STSJ Cataluña 2427/2017, 11 de Abril de 2017
| ECLI | ES:TSJCAT:2017:2903 |
| Número de Recurso | 1329/2017 |
| Procedimiento | Recurso de suplicación |
| Número de Resolución | 2427/2017 |
| Fecha de Resolución | 11 de Abril de 2017 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 43155 - 44 - 4 - 2016 - 0001651
EBO
Recurs de Suplicació: 1329/2017
IL LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA
IL LM. SR. AMADOR GARCIA ROS
IL LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ
Barcelona, 11 d'abril de 2017
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 2427/2017
En el recurs de suplicació interposat per María Virtudes a la sentència del Jutjat Social 1 Tortosa de data 22 de novembre de 2016 dictada en el procediment Demandes núm. 258/2016 en el qual s'ha recorregut contra la part Fundació Pere Mata Terres de L' Ebre Fundació Privada i Institut Pere Mata, S.A., ha actuat com a ponent Il lm. Sr. DANIEL BARTOMEUS PLANA.
ANTECEDENTS DE FET
En data 3 de juny de 2016 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament disciplinari, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 22 de novembre de 2016, que contenia la decisió següent:
"ESTIMO parcialmente la demanda presentada a instancia de María Virtudes contra Fundació Privada Pere Mata Terres de l'Ebre e Institut Pere Mata SA y acuerdo lo siguiente:
No ha lugar a declarar la nulidad del despido de fecha 29-4-2016 con efectos de fecha 14-5-2016.
Declaro procedente el despido de fecha 29-4-2016 con efectos de fecha 14-5-2016, condenando solidariamente a Fundació Privada Pere Mata Terres de l'Ebre e Institut Pere Mata SA a pagar a la actora la cantidad de 1.601,38 euros.
Condeno solidariamente a Fundació Privada Pere Mata Terres de l'Ebre e Institut Pere Mata SA a pagar a la actora, en concepto deudas salariales, la cantidad de 1.020,41 euros, que deberá incrementarse en un 10%.
No ha lugar a condenar a las demandadas a abonar cantidad alguna por daños y perjuicios, ni en concepto de vacaciones.
No ha lugar a imponer la costas a ninguna parte.
Absuelvo al Fondo de Garantía Salarial sin perjuicio de su futura responsabilidad."
En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
La demandante María Virtudes inició prestación de servicios para la empresa demandada en fecha 28-3-2008, ostentando la categoría de médico adjunto, y percibiendo un salario mensual con inclusión de prorrata de pagas extras de 4.880,81 euros.
(Fundamento de derecho tercero)
Por carta de la empresa demandada de fecha 29-4-2016 se comunicó a la actora su despido por causas objetivas con efectos de fecha 14-5-2016. En fecha 29-4-2016 la empresa demandado abonó a la actora, por transferencia bancaria, la cantidad de 24.536,28 euros.
La carta obra en las actuaciones y se tiene por reproducida a los efectos de su integración al presente relato fáctico.
(Documento 7 y 8 de la parte demandada)
Fundació Privada Pere Mata Terres de l'Ebre e Institut Pere Mata SA forman un grupo de empresas.
(Hecho no controvertido)
La directora médica de la Fundació Pere Mata nunca ha requerido a los médicos para hacer más ingresos.
(Testifical de Adoracion )
Han existido problemas con el sistema informático, que motivaron quejas, pero que se han ido subsanando.
(Testifical de Adoracion )
La empresa demandada debe sujetarse a las normas de acreditación o en su caso a los estándares de calidad que se establezcan reglamentariamente.
(Convenio de vinculación de la Fundació Pere Mata Terres de l'Ebre al SISCAT)
Los ingresos del CatSalut representan el 96,72% de los ingresos totales de la empresa demandada.
(Documento 21 de la demandada)
El informe de la Auditoría de la ISO del año 2015 (de fecha 7-7-2015) constató no conformidades entre la que se encuentra que no todos los médicos tienen la homologación del título de especialidad en psiquiatría. En el informe de la Auditoría de la ISO del año 2016 (de fecha 26-5-2016) no se constataron no conformidades.
(Documentos 24 y 25 de la demandada)
En fecha 21-7-2015 la empresa demandada requirió a la parte actora para que en un plazo de seis meses obtuviera la homologación de la especialidad ante el Ministerio de Sanidad.
(Documento 1 de la demandada)
El Ministerio de Sanidad en fecha 17-11-2015 certificó que se estaba tramitando la solicitud de homologación del título de especialista en psiquiatría.
(Documento 2 de la demandada)
En fecha 25-1-2016 la empresa demandada volvió a requerir a la parte actora para que en un plazo de tres meses acreditase la posesión del título de especialista homologado por el Ministerio.
(Documento 3 y 4 de la demandada)
En fecha 2 de junio el Ministerio de Sanidad certificó que la actora no había obtenido la homologación.
(Documento 6 de la demandada)
Con posterioridad al despido de la actora, la empresa demandada procedió a contratar a cuatro médicos.
(Documento 33 de la demandada)
La actora estuvo en situación de incapacidad temporal desde el 27-1-2016 al 12-4-2016.
(Documento 42 de la demandada)
En fecha 13-5-2016 la empresa demandada abonó, mediante transferencia bancaria, a la actora la cantidad de 4.430,82 euros en concepto nómina de mes de mayo y liquidación de las parte proporcionales de las pagas de verano y navidad.
(Documento 43 de la demandada)
El convenio colectivo aplicable es el Primer Convenio Colectivo de trabajo para hospitales de agudos, centros de atención primaria, centros sociosanitarios y centros de salud mental concertados con el Servei Catala de la Salut.
La demandante no ocupa, ni ha ocupado en el último año, cargo representativo o sindical.
Se interpuso papeleta de conciliación ante el organismo público competente en fecha 26-5-2016, teniendo lugar del día 10-6-2016 con el resultado de sin avenencia.
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària FUNDACIÓ PERE MATA TERRES DE L'EBRE FUNDACIÓ PRIVADA. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Com a primer motiu de recurs i a l'empara de l'apartat a) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, es demana la declaració de nul litat de la sentència per què no es va admetre determinada prova proposada i per falta de motivació de la sentència. La recurrent cita com a vulnerats l' article 24 de la Constitució i l'article 216 de la Llei d'Enjudiciament Civil.
Aquesta mateixa Sala, ha reiterat - per totes sentències de 8.9.2011 (Sentència núm. 5635/2011 recurs núm. 1516/2011 ), 19.12.2013 ( Sentència núm 8399/2013 recurs núm 4738/2013 ) i 7.10.2015 ( Sentència núm 5804/15 recurs núm 4501/2015 )- que la declaració de nul litat de la sentència en tant que suposa una frustració del procés seguit a la instància ha de ser un remei processal que ha de ser utilitzat amb molta cura i ponderació i que no s'ha de dur més enllà dels límits imposats pel dret fonamental a la tutela judicial efectiva. L' article 193 a) LRJS limita la nul litat als casos en que s'ha produït indefensió i és evident que en el cas present no hi ha cap infracció processal en la redacció de la sentència la qual té motivació més que suficient i és perfectament congruent, ni falta el raonament sobre l'admissió de prova i la valoració que dona lloc a la declaració de fets provats ja que en compliment de l'article 97.2 de la Llei jurisdiccional la sentència fa una referència explícita a les proves practicades, ni es produeix cap mena d'indefensió a la part que ara recorre, de forma que sense més argumentació cal desestimar aquest motiu de recurs.
Quan a la inadmissió de proves relacionades amb la falta de titulació homologada de gerents, psicòlegs i infermers, és clar que es tracta proves impertinents ja que no tenen relació amb l'objecte del plet, el que aquí es posa en qüestió és l'aptitud del metge psiquiatra, no del personal de gerència, dels infermers o dels psicòlegs que no són metges i no se'ls pot exigir aquesta mena de titulació.
Quan a la impugnació dels informes d'auditoria aportats, el fet que s'hagi impugnat en el judici no comporta que automàticament s'hagi d'apreciar la seva falsedat, correspon al jutge en aplicació dels articles 87.2 i 97.2 de la Llei de la Jurisdicció, apreciar i donar el valor adequat a la documentació aportada, sense prejudici de l'eventual protesta i de la facultat d'acordar diligències finals. Reiteradament hem declarat que correspon al jutge d'instància i no a les parts l'avaluació no taxada dels elements de convicció, així a la sentència de
20.6.2016 ( sentència: 3993/2016, recurs: 2114/2016 ) vàrem tenir ocasió de dir:"[...] La declaración de hechos probados supone la plasmación de la convicción del órgano judicial en relación con los hechos que las partes han traído al proceso y sobre los que se ha practicado prueba, narrando la realidad que, a su juicio, ha quedado acreditada, razonando en la fundamentación jurídica el porqué de la conclusión fáctica plasmada en el relato de hechos probados, en función de la valoración de prueba desplegada en el mismo y de la aplicación de las normas sobre la carga de la prueba. [...] Valoración que toma en consideración los denominados "elementos de convicción" conforme al artículo 97.2 de la LRJS, concepto más...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba