SAP Lleida 451/2020, 3 de Julio de 2020
Ponente | ALBERT MONTELL GARCIA |
ECLI | ES:APL:2020:490 |
Número de Recurso | 275/2019 |
Procedimiento | Recurso de apelación |
Número de Resolución | 451/2020 |
Fecha de Resolución | 3 de Julio de 2020 |
Emisor | Audiencia Provincial - Lleida, Sección 2ª |
Secció núm. 02 de l'Audiència Provincial de Lleida. Civil
Carrer Canyeret, 1 - Lleida
25007 Lleida
Tel. 973705820
Fax: 973700281
A/e: aps2.lleida@xij.gencat.cat
NIG 2512042120188038255
Recurs d'apel·lació 275/2019 B
Matèria: Procediment Ordinari
Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Lleida
Procediment d'origen: Procediment ordinari 331/2018
Part recurrent / Sol·licitant: ENDESA DISTRIBUCION ELECTRICA SL
Procurador/a: Carmen Clavera Corral
Advocat/ada: MARIA CELIA MARTINEZ OSET
Part contra la qual s'interposa el recurs: Aureliano
Procurador/a: Mªjosé Altisent Camarasa
Advocat/ada: JOSE MARIA BONJORN CUÑAT
SENTÈNCIA NÚM. 451/2020
President:
Il·lm. Sr. Albert Guilanyà i Foix
Magistrats/des:
Il·lm. Sr. Albert Montell Garcia
Il·lma. Sra. Ana Cristina Sainz Pereda
Ponent: Albert Montell Garcia
Lleida, 3 de juliol de 2020
FETS
El 13 de març de 2019 es van rebre les actuacions de Procediment ordinari 331/2018, procedents del Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Lleida, a fi de resoldre el recurs d'apel·lació interposat per la procuradora Carmen Clavera Corral en representació d' ENDESA DISTRIBUCION ELECTRICA SL, contra Sentència de data 10/01/2019, en què consta com a part apel·lada la procuradora Mª José Altisent Camarasa, en representació de Aureliano .
El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:
"FALLO
ESTIMO la demanda interpuesta por la representación procesal de Don Aureliano contra ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, S.L., y, en consecuencia, CONDENO a la parte demandada da pagar a la parte actora la cantidad de QUINCE MIL QUINIENTOS NOVENTA Y DOS EUROS (15.592 Euros), más los intereses legales correspondientes a contar desde la reclamación extrajudicial.
Todo ello con expresa condena en costas de la parte demandada."
El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.
Es va assenyalar la data per dur a terme la deliberació, votació i decisió, que han tingut lloc el 02/07/2020.
En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.
Es va designar com a ponent el magistrat Albert Montell Garcia .
FONAMENTS DE DRET
Endesa Distribución Eléctrica SLU formula recurs d'apel·lació contra la sentència de primera instància que la considera responsable dels danys causats a l'explotació agrícola del demandant per un incendi originat a un torre de la línia elèctrica. Al·lega la recurrent la infracció de normes o garanties processals i la errònia valoració de la prova practicada, especialment la prova pericial, documental i testifical, referides a l'informe elaborat pels Agents Rurals que, a més, van declarar a l'acte del judici. Sosté que els Agents Rurals no tenen coneixements tècnics per poder determinar que la causa de l'incendi es troba a una sobrecàrrega de la xarxa elèctrica, cosa que ha demostrat que no podia ser així a través de la seva prova pericial efectuada per un tècnic acadèmicament qualificat, Sr. Ezequias, enginyer industrial. També al·lega que la línia estava en bon estat segons acredita la revisió que s'havia efectuat.
Al sistema processal actualment en vigor, d'acord amb el que disposa l' art 456 de la LEC, la segona instància permet amb certes limitacions, com ara la prohibició de la "reformatio in peius" i la impossibilitat de conèixer d'extrems que no s'han apel·lat, que el Tribunal Superior o "ad quem" pugui revisar tot el què ha efectuat el Tribunal de primer grau, tant pel que fa als fets com a les qüestions jurídiques plantejades per les parts en moment processal oportú, amb la finalitat de determinar si la decisió de primera instància s'ajusta a les previsions contingudes a les normes processals i substantives aplicables al cas ( STS nº 746 de 22-12-15, que esmenta la STC 212/2000, de 18 de setembre).
No obstant l'anterior, s'ha de tenir com a punt de partida el criteri que hem mantingut reiteradament en el sentit que quan amb el recurs d'apel·lació es pretén rebatre la valoració de la prova efectuada en primera instància sobre la base de l'activitat probatòria efectuada a l'acte del judici, s'ha de partir, en principi, de la singular autoritat de l'apreciació probatòria realitzada pel jutjador "a quo" davant el qual s'ha celebrat l'acte del judici, atesa la plena eficàcia que hi tenen els principis d'immediació, contradicció, concentració i oralitat, atès que el jutjador d'instància pot intervenir de forma directa a l'activitat probatòria i apreciar personalment el seu resultar. Per això mateix, pot apreciar el capteniment i la manera d'expressar- se de les parts, els testimonis i perits durant les seves respectives declaracions. Després de l'entrada en vigor de la LEC aprovada per la Llei 1/2000, el Tribunal d'apel·lació també pot avaluar a través del suport audiovisual, que enregistra i documenta l'acte del judici, l'actitud dels intervinents i la raó de ciència que expressen, amb la finalitat d'analitzar si s'ha valorat correctament la prova practicada, però sempre tenint en compte que l'activitat valorativa del jutge de primer grau es configura essencialment objectiva, sense que es pugui predicar el mateix de les parts litigants que, per norma general, i amb certa lògica en l'exercici del dret de defensa, es presenta parcial i subjectiva. Per això, hem indicat reiteradament que l'avaluació i valoració de la prova és una funció privativa del Jutge de primera instància, que ha de dur a terme d'acord amb les normes de la sana crítica i sempre amb la possibilitat de poder realitzar-ne una valoració conjunta per tal de poder arribar a una conclusió certa, de manera que ha de prevaldre el seu criteri, per imparcial i objectiu, per sobre del de les parts, de tal manera que les conclusions obtingudes pel jutge "a quo" només poden ser considerades incorrectes si són absurdes, il·lògiques o irracionals, o en
quan ha deixat d'observar qualsevol prova objectiva que les contradigui, però sense que el recurs d'apel·lació pugui utilitzar-se per intentar substituir el criteri objectiu del jutge per l'opinió subjectiva i interessada de la part recurrent.
En el cas concret de la valoració de la prova pericial hem indicat en nombroses ocasions que segons reiterada doctrina jurisprudencial la seva valoració és funció privativa dels jutjadors d'instància, sotmesa a les regles de la sana crítica ( art. 348 de la LECivil), de manera que ha de ser mantingut el seu criteri valoratiu llevat que tergiversi ostensiblement les conclusions pericials, falsegi de forma arbitrària les seves conclusions o n'obtingui d'absurdes o il·lògiques ( SSTS de 31 de gener de 1992, 12 de juny de 1999, 14 d'octubre de 2000, 2 de febrer de 2001, 17 de maig de 2002, 15 d'abril de 2003, 3 de maig de 2004, 19 de desembre de 2005 i 10 de novembre de 2006, entre altres). Aquesta mateixa doctrina jurisprudencials estableix que els resultats de la prova pericial són de lliure apreciació pel jutjador de primera instància, sense que estigui vinculat pel dictamen dels perits atès que es tracta d'un mitjà probatori més, i els perits no subministren al Jutge la seva decisió sinó que en són auxiliars, aportant coneixements en matèries de la seva professió, ciència, art o ofici, que els jutjadors no tenen el deure de conèixer i, a més, poden basar-se en el mitjà de prova que considerin més adient o apartar-se o discrepar de les conclusions obtingudes a l'informe pericial, o obtenir-ne unes altres diferents, sempre que es raoni degudament aquesta decisió atès que, en cas contrari, estaria substituint arbitràriament el criteri pericial del corresponent tècnic o especialista en la matèria pel seu propi, amb la qual cosa podria originar una valoració judicial absurda, il·lògica o contradictòria en sí mateixa. En...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba