25 Anys de la Revista de Llengua i Dret
| Autor | Antoni Milian i Massana |
| Cargo | Director de la Revista |
| Páginas | 5-7 |
Page 5
L’any 1983 naixia la Revista de Llengua i Dret, de periodicitat semestral, la qual arriba ara al número 50, amb el volum que el lector té a les mans. Una efemèride com aquesta, que coincideix amb l’escolament de 25 anys des que es va fundar, no podia passar desapercebuda.
Són molts i variats els factors que han fet possible arribar a aquesta fita —per cert, poc comuna— perquè són poques les revistes capaces de mantenir durant tants anys la continuïtat i, sobretot, la regularitat, especialment quan es tracta de publicacions científiques molt especialitzades com ho és aquesta. D’una banda, ho ha fet possible l’equip de persones que durant aquests anys han assumit la responsabilitat del contingut de la Revista: Àlex Alsina, Antoni M. Badia, Albert Bastardas, Joan Coromines (†), Carles Duarte (veritable pare de la Revista i director des del primer número fins al número 37), Lluís Jou, Pere Martí, Josep Massip, Antoni Milian (director des del número 38), Antoni Mirambell, Aina Moll, Oriol Oleart, Lluís M. de Puig, Josep M. Puig Salellas (†), Josep-Enric Rebés, Josep L. Sagarra (†), Joan Ramon Solé (secretari en els primers números), Francesc Vallverdú i Jaume Vernet (secretari des del número 38), algunes de les quals, malauradament, ens han deixat per sempre. Però també ho ha fet possible, i de manera principal, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, en assumir-ne l’edició des del primer número. En aquest sentit, els membres del Consell de Redacció i del Consell de Direcció podem donar fe del suport que tots, i volem subratllar tots, els directors de l’Escola (Josep-Enric Rebés, Joaquim Ferret, Simó Aliana, Josep M. Guinart, Rut Carandell, Juli Ponce i Carles Ramió, i els que han ocupat el lloc per encàrrec de funcions) han prestat a la Revista i de la llibertat d’acció que tothora ens han atorgat; i de la professionalitat del Servei de Recerca, Documentació i Publicacions de l’Escola esmentada, els caps del qual han estat Raimon Alamany i Enric Travesset, i que ha comptat per a la Revista amb les tècniques de publicacions Marta Albertí i Glòria Riera. I, encara, la Revista tampoc no hauria estat possible sense els lectors i, singularment, els col·laboradors i els subscriptors. Els volem agrair l’interès i la fidelitat mostrats.
Page 6
Transcorreguts 25 anys, ens ha semblat que convenia introduir-hi alguns canvis de caràcter formal. Els més vistents són els de la portada i la contraportada, que hem renovat a fons, i la nova maquetació interna. Això no obstant, pel que fa a la portada de la Revista, hem volgut mantenir un equilibri entre tradició i innovació, com ho fan perceptible alguns dels elements que s’hi mantenen. Ara bé, aprofitant l’avinentesa de l’aniversari, s’ha incorporat un canvi formal més pregon, que, tanmateix i lògicament, no és visible en l’edició impresa. Ens referim a la posada en funcionament del portal web de la Revista de Llengua i Dret: lt;http://www.rld.catgt;. D’ara endavant, l’accés als continguts de la Revista (des dels seus inicis) serà lliure a través d’Internet, llevat dels que corresponguin als dos darrers números, que només seran consultables pels subscriptors, els quals, amb la subscripció, rebran paral·lelament la versió editada en paper. Si volíem afavorir la divulgació de la Revista entre nosaltres, i fer-ne créixer la difusió internacional (que era un dels objectius que esmentàvem en el pòrtic del número 38), era inajornable i indefugible facilitar l’accés a la publicació a través de la xarxa. Aquesta pretensió, reiterada des dels consells de Redacció i de Direcció de la Revista, ha arribat finalment a bon port i ho fem saber, amb satisfacció, als lectors. La manera d’accedir per Internet als dos darrers números pretén premiar els subscriptors i, d’aquesta manera, preservar l’edició en paper. Parafrasejant el poeta, ens exalta el nou, però, alhora, ens enamora el vell.
Alguns altres canvis formals introduïts —o que haurem d’introduir més endavant— pretenen adaptar la Revista a les exigències de les agències avaluadores de la qualitat de les publicacions científiques i acadèmiques. Vivim en un món cada cop més estandarditzat i, agradi o no, no podem defugir-ho. La naturalesa interdisciplinària de la nostra publicació, en contra del que seria desitjable, no la beneficia, a la vista dels criteris de les agències avaluadores oficials espanyola i catalana. Volem, però, assolir una avaluació ben alta, reconeixement que hem rebut des d’institucions científiques i acadèmiques estrangeres gens sospitoses, com és el cas, per exemple, de l’European Science Foundation, que, de motu proprio, a partir de comissions acadèmiques d’experts, l’ha preseleccionada per incloure-la dins de la compilació de revistes d’huma
nitats que està elaborant aquesta prestigiosa institució europea de recerca amb seu a Estrasburg.
En la presentació que acompanyava el primer número de la Revista, l’aleshores director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, Josep-Enric Rebés i Solé, explicitava la intenció d’aquesta institució a l’hora de decidir-ne la publicació: «fornir un nou instrument a la llengua catalana que coadjuvés aPage 7aconseguir-ne la normalització i el prestigi». Pensem que, ni que sigui modestament, la Revista ha contribuït tots aquests anys en aquest propòsit. La seva persistència i la seva vitalitat així ens ho fan creure. Res d’estrany, doncs, que seguim il·lusionats a l’hora de continuar aquesta tasca. Ara bé, 25 anys són una generació. Per això, ens hem proposat, i aquest va ser un acord pres en el darrer Consell de Redacció de la Revista, celebrat el proppassat dia 11 d’abril, reconstituir i renovar els òrgans de la publicació. Si ha passat el temps equivalent a una generació, sembla del tot raonable que vulguem donar entrada a la generació posterior. Aquesta és una tasca que farem de manera compassada, per tal de garantir-ne la continuïtat en el temps, i la de l’esperit que la mou.
El temps no passa debades. Això també s’ha fet notar en les disciplines que formen el nucli de la Revista. Precisament, per saber millor l’evolució que han sofert durant aquests 25 anys, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, per festejar l’aniversari, ha volgut organitzar una Jornada de reflexió, amb la participació de reconeguts experts internacionals, a l’entorn de l’evolució del llenguatge administratiu i jurídic, del dret lingüístic i de la política i la planificació lingüístiques, que són, com bé sap el lector, els tres apartats que componen la secció d’estudis de la Revista. Les ponències d’aquesta Jornada, la qual, com els altres actes commemoratius, ha estat organitzada pel comissionat integrat pel Dr. Jordi Argelaguet i la Dra. Eva Pons, seran publicades en el número 51 de la Revista.
