SAP Barcelona 793/2005, 28 de Septiembre de 2005
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2005:7571 |
| Número de Recurso | 91/2005 |
| Procedimiento | PENAL |
| Número de Resolución | 793/2005 |
| Fecha de Resolución | 28 de Septiembre de 2005 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Secció 10ª penal
Rotlle d'Apel.lació nº 91/05-C
Procediment Abreujat nº 342/04
Jutjat Penal nº 4 de Barcelona
S E N T È N C I A
Il.lms Srs.
D. JOSE MARIA PLANCHAT TERUEL
D. SANTIAGO VIDAL I MARSAL
D. DANIEL DE ALFONSO LASO
Barcelona, vint-i-vuit de setembre de dos mil cinc
Vist en grau d'apel·lació davant aquesta Secció desena de l'Audiència provincial, la causa
procedent de procediment abreujat nº 342/04 del Jutjat Penal nº 4 dels de Barcelona, en tràmit en
aquest tribunal amb motiu del recurs formalitzat per la representació processal de l'acusat Abelardo, contra la sentència dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 31 de gener de 2005 per delicte de furt. Ha estat designat ponent l'Il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la
decisió de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel·lada recull el següent contingut literal: "FALLO que debo condenar y condeno a Abelardo como responsable en concepto de autor de un delito de hurto, con la concurrencia de la circunstancia modificativa de la responsabilidad criminal agravante de reincidencia, a la pena de QUINCE MESES DE PRISIÓN, con la accesoria de inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo por el tiempo de la condena, así como al abono de las costas procesales causadas. Por la via de responsabilidad civil abonará a Virginia la cantidad de 600 euros".
Contra l'esmentada resolució va interposar dins de termini legal recurs d'apel·lació la defensa de l'acusat. Admès a tràmit per provisió de 18 de febrer de 2005, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van remetre les actuacions a aquesta Superioritat per a la seva resolució. Per interlocutòria de 14.7.05 es va designar magistrat ponent d'acord amb el torn preestablert i es va denegar la pràctica de prova pericial forense en aquesta segona instància, en haver estat correctament denegada pel jutjat penal i no considerar-la pertinent el Tribunal. S'ha procedit a la deliberació, votació i decisió del recurs en data 28.9.05 amb el resultat unànime que tot seguit s'exposarà.
En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal. FETS PROVATS
S'accepta íntegrament el relat fàctic de la sentència apel·lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar reiteracions inútils.
FONAMENTS DE DRET
S'admeten els consignats en la sentència d'instància, la qual cosa comportarà la desestimació del recurs.
-
El recurrent fonamenta l'apel·lació en un únic motiu d'acord amb l' art. 790 de la Lecrim 38/02 de 24 d'octubre, d'enjudiciament criminal abreujat, consistent en vulneració del dret constitucional derivat de l' art.
24 CE per haver-se provocat indefensió a l'acusat en la denegació de la prova pericial forense, i conseqüent infracció de llei per inaplicació de l'eximent incomplet o atenuant de l' art. 21.2 CP, derivada d'haver actuat el culpable sota la directa influència del consum abusiu de substàncies estupefaents, cosa que limitava de forma rellevant la seva imputabilitat.
A fi de centrar l'objecte del recurs, cal deixar constància que no s'ha formalitzat apel·lació en relació als fets provats que demostren la participació i autoria de l'acusat en el delicte de furt, previst i penat en l' art. 234 del Codi Penal, que li havia estat imputat per l'acusació pública, per la qual cosa aquesta part del pronunciament de la primera instància ja gaudeix de valor de cosa jutjada.
La tesi impugnatòria de la defensa parteix d'aquesta acceptació implícita i al·lega que la decisió del jutge penal de rebutjar la prova pericial forense proposada en l'escrit de conclusions provisionals, va vulnerar el seu dret a gaudir del dictamen sobre imputabilitat que permet l' art. 456 Lecrim, per la qual cosa sol·licitava que s'admetés la prova en aquesta segona instància.
L' art. 24 CE prohibeix tota vulneració de drets fonamentals, i en concret, del dret de la defensa a proposar i obtenir la pràctica de proves pertinents en el procés penal, segons recorden les STC 127/90 i 303/93 . Conseqüència inexcusable d'aquest principi, és que les proves sol·licitades per la part i admeses pel tribunal han de practicar-se en el judici oral, sota els principis d'immediació, oralitat i contradicció. Tanmateix, la pròpia jurisprudència ens matisa...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba