SAP Tarragona 146/2016, 10 de Mayo de 2016
| Ponente | MANUEL GALAN SANCHEZ |
| ECLI | ES:APT:2016:858 |
| Número de Recurso | 423/2015 |
| Procedimiento | RECURSO DE APELACIóN |
| Número de Resolución | 146/2016 |
| Fecha de Resolución | 10 de Mayo de 2016 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Tarragona, Sección 3ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
TARRAGONA
SECCIÓ TERCERA
ROTLLO DE APEL·LACIÓ Nº 423/2015
JUDICI ORDINARI Nº 761/2012
JUTJAT DE PRIMERA INSTANCIA Nº 2 - VALLS
SENTÈNCIA
MAGISTRATS IL·LMS. SRS.
GUILLERMO ARIAS BOO (President)
JOAN PERARNAU MOYA
MANUEL GALAN SANCHEZ (Ponent)
Tarragona, a 10 de maig de 2.016.
Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial el RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per la Sra. Azucena representada per la Procuradora dels Tribunals Sra. Yxart Montañés i defensada pel Lletrat Sr. Gebellí Jové, contra la sentència de 20 de març de 2.015 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Valls, judici ordinari núm. 761/2012, al qual figura com a part demandant l'apel·lant, i com a parts demandades la companyia REALE SEGUROS GENERALES, S.A. representada pel Procurador dels Tribunals Sr. Fabregat Ornaque i assistida per la Lletrada Sra. Blancher Aloy, així com la Sra. Flora .
ANTECEDENTS DE FET
La resolució recorreguda conté la següent Decisió:
"DESESTIMO LA DEMANDA interpuesta por el Procurador de los Tribunales D. Albert Solé Poblet, en nombre y representación de Dña. Azucena, y, en consecuencia, ABSUELVO a Dña. Flora y a la entidad aseguradora REALE de todos los pedimentos de la demanda, con imposición de costas a la parte actora."
Contra la citada resolució es va interposar recurs d'apel·lació per la representació processal de Sra. Azucena d'acord amb les al·legacions contingudes al seu escrit.
Donat trasllat del recurs a l'adversa, per la seva representació processal es va presentar escrit d'oposició.
FONAMENTS JURÍDICS
Pronunciaments impugnats.
Interposa la representació processal de Sra. Azucena el present recurs d'apel·lació impugnant els pronunciaments de la sentència d'instància pels quals es desestima íntegrament la demanda formulada per la mateixa i mitjançant la qual exercitava una acció de reclamació de quantitat contra les codemandades basada en la responsabilitat de Sra. Flora com a mare del menor Aureliano ( article 1.903 del CC ), el qual el dia 15-08-20112, durant les festes de la localitat de Vallmoll, corria de forma descontrolada pel recinte i va impactar amb l'actora Sra. Azucena, caient aquesta al terra i patint les lesions l'import de les quals reclama.
Front la declaració de la Jutgessa d'instància de que "no se ha acreditado por la actora que el menor embistiera o impactara con la Sra. Azucena ", i que cap culpa in vigilando"se les puede achacar" (foli 241 de les actuacions), considera la part apel·lant que sí han quedat acreditat els requisits exigits per a que prosperi l'acció exercitada.
Acció de l' article 1.903 del CC .
Com ja vam dir a la nostra sentència del 22 de maig de 2012 (ROJ: SAP T 1065/2012 -ECLI:ES:APT:2012:1065), "Es va exercitar a la demanda l'acció de responsabilitat civil de l' art. 1903 CC, que estableix que "els pares són responsables dels danys causats pels fills que estiguin sota la seva guarda". És aquesta una responsabilitat quasi objectiva, derivada del deure de guarda que tenen els pares envers els seus fills, la denominada "culpa in vigilando i in educando". Així ho ha reiterat la Jurisprudència, per exemple la Sentència del TS de 10-11- 2006: "es constante doctrina de esta Sala conforme a la cual la responsabilidad declarada en el artículo 1903 del Código Civil es directa y cuasi objetiva: aunque el precepto que la declara sigue a un artículo que se basa en la responsabilidad por culpa o negligencia, no menciona tal dato de culpabilidad, y por ello se ha sostenido que contempla una responsabilidad por riesgo o cuasi objetiva, justificada por la trasgresión del deber de vigilancia que a los padres incumbe sobre los hijos sometidos a su potestad, con presunción de culpa, por tanto, en quien la ostenta, y con la inserción de ese matiz objetivo en dicha responsabilidad, que pasa a obedecer a criterios de riesgo en no menor proporción que los subjetivos de culpabilidad, sin que sea permitido ampararse en que la conducta del menor, debido a su escasa edad y falta de madurez, no puede calificarse de culposa, pues la responsabilidad dimana -como precisa la reciente Sentencia de 8 de marzo de 2006, que cita a su vez otras anteriores- de la culpa propia del guardador por omisión del deber de vigilancia". L' art. 1903 CC pretén, en definitiva, protegir als tercers perjudicats front a les actuacions il·lícites dels menors, convertint la responsabilitat dels pares en la norma, mentre que la seva absolució és excepcional, ja que solament procedirà quan acreditin que varen actuar amb total diligència per evitar el dany" . [Al mateix sentit, v. SAP de Tarragona, secció 1, del 15 de desembre de 2015 -ROJ: SAP T 1414/2015 - ECLI:ES:APT:2015:1414-; SAP de Barcelona, secció 13, del 04 de juny de 2014 -ROJ: SAP B 6086/2014 - ECLI:ES:APB:2014:6086).
Per tant, "la declaración de responsabilidad procede con carácter general y cesa sólo cuando los padres prueben que emplearon toda la diligencia de un buen padre de familia para prevenir el daño. Se produce, como se ha dicho, la inversión de la carga probatoria, de tal manera que tras, la presunción de culpa, tienen que ser los padres los que acrediten que adoptaron todas las medidas de prudencia exigibles a fin de evitar que su hijo cometiera el hecho ilícito. En definitiva, el art. 1903 CC pretende proteger a los terceros perjudicados frente a las actuaciones ilícitas de menores, con lo que la responsabilidad de los padres se constituye en la regla en tanto que la absolución de los mismos es excepcional y sólo procedente en aquellos supuestos en que conste cumplida prueba de su total diligencia ( STS 12 de mayo de 1.999 )" [ SAP de Jaén, secció 1, del 17 de setembre de 2015 -ROJ: SAP J 860/2015 - ECLI:ES:APJ:2015:860-].
Aplicació al cas.
Ha quedat suficientment acreditat pel reconeixement d'ambdós parts litigants que va existir un xoc entre l'actora Sra. Azucena i el menor Flora : així ho diu la part actora i també la part demandada al seu escrit de contestació a la demanda ( "La parte actora ... y al marchar, chocó contra el niño ..." i "Es evidente que si la demandante chocó contra el menor ...", foli 43), col·lisió corroborada per la testimoni Sra. Constanza ; per tant, la disparitat no es centra en si va haver-hi o...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba