Crònica legislativa de Catalunya
| Autor | Anna Maria Pla Boix |
| Cargo | Professora de dret constitucional, Universitat de Girona |
| Páginas | 303-306 |
CRÒNICA LEGISLATIVA DE CATALUNYA
Segon semestre de 2016
Anna M. Pla Boix*
Resum
El text recull les novetats normatives que afecten els usos, els drets lingüístics i el règim jurídic de la llengua aparegudes
al Diari Ocial de la Generalitat de Catalunya durant el segon semestre de 2016.
Paraules clau: Catalunya; dret lingüístic.
LEGISLATIVE REPORTS ON CATALONIA
Abstract
The text includes new regulations that affect the uses, the linguistic rights and the legal system of the language published
in the Ofcial Gazette of the Goverment of Catalonia during the rst half of the year (between July and December 2016).
Keywords: Catalonia; Linguistic Law.
L’objectiu de les pàgines que segueixen se centra en identicar i analitzar molt succintament les principals
disposicions normatives d’incidència en el dret lingüístic que han estat publicades al Diari Ocial de la
Generalitat de Catalunya (en endavant DOGC) durant el darrer semestre de 2016. Per consegüent, el període
s’emmarca dins la XI Legislatura del Parlament de Catalunya.
Com podrà apreciar el lector, l’estudi del conjunt d’aquesta producció normativa permet asseverar, ja
d’entrada, un parell de constatacions, seguint per altra part la tendència detectada en etapes precedents.
Primerament, es constata que el dret lingüístic català no és objecte de canvis rellevants. De fet, durant
el segon semestre de 2016 no s’aprova cap disposició normativa amb rang legal d’incidència en l’estatut
jurídic de la llengua. Només la llei 5/2016, del 23 de desembre, del Pla estadístic de Catalunya 2017-2020 i
de modicació de la Llei 23/1998, d’estadística de Catalunya, preveu tangencialment la variable lingüística
al seu articulat, centrada bàsicament en la regulació de la llengua com un dels àmbits d’activitat estadística
del Pla (vegeu annex a, epígraf 4.5).1 Pel que fa a les normes de rang reglamentari, tampoc innoven l’estatut
jurídic de la llengua.
*Anna M. Pla Boix, professora de dret constitucional, Universitat de Girona, anna.pla@udg.edu.
Citació recomanada: Pla Boix, Anna M. «Crònica legislativa de Catalunya. 2n semestre de 2016», Revista de Llengua i Dret, núm.
67, 2017, p. 303-306. DOI: 10.2436/rld.i67.2017.2958.
1 DOGC núm. 7277, de 30 de desembre de 2016
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de Catalunya. 2n semestre de 2016
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 67, 2017 304
Ara bé, dit això, durant el darrer semestre de l’any la Generalitat de Catalunya continua impulsant el procés
de normalització de les llengües catalana i occitana en els diferents àmbits públics de la seva competència,
seguint la tendència d’etapes precedents. Sovint, aquest procés de normalització lingüística s’articularà
recorrent a l’activitat subvencional. En aquest sentit, el buidatge de les disposicions normatives publicades
als DOGC editats durant la segona meitat de l’any 2016 posa de manifest la convocatòria de diversos ajuts
i subvencions públiques que promouen aquest objectiu. Indefectiblement, aquestes convocatòries públiques
es projectaran a diferents àmbits públics i s’adreçaran a diferents destinataris.
Així, per exemple, un dels àmbits que seran objecte de convocatòries d’ajuts i subvencions adreçades a
difondre i normalitzar l’ús del català és el cinema. N’ofereix un bon exemple la Resolució CLT/1842/2016,
de 21 de juliol, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Institut Català de les
Empreses Culturals, de modicació de les bases especíques que han de regir la concessió de subvencions per
al foment de la difusió de cinema en versió catalana, original, doblada o subtitulada, i de producció catalana,
en sales d’exhibició.2 Semblantment, poden ressenyar-se també les resolucions CLT/2008/2016, de 29 de
juliol, i CLT/2584/2016, de 10 de novembre, per les quals es dona publicitat a sengles acords del Consell
d’Administració de l’Ocina de Suport a la Iniciativa Cultural, d’ampliació de la dotació pressupostària de
la convocatòria per a la concessió de subvencions per al doblatge i la subtitulació en català de llargmetratges
d’estrena en sales d’exhibició cinematogràca per a l’any 2016.3
Coetàniament, la Generalitat continua promovent l’ús normal del català en d’altres àmbits ben diversos
com la producció editorial. Durant el semestre estudiat s’han publicat disposicions com ara la Resolució
CLT/2033/2016, de 29 de juliol, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de
l’Ocina de Suport a la Iniciativa Cultural, de 28 de juliol de 2016, de convocatòria per a la concessió
de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a la traducció al català d’obres literàries en
altres llengües durant els anys 2016 i 2017.4 Val a dir que per Resolució CLT/1519/2016, de 15 de juny, es
convocaven subvencions, en règim de concurrència no competitiva, a la producció editorial en català i en
occità.5
I un semestre més, l’àmbit de l’ensenyament continua centrant diverses mesures de normalització lingüística,
en un escenari de persistència dels conictes interpretatius i impugnacions judicials, sovint vinculats al
desplegament de la controvertida Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat
educativa, d’incidència directa en el model de conjunció lingüística de l’escola catalana. D’altres cròniques
publicades en aquesta Revista se’n fan ressò, com és el cas de la crònica legislativa de l’Estat espanyol on
es ressenya l’aprovació de diversos decrets llei aprovats per l’executiu espanyol d’incidència en la matèria.
En són un bon exemple el Decret llei 5/2016, de 9 de desembre, de mesures urgents per a l’ampliació del
calendari d’implantació de la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa
o també el Decret llei 310/2016, de 29 de juliol, pel qual es regulen les avaluacions nals d’educació
secundària obligatòria i de batxillerat. Ambdues disposicions normatives recullen, al seu articulat, diverses
previsions relatives a l’avaluació de les competències lingüístiques en aquesta etapa de l’ensenyament.6 Val
a dir que l’avaluació de les competències lingüístiques també es preveu a la Resolució ENS/2319/2016, d’11
d’octubre, per la qual s’aproven les directrius per a la realització de la prova d’avaluació de quart curs de
l’educació secundària obligatòria i es convoca la prova per al curs 2016-2017.7
D’altres disposicions tracten matèries vinculades més tangencialment a la qüestió lingüística. Aquest és el
cas de la Resolució ENS/2480/2016, de 27 d’octubre, per la qual es crea el Programa Erasmus + i projectes
de mobilitat formativa i de cooperació europea, en els ensenyaments de formació professional i de règim
especial. Com bé adverteix la seva exposició de motius, es tracta d’una iniciativa que, entre d’altres prioritats,
cerca aprofundir el compromís en la formació dels alumnes en el plurilingüisme.8
2 DOGC núm. 7172 de 28 de juliol de 2016
3 DOGC núm. 7251 de 21 de novembre de 2016 i DOGC núm. 7198 de 5 de setembre de 2016
4 DOGC núm.7201 de 8 de setembre de 2016
5 DOGC núm. 7147 de 22 de juny de 2016
6 BOE suplement en llengua catalana al núm. 183 de 30 de juliol de 2016
7 DOGC núm. 7230 de 20 d’octubre de 2016
8 DOGC núm. 7243 de 9 de novembre de 2016
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de Catalunya. 2n semestre de 2016
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 67, 2017 305
Així mateix, en compliment de les funcions que li són pròpies, un semestre més l’Institut Ramon Llull
continua impulsant l’ús de la llengua catalana en diferents àmbits a través de diferents iniciatives com
ara la subscripció de convenis de col·laboració o bé la concessió d’ajuts i subvencions. En són un bon
exemple els ajuts concedits a universitats de fora del domini lingüístic de la llengua catalana per contribuir
al manteniment de la docència d’estudis catalans durant el curs 2016-20179 o els adreçats a promoure la
publicació a l’estranger d’obres il·lustrades de literatura infantil i juvenil10.
A més, i seguint la tendència d’etapes precedents, durant el semestre estudiat el DOGC publica d’altres
disposicions d’incidència, directa o tangencial, en matèria lingüística, projectades en àmbits ben diversos.
Aquest és el cas, a tall d’exemple, de la Resolució CLT/1841/2016 de 12 de juliol11, per la qual es publica
el Cens d’entitats de foment de la llengua catalana; la Resolució CLT/3002/2016, de 29 de desembre, per
la qual es convoquen les proves per a l’obtenció dels certicats de llengua catalana de la Direcció General
de Política Lingüística12 o la Resolució CLT/2985/2016, de 19 de desembre, per la qual es publiquen termes
normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT13.
Semblantment, cal ressenyar la publicació al DOGC del Codi de conducta dels membres del Parlament
de Catalunya aprovat pel Ple de l’hemicicle a la sessió tinguda el 28 de juliol de 2016. Al seu articulat,
aquest Codi inclou diverses referències a la qüestió de la llengua emprada. Les trobem als articles 7 i 8,
intitulats respectivament “Actitud exemplar” i “Relacions amb els mitjans de comunicació”. Pel que fa a
l’article 7, entre altres previsions hi ha la prohibició de discriminació per raó de llengua que vincula els
diputats, i s’afegeix explícitament el seu deure d’emprar “llenguatge adequat, i també un sistema de relació
fonamentat en la interacció constructiva, cordial i dialogant amb totes les persones i tots els col·lectius sense
exclusió”. Per la seva part, l’article 8.2 consigna igualment una altra referència al llenguatge emprat pels
electes quan estableix que en “les compareixences públiques davant els mitjans de comunicació, els diputats
del Parlament han de tenir cura de l’actitud, el llenguatge emprat i el tracte envers els professionals de la
informació i també les altres persones que hi són presents”. Es tracta, com es veu, de referències d’incidència
tangencial en la qüestió lingüística, projectades a la dimensió més instrumental de la llengua en tant que mitjà
de comunicació.
Dit això, durant el darrer semestre de l’any el DOGC es fa ressò també de diverses convocatòries de concursos
públics per a la provisió de llocs de treball que preveuen la valoració del coneixement de la llengua catalana
a les seves bases, bé sigui com a requisit, bé sigui com a mèrit. Es projecten a diferents àmbits públics.
Un exemple l’ofereix la Resolució JUS/2743/2016, de 25 de novembre, per la qual es convoca el concurs
ordinari núm. 295 per proveir registres de la propietat, mercantils i de béns mobles vacants. En l’esmentada
convocatòria es preveu el requisit de coneixement de la llengua catalana per tal de complir el que disposen
els articles 33 i 147 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i l’article 14.5 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de
política lingüística. En aquest sentit, s’estableix que el requisit de coneixement lingüístic respon a l’objectiu
de garantir que els participants en el concurs acreditin que l’ocina del registre vacant al qual aspirin estarà
en condicions d’atendre els ciutadans i ciutadanes en qualsevol de les dues llengües ocials, i comptarà amb
personal que tingui coneixement adequat i sucient per exercir les funcions pròpies del seu lloc de treball.14
9 Vegeu Resolucions publicades al DOGC núm. 7183 de 12 d’agost de 2016 i DOGC núm. 7256 de 28 de novembre de 2016
10 DOGC núm. 7209 de 20 de setembre de 2016
11 DOGC núm. 7172 de 28 de juliol de 2016
12 DOGC núm. 7283 de 10 de gener de 2017
13 DOGC núm. 7280 de 4 de gener de 2017
14 DOGC núm. 7261 de 5 de desembre de 2016
Anna M. Pla Boix
Crònica legislativa de Catalunya. 2n semestre de 2016
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 67, 2017 306
I per concloure aquesta crònica esdevé convenient recordar que, pel que fa a les corporacions de dret públic,
durant el semestre estudiat diversos col·legis professionals de Catalunya inscriuen al Registre els seus
estatuts, en l’articulat dels quals, emprant diferents terminologies, s’hi esmenta que la llengua catalana n’és
la llengua pròpia i s’assumeix l’objectiu de promoure’n l’ús entre els col·legiats. Aquest és el cas dels
estatuts dels col·legis d’advocats de Vic i Manresa i dels estatuts dels col·legis de procuradors dels tribunals
de Barcelona i Lleida.15
15 Per una ampliació vegeu:
Resolució JUS/2579/2016, de 8 de novembre, per la qual s’inscriuen al Registre de col·legis professionals de la Generalitat de
Catalunya els Estatuts del Col·legi d’Advocats de Vic, publicada al DOGC núm. 7251 de 21 de novembre de 2016. Vegeu article
4.2.j) i article 5. A l’article 4, dins les funcions pròpies del Col·legi, s’esmenta la de “fomentar l’ús de la llengua catalana entre les
persones col·legiades i en els àmbits institucionals i socials en els quals s’exerceix la professió”. Per la seva part, l’article 5 intitulat
“Llengua pròpia” precisa que el català és la llengua pròpia del Col·legi d’Advocats de Vic i, per tant, és la llengua d’ús normal
i ordinari. Afegeix que el català és la llengua ocial, com també ho és el castellà. El seu darrer epígraf estableix també que “el
català és la llengua d’ús normal i preferent en totes les actuacions internes del Col·legi, i en les relacions externes amb les persones
col·legiades i la resta de ciutadans” i conclou advertint que “en tot cas, el Col·legi garanteix als seus membres i a la resta de ciutadans
el dret a rebre les comunicacions que se’ls adrecin en la llengua ocial de Catalunya que ells escullin”.
Resolució JUS/2615/2016, de 16 de novembre, per la qual s’inscriuen al Registre de col·legis professionals de la Generalitat de
Catalunya els Estatuts del Col·legi d’Advocats de Manresa, publicada al DOGC 7256 núm. de 28 de novembre de 2016. Vegeu
articles 2 i 4. L’article 2 precisa que el català és la llengua pròpia del Col·legi i l’article 4 in ne inclou entre les funcions de la
corporació la de fomentar l’ús de la llengua catalana entre les persones col·legiades i en els àmbits institucionals i socials en els quals
s’exerceixi la professió.
Resolució JUS/2248/2016, de 3 d’octubre, per la qual s’inscriuen al Registre de col·legis professionals de la Generalitat de Catalunya
els Estatuts del Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Lleida, publicada al DOGC núm. 7225 de 13 d’octubre de 2016. Vegeu
article 4.n on s’explicita que entre les funcions del Col·legi s’inclou la de “fomentar l’ús de la llengua catalana entre les persones
col·legiades i en els àmbits institucionals i socials en els quals s’exerceix la professió”. També, vegeu article 124 el qual, quan regula
la gura del procurador tutor, inclou entre els requisits “Garantir, en el desenvolupament del programa de pràctiques, la utilització de
la llengua catalana en l’orientació, formació i preparació dels alumnes en pràctiques”.
Resolució JUS/2875/2016, de 13 de desembre, per la qual s’inscriuen al Registre de col·legis professionals de la Generalitat de
Catalunya els Estatuts del Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona, publicada al DOGC núm. 7273 de 23 de desembre
de 2016. Vegeu-ne l’article 4 on s’enumeren les funcions del Col·legi i s’hi inclou “fomentar l’ús de la llengua catalana entre les
persones col·legiades i en els àmbits institucionals i socials en els quals s’exerceix la professió”. Vegeu també article 128.
