Bibliografia recent d’interès
| Autor | Marina Solís |
| Páginas | 356-361 |
Page 356
Aquesta bibliografia selectiva sobre dret lingüístic i sociolingüística ha estat elaborada a partir de la informació que difonen Linguistlist, la llista de distribució internacional especialitzada en lingüística i sociolingüística, el ciemen i el Centre de Documentació en Sociolingüística de la Secretaria de Política Lingüística, entre d’altres.
A més, en aquest recull també us oferim un apartat amb una selecció de diferents llocs web, interessants pels seus continguts tant pel que fa al món del dret lingüístic com de la sociolingüística, al qual us convidem a participar amb l’enviament d’enllaços del vostre interès per publicar-los en aquestes pàgines.
Eraydin Virtanen, O. (2003). Canvis recents a la legislació lingüística de Turquia. Barcelona: Ciemen.
Gasull, B. (2005). L’Acompliment de l’article 34.2 de la Llei 1/1998 de política lingüística en vins i caves (1998-2005): Estudi sobre l’evolució de l’acompliment de la legislació en l’etiquetatge de vins i caves catalans de denominació d’origen a Catalunya i anàlisi de les conseqüències d’aplicació de la Llei. Barcelona: Plataforma per la Llengua.
Gobierno de Navarra. Dirección General de Universidades y Política Lingüística (2002). Legislación en el ámbito lingüístico en las distintas comunidades autónomas de España. Navarra: Dirección General de Universidades y Política Lingüística. isbn: 1816-2002.
Kirsch, K. (2005). Sprachenpolitik in Katalonien: das gesetz 1/1998, Llei de política lingüística und die aktuelle Situation Katharina des Katalanischen in Katalonien. Leitung: Waltraud Weidenbusch. Heidelbert. [Mecanoscrit inèdit]
Priedite, A. (2003). L’evolució de la legislació sobre la llengua estatal, l’ensenyament i la nacionalització: una reflexió sobre el procés de democratització de Letònia. Barcelona: ciemen.
Pou, A. (2002). Legislació lingüística i procés de normalització: el cas català a l’Estat espanyol. Barcelona: Ciemen.
Page 357
Vernet, J. (coord.) (2005). Dret lingüístic. Tarragona: Cossetània. isbn: 84-96035-41-7.
ADEC (2005). L’evolució de l’etiquetatge en català. Barcelona. adec. Associació en Defensa de l’Etiquetatge en Català. Dipòsit legal: 41685-2005.
Alonso, S. (2002). Historia do estándar galego: as propostas do período 1966-1980. Madrid: Universidad Nacional de Educación a Distancia. isbn: 84-362-4332-3.
Baldaquí, J. M. (2004). La percepció de la vitalitat etnolingüística pels jóvens de l’Alacantí. València: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana – Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. isbn: 84-841-557-81.
Ball, M. J. (2005). Clinical sociolinguistics. Malden, MA [etc.]: Blackwell Pub. isbn: 1-4051-1250-6 (rúst.).
Bañeres, J. (2004). La llatinitat: l’estratègia catalana davant la globalització. Port Bou. [Mecanoscrit inèdit]
Bastardas, A. (2004). Diversitats. Llengües, espècies i ecologies. Empúries. isbn: 84-978-7040-9.
Becker, M. (2004). Die Loi relative à l’emploi de la langue française vom 4. August 1994: Anspruch und Wirklichkeit französischer Sprachpolitik und Sprachgesetzgebung. Europäische Hochschulschriften: Reihe XIII Französische Sprache und Literatur. isbn: 3-631-51466-2.
Beltran, V. (2005). El parlar de la Marina Alta. Alacant: Universitat d’Alacant. Departament de Filologia Catalana. isbn: 84-608-0333-3.
Boada, H. (1997). Llenguatge i pensament. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. isbn: 84-89382-81-6.
Branchadell, A.; Lovell, M. (2005). Less Translated Languages. John Benjamins Publishers. isbn: 90-2721-664-9.
Carod-Rovira, J.-L.; Rossich, A.; Solà, J. (2004). El futur del català. Empúries. isbn: 49-787-066-2.
Castellà, J. M. (2004). Oralitat i escriptura: dues cares de la complexitat en el llenguatge. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. isbn: 2004 84-8415-579-X.
Castells, M. et al. (2003). La Societat xarxa a Catalunya. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. isbn: 84-01-38645-4.
Corona, D. (2004). Il Multilinguismo: aspetti letterari, linguistici e culturali. Palerm: S. F. Flaccovio. isbn: 88-7804-267-6.
Page 358
Crystal, D. (2004). Language Revolution. Londres: Blackwell Publishing. isbn: 07-4563-313-7.
Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme (2003). Estudi sobre els usos lingüístics del català als sectors de comerç i hosteleria. Barcelona: sgs-Lodge Service.
Domingo, J. (2005). L’ús social del català entre els joves de l’Anoia: un cas concret: els estudiants de secundària i batxillerat dels centres de la comarca. Igualada. Departament de Joventut el Consell Comarcal de l’Anoia. dl: 47-808-200-5.
Eichinger, L. M.; Kallmeyer, W. (2005). Standardvariation. Wie viel Variation verträgt die deutsche Sprache? Amsterdam: Mouton de Gruyter. isbn: 31-1018-256-4.
Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació i Esport, Secretaria Autonòmica de Cultura i Política Lingüística, Servei d’Investigació i Estudis Sociològics (2004). Coneixement i ús social del valencià 2004. València: Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educació i Esport. Secretaria Autonòmica de Cultura i Política Lingüística. Servei d’Investigació i Estudis Sociològics. isbn: 84-482-380-1
Ghanea, N.; Xanthaki, A. (2005). Minorities, Peoples and Self-Determination Essays in Honour of Patrick Thornberry. Martinus Nojhoff/Brill Academics. isbn: 90-0413-401-7.
Joan, B. (2005). Projecte ecolingüístic = ecolinguistic project. Eivissa: Mediterrània Eivissa. isbn: 84-95565-54-4.
Johnson, S. (2005). Spelling Trouble? Language, Ideology and the Reform of German Orthography. Multilingual Matters. isbn: 18-5359-784-8.
Joseph, John E. (2004). Language and identity: national, ethnic, religious. Nova York: Palgrave Macmillan. isbn: 0-333-99753-0.
Kelly-Holmes, H.; Busch, B. (2004). Language, Discourse and Borders in the Yugoslav Successor States. Multilingual Matters. isbn: 18-5359-732-5.
La Calidad en el euskera: razones y objetivos de una definición necesaria = Euskararen kalitateta (2004).Vitoria-Gasteiz: Eusko Jaurlaritzaren Argitalpen Zerbitzu Nagusia = Servicio Central de Publicaciones del Gobierno Vasco. isbn: 84-457-2145-3.
Lakoff, R. T. (2005). Broadening the horizon of linguistic politeness. Amsterdam: John Benjamins. isbn: 90-272-5382-X.
Lefkowitz, D. (2004). Words and Stones. The Politics of Language and Identity in Israel. Oxford University Press. isbn: 01-9512-190-2.
Lozano, I. (2005). Lenguas en guerra. Pozuelo de Alarcón: Espasa Calpe. isbn: 84-670-1989-1.
Page 359
Maurais, J. (2005). La Langue des bulletins d’information d’information à la radio québécoise : premier essai d’évaluation. Montréal : Office québécois de la langue française. isbn: 2-550-44654-2.
May, S., Modood, T. et al. (2004). Ethnicity, Nationalism and Minority Rights. Cambridge UP. isbn: 13 978-05-21-60317-1.
Meyer, R. (2003). Language use in Ethiopia from a network perspective: results of a sociolinguistic survey conducted among highschool students. Frankfurt am Main: Peter Lang. isbn: 3-631-50259-1.
Pascual, E. (2005). El Català als llibres de text de secundària: informe sobre el tractament de la llengua catalana als llibres d’Ensenyament Secundari Obligatori (ESO) de l’Estat espanyol. Estudi elaborat per Ester Pascual i Toni Jaimez. Barcelona: Observatori de la Llengua Catalana. [Mecanoscrit inèdit]
Pla Boix, A. M. (2005). El règim jurrídic de les llengües a l’Administració de Justícia. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Relacions Institucionals i Participació. Institut d’Estudis Autonòmics. isbn: 84-393-6807-0.
Ortega, R. (2005). Sense pèls a la llengua: crítica irreverent a la qüestió del català. Barcelona: Empúries. isbn: 84-9787-130-8.
Ostiguy, L. et al. (2005). Le Français oral soutenu chez des étudiants québécois en formation pour l’enseignement au secondaire. Montréal : Office québécois de la langue française. isbn: 2-550-45541-X.
Reig, Eugeni S. (2005). Valencià en perill d’extinció. València: Eugeni Reig, dl 2005. isbn: 84-605-8859-9.
Reinke, K. (2005). La Langue à la télévision québécoise: aspects sociophonétiques. Montréal : Office québécois de la langue française. isbn: 2-550-45542-8.
Romaine, S. (2004). Language in Australia. Cambridge University Press. isbn: 05-2133-983-9.
Segura, M. (2005). El valencià a la Universitat: evolució del curs 2001/1002 al 2004/2005. Castelló: Universitat Jaume I. [Mecanoscrit inèdit]. issn: 0213-0467.
Torres, J. et al. (2005): Estadística sobre els usos lingüístics a Catalunya, 2003. Barcelona: Secretaria de Política Lingüística. isbn: 84-393-6808-9.
International Journal of the Sociology of Language, núm. 175-176. issn: 0141-9870.
Page 360
Journal of Multilingual & Multicultural Development. – Clevedon: Multilingual Matters, vol. 26, núm. 63 (2005).
Langage & Société, núm. 114, desembre 2005. issn: 0181-4095.
Language in Society, Nova York (N.Y.): Cambridge University Press, vol. 34, núm. 5 (novembre 2005). issn: 0047-4045.
Language and Education, vol. 19, núm. 1 (2005). Multilingual Matters. http://www.multilingual-matters.net/le/default.htm
Language Policy, vol. 4, núm. 3 (2005). issn: 1568-4555.
Multilingua, vol. 24-4 (2005) - Berlín; Nova York: Mouton, 2005. issn: 0167-8507.
Noves SL. Revista de Sociolingüística,
Revista de Llengua i Dret. Barcelona: Escola d’Administració Pública de Catalunya, núm. 43 (juliol 2005). issn: 0212-5056.
Sociolingüística, núm. 19, desembre de 2005.
Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 18, 2005. issn: 0211-0784.
La llengua catalana en la proposta de nou Estatut
El 30 de setembre de 2005 el Parlament de Catalunya va aprovar la proposta de reforma de l’Estatut. El 2 de novembre el Ple del Congrés va aprovar prendre en consideració la reforma estatutària. En aquest lloc web trobareu els fragments de la proposta de nou Estatut relatius a la llengua catalana i els drets lingüístics.
Folktinget
L’Assemblea dels parlants de suec a Finlàndia, o Folktinget, defensa els drets lingüístics dels parlants de suec de Finlàndia. L’Assemblea participa en el procés de redacció de lleis i es pronuncia sobre qüestions que tenen a veure amb la minoria sueca a Finlàndia. Folktinget és un òrgan que engloba tots els partits polítics, on tots els partits que duen a terme les seves activitats en suec en són membres. Folktinget publica els resultats d’enquestes i distribueix informació sobre els dretsPage 361 lingüístics i sobre la cultura sueca a Finlàndia. A més, també compila informes estadístics sobre la minoria sueca a Finlàndia i treballa activament per promoure actituds positives cap al bilingüisme a través de campanyes i altres esdeveniments.
Institut nord-frisó
L’Institut nord-frisó és la institució científica central del nord de Frísia pel que fa a la preservació i la promoció de la llengua, cultura i història frisones. L’Institut és el punt de trobada d’aquells que estan interessats en temes del nord de Frísia. L’Institut és actiu científicament parlant en els àmbits de la llengua, la història i la geografia nacional. A més, per una banda l’institut vol treballar científicament i per l’altra banda vol donar suport, promoure i activar les activitats culturals de la població local.
El projecte de les llengües amenaçades Hans Rausing
El projecte de les llengües amenaçades es va instaurar mitjançant una donació I per poder documentar tantes llengües en perill d’extinció com fos possible. El projecte està ubicat a soas, un centre internacional d’estudi de llengües i cultures, i conté tres programes: el programa de documentació, el programa acadèmic, i el programa d’arxivament.
Elearningeuropa.info
Elearningeuropa.info és un portal creat per la Comissió Europea per afavorir l’ús de les tecnologies multimèdia i d’Internet al servei de l’educació i la formació. El portal ofereix informació, serveis i recursos específics per quatre àrees d’interès bàsiques: els centres escolars, l’educació superior, el món laboral i l’aprenentatge permanent. La secció «Com utilitzar elearningeuropa.info» ofereix informació pràctica sobre les possibilitats de navegació del portal.
