titulació previstos a la legislació sobre funció
pública i la normativa laboral aplicable; que la manera bàsica d’acreditar el coneixement esmentat és haver-
lo acreditat a l’ensenyament obligatori, cosa que resulta de la certicació que s’ha cursat de manera ocial a
Catalunya la matèria de llengua catalana d’ensenyament obligatori i s’ha obtingut el títol que correspon després
de 1992, expedida per qualsevol institut d’educació secundària públic en la forma que determina la Direcció
General d’Ordenació i Innovació Educativa. També es pot acreditar per mitjà dels certicats de referència de
la Secretaria de Política Lingüística o dels títols, diplomes i certicats que es consideren equivalents d’acord
amb el Decret 152/2001, de 29 de maig, sobre avaluació i certicació de coneixements de català.
La prova de català constitueix un mitjà supletori per quan no s’estigui en possessió dels certicats esmentats,
tot i que s’estableixen múltiples casos d’exempció que faciliten l’accés de la ciutadania a la funció pública.
S’eximeix de la prova de català el personal que acrediti haver-la superat per accedir a un altre lloc de la mateixa
administració. També s’estableix una equivalència entre els títols de l’ensenyament reglat no universitari i
els certicats que regula el Decret 152/2001, de 29 de maig, sobre avaluació i certicació de coneixements
de català.7
És en aquest context normatiu i jurisprudencial que el Govern de la Generalitat convoca els diferents processos
selectius del personal. Als efectes que aquí interessen, hem de destacar la Resolució EDU/2700/2021, de 2
de setembre, per la qual es modica la llista denitiva de persones aspirants admeses i excloses, i la llista
denitiva de persones exemptes de realitzar la prova de coneixements de llengua catalana, i de coneixements
de llengua espanyola, de la convocatòria del procés selectiu de nou accés, mitjançant el sistema de concurs
oposició, per cobrir 756 places en règim de personal laboral x de tècnic/a especialista en educació infantil
del Departament d’Educació (núm. de registre de convocatòria L005/2020), aprovada per la Resolució
6 No obstant, el qüestionament d’aquest factor normalitzador es produí sobretot a partir de la STC 165/2013, de 26 de setembre,
relativa a una impugnació de la Llei 9/2012, de 19 de juliol, de modicació de la Llei 3/2007, del 27 de març, de la funció pública de
la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. En aquesta resolució es produí una degradació notable del valor i l’ecàcia normativa
de l’Estatut d’autonomia, tal com ja havia succeït amb la STC 31/2010 sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya. La sentència,
que assumia de manera acrítica les consideracions de l’exposició de motius sobre l’ampla implantació del català a la societat i a
l’Administració pública balear, no invocà ni les argumentacions que avalaven el procés d’evolució de la normalització lingüística
ni el deure de les institucions autonòmiques de garantir l’ús normal del català a l’Administració pública per exigir un estàndard de
protecció sucient de la llengua, com a llengua pròpia.
7 El decret també fa referència al coneixement de l’aranès, d’acord amb l’extinta Llei 16/1990, de 13 de juliol, sobre règim especial
de la Vall d’Aran, i al personal al servei de les entitats locals, amb l’article 294.2 de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim
local de Catalunya, d’acord amb la redacció que en fa l’apartat 2 de la disposició nal primera de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de
política lingüística.
Joan Ridao i Martín
Crònica legislativa de Catalunya. Segon semestre de 2021. “Un període caracteritzat per la incipient activitat normativa...”
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 163
EDU/1836/2021, de 10 de juny; la Resolució (ECO/3329/2021, de 8 de novembre, per la qual s’aproven i es
fan públiques les llistes provisionals de persones aspirants admeses i excloses de la convocatòria del procés
selectiu per proveir 120 places del cos tècnic de gestors tributaris (subgrup A2) de la Generalitat de Catalunya
(núm. de registre de la convocatòria ATC01), i les llistes provisionals de persones aspirants exemptes i no
exemptes de realitzar la prova de coneixements de llengua catalana; la Resolució DSO/3383/2021, de 12 de
novembre, per la qual s’aprova la llista denitiva de persones aspirants admeses i excloses, i la llista denitiva
de persones exemptes de realitzar la prova de coneixements de llengua catalana, i de coneixements de llengua
espanyola, de la convocatòria del procés de selecció de nou accés mitjançant el sistema de concurs oposició
per proveir 458 places de la categoria d’auxiliars de geriatria (grup D1) en règim de personal laboral x del
Departament de Drets Socials pel sistema de concurs oposició (convocatòria núm. L001/20); i en darrer
terme la Resolució ECO/3825/2021, de 23 de desembre, per la qual s’aproven i es fan públiques les llistes
denitives de persones aspirants admeses i excloses de la convocatòria del procés selectiu per proveir 120
places del cos tècnic de gestors tributaris (subgrup A2) de la Generalitat de Catalunya (núm. de registre de
la convocatòria ATC01), i les llistes denitives de persones aspirants exemptes i no exemptes de realitzar la
prova de coneixements de llengua catalana; i per la qual es modiquen la base 7.1.3 i el Tribunal Qualicador.
3.3 Proves d’avaluació del coneixement del català fora del domini lingüístic
Com ja hem tingut ocasió de constatar en cròniques anteriors, el Consorci de l’Institut Ramon Llull, d’acord
amb el que disposa l’article 4.3.d dels seus Estatuts organitza periòdicament convocatòries de proves
per a l’avaluació del coneixement del català fora del domini lingüístic i n’expedeix els certicats ocials
corresponents.8 En aquest marc, l’Institut va aprovar la Resolució de 29 de juny de 2021, per la qual s’obre
la segona convocatòria de proves de l’any 2021 per a l’obtenció dels certicats de coneixements de llengua
catalana del Consorci de l’Institut Ramon Llull, que es va fer pública a través de l’Edicte sobre convocatòria
de les proves per a l’obtenció dels certicats d’aranès/occità del Departament de Cultura i Llengua del Consell
General d’Aran, curs 2021-2022.
4 Comentari jurisprudencial
Com ja hem avançat al principi, en la crònica del segon semestre de 2020 ja vam fer referència al fet que la
Secció 5a de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJC havia resolt en sentència (STJC 8675/2020, del 16
de desembre) un recurs interposat al seu dia pel Ministeri d’Educació contra les ordres de preinscripció del
Departament d’Educació, en què a banda de retreure a la Generalitat com a Administració educativa competent
la seva “passivitat” a l’hora de xar el percentatge d’ús de les llengües vehiculars a l’ensenyament, s’establí la
obligació de la Generalitat de xar un percentatge del 25 % del castellà en els currículums. Amb tot, com es
recordarà, el mateix TSJC i el Tribunal Suprem ja havien establert aquest percentatge en sentències anteriors
amb ecàcia per a algunes famílies i centres, a partir d’una exegesi esbiaixada de la STC 31/2010, de 28 de
juny, sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya.
Aquella sentència, que fou recorreguda en cassació un cop desestimat el recurs (Provisió del Tribunal Suprem
de 18 de novembre de 2021), és sense dubte molt rellevant, ja que obliga la Generalitat a adoptar aquella
mesura amb caràcter general i de manera “efectiva i immediata”. L’inquietant, a més, és que el TSJC, el qual
s’endinsa en un complex debat pedagògic, arriba a justicar aquest determinisme a partir de l’“anàlisi del
marc jurídic i la jurisprudència constitucional”, així com de l’examen de “les dades reals d’ús d’ambdues
llengües” (en al·lusió als informes aportats pel Departament d’Educació), d’on es desprendria que l’ús del
castellà és “residual”. En aquest punt, no deixa de ser paradoxal que aquestes sentències coincideixen amb
un seguit d’evidències que apunten a un retrocés del català, també en l’àmbit educatiu, on, a la pràctica, es
compleixen percentatges de castellà ns i tot superiors al 25 % en les activitats no curriculars (vegeu l’Informe
CAT 2021 de la Plataforma per la Llengua), i amb les dades fefaents que revelen que el model assegura que
qualsevol nen o nena, en acabar l’etapa educativa obligatòria, tingui un domini oral i escrit del castellà, ns
8 El Decret 52/2003, de 20 de febrer, de la Generalitat de Catalunya, i l’Ordre del conseller d’Educació i Cultura, de 10 d’abril
de 2003, del Govern de les Illes Balears, atribueixen a l’Institut Ramon Llull la competència sobre avaluació i certicació del
coneixement del català com a segona llengua fora del domini lingüístic. Per Acord del Consell de Direcció de l’Institut Ramon Llull,
de 15 de maig de 2020, s’aprovà la normativa general de l’Institut Ramon Llull que regula les proves per a l’avaluació i certicació
de coneixements de català com a segona llengua.
Joan Ridao i Martín
Crònica legislativa de Catalunya. Segon semestre de 2021. “Un període caracteritzat per la incipient activitat normativa...”
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 77, 2022 164
i tot superior al d’algunes comunitats autònomes de matriu castellana, com demostra l’avaluació general de
diagnòstic del mateix Ministeri.
En línia de continuïtat amb aquesta sentència, la mateixa sala i secció va dictar poc després altres sentències
d’ecàcia no general (STJC 1359/2021 i STJC 1361/2021, la qual cosa ha continuat fent durant el període
examinat en aquesta crònica (STSJ 3714/2021, de 14 de setembre; STSJ 3664/2021, de 30 de juliol, i STSJC
3718/2021, de 17 de setembre, que anul·len els projectes lingüístics de diversos centres educatius “en la
mesura en què no contemplaven [sic] el caràcter vehicular del castellà junt amb el català” i no determinaven
el percentatge mínim del 25 %, ns a anul·lar, a més, qualsevol altre projecte lingüístic que s’hagués pogut
aprovar posteriorment en cas d’incórrer “en el mateix defecte”. Signicativament, en aquestes sentències el
TSJC armà que la modicació de la LOE (operada per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la
qual es modica la Llei orgànica 2/2006, del 3 de maig, d’educació (LOMLOE)] no havia canviat les coses.
Al nostre parer, els magistrats del TSJC, portats per un activisme inusitat motivat pel que consideren una
inhibició de la Generalitat, han suplantat el legislador i l’Administració educativa competent i han anat més
enllà de la seva funció d’interpretar i fer aplicar la llei. Una llei que, tot s’ha de dir, no xa percentatges (Llei
orgànica 3/2020, del 29 de desembre, per la qual es modica la Llei orgànica 2/2006, del 3 de maig, d’educació
[LOMLOE]), com tampoc no ho feia la coneguda com a Llei Wert (Llei orgànica 8/2013, del 9 de desembre,
per a la millora de la qualitat educativa [LOMQE]), ni tampoc cap sentència del Tribunal Constitucional. Cal
tenir present, doncs, que el percentatge del 25 % és una creació original del TSJC.
En el moment d’enllestir aquesta crònica es desconeix si el Govern central o algun tercer que acrediti un
interès legítim instarà l’execució forçosa de la sentència. No obstant això, cal tenir present que la nova
legislació educativa (la LOMLOE, que modicà la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOE)),
com s’ha dit, no preveu cap percentatge i només prescriu l’objectiu d’assegurar la plena competència en les
dues llengües, i això correspon a les administracions educatives (i no als tribunals), com a competents per
organitzar l’ensenyament i la llengua en què s’imparteix. Per la seva banda, el Departament d’Educació ha
avançat que, tot coincidint amb els treballs del Pacte Nacional per la Llengua,9 modicarà el marc normatiu
per la via reglamentària. Per bé que no s’ha donat a conèixer el contingut de l’eventual decret, l’objectiu
manifestat pel Govern és el d’assegurar la continuïtat del model de conjunció lingüística, amb el català com
a centre de gravetat i la possibilitat que els centres educatius puguin dissenyar, a l’empara de l’autonomia
que els reconeix la vigent Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, els seus projectes lingüístics i garantir,
com exigeix la LOE, després de la reforma operada per la LOMLOE, el coneixement de les dues llengües
ocials, a més d’una llengua estrangera.
9 El Pacte Nacional per la Llengua deneix la voluntat del Govern de tractar els temes relacionats amb el català de forma dialogada,
incloent-hi els màxims agents polítics i socials possibles. El punt de partida és la constatació que hi ha nombrosos indicadors que
mostren una tendència negativa en l’ús i coneixement de la llengua.
