SAP Lleida 53/2003, 9 de Julio de 2003
| Ponente | FRANCISCO SEGURA SANCHO |
| ECLI | ES:APL:2003:568 |
| Número de Recurso | 29/2003 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 53/2003 |
| Fecha de Resolución | 9 de Julio de 2003 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Lleida, Sección 1ª |
SENTENCIA núm. 53 / 2003
___________________________
Il·lms. Srs.:
President:
Andreu Enfedaque Marco
Magistrats:
Francisco Segura Sancho
Luis Fernando Ariste López
___________________________
Lleida, nou de juliol de dos mil tres
La Secció Primera d'aquesta Audiència Provincial, integrada pels senyors indicats al marge, ha vist el recurs d'apel·lació interposat per la part demandada i reconvencional Donato , representada per la procuradora Eulàlia Culleré i sota la direcció del lletrat Sr. Enric Moreno, contra la Sentència de data 27 de gener de 2003 del Jutjat de Primera Instància i Instrucció 8 de Lleida, dictada a les actuacions de judici de separació 293/2002 i amb el número de rotlle 29/2003; és la part apel·lada, la demandant Diana , representada pel procurador Sr. Jordi Daura i sota la direcció de la lletrada Patrícia Duró. És ponent Francisco Segura Sancho, Il·lm. Magistrat de l'Audiència Provincial.
ANTECEDENTS DE FET
El Jutjat d'Instància va dictar sentència la part dispositiva de la qual és del tenor literal següent:
"Que con estimación de la demanda promovida por Doña Diana , representada por el Procurador Sr. Daura Ramon, contra el demandado, Don Donato , representada por la Procuradora Sra. Eulalia Culleré Lavilla, debo declarar y declaro la separación matrimonial de los expresados litigantes que contrajeron matrimonio, en forma canónica el día 19/3/1978, en Lleida, cuyo enlace figura inscrito en el Registro Civil de Lleida, Sección Segunda, Libro NUM000 , página NUM001 , con los efectos legales inherentes a talpronunciamiento, y, como efectos definitivos o medidas complementarias definitivas atribuyo el uso del que venía siendo domicilio conyugal, sito en Lleida CALLE000 , número NUM002 y NUM003 y, ajuar familiar a la esposa, pudiendo el marido, si, ya no lo hubiera hecho, retirar sus objetos, y, efectos personales de su exclusiva pertenencia, previo inventario, si surgiese divergencia, tanto de lo que se extraiga, como de lo que permanezca en la vivienda. Asimismo, y como se interesó se adjudica al esposo Sr. Donato , el saldo existente en la Cuenta Indistinta y Solidaria número NUM004 , que ambos cónyuges mantienen abierta enla entidad BBVA SA, y el depósito de valores mobiliarios abierto a nombre de ambos cónyuges con código de cuenta valores NUM005 , compuesto por 1500 acciones de Uralita, y, se adjudica a ambos esposos por mitad del saldo, existente el que figure en la libreta Estrella número NUM006 , de la que son cotitulares, y, se desestima íntegramente la demanda que por via reconvencional planteó el esposo, absolviendo de cuantos pedimentos se contienen en el suplico de la misma a la actora principal demandada reconvenida, todo ello sin efectuar especial pronunciamiento en orden a las costas procesales ocasionadas en este juicio."
Contra l'esmentada sentència es va presentar escrit preparant recurs d'apel·lació per la part demandada i reconvencional, el qual va ser interposat degudament després de ser citada a termini en el termini de vint dies. L'apel·lada i actora, en el tràmit oportú, es va oposar al recurs. Trameses les actuacions a l'Audiència, aquesta va acordar formar rotlle i nomenar magistrat ponent, es va acordar l'assenyalament de la vista per al dia 29 de maig de 2003, i les actuacions van quedar per dictar sentència. Amb caràcter previ a la celebració de la vista, mitjançant interlocutòria de data 26 de maig es va rebutjar la pràctica de la prova sol·licitada per la part recurrent.
En la substanciació del present recurs s'han observat les prescripcions legals essencials.
FONAMENTS DE DRET
Contra la sentència de primera instància recorre l'apel·lant en la mesura que aquella resolució desestima dues de les pretensions fetes valer a través de la demanda reconvencional i amb les quals es peticionava una pensió compensatòria, a l'empara del que estableix l'article 84 del Codi de família, així com una compensació econòmica amb fonament en l'article 41 de l'esmentat cos legal, els imports de les quals, si bé no van quedar determinats inicialment, posteriorment es van concretar en una suma no superior a 34.552,13 euros pel primer d'aquells conceptes i en una suma no superior a 6.553.763,30 euros com a indemnització. A més d'aquests dos aspectes concrets als quals es refereix la impugnació, el recurrent al·ludeix igualment en el seu escrit a la causa de separació i a l'atribució d'un domicili dels dos dels quals disposava el matrimoni, malgrat que aquestes pretensions no es van arribar a concretar posteriorment, ni en la pètita del seu escrit ni durant la vista celebrada a petició del propi apel·lant, amb la qual cosa, en no articular aquella petició, tampoc serà objecte de la present resolució. Davant d'aquestes pretensions impugnatòries òbviament s'oposa la part apel·lada que demana la confirmació íntegra de la resolució d'instància.
Del recurs interposat es desprèn que ambdós motius d'impugnació compten amb el mateix fonament: la important fortuna, capital i patrimoni de l'apel·lada davant de la situació econòmica i patrimonial de l'apel·lant, fet que a més d'haver quedat completament i degudament acreditat no ha estat discutit per les parts litigants, encara que no s'hagi pogut determinar amb exactitud l'import al qual ascendeix aquella fortuna personal però que, en tot cas, i pel que aquí interessa, es pot estimar superior als 4.500 milions de pessetes. Precisament aquesta substancial diferència entre la situació econòmica de cada un dels cònjuges és el motiu, la causa i el fonament de les elevades pretensions resarcitòries i compensatòries demanades per l'ara recurrent.
Cal examinar en primer terme, la pretensió deduïda a l'empara de l'establert en l'article 41 del Codi de família, s'ha de recordar que, igual que el seu precedent legislatiu, el seu fonament i raó de ser es troba -com establia la STSJ de 31 d'octubre de 1998, en relació amb l'article 23 de la Compilació de dret civil de Catalunya- en la voluntat del legislador català d'acollir la Resolució 37/1978, de 27 de setembre, del Comitè de Ministres de Justícia del Consell d'Europa, dictada en interès d'impulsar una política d'igualtat dels esposos en dret civil, en la qual s'expressa el compromís d'adoptar les mesures necessàries per "asegurar que cada esposo tenga, en caso de divorcio o de nulidad del matrimonio, el derecho a obtener una parte equitativa de los bienes del "ex" esposo, o una suma pecuniaria indemnizatoria de toda desigualdad económica aparecida durante el matrimonio", motius pels quals aquella compensació es converteix en "un elemento corrector del régimen económico matrimonial vigente, como supletorio (art. 10 del Codi de família), en Catalunya, instaurada, como se ha expuesto, para compensar el trabajo desinteresado. La exposición de motivos de la ley instauradora, tras justificar la conveniencia de mantener el sistema tradicional de la separación de bienes con máxima libertad e independencia de los cónyuges, afirma que no es insensible ala necesidad de introducir correctivos en el régimen legal." (STSJ de 27 d'abril de 2000) raó per la qual la novetat de la norma vindrà donada per la possibilitat que el cònjuge que s'ha dedicat a la llar o ha treballat desinteressadament per a l'altre pugui obtenir una compensació econòmica en el cas que, en el moment de la dissolució del règim, s'hagués produït una desigualtat patrimonial comparant els patrimonis d'ambdós cònjuges i que aquesta desigualtat impliqui un enriquiment injust. Ara bé, mentre que aquest correctiu al règim legal supletori de separació de béns, règim que s'ha mantingut plenament en el dret català, es troba plenament justificat, atès que en un altre cas es podrien arribar a produir "importants desigualtats entre l'espòs i l'esposa i rellevants greuges per aquesta última en comparació amb d'altres legislacions" (STSJ de 21 d'octubre de 2002), resulta que la finalitat pretesa, a la vista dels antecedents històrics i legislatius de la norma, es pot arribar a diluir en aquells casos en què ambdós cònjuges hagin pactat, de comú acord i en capítols matrimonials, el règim econòmic pel qual...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba