Bioètica i dret: nocions bàsiques
| Autor | Víctor Méndez Baiges |
| Páginas | 15-59 |
Editorial UOC 15 Capítol I. Bioètica i dret: nocions bàsiques
Capítol I
Bioètica i dret: nocions bàsiques
Víctor Méndez Baiges
Actualment se sent parlar molt de la bioètica. Se’n sent parlar com si fos alguna
cosa d’importància per a tots. Però se’n parla també com d’una cosa que té un in-
terès especial per als juristes. Tanmateix, i malgrat certa popularitat adquirida per
la matèria, no és fàcil trobar unanimitat a l’hora d’explicar en què consisteix la
bioètica, quina és la seva naturalesa, quins són els seus continguts i els seus mè-
todes específics, quina és la relació que té amb el dret o amb altres disciplines, etc.
En aquest capítol, titulat “Bioètica i dret: nocions bàsiques”, ens intenta-
rem apropar a aquestes qüestions, que, certament, tenen un caràcter bàsic i fo-
namental. La manera en què ho farem serà emfatitzant l’aspecte històric de la
bioètica. Això vol dir que ho farem posant l’accent en el naixement, en l’evolució
i en les peripècies concretes de la matèria. Això es pot fer així amb certa facilitat
perquè la bioètica no és una disciplina antiga i ben establerta, sinó tot el con-
trari, un camp d’estudi multidisciplinari i relativament nou, que té poc més
d’unes dècades d’antiguitat. Per aquest motiu, el seu estatus acadèmic està en-
cara bastant indefinit. Però, per això mateix també, el seu origen pot ser traçat
amb certa claredat en fenòmens culturals bastant estesos i bastant recents.
A l’hora de descriure aquest origen històric de la bioè tica al llarg d’aquest capítol,
posarem una atenció especial en els canvis significatius que s’han produït en el si
del coneixement científic durant el segle XX, així com en la repercussió que aquests
canvis han tingut en les actituds que la societat manté respecte a la ciència. El que
ens interessarà amb això és fer-nos càrrec de la manera en què certes transformaci-
ons –que aquí exposarem vinculades al concepte de revolució tecnocientífica– són
les que estan darrere del naixement d’allò que hem denominat moviment bioètic.
L’atenció a les circumstàncies concretes del seu naixement és el que ens
permetrà veure la bioètica no com el producte fred de l’acadèmia, sinó com el
resultat viu del desig d’afrontar problemes socials greus. La posterior atenció
a la seva evolució, juntament amb l’anàlisi de la seva institucionalització pro-
Editorial UOC 16Bioètica i dret
gressiva, ens permetrà comprendre quines són les qüestions concretes que han
anat caient dins del contingut de la bioètica, i també quina ha estat la manera
principal en què aquestes qüestions han estat afrontades.
Cal dir aquí que el text que ve a continuació està escrit tenint en compte que
el camp d’estudi que designem com a bioètica i dret és una part de la bioètica i
que, per això, el que es diu del moviment bioètic en general es pot aplicar a
aquesta fracció seva que se centra en l’aspecte jurídic dels problemes. És tenint
en compte això com s’ha de llegir el primer capítol d’aquest llibre.
1. La bioètica com a disciplina i com a moviment
1.1. Dues definicions primerenques de bioètica
No és fàcil caracteritzar amb precisió la naturalesa i el contingut del que deno-
minem bioètica. El camp de coneixement que ha acabat rebent aquest nom se’ns
presenta encara com una cosa relativament recent. Es va constituir com a tal amb
prou feines fa unes quantes dècades, i el seu caràcter i els seus límits encara són ob-
jecte de discussió. Aquesta novetat i el desacord que hi ha en moltes de les qüestions
bàsiques de la bioètica no han de ser oblidats a l’hora de llegir tot el que segueix.
El mateix terme bioètica és bastant recent. Va ser encunyat al començament
dels anys setanta per l’americà Van Rensselaer Potter. Aquest metge, preocupat
pel fort creixement de la població mundial que es va produir durant els anys sei-
xanta i pels greus impactes que la ciència i la indústria de l’època causaven en
el medi ambient, va escriure el 1971 un llibre titulat Bioètica. Un pont cap al futur.
En aquest llibre, l’autor presentava la bioètica com un nou saber que es trobava
en la intersecció entre “les dues cultures”, la de les ciències i la de les humani-
tats.1 Era un saber que aspirava a posar la ciència al servei de la supervivència
de la humanitat en un moment que es jutjava com de greu crisi.
1.El 1959, Charles Snow va publicar Les dues cultures i un segon enfocament, llibre en el qual se cen-
surava l’abisme existent entre la cultura centrada en les lletres i les humanitats, d’una banda, i la
cultura centrada en la ciència i en la tècnica, de l’altra. Va ser l’intent de superar aquest abisme
entre les “dues cultures” el que, segons el mateix Potter, el va portar a proposar el nou saber que va
batejar amb el nom de bioètica.
Editorial UOC 17 Capítol I. Bioètica i dret: nocions bàsiques
A Bioètica. Un pont cap al futur, aquest nou saber era descrit com “un projecte
d’elaboració de normes per al bon ús de les ciències biomèdiques” (Potter ente-
nia per ciències biomèdiques la biologia i la medicina considerades de manera
conjunta). La bioètica era, segons això, una matèria que tenia com a objectiu
propi la millora de la qualitat de vida per mitjà de la prescripció de les normes
que cal seguir si es vol aconseguir una vida més feliç i productiva per a tots.
El mateix any que Potter va publicar Bioètica. Un pont cap al futur es va cons-
tituir a la universitat nord-americana de Georgetown l’Institut Joseph i Rose
Kennedy per a l’estudi de la reproducció humana i la bioètica. En aquesta insti-
tució es tenia una concepció molt més acadèmica que la de Potter respecte a allò
en què consistia veritablement la bioètica. I va ser en gran part associada a la
tasca d’aquest institut que es va desenvolupar la normalització acadèmica, do-
cent i fins i tot professional del nou camp d’estudi.
En aquesta normalització va tenir un paper crucial l’aparició, el 1978, d’una
obra vasta i complexa patrocinada per l’Institut Joseph i Rose Kennedy i titulada
Enciclopèdia de Bioètica. En aquesta enciclopèdia es definia la bioètica com:
L’estudi sistemàtic de la conducta humana en l’àrea de les ciències de la vida i la cura
de la salut, en la mesura que aquesta conducta s’examina a la llum dels valors i prin-
cipis morals.
Aquesta definició, certament una mica menys ambigua que la de Potter, és
la que més s’ha difós pel món i la que, en cert sentit, ha esdevingut canònica
per a la disciplina.
Si comparem entre si aquestes dues definicions de bioètica, el que podem
comprovar és que, i ja en els inicis de l’etapa de la bioètica com a camp de co-
neixement, sorgeixen dues postures teòriques ben diferenciades. D’una banda,
trobem la postura que vincula la bioètica a una crisi social greu que involucra
ciències com la biologia i la medicina, i que creu en la idea que s’han de prendre
decisions transcendents. És la posició que manté Potter. D’altra banda, trobem
una altra postura, la que manté l’Enciclopèdia, que considera la bioètica com
una disciplina que s’ocupa de la relació entre la biomedicina i els valors morals
i que, com a tal, es pot integrar dins la part de l’ètica que s’ocupa de la presèn-
cia del deure moral en regions particulars de l’experiència, això és, la part de l ’èti-
ca que es coneix com a ètica aplicada.
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba