STSJ Cataluña 51/2016, 27 de Junio de 2016
| Ponente | JUAN MANUEL ABRIL CAMPOY |
| ECLI | ES:TSJCAT:2016:4537 |
| Número de Recurso | 24/2015 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 51/2016 |
| Fecha de Resolución | 27 de Junio de 2016 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
R. de cassació i extraordinari per infracció processal núm. 24/2015
SENTÈNCIA núm. 51
President:
Il·lm. Sr. José Francisco Valls Gombau
Magistrats:
Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada
Il·lm. Sr. Joan Manel Abril Campoy
Barcelona, 27 de juny de 2016
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació i extraordinari per infracció processal interposat per Esperanza , representada davant aquest Tribunal per la procuradora Viviana López Freixas i dirigida per l'advocat Eduard Sarret Bescós, contra la Sentència dictada per la Secció 1a de l'Audiència Provincial de Tarragona el 12 de desembre de 2014 en conèixer del recurs d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Tarragona el 24 de febrer de 2014 en el procediment de modificació de mesures núm. 605/13. El Sr. Sergio , aquí part contra la qual es recorre, ha estat representat en aquest Tribunal per la procuradora Karina Sales Comas i dirigida per l'advocada Patricia Sierra Llaberia. Amb la deguda intervenció del MINISTERI FISCAL.
El procurador Gerard Pascual Vallès, en representació de Sergio , va formular demanda de judici de modificació de mesures núm. 605/13 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 5 de Tarragona. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 24 de febrer de 2014 , la part dispositiva de la qual diu el següent:
"Que debo desestimar y desestimo la demanda promovida por la representación de D. Sergio contra Dña. Esperanza , declarando no haber lugar a la modificación de medidas interesadas, manteniéndose íntegramente las fijadas en la sentencia de divorcio de fecha 13 de abril de 2010, y ello con expresa imposición de costas a la parte demandante".
Segon. Contra aquesta Sentència, la part actora va interposar un recurs d'apel·lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 1a de l' Audiència Provincial de Tarragona, la qual va dictar Sentència amb data 12 de desembre de 2014 , amb la següent part dispositiva:
"Que debemos ESTIMAR y ESTIMAMOS el recurso de apelación interpuesto por D. Sergio contra la Sentencia dictada por el Juzgado de Primera Instancia 5 de Tarragona el día 24 de febrero de 2014, que REVOCAMOS en el sentido de:
Fijar una guarda y custodia compartida donde cada uno de los padres disfrutará de la compañía de la menor María Dolores en semanas alternas. El progenitor no custodio en el período de que se trate podrá estar con su hija los miércoles, desde las 17 hasta las 20.30 horas. Los periodos vacacionales de la menor se dividirán de la siguiente forma:
En las vacaciones de Semana Santa, disfrutará la madre del primer periodo durante el primer año, y el padre el segundo, rigiendo este orden sucesivamente. El primer periodo se iniciará el día de las vacaciones escolares a las 17 horas, y concluirá el Lunes de Pascua a las 20 horas, momento en que comenzará el segundo, el cual concluirá a las 20 horas del último día de vacaciones.
En las vacaciones de verano, y en los años impares, la niña estará con su madre desde las 10 horas del 1 de julio hasta las 20 horas del 15 de julio, y desde las 20 horas del 31 de julio hasta las 20 horas del 15 de agosto. Estará con su padre desde las 20 horas del 15 de julio hasta las 20 horas del 31 de julio, y desde las 20 horas del 15 de agosto hasta las 20 horas del 31 de agosto. En los años pares, cada uno de los progenitores disfrutará de los periodos de que no haya disfrutado el año anterior.
Las vacaciones de Navidad se distribuirán en la siguiente forma: en los años pares, el niño pasará con el padre desde las 10 horas del día siguiente al inicio de las vacaciones hasta las 18 horas del 28 de diciembre y, con la madre, desde las 18 horas del 28 de diciembre hasta el regreso de las vacaciones de Reyes. En los años impares, cada uno de los progenitores disfrutará de los periodos de que no haya disfrutado el año anterior.
Durante este periodo, todas las entregas y recogidas se efectuarán en el domicilio del progenitor que termine su periodo de guarda.
En relación a los alimentos, cada uno de los progenitores asumirá los que corresponda en el tiempo en que el menor esté bajo su guarda y los generales por mitad.
No se hace especial pronunciamiento respecto de las costas de ambas instancias".
Tercer. Contra la Sentència anterior, Doña. Esperanza va interposar recurs de cassació i extraordinari per infracció processal. Per interlocutòria de 25 de maig de 2015, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre el recurs a tràmit, i de conformitat amb l' art. 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre i al Ministeri Fiscal perquè en un termini de vint dies formalitzessin l'escrit d'oposició.
Quart. Per provisió de 17 de març es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 9 de juny de 2016, en què es va celebrar.
Ha estat ponent l'Il·lm. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
PRIMER .- La representació processal de Doña. Esperanza va interposar recurs extraordinari per infracció processal i de cassació contra la sentència de l'Audiència Provincial de Tarragona, Secció primera, de data 12-12-2014 .
El recurs extraordinari per infracció processal el fonamenta la recurrent en els motius segon i quart de l' article 469.1 LEC . El primer dels motius, a redós de l' article 469.1.2 LEC denuncia la infracció de l' article 24 CE i art. 218.2 LEC . Entén que la sentència recorreguda no s'ajusta a les regles de la lògica i la raó, atès que assoleix una conclusió poc clara i contrària a l'interès del menor. Exposa la doctrina favorable a la custòdia compartida per imposar aquest règim, amb contravenció del que diuen els perits. Sustenta que la sentència no argumenta perquè es separa de la solució d'instància ni de la tesi de l'equip tècnic contrària a la mateixa, alhora que empra aquest informe de manera sesgada i ignora el risc que la menor María Dolores desenvolupi sentiments d'angoixa, intranquilitat o inestabilitat.
El segon motiu es fonamenta en la vulneració de l' article 24 CE i s'empara a l' article 469.1.4 LEC . Sosté la recurrent que s'ha produït una errada a la valoració de la prova pericial, ja que els perits van exposar els elements negatius i contraris a la guarda i custòdia compartida, sense que la sentència recorreguda argumenti res per a superar les conseqüències negatives que el canvi de règim produirà a la filla i sobre els eventuals sentiments d'angoixa, intranquilitat i inestabilitat de la menor. Considera que la valoració de l'informe és arbitrària i irraonable i no existeix a les actuacions cap altre element probatori que desautoritzi les conclusions dels informes pericials.
SEGON .- Aquest Tribunal Superior ha tingut ocasió de pronunciar-se en reiterades ocasions respecte del deure de motivació (cfr. Art. 120.3 CE i art. 218.2 LEC ). Així, s'ha mantingut que aquest significa que el tribunal ha d'expressar els elements i les raons que permetin conèixer quins han estat els criteris jurídics essencials per a fonamenta la decisió que s'adopta, l'anomenada ratio decidendi.
Des d'aquesta òptica, cal que aquesta raó de decidir esdevingui conseqüència d'una exegesi racional de l'ordenament jurídic i no fruit de l'arbitrarietat i això s'incompleix no solament quan no es motiva, sinó quan l'efectuada esdevé insuficient o aparent amb meres referències a apreciacions genèriques que no s'atenen al cas concret (cfr. SSSJC 19-12-2011, 20-12-2010 i 10-11-2008). I aquest deure de motivació es constitueix en element essencial de tota resolució judicial per quant explicita quin és el fonament de la decisió, de manera que permet conèixer la interpretació del dret que acull el Tribunal, possibilita el seu eventual control jurisdiccional mitjançant els recursos previstos a l'ordenament jurídic i comporta que el justiciable conegui les raons per les quals les seves pretensions han estat estimades o refusades.
En el cas que ara ens ocupa, la sentència recorreguda parteix del fet que el Preàmbul del Llibre segon del CCCat destaca la introducció que la nul·litat, el divorci o la separació no alteren la responsabilitat dels progenitors sobre els fills i que ara el legislador vol que es projecti amb més claredat la titularitat conjunta en l'exercici de les funcions paternofilials i que la forma d'exercici sigui fruit de reflexions més treballades mitjançant els plans de parentalitat. Assenyala que l'article 233-8.3 ensenya que l'autoritat judicial, en el moment de decidir sobre les responsabilitats parentals, ho ha de fer atenent de manera prioritària l'interès del menor. Sosté la Sala d'apel·lació que l'art. 233-11 proposa la ponderació conjunta de criteris i circumstàncies per a determinar el règim i la manera d'exercir la guarda, els quals no han de ser tots ells examinats sinó que de forma casuística s'ha de valorar la bondat o no de la guarda i custòdia compartida en funció de les circumstàncies concurrents.
Destaca els avantatges de la guarda i custòdia compartida i, de conformitat amb la doctrina d'aquest Tribunal Superior que cita, entén que la guarda i custòdia compartida es pot excloure en supòsits de conflictivitat extrema i no, per tant, en qualsevol cas de conflicte i que l'element determinant és l'interès del menor. I conclou quan exposa que el sistema de guarda i custòdia compartida és el preferit pel legislador, però no és un sistema preferent de guarda o custòdia.
I aplica les anteriors consideracions al cas present, de manera que en el fonament de dret segon, manifesta que de l'informe tècnic es desprèn que els dos progenitors tenen habilitats parentals, que la menor té una correcta vinculació afectiva amb els dos i que es troba correctament adaptada al seu...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
SAP Barcelona 715/2019, 30 de Octubre de 2019
...la sentencia anterior, aunque no imponga un plazo determinado para intentarlo" ( STSJ, Civil sección 1 del 27 de junio de 2016 (ROJ: STSJ CAT 4537/2016 -ECLI:ES:TSJCAT:2016:4537), STSJ, Civil sección 1 del 09 de abril de 2015 (ROJ: STSJ CAT 3492/2015 - ECLI:ES:TSJCAT:2015:3492), STSJ, Civil......
-
SAP Barcelona 559/2020, 9 de Septiembre de 2020
...la sentencia anterior, aunque no imponga un plazo determinado para intentarlo" ( STSJ, Civil sección 1 del 27 de junio de 2016 (ROJ: STSJ CAT 4537/2016 -ECLI:ES:TSJCAT:2016:4537), STSJ, Civil sección 1 del 09 de abril de 2015 (ROJ: STSJ CAT 3492/2015 -ECLI:ES:TSJCAT:2015:3492), STSJ, Civil ......
-
SAP Barcelona 191/2019, 6 de Marzo de 2019
...la sentencia anterior, aunque no imponga un plazo determinado para intentarlo" ( STSJ, Civil sección 1 del 27 de junio de 2016 (ROJ: STSJ CAT 4537/2016 -ECLI:ES:TSJCAT:2016:4537 ), STSJ, Civil sección 1 del 09 de abril de 2015 (ROJ: STSJ CAT 3492/2015 - ECLI:ES:TSJCAT:2015:3492 ), STSJ, Civ......
-
SAP Barcelona 693/2021, 13 de Diciembre de 2021
...comunicación no bastan por si solos para rechazar la compartida. Este es el sentido de las sentencias del TSJ de Cataluña de 6-2-2012 o 51/2016 de 27-6 o 28/9/2016 o 67/19 de 11-11) Así en la STSJC de 6-2-2012 se indica: " recordábamos que el enfrentamiento entre los progenitores focalizado......
-
Guía de criterios de actuación judicial en materia de custodia compartida
...a la ayuda que puede obtener de la familiaextensa o de su pareja (STSJC 88/2016, de 3 de noviembre; STSJC 51/2016de 27 de junio, ECLI:ES:TSJCAT:2016:4537; STSJC 5/2017, de 6 de febrerode 2017, ECLI:ES:TSJCAT:2017:491).6º) Se considera, sin embargo, circunstancia contraria al establecimiento......