SAP Barcelona 294/2019, 13 de Mayo de 2019
| Ponente | MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA |
| ECLI | ES:APB:2019:4871 |
| Número de Recurso | 873/2018 |
| Procedimiento | Recurso de apelación |
| Número de Resolución | 294/2019 |
| Fecha de Resolución | 13 de Mayo de 2019 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 1ª |
Sección nº 01 de la Audiencia Provincial de Barcelona. Civil
Paseo Lluís Companys, 14-16 - Barcelona - C.P.: 08018
TEL.: 934866050
FAX: 934866034
EMAIL:aps1.barcelona@xij.gencat.cat
N.I.G.: 0826642120170068019
Recurso de apelación 873/2018 -C
Materia: Juicio Ordinario
Órgano de origen:Sección Civil. Juzgado de Primera Instancia e Instrucción nº 6 de Cerdanyola del Vallés (UPSD)
Procedimiento de origen:Procedimiento ordinario (Derecho al honor, art. 249.1.2) 222/2017
Parte recurrente/Solicitante: Jacinto
Procurador/a: IVAN BENJAMIN DEL BARRIO ESTEVEZ
Abogado/a: Alberto Zurron Rodriguez
Parte recurrida: MINISTERIO FISCAL, ORANGE ESPAÑA,SAU, ALTAIA CAPITAL, SARL
Procurador/a: MARTA PRADERA RIVERO, Mª DEL MAR TULLA MARISCAL DE GANTE
Abogado/a: MARTA SERRANO SONEIRA, JOSE LUIS GARRIGUES SANJUAN
SENTENCIA Nº 294/2019
Barcelona, 13 de mayo de 2019.
La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Barcelona, integrada per les Magistrades Il lma. Sra. Mª Dolors PORTELLA LLUCH, Il lma. Sra. Maria Dolors Montolio Serra i Il lma. Sra. Isabel Adela GARCÍA DE LA TORRE FERNÁNDEZ, la primera de les quals ha actuat com a presidenta del Tribunal, ha vist el recurs d'apel lació número 873/18 interposat contra la sentència dictada en data 16 d'abril de 2018 en el procediment núm. 222/17 tramitat pel Jutjat de 1a Instància núm. 6 de Cerdanyola del Vallès . Ha estat recurrent el Sr. Jacinto i apel lats ALTAIA CAPITAL, S.A.R.L., ORANGE ESPAÑA S.A.U. y MINISTERIO FISCAL. Un cop feta la deliberació, ha pronunciat, en nom de S.M. el Rei d'Espanya, la següent resolució.
ANTECEDENTS DE FET
La part dispositiva de la sentència objecte d'apel lació és la següent: "Desestimo totalmente la demanda interpuesta por el procurador D. Iván del Barrio Estévez en nombre y representación de D. Jacinto contra Orange España, S.A.U. y Altaia capital, S.A.R.L.
Sin pronunciamiento en materias de costas."
Les parts esmentades han manifestat en els escrits respectius d'apel lació o, si s'escau, d'impugnació les seves peticions i arguments en què les fonamenten, segons consta en les actuacions.
La ponent d'aquesta resolució ha estat la Magistrat/da Il lma. Sra. Maria Dolors Montolio Serra.
FONAMENTS DE DRET
Plantejament del litigi
-
El Sr. Jacinto formula demanda contra Altaia Capital SARL i Orange España SAU a qui reclama una indemnització de 8.000€ a cada una d'elles per dany moral per intromissió il legítima en el seu dret a l'honor (LO 1/1982 de 5 de maig) i per indeguda intromissió de les seves dades en un registre dels coneguts popularment com a "registre de morosos". Invoca també la llei de protecció de dades personals.
Explica que en el mes de setembre de 2011 va subscriure un contracte de telefonia i línia ADSL amb Jazztel. En el 2014 va decidir canviar de companyia. La portabilitat va ser acceptada però dies després Jazztel li va voler cobrar 355,03€ com a penalització. En adonar-se'n va rebutjar el càrrec i va formular reclamació telefònicament .
Temps després, quan BBVA li va denegar un préstec de 3.500€ va saber que l'havien inclòs en un fitxer d'impagats per aquell deute.
En reclamar a Jazztel i Equinax perquè es procedís a la cancel lació, va saber que Jazztel l'havia cancel lat quan va cedir el crèdit a Altaia i que aquesta societat de nou havia facilitat la informació.
-
Orange s'oposa a la demanda. Al ludeix que el Sr. Jacinto més d'un any després de contractar la línia fixa va aportar una línia de mòbil pactant llavors una permanència de 24 mesos. Abans que transcorregués aquest temps, va demanar la baixa per portabilitat a una altra companyia deixant de pagar 4 factures que no només incloïen la penalització.
Se li va enviar el preceptiu requeriment previ i com que no va donar cap resposta van comunicar el deute a Asnef-Equinax. Posteriorment, el dia 5 de març de 2016 va cedir el crèdit a Altaia i van donar-lo de baixa d'aquells registres.
Refereix que el Tribunal Suprem ha declarat nul l' article 38.2 RD 1720/2007 i subsidiàriament que la indemnització que es reclama és del tot injustificada.
-
Altaia Capital al lega que li van cedir aquest crèdit i que la cedent li va assegurar que el deute era cert, vençut i exigible i per tant no és ella qui ha de respondre si és inexacte. Es va comunicar la cessió i va seguir els tràmits per reclamar i requerir de pagament al deutor . Finalment refereix que la indemnització és injustificada.
IV.La fiscal informà en el sentit que seria després que es practiqués la prova que podria concretar si existeix o no la intromissió il legítima que denuncia el demandant.
V.La sentència desestima la demanda perquè el deute existia i es van efectuar les prèvies reclamacions abans de facilitar la informació per la seva inscripció en els registres d'impagats.
-
El demandant recorre contra aquesta resolució. Sosté que el deute pel que s'ha inclòs en aquells registres no compleix el necessari requisit de certesa i insisteix que no s'ha complert amb el requisit de la prèvia reclamació per part d'Orange. Pel que fa a Altaia quan va rebre la reclamació enseguida va reaccionar però ja l'havien inscrit per tant no va ser un veritable requeriment previ. Altrament en cap moment se'l va informar de la possibilitat de ser inclòs en un registre d'impagats conforme l' article 39 RD 1720/2007 . Finalment entén que la sentència incorre en incongruència perquè no es recull que Alataia ja ha cancel lat.
-
La fiscal i les demandades s'oposen al recurs.
Incongruència de la sentència.
L' article 218 LEC exigeix que la sentència resolgui totes les qüestions debatudes en el procediment, donant a cadascuna d'elles una resposta suficientment raonada ( per totes SSTS 14 de març i 20 de juliol del 2011, 10 de gener de 2012, 4 de desembre de 2013, 20 de novembre de 2018 ). Per tant una sentència incorre en incongruència omissiva si ha deixat sense resposta alguna de les pretensions mantingudes per les parts a no
ser que l'omissió es pugui interpretar com a desestimació tàcita ( STS de 27 de maig de 1996, 18 de novembre de 1996, 29 de maig, 28 d'octubre i 5 de novembre de 1997, 11 de febrer, 10 de març i 27 d'octubre de 1998 ).
En el cas que s'examina, la sentència no ha incorregut en incongruència perquè ha resolt el litigi que es plantejava entre les litigants desestimant la demanda. Altrament, desestimada la petició de declaració que les demandades han vulnerat el seu dret a l'honor i conseqüentment les condemnes que se'n derivarien, no hi havia cap raó perquè s'hagués d'incloure a la part dispositiva que Altaia ja l'havia donat de baixa en el decurs del present procediment tal i com s'ha certificat.
Vulneració del dret a l' honor i inclusió de dades personals en un fitxer de solvència patrimonial. Doctrina jurisprudencial.
L' article 18.1 CE reconeix com a dret fonamental especialment protegit el dret a l'honor en ser una de les manifestacions de la dignitat de la persona, proclamada en l' article 10 CE .
El dret a l'honor és un concepte jurídic indeterminat i la seva delimitació depèn de les normes, valors i idees socials vigents en cada moment.
Amb un intent de donar-ne una definició, el Tribunal Constitucional (entre d'altres a les sentències d'11 d'octubre de 1999, 11 de desembre del 2000, 26 de febrer del 2001, 9 de desembre del 2002, 28 de gener de 2003 i 3 de juliol de 2006 ) partint de l'article 7.7 LO 1/82, ha assenyalat que el dret a l'honor empara la bona reputació d'una persona protegint-la davant d'expressions o missatges que puguin fer-la desmerèixer en la consideració d'altri atès que van dirigides al seu descrèdit o menyspreu, o perquè públicament es consideren afrontoses.
El prestigi professional pot constituir una manifestació del dret a l' honor atesa la manifestació externa que comporta, la transcendència que pot tenir per aquest prestigi davant de tercers determinades opinions o informacions i l'afectació a la imatge pública que això pot suposar ( STC de 27 de novembre del 2000 ).
Amb certa reiteració ha mantingut el Tribunal Suprem ( per totes STS de 16 de febrer i 1 de juny de 2010 ) que " es preciso que el honor se estime en un doble aspecto, tanto en un aspecto interno de íntima convicción -inmanencia- como en un aspecto externo de valoración social - trascendencia-, y sin caer en la tendencia doctrinal que proclama la minusvaloración actual de tal derecho de la personalidad ".
Doncs bé, partint del que ja havia mantingut en la seva sentència de 5 de juliol de 2004, el Tribunal Suprem en la sentència del Ple de la Sala 1a de 24 d'abril de 2009 va entendre que la inclusió en un registre de morosos erròniament, és a dir sense que concorri veracitat, és una intromissió il legítima en el dret a l' honor, puix que és una imputació, la de ser morós, que lesiona la dignitat de la persona i menysprea la seva fama i atenta a la seva pròpia estimació. I afegeix que resulta intranscendent per apreciar l'existència d'aquella il legítima intromissió que el registre hagi estat o no consultat per terceres persones; és suficient que existeixi la possibilitat que pugui ser conegut i que aquella falsa morositat hagi sortit de l'esfera interna del coneixement dels suposats creditor i deutor, per passar a ser de projecció pública. Per tant, si a més, és conegut per tercers i això provoca conseqüències econòmiques o perjudicis, aquest dany seria indemnitzable a més del dany moral que suposa per ella mateixa la intromissió al dret a l'honor ( article 9.3 LO 1/82 ).
Des de llavors, s'ha anat establint una extensa jurisprudència sobre la vulneració d'aquell dret per la inclusió de dades personals en un fitxer per incompliment d'obligacions dineràries sense respectar les exigències derivades de la normativa de protecció de dades personals. A aquesta jurisprudència ( art. 1.6 CC ) s'hi refereix el Tribunal Suprem en la seva sentència de 22 de desembre del 2015 resumint els seus trets bàsics que es...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba