STSJ Cataluña 2/2013, 8 de Enero de 2013
| Ponente | ENRIC ANGLADA FORS |
| ECLI | ES:TSJCAT:2013:681 |
| Número de Recurso | 99/2011 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 2/2013 |
| Fecha de Resolución | 8 de Enero de 2013 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
R. de cassació i extraordinari per infracció processal núm. 99/2011
SENTÈNCIA NÚM. 2/2013
President:
Excm. Sr. Miguel Ángel Gimeno Jubero
Magistrats:
Il·lm. Sr. Enric Anglada i Fors
Il·lm. Sr. Carlos Ramos Rubio
Barcelona, 8 de gener de 2013
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats que s'indiquen al capdamunt, ha vist els recursos de cassació i extraordinari per infracció processal núm. 99/2011 contra la Sentència dictada en grau d'apel·lació per la Secció 12a de l'Audiència Provincial de Barcelona en el rotlle d'apel·lació núm. 464/10 com a conseqüencia de les actuacions de procediment de separació núm. 353/09 seguides davant del Jutjat del Jutjat de l1 a. Instància núm. 19 de Barcelona. El sr. Hipolito ha interposat ambdós recursos, representat pel procurador sr. Alejandro Font Escofet i defensat per la lletrada sra. Mercè Beleta i Lacambra. La sra. Aurelia , part recorreguda en aquest procediment, ha estat representada pel procurador sr. Jordi Pich Martínez i defensada per la lletrada sra. Pilar Carrasco Gimeno.
PRIMER.- El Procurador dels Tribunals Sr. Jordi Pich Martínez, en nom i representació de la sra. Aurelia va presentar demanda de separació núm. 353/09 en el Jutjat de Primera Instàcia núm. 19 de Barcelona. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar sentècia en data 23 de desembre de 2009 , la part dispositiva de la qual diu el següent:
"ESTIMO PARCIALMENTE la demanda formulada por el Procurador D. Jordi Pich Martínez, en nombre y representación Dña. Aurelia y defendido por el Letrado Dña. Pilar Carrasco contra D. Hipolito , asistido por Procurador D. Alejandro Font Escofet y defendido por el Letrado Dña. Merçé Beleta Lacambra Y ESTIMO PARCIALMENTE la demanda reconvencional instada por D. Hipolito , asistido por Procurador D. Alejandro Font Escofet y defendido por elLetrado Dña. Merçé Beleta Lacambra contra Dña. Aurelia y ACUERDO LA DISOLUCIÓN DEL MATRIMONIO formado por Dña. Aurelia y D. Hipolito , por divorcio, con todos los evectos legales inherentes a dicha declaración, y en especial:
La revocación de los consentimientos y poderes que cualquiera de los cónyuges hubiera otorgado al otro.
Uso de la vivienda familiar sito en Barcelona, AVENIDA000 nº NUM000 - NUM001 , NUM002 NUM003 , así como los mueves y ajuar familiar, se otorga a favor de la Sra. Aurelia .
Fijar pensión compensatoria a favor de la Sra. Aurelia y con cargo al Sr. Hipolito de 600 al mes, suma que deberá de ser ingresada en la cuenta bancaria que designa la Sra. Aurelia en el plazo de cinco días, sima que se incrementará conforme al IPC. Se fija un plazo de duración de tres años.
Fijar como compensación por razón del trabajo a favor de la Sra. Aurelia y con cargo al Sr. Hipolito de 350.000.
Préstamo hipotecario y préstamo personal se regirá conforme el título de constitución.
No procede entrega de los bienes enumerados en la demanda reconvencional al Sr. Hipolito .
No se hace expresa imposición de las costas causadas".
SEGON.- Contra aquesta sentència, la part demandada va interposar recurs d'apel·lació, que es va admetre i conèixer a la secció 12ª de la Audiència Provincial de Barcelona la qual va dictar sèntencia en data 16 de marzo de 2011 , amb la següent part dispositiva:
"Que desestimamos el recurso de apelación interpuesto por el Procurador de los Tribunal Don Alejandro Font Escofet, en nombre y representación de Don Hipolito , y, debemos confirmar y confirmamos la sentencia dictada por el Juzgado de Primera Instancia nº 19 de Barcelona en fecha 23 de diciembre de 2009 : Todo lo que se pronuncia sin verificar una expresa imposición al recurrente respecto de las costas procesales ocasionadas en la tramitación de la presente alzada".
TERCER.- Contra aquesta sentència, el Procurador Sr. Alejandro Font Escofet en nom i representació Don. Hipolito , va interposar recurs de cassació i extraordinari per infracció processal que per interlocutòria d'aquesta Sala de data 2 de febrer de 2012, es va admetre a tràmit i es va donar trasllat a la part recorreguda per a formalització de la seva oposició per escrit en el termini de vint dies.
QUART.- Per provisió de data 15 de març de 2012 es va tenir per formulada l'oposició al recurs de cassació i de conformitat amb l' art. 485 de la Llei d'Enjudiciament Civil es va assenyalar per a votació i deliberació que va tenir llo el passat dia 7 de juny de 2012.
Ha estat ponent el magistrat Enric Anglada i Fors.
PRIMER. Contra la Sentència dictada el 16 de març de 2011 per la Secció 12a de l'Audiència Provincial de Barcelona , la representació processal del demandat Don. Hipolito va interposar-hi un recurs extraordinari per infracció processal i un recurs de cassació.
SEGON. RECURS EXTRAORDINARI PER INFRACCIÓ PROCESSAL
-
En virtut del que estableix la disposició final 16a de la Llei d'enjudiciament civil, un cop presentat recurs extraordinari per infracció processal i de cassació, cal examinar aquell en primer lloc, d'acord amb el que estatueix la regla 6a de l'esmentada disposició.
A aquest efecte convé recordar que el caràcter extraordinari del recurs per infracció processal comporta l'obligació de fonamentar-lo en la vulneració de normes processals, de la mateixa manera que el recurs de cassació ha de fonamentar-se en la infracció de normes substantives ( STSJC 10/2007, de 12 d'abril ; 4/2009, de 2 de febrer , i 22/2010, de 31 de maig , entre d'altres).
-
En aquest supòsit, la part recurrent al·lega, a l'empara del que disposa l' article 469.1.2n de la LEC 1/2000 , "Infracción de las normas procesales reguladoras de la sentenciay, en especial, de los aspectos atinentes a la distribución de la carga de la prueba y la aplicación de las reglas que la disciplinan,..., por considerar que se ha infringido los arts. 218,2 º, 316 , 318 y 326.1 de la Ley de Enjuiciamiento Civil ..." .
-
Entrant tot seguit a examinar les al·legacions de l'esmentat recurs extraordinari per infracció processal, cal remarcar que manquen de claredat en la seva exposició. És ben sabut que l'accés al recurs extraordinari per infracció processal, de la mateixa manera que al de cassació, exigeix concreció i precisió sobre la infracció legal patida, perquè el Tribunal tingui ple i absolut coneixement de quin és l'objecte del recurs, per tal de poder fer una anàlisi de les vulneracions denunciades. Això no s'esdevé en el cas que ens ocupa, on es fan manifestacions profuses i poc sistematitzades de les raons que han portat el recurrent a interposar aquest recurs, barrejant qüestions materials i adjectives i tornant a esgrimir els arguments ja exposats en el recurs d'apel·lació, així com en els diferents escrits al·legatoris del plet, amb la finalitat d'obtenir la revisió de la prova.
-
No obstant això, i entrant en l'anàlisi dels diferents motius objecte de l'esmentat recurs, cal constatar, quant a l'adduïda falta de motivació, que, com ja és ben sabut ( STS, Sala 1a, 20/2007, de 31 de gener ; 156/2007, de 15 de febrer , i 737/2008, de 17 de juliol, així com la ITS, Sala 1 a, de 18 de setembre de 2007 ), l'exigència constitucional de motivar les sentències ( art. 120.3 CE ) no suposa la necessitat que el jutge o el tribunal portin a terme una exhaustiva descripció del procés intel·lectual que els hagi conduït a resoldre en un determinat sentit, ni els imposa una determinada extensió, intensitat o abast en el raonament utilitzat, com tampoc exigeix una anàlisi detallada sobre tots i cadascun dels elements i al· legacions, de fet o de dret, que s'hagin introduït en la litis , o sobre tots els aspectes i perspectives que la part pogués tenir sobre l'objecte litigiós, sinó que n'hi ha prou que la resolució ofereixi els raonaments reveladors de la ratio decidendi , encara que poguessin considerar-se discutibles.
Per tant, per complir el deure de motivació de les resolucions judicials n'hi ha prou que consti de manera raonablement clara quin ha estat el fonament en dret de la decisió adoptada, criteri de raonabilitat que ha de mesurar-se cas per cas, segons la finalitat que amb la motivació ha d'aconseguir-se, que no és sinó, en compliment dels principis de proscripció de l'arbitrarietat i independència judicial, que permetre la comprensió de la resolució com a acte d'aplicació de l'ordenament jurídic i fer-ne possible el control jurisdiccional per mitjà del sistema de recursos i remeis extraordinaris previstos en l'ordenament.
En el supòsit d'aquest recurs, en la Sentència contra la qual es recorre s'expliquen prou les raons de fet i de dret que serveixen per fonamentar totes les decisions que s'hi adopten per concedir la compensació econòmica que preveu l' article 41 del CF a favor de l'actora i a càrrec del demandat.
No hi ha, doncs, falta de motivació.
-
Pel que fa als següents motius invocats -atesa l'íntima interrelació existent entre tots ells- és a dir, la vulneració de les normes sobre valoració de la prova i el desplaçament de l' onus probandi , amb infracció del que estatueixen els articles 316 , 318 i 326.1 de la LEC , seran examinats conjuntament.
Així, en primer terme, pel que fa a la pretesa infracció de les regles de la càrrega de la prova, cal remarcar que el...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba