STSJ Cataluña 37/2005, 10 de Octubre de 2005
| Ponente | ANTONIO BRUGUERA MANTE |
| ECLI | ES:TSJCAT:2005:7624 |
| Número de Recurso | 15/2005 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 37/2005 |
| Fecha de Resolución | 10 de Octubre de 2005 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
MARIA EUGENIA ALEGRET BURGUESANTONIO BRUGUERA MANTECARLOS RAMOS RUBIO
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
R. de cassació núm. 15/2005
SENTÈNCIA NÚM. 37
Presidenta:
Excma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués
Magistrats:
Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté
Il·lm. Sr. Carlos Ramos Rubio
Barcelona, 10 d'octubre de 2005.
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que
s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació núm. 15/2005 interposat pel Sr. Rodolfo i per la Sra. Raquel, representats davant aquest
Tribunal pel procurador Sr. Carlos Testor Ibars i dirigits per l'advocat Sr. Francisco J. Toste
Domingo, contra la Sentència dictada per la Secció 2a de l'Audiència Provincial de Girona el 22 de novembre de 2004 en conèixer del recurs d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 d'aquella ciutat el 16 de març de 2004 en el procediment de menor quantia núm. 165/00. El Sr. Benito i l'entitat IMMOESTANY S.L., aquí parts
contra les quals es recorre, han estat representats en aquest Tribunal pel procurador Sr. Francisco
Javier Manjarín Albert i dirigits per l'advocat Sr. Joaquim Bonshoms Farrerons.
ANTECEDENTS DE FET
El procurador Sr. Francesc de Bolós Pi, en representació del Sr. Rodolfo i de la Sra. Raquel, va formular una demanda de judici de menor quantia, actuacions núm. 165/00, davant el Jutjat de 1a Instància núm. 1 de Girona. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar una Sentència en data 16 de març de 2004, la part dispositiva de la qual diu el següent:
"Que estimando parcialmente la demanda formulada por la representación procesal de D. Rodolfo y Dª. Raquel contra D. Benito y la entidad Inmoestany S.L., condeno a los mismos a que abonen a la actora la suma de 5 millones de pesetas, más el correspondiente interés legal desde la fecha de esta resolución hasta su completo pago. No se hace pronunciamiento expreso en materia de costas".
Contra la Sentència anterior, ambdues parts van interposar sengles recursos d'apel·lació els quals es van admetre i es van substanciar a la Secció 2a de l'Audiència Provincial de Girona, la qual va dictar Sentència en data 22 de novembre de 2004, amb la part dispositiva següent:
"QUE DESESTIMANDO el recurso de apelación formulado por el Procurador D. FRANCESC DE BOLOS PI en nombre y representación de D. Rodolfo y Doña Raquel y ESTIMANDO el recurso de apelación formulado por el Procurador D. CARLOS JAVIER SOBRINO CORTES en nombre y representación de D. Benito y IMMOESTANY S.L. contra la sentencia de fecha 16-03-2004 la revocamos, en el sentido de desestimar íntegramente la demanda origen de las presentes actuacions, con imposición de costas de instancia a la parte actora. En cuando a las de esta alzada estése a lo recogido en el fundamento jurídico segundo de la presente resolución".
Contra la Sentència anterior el Sr. Rodolfo i la Sra. Raquel van interposar aquest recurs de cassació. Per interlocutòria de 9 de maig de 2005, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre el recurs a tràmit, i d'acord amb allò que disposa l'art. 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre perquè en un termini de vint dies formalitzés l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 12 de setembre de 2005, en què es varen celebrar.
Ha estat ponent l'Il·lm. Sr. Antoni Bruguera i Manté.
FONAMENTS DE DRET
El Sr. Rodolfo i la Sra. Raquel recorren en cassació la Sentència de la Secció Segona de l'Audiència Provincial de Girona de 22 de novembre de 2004 la qual va confirmar parcialment la del Jutjat de primera instància núm. 1 d'aquella ciutat de 16 de març de 2004 dictades ambdues en el judici declaratiu ordinari de menor quantia instat pels ara recurrents contra el Sr. Benito i la societat IMMOESTANY, S.L. sobre una acció de rescissió per lesió "ultra dimidium" o d'engany a mitges i indemnització de danys i perjudicis.
El Sr. Benito i IMMOESTANY, S.L., parts contra les quals es recorre, fan ús del dret que els atorga el paràgraf segon de l'art. 485 de la Llei d'enjudiciament civil i impugnen l'admissibilitat del recurs formulat per la via del núm. 3r de l'art. 477.2 de la Llei esmentada, és a dir, per interès cassacional. Addueixen que en el cas no concorren els requisits a què la llei processal condiciona l'admissió de la cassació per aquesta via.
Escau respondre aquesta objecció.
Des del mateix inici de l'aplicació de la llei d'enjudiciament civil de 7 de gener de 2000, en relació amb el recurs de cassació el Tribunal Suprem ha reiterat que les parts han d'acudir lògicament a l'ordinal de l'art. 477.2 de la llei que sigui l'escaient per a la preparació i la interposició del recurs, però que els efectes d'ometre la citació de l'ordinal o de fer-la equivocadament, no poden arribar que sigui rebutjada la preparació i la interposició si la sentència de segona instància està en algun dels supòsits de l'art. 477.2 i s'acompleixen els requisits de l'art. 479, és a dir, que es presenti l'escrit de preparació dintre del termini de cinc dies i que s'indiqui la infracció legal que s'hagi comés; i en els supòsits del núm. 3r de l'art. 477.2 que s'acrediti "l'interès cassacional". Únicament l'incompliment d'aquests requisits dins del termini esmentat pot determinar la denegació preparatòria que contempla l'art. 480.1 de la mateixa llei (Autos del Tribunal Suprem de 27 de novembre i 11 de desembre de 2001, 22 de gener i 16 d'abril de 2002, etc.)
Per tant, cal veure ara si en aquest cas la Sentència de l'Audiència objecte d'aquest recurs era susceptible de cassació segons algun dels ordinals de l'art. 477.2, i si en la preparació es va complir la disposició corresponent de l'art. 479.
Ho examinem a continuació.
La demanda iniciadora del litigi formula com a primera pretensió que es declari la rescissió per lesió "ultra dimidium" d'una compravenda d'accions representatives del 50% de la propietat d'una finca que el 22 de maig de 1992 va ser adjudicada en pagament d'un deute de 153.794.266 pessetes (folis 4, 54, 244 i 262 de les actuacions de la primera instància).
La mateixa demanda acompanyava com a document núm. 7 una taxació formulada per l'Arquitecte Sr. Valentín el mes d'abril de 1996 la qual valorava la finca total (el 50% de la qual constitueix l'objecte de la pretensió principal de la demanda) en la quantitat de MIL DOS-CENTS VINT-I-UN MILIONS QUATRE-CENTES TRES-MIL SIS-CENTES VUITANTA PESSETES (1.221.403.680 ptes.) (foli 67).
El pèrit judicial, l'Arquitecte Sr. Aurelio, designat per sorteig en període de prova (foli 1038), va valorar-la en total en 6.771.273 euros (1.126.645.029 ptes.) al foli 1056; de manera que la meitat són 3.3875.636,50 euros (563.322.514,5 pessetes antigues).
La SOCIEDAD DE TASACIÓN S.A. la va valorar en 612.919.000 ptes. (3.683.717,38 euros) com a valor l'11 d'octubre del 2000 (folis 1.003 i 1.989).
El 30 d'abril de 2002 va ser atorgada a "HABITAT SAVIR, S.L." la possibilitat de comprar la finca (una opció de compra) per la quantitat de 2.103.542,37 euros (350.000.000 de les antigues pessetes) segons resulta del foli 1.323 i, en efecte, per tal quantitat la va comprar.
Davant d'aquestes valoracions de la finca, la meitat de la qual és el real objecte de l'acció rescissòria de la demanda d'autes, cap dubte hi ha que la Sentència de segona instància era i és susceptible de cassació per la via de l'art. 477.2.2n de la Llei d'enjudiciament civil.
L'escrit de preparació va citar com a preceptes infringits l'art. 321 de la Compilació del Dret Civil de Catalunya i el 344 del Codi de Comerç, amb la qual cosa va donar el compliment degut a l'art. 479.3 de la LEC; per consegüent, el fet que tant en l'escrit de preparació com en el d'interposició es va fer citació de la via de l'interès cassacional per accedir a la cassació (art. 477.2.3) en comptes d'emparar-la en la de l'ordinal 2n del mateix precepte, no podia ésser obstacle per a la seva admissió acordada adequadament per la interlocutòria d'aquesta Sala de 9 de maig darrer; i cal rebutjar per tant l'oposició que a l'admissió han formulat les parts contra les quals es recorre, i hem d'entrar en l'estudi del fons del recurs.
El seu primer motiu addueix que l'Audiència ha infringit per manca d'aplicació l'art. 321 de la Compilació del Dret Civil de Catalunya ja que la Sra. Raquel, en vendre el 50% de les accions de la Societat BARCINOVA 91, S.A., el que en la realitat va vendre va ser la meitat de la finca registral 4261 que era l'únic patrimoni d'aquella Societat, i que va ésser una compravenda civil en la qual va existir una lesió enormíssima ("ultra dimidium") a la qual se li ha d'aplicar el precepte esmentat, l'art. 321 de la Compilació de Catalunya, i decretar-ne la rescissió.
Cal verificar les asseveracions anteriors.
La jurisprudència del Tribunal Suprem ha ensenyat que quan la sentència que es recorre en cassació no estableix com a provats fets suficientment demostrats a les actuacions i que han de tenir una influència rellevant per a la decisió, es justifica la que s'anomena integració del "factum" la qual escau faci la Sala de cassació en el supòsits en què amb una evident i demostrada connexió amb la "causa petendi", s'ha produït omissió en la sentència d'apel·lació d'extrems rellevants acreditats (Sentència del Tribunal Suprem de 28 de maig de 2004, la qual es remet a les seves anteriors de 28 de desembre de 1993, 19 d'abril de 1995, 25 de març de 1996, 12 de març de 1998, 5 de juliol de 1999, 28 de març de 2001 i 29 de maig i 17 d'abril de 2002); i la jurisprudència també diu que es fa precisa la integració del "factum" per la Sala de cassació quan la sentència...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STSJ Cataluña 35/2006, 26 de Septiembre de 2006
...conectados con la causa petendi, o cuando tal referencia sea inadecuada o insuficiente (SS TSJ Cataluña núm. 44/2003 de 1 dic. y 37/2005 de 10 oct. y SS TS 1ª de 17 abr. 2002 y de 11 y de 28 may. 2004 ), facultad de integración que, sin embargo, nunca podrá hacerse valer por las partes para......