STSJ Cataluña 2046/2020, 3 de Junio de 2020
| Jurisdicción | España |
| Número de resolución | 2046/2020 |
| Fecha | 03 Junio 2020 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 08019 - 34 - 4 - 2020 - 0000023
mm
Recurso de Suplicación: 6707/2019
ILMO. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL
ILMO. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS
ILMO. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS
En Barcelona a 3 de junio de 2020
La Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, compuesta por los/as Ilmos/as. Sres/as. citados al margen,
EN NOMBRE DEL REY
ha dictado la siguiente
S E N T E N C I A núm. 2046/2020
En el recurso de suplicación interpuesto por Angelina frente a la Sentencia del Juzgado Social 33 Barcelona de fecha 3 de septiembre de 2019 dictada en el procedimiento nº 922/2017 y siendo recurrido INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL. Ha actuado como Ponente el Ilmo. Sr. José Quetcuti Miguel.
Tuvo entrada en el citado Juzgado de lo Social demanda sobre Seguridad Social en general, en la que el actor alegando los hechos y fundamentos de derecho que estimó procedentes, terminaba suplicando se dictara sentencia en los términos de la misma. Admitida la demanda a trámite y celebrado el juicio se dictó sentencia con fecha 3 de septiembre de 2019 que contenía el siguiente Fallo:
Desestimar la demanda interposada per Angelina contra INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL en reclamació de pensió de viduïtat.
En dicha sentencia, como hechos probados, se declaran los siguientes:
"1- La demandant i el causant, FJVS, van conviure en règim de parella de fet des de
-como mínim- 29.1.99, fins a la defunció del segon, en data 20.10.16, segons resulta de certificació del padró municipal de Barcelona.
-
- Fruït d'aquesta unió, nasqueren dos fills, en dates el 23.5.00 i el 27.5.02, registrats en el llibre de família, únic i compartit, de la parella.
-
- Produïda la defunció del causant en data 22.10.16, per resolució de 13.7.17 del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, en considerar acreditada l'existència de la relació de parella de fet entre ambdós, la demandant i el causant (per mitjà d'acta de notorietat autoritzada a Barcelona en data 8.6.17), procedí a la inscripció de la mateixa en el "Registre de parelles estables de Catalunya" així com la seva extinció per la mort d'un dels dos convivents (doc. 7 part acotra).
-
- En data 8.9.17, la demandant sol.licità la pensió de viduïtat, denegada per mitjà de resolució inicial de l'INSS de 20.9.17, i, amb carácter definitiu, por posterior resolució de data 14.11.17, en considerar que " no queda acreditada la constitución de una pareja de hecho con la persona causante al menos dos años antes del fallecimiento" (expedient administratiu obrant a les actuacions. ).
-
- Fins que es dictà la STC 40/2014 de data 11.3.14, qui, segons el Codi Civil de Catalunya, tingués la consideració legal d'integrant de parella de fet i acredités la resta de requisits de l'art. art. 174.3 de la LGSS llavors vigent, li era reconeguda la pensió de viduïtat en raó del que es disposava en aquell precepte, sense necessitat d'inscripció en registre municipal o autonòmic, o de constitució davant de notari ( sentencia TSJ de Catalunya de 9 de octubre de 2.012, recurso 4848/2011).
-
- En el moment de dictar-se la STC 40/14, a la majoria d'ajuntaments de Catalunya no existien registres de parelles de fet, atesa la seva innecessarietat en ordre a la consideració legal com a tals. En motiu de la STC 40/14, el Govern de la Generalitat va promulgar el Decret Llei 3/2015, en data 6.10.15, relatiu a la creació de Registres de parelles estables (pràcticament inexistents, fins aquell moment, a Catalunya, atesa la seva innecessàrietat.
Al seu preàmbul es justificà la necessitat del mateix " amb la finalitat de facilitar, entre
d'altres, el dret a percebre de la Seguretat Social la pensió de viduïtat". El Registre únic de parelles de fet de la Generalitat de Catalunya, això no obstant, no ha entrat en funcionament fins, el dia 3.4.17.
-
- Després de publicar-se l'esmentada STC 40/14 al BOE de 10.4.14, no consta que ni l'INSS ni el Ministeri de Treball s'informés amb caràcter general de les conseqüències de l'esmentada sentència en ordre a l'accés a la pensió de viduïtat des d'una relació de parella de fet (la necessitat d'inscripció en registre municipal o autonòmic, o de constitució davant de notari, de la relació de parella de fet, amb una carència de dos anys). Tampoc no consta que aquesta informació es facilités des del Govern de la Generalitat .
-
- El número d'altes de nous beneficiaris/es de la pensió de viduïtat causades per "conjuge supervivent" ( art. 219 LGSS) i "parella de fet" ( art. 221 LGSS), en el període 2011-2017, a Catalunya i a Espanya, consta reflectit a la certificació aportada a les presents actuacions per la Secretari d'Estat de la Seguretat Social, que es dona per íntegrament reproduïda. Els anys immediatament posteriors al dictat de la STC 14/2014, el nombre d'altes de beneficiaris/es a Catalunya (78,4%, dones), experimentaren una inicial davallada (de fins el 46% any 2015 respecte a l'any 2013), per recuperar el mateix nombre l'any 2017 (també respecte a l'any 2013)."
Contra dicha sentencia anunció recurso de suplicación la parte demandante, que formalizó dentro de plazo, y que la parte contraria, a la que se dió traslado impugnó, elevando los autos a este Tribunal dando lugar al presente rollo.
Que contra la sentencia de instancia que desestimó la pretensión de la actora de lucrar pensión de viudedad, así como el planteamiento de cuestión de inconstitucionalidad o cuestión prejudicial ante el TJUE se alza ésta formulando el presente recurso de suplicación por un único motivo, cual es el de la censura jurídica que autoriza la letra c) del art. 193 de la LRJS.
Que bajo dicho amparo procedimental, se articula el recurso en dos apartados, en el primero de ellos se reitera la pretensión de que por parte de la Sala se plantee cuestión de inconstitucionalidad por supuesta infracción de los arts. 9.3, 14, 39.1 y 41 de la CE.
Que el artículo 163 de la Constitución establece ad litteram que "Cuando un órgano judicial considere, en algún proceso, que una norma con rango de Ley, aplicable al caso, de cuya validez dependa el fallo, pueda ser contraria a la Constitución, planteará la cuestión ante el Tribunal Constitucional en los supuestos, en la forma y con los efectos que establezca la Ley, que en ningún caso serán suspensivos."
A estos efectos, se ha de señalar por la Sala que el planteamiento de las...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba