SAP Lleida 521/2018, 7 de Diciembre de 2018
| Ponente | ALBERT MONTELL GARCIA |
| ECLI | ES:APL:2018:856 |
| Número de Recurso | 523/2017 |
| Procedimiento | Recurso de apelación |
| Número de Resolución | 521/2018 |
| Fecha de Resolución | 7 de Diciembre de 2018 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Lleida, Sección 2ª |
Secció núm. 02 de l'Audiència Provincial de Lleida. Civil
Carrer Canyeret, 1 - Lleida
25007 Lleida
Tel. 973705820
Fax: 973700281
A/e: aps2.lleida@xij.gencat.cat
NIG 2512042120168214769
Recurs d'apel lació 523/2017 D
Matèria: Procediment Ordinari
Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Lleida
Procediment d'origen: Procediment ordinari 1076/2016
Part recurrent / Sol licitant: Gregoria
Procurador/a: José Luis Rodrigo Gil
Advocat/ada: JOSEP OLIVART SALLA
Part contra la qual s'interposa el recurs: Juliana, ZURICH ESPAÑA, CIA. DE SEGUROS Y REASEGUROS, S.A.
Procurador/a: Silvia Berge Arroniz
Advocat/ada: JOAN MAR TRAMUNS CAMPS
SENTÈNCIA NÚM. 521/2018
President:
Il lm. Sr. Albert Montell Garcia
Magistrades:
Il lma. Sra. Maria Carmen Bernat Álvarez
Il lma. Sra. Ana Cristina Sainz Pereda
Lleida, 7 de desembre de 2018
FETS
Es van rebre les actuacions de Procediment ordinari 1076/2016, procedents del Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Lleida, a fi de resoldre el recurs d'apel lació interposat pel procurador José Luis Rodrigo
Gil en representació de Gregoria, contra Sentència - 09/05/2017, en què consta com a part apel lada la procuradora Silvia Berge Arroniz, en representació d' Juliana i ZURICH ESPAÑA, CIA. DE SEGUROS Y REASEGUROS, S.A..
El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:
"FALLO
DESESTIMO íntegramente la demanda interpuesta por el Procurador Sr. Rodrigo en nombre y representación de D.ª Gregoria frente a D.ª Juliana y frente a Zurich Insurance PLC, Sucursal en España.
Todo ello con expresa condena a D.ª Gregoria al pago de las costas causadas en esta instancia."
El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.
Assenyalat l'acte de deliberació, votació i decisió, ha tingut lloc el dia 07/12/2018.
En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.
Es va designar com a ponent el magistrat Albert Montell Garcia .
FONAMENTS DE DRET
No es controvertit que la lletrada demandada va incidir en negligència professional al anunciar fora de termini recurs de suplicació contra la sentència del Jutjat Social de Lleida, de data 31-7-15, que desestimava la demanda de la seva client, Sra. Gregoria, per a que li fos reconeguda la incapacitat permanent en grau d'absoluta i subsidiàriament en grau de total, per a la seva professió habitual del comerç en el règim especial d'autònoms. La sentència de primera instància considera que, malgrat tot, no existeix obligació d'indemnitzar perquè la demandant basa la hipotètica estimació del recurs de suplicació en l'informe del metge forense de data 2-3-15, que va se elaborat en fase probatòria en el procediment laboral sense tenir en compte que: 1.-en el procediment laboral el recurs de suplicació és un recurs extraordinari, en el qual només es pot impugnar la valoració probatòria efectuada en primer grau quan hagi estat manifestament errònia, il lògica o arbitrària o s'hagi omès manifestament algun mitjà de prova; 2.- l'informe forense ja va ser aportat al procés laboral i, a més, va ser valorat a la sentència del Jutjat Social per determinar que no podia ser tingut en compte perquè era de data posterior a la resolució de l'INSS impugnada, de 5-2-14, que rebutjava la sol licitud de la Sra. Gregoria per a que li fos reconeguda la incapacitat permanent absoluta; 3.- perquè la pròpia sentència del Jutjat Social ja indica que l'esmentat informe forense podia servir per tornar a iniciar un altre expedient administratiu d'incapacitat permanent. També rebutja la pretensió que li sigui reconeguda una indemnització per dany moral perquè el Sr. Jutge de primera instància considera que no s'ha acreditat.
El recurs interposat torna a reproduir, gairebé de forma íntegra, el contingut de la demanda interposada sense efectuar cap raonament per rebatre els arguments continguts a la sentència de primera instància. No qüestiona la naturalesa del recurs de suplicació que descriu la sentència de primera instància, ni el seu àmbit objectiu ni la transcendència que pugui arribar a tenir la concreta valoració de l'informe del metge forense realitzada a la sentència del Jutjat Social. En definitiva, no realitza cap judici raonat de la viabilitat del recurs de suplicació interposat fora de termini ni de la possibilitat real de que s'hagués produït el que la jurisprudència anomena pèrdua d'oportunitat processal que hauria patit la Sra. Gregoria . Tampoc contradiu el pronunciament de la sentència de primera instància que considera que no s'ha provat el dany moral que s'afirma produït. Només afegeix al seu argumentari que no podia encetar un altre procediment administratiu d'incapacitat perquè actualment no està treballant en el que era el seu comerç d'electrodomèstics ateses les patologies que pateix; que si ho hagués fet li haurien denegat per tractar-se d'una qüestió ja resolta i desestimada per la jurisdicció social i, encara que ho pogués fer, el dany causat consistiria en les mensualitats de pensió deixades de percebre fins que li fos reconeguda la incapacitat permanent total per l'INSS.
Al no ser qüestionada la falta de diligència de la Sra. lletrada demandada al anunciar fora de termini un recurs de suplicació contra un sentència del Jutjat Social, el següent pas per determinar si existeix obligació d'indemnitzar consisteix en acreditar si amb aquesta omissió professional la seva client va perdre la possibilitat d'obtenir una sentència favorable, és a dir, cal determinar quin seria el grau de prosperabilitat que hauria tingut el recurs, atès que no és el mateix el supòsit en què hagués estat altament probable la seva estimació, que el supòsit en què la seva admissió fos remota. Això és el que ve a dir la jurisprudència del Tribunal Suprem en aquests supòsits en els quals es produeix el que anomena "pèrdua d'oportunitat". Per exemple, la STS de 20-5-14 diu al respecte: "Cuando es un hecho no discutido o que resulta acreditado que la acción se ha visto frustrada, la jurisprudencia de esta Sala condiciona la apreciación de responsabilidad civil contractual
del letrado a la apreciación del perjuicio patrimonial por pérdida de oportunidad como hecho cierto, lo que se lleva a cabo mediante el examen de la viabilidad de aquella". En el mateix sentit la STS de 22-4-13 diu: "Cuando el daño por el que se exige responsabilidad civil consiste en la frustración de una acción judicial, el carácter instrumental que tiene el derecho a la tutela judicial efectiva determina que, en un contexto valorativo, el daño deba calificarse como patrimonial si el objeto de la acción frustrada tiene como finalidad la obtención de una ventaja de contenido económico, cosa que implica, para valorar la procedencia de la acción de responsabilidad, el deber de urdir un cálculo prospectivo de oportunidades de buen éxito de la acción frustrada (pues puede concurrir un daño patrimonial incierto por pérdida de oportunidades: SSTS de 26 de enero de 1999, 8 de febrero de 2000, 8 de abril de 2003 y 30 de mayo de 2006 ). El daño por pérdida de oportunidades es hipotético y no puede dar lugar a indemnización cuando no hay una razonable certidumbre de la probabilidad del resultado. La responsabilidad por pérdida de oportunidades exige demostrar que el perjudicado se encontraba en una situación fáctica o jurídica idónea para realizarlas ( STS de 27 de julio de 2006 )".
I afegeix més endavant que: "Cuando el daño consiste en la frustración de una acción judicial, el carácter instrumental que tiene el derecho a la tutela judicial efectiva determina que, en un contexto valorativo, el daño deba calificarse como patrimonial si el objeto de la acción frustrada, como sucede en la mayoría de las ocasiones tiene como finalidad la obtención de una ventaja de contenido económico. No puede, en este supuesto, confundirse la valoración discrecional de la compensación (que corresponde al daño moral) con el deber de urdir un cálculo prospectivo de oportunidades de buen éxito de la acción (que corresponde al daño patrimonial incierto por pérdida de oportunidades, que puede ser el originado por la frustración de acciones procesales: SSTS de 20 de mayo de 1996, RC n.º 3091/1992, 26 de enero de 1999, 8 de febrero de 2000, 8 de abril de 2003, 30 de mayo de 2006, 28 de febrero de 2008, RC n.º 110/2002, 3 de julio de 2008 RC n.º 98/2002, 23 de octubre de 2008, RC n.º 1687/03, 12 de mayo de 2009, RC n.º 1141/2004 y 9 de marzo de 2011, RC n.º 1021/2007).
Aunque ambos procedimientos resultan indispensables, dentro de las posibilidades humanas, para atender al principio restitutio in integrum (reparación integral) que constituye el quicio del derecho de daños, sus consecuencias pueden ser distintas, especialmente en la aplicación del principio de proporcionalidad que debe presidir la relación entre la importancia del daño padecido y la cuantía de la indemnización para repararlo. Mientras todo daño moral efectivo, siempre que deba imputarse jurídicamente a su causante, debe ser objeto de compensación, aunque sea en una cuantía mínima, la valoración de la pérdida de oportunidades de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba