STSJ Islas Baleares 380/2022, 8 de Julio de 2022
Jurisdicción | España |
Número de resolución | 380/2022 |
Fecha | 08 Julio 2022 |
T. S.J.ILLES BALEARS SALA SOCIAL
PA LMA DE MALLORCA
SENTENCIA: 00380 /2022
NIG: 07040 44 4 2021 0000184
Modelo: N20550
RSU RECURSO SUPLICACION 0000122 /2022
PROCEDIMIENTO DE ORIGEN: SSS SEGURIDAD SOCIAL 36 /2021 JDO. DE LO SOCIAL Nº 3 DE PALMA DE MALLORCA
Ilmos. Sres.:
D. Antoni Oliver Reus, presidente
D. Alejandro Roa Nonide
D. Joan Agustí Maragall
En Palma, a 8 de julio de 2022 .
Esta Sala ha visto el recurso de suplicación núm. 122/2022, formalizado por el letrado de la Administración de la Seguridad Social D. Diego de la Fuente Rama, en nombre y representación del Instituto Nacional de la Seguridad Social, contra la sentencia nº 549/2021 de fecha 27 de diciembre de 2021, dictada por el Juzgado de lo Social Nº 3 de Palma, en sus autos demanda número 36/2021, seguidos a instancia de la entidad Fremap, M.A.T.E.P.S.S. Nº 61, representada por el letrado D. Esteban Benito Bringué, frente a la entidad recurrente, la Tesorería General de la Seguridad Social y D.ª Felisa, representada por el letrado D. Jesús Romera Montano, en materia de reintegro de prestaciones, siendo magistrado-ponente el Ilmo. Sr. D. Alejandro Roa Nonide, y deduciéndose de las actuaciones habidas los siguientes
La única instancia del proceso en curso se inició por demanda y terminó por sentencia, cuya relación de hechos probados es la siguiente:
La Sra. Felisa, amb DNI núm. NUM000 i afiliada al Règim General de la Seguretat Social, va iniciar una incapacitat temporal en data 26/10/2016 per malaltia comuna estant prestant servei per a la Direcció General de Relacions amb l'Administració de Justícia (pàg. 2 del expedient administratiu, en endavant EA). Per resolució de l'Institut Nacional de la Seguretat Social es va acordar la denegació de l'incapacitat permanent en data 02/05/2018 (pàg. 3 EA).
La Direcció General de Relacions amb l'Administració de Justícia tenia concertada amb FREMAP la prestació per incapacitat temporal per contingència comuna (pàg. 2 doc. 48 de l'expedient electrònic, en endavant EE), estant al corrent en el pagament de les quotes (no controvertit).
La Sra. Felisa va estar en situació d'incapacitat temporal derivada de malaltia comuna entre els dies 29/06/2018 i 15/02/2019 (pàg. 4 doc. 48 EE), amb resolució denegatòria d'incapacitat permanent de data 06/05/2019 (no controvertit). La Sra. Felisa va iniciar un nou procés d'incapacitat temporal derivada de malaltia comuna el dia 17/12/2019 (pàg. 6 doc. 48 EE). Pel primer període d'IT FREMAP va abonar la quantitat de 16.203,03 euros en concepte de prestació econòmica d'IT; pel segon període d'IT va abonar la quantitat de 1.548,75 euros, resultant un total de 357 dies en que FREMAP va pagar a la treballadora demandada el mencionat subsidi i ascendint el total abonat per aquest concepte a 17.751,78 euros (captura de pantalla, pàg. 8 doc. 48 EE; llistat, pàgs. 1 a 14 doc. 49 EE; correus electrònics, pàgs. 34 i 35 EA; no controvertit).
Per sentència dictada per el Jutjat Social núm. 2 de Palma de Mallorca, en data 28/01/2020 en el procediment de Seguretat Social núm. 637/2018, es va acordar declarar a la Sra. Felisa en situació d'Incapacitat permanent total derivada de malaltia comuna, per a l'exercici de la seva activitat laboral habitual amb dret a percebre una pensió vitalícia equivalent al 55 % de la seva base reguladora de 2.007,92 euros mensuals amb efectes des del 26/05/2018 (pàgs. 26 a 33 EA).
L'INSS va efectuar liquidació de la prestació d'incapacitat permanent, amb data de sortida el 20/07/2020, a favor de la Sra. Felisa, fixant: com a base reguladora: 2.007,92 euros; percentatge de la pensió: 55 %, número de pagues anuals: 14; pensió inicial: 1.104,36 euros: revaloracions: 27,77 euros; líquid: 1.132,13 euros; abonaments: de 26/05/2018 a 30/06/2020: "Alta empresa + IT favorable", i de 01/07/2020 a 31/07/2020:
1.132,13 € (pàg. 46 EA i pàg. 12 doc. 48 EE).
FREMAP va presentar reclamació prèvia davant de l'INSS en data 30/10/2020 (pàg. 7 a 11 doc. 48 EE).
La parte dispositiva de la sentencia de instancia dice:
ESTIMO LA PRETENSIÓ SUBSIDIÀRIA de la demanda origen de les presents actuacions, promoguda per FREMAP enfront de l'Institut Nacional de la Seguretat Social, de la Tresoreria General de la Seguretat Social i de la Sra. Felisa i, en conseqüència, DECLARO el dret de la citada Mútua a obtenir el reintegrament de les quantitats abonades en concepte d'incapacitat temporal, pels períodes coincidents amb el d'efectes de la incapacitat permanent total reconeguda a la treballadora i fins al límit quantitatiu d'aquesta darrera pensió, condemnant a les demandades a estar i passar per tal declaració, i a l'INSS a reintegrar a la Mútua la quantitat de 15.718,71 euros.
Contra dicha resolución se formalizó recurso de suplicación por la representación del Instituto Nacional de la Seguridad Social y que fue impugnado por la representación de la entidad Fremap, M.A.T.E.P.S.S. Nº 61. Habiéndose presentado por la parte recurrente escrito de alegaciones a la impugnación del recurso.
Se señaló para la votación y fallo el día 8 de julio de 2022, llevándose a cabo tales actos en la fecha señalada.
La sentencia recurrida estima la petición subsidiaria condenando al INSS al reintegro de las prestaciones por incapacidad temporal, cuando ha sido producida una situación de coincidencia temporal con la invalidez permanente y en ejercicio del derecho de opción a aquellas prestaciones más favorables, aplicando la jurisprudencia contenida en la sentencia del Tribunal Supremo de 10 septiembre 2019.
El motivo único tiene el siguiente contenido: Vulneración de los artículos 7.1del RD Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley General de Seguridad Social (LGSS) en relación con el art. 80 del Real Decreto 1415/2004, de 11 de junio, por el que se aprueba el Reglamento General de Recaudación de la Seguridad Social
Desarrolla tres argumentos : el primero, que la Mutua no está comprendida en el campo de aplicación del sistema de Seguridad Social a efectos de prestaciones; el segundo, que no cabe aplicar el art. 80 del RGRSS para obligar al INSS a reintegrar una prestación a la Mutua; el tercero, que no hay norma alguna que exija al INSS actuar de forma distinta según sea la propia Gestora o la Mutua quién cubra la IT por contingencias comunes, además de que el criterio de la sentencia recurrida impondría una serie de reintegros no previstos ni queridos por el legislador
En la primera alegación es referido Por tanto, reconocer a la Mutua el derecho a percibir los atrasos de una prestación que corresponde a un trabajador no es concederle un derecho de reintegro, sino que es concederle un
derecho a recibir prestaciones de Seguridad Social que el legislador no le ha conferido, tal y como se desprende de la redacción literal del art. 7.1 de la LGSS
En la segunda alegación es alegado ninguna de las interpretaciones admitidas en nuestro derecho (literal, sistemática, historicista o teleológica) permite interpretar el art. 80 del RGRSS en el sentido de que el INSS como perceptor indebido de prestaciones tenga que abonar a la Mutua el importe de una prestación de Seguridad reconocida al trabajador. Todo lo contrario, el art. 80 del RGRSS está previsto como medio de obtención de ingresos de la Seguridad Social, de la cual el INSS forma parte en su condición de entidad gestora.
Por último, son reseñadas dos finalidades prácticas. El primer impedimento práctico es que el pago de la IT derivada de contingencias comunes puede corresponder al INSS o a la Mutua según con quién haya concertado la empresa para la que presta servicios el...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba