STSJ Cataluña 444/2012, 5 de Julio de 2012
| Ponente | EDUARDO PARICIO RALLO |
| ECLI | ES:TSJCAT:2012:10399 |
| Número de Recurso | 148/2010 |
| Procedimiento | RECURSO ORDINARIO (LEY 1998) |
| Número de Resolución | 444/2012 |
| Fecha de Resolución | 5 de Julio de 2012 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA
SECCIÓ CINQUENA
Recurs núm. 148/2010
SENTÈNCIA Núm. 444/2012
Il·lms. Srs.:
President:
Sr. JOAQUÍN JOSÉ ORTIZ BLASCO
Magistrats:
Sr. ALBERTO ANDRÉS PEREIRA
Sr. JUAN FERNANDO HORCAJADA MOYA
Sr. EDUARD PARICIO RALLO
A la Ciutat de Barcelona, a 5 de juliol de 2012
La Sala contenciós administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, secció cinquena, ha pronunciat la següent sentència en el recurs contenciós administratiu núm. 148/2012, interposat per l'associació IMPULSOCIUDADANO, representada pel Procurador Sr. Jorge Belsa Colina i dirigida pel Lletrat Sr. Jesús Beltrán Bernal, contra l'AJUNTAMENT DE BARCELONA, representat per Procurador Sr. Jesús Sanz López i dirigida per la Lletrada Sra. Anna Aguilar i Camprubí.
Ha estat ponent el Magistrat Il·lm. Sr. EDUARD PARICIO RALLO, que expressa el parer de la Sala.
ANTECEDENTS
En data 12 d'abril de 2010 la representació de la part actora va presentar en la Secretaria d'aquesta Sala escrit d'interposició del present recurs contra el Reglament d'Ús de la Llengua Catalana de L'Ajuntament de Barcelona aprovat per el Plenari del Consell Municipal, en sessió del dia 5 de Febrer de 2010 publicat en el BOP de Barcelona nº 38 de 13 de febrer de 2010.
En data 21 d'octubre de 2010 l'associació recurrent va presentar escrit de demanda mitjançant el qual va demanar sentència que declari la nul·litat dels articles 2; 3.1/, 3.2/ 3.3/ i 3.4/; 4.1/ i 4.2/; 5.1/ 5.2/,
5.3/ i 5.5/; 6; 7; 8; 9; 12; 13; 14.1/; 15; 17.1/ i 2/; 18; 19.1/ i 2/; 20.1/, 20.2/ i 22.3/; i 27.1/ i 2/, així com els altres que la Sala consideri procedents.
Hom fonamenta el recurs en els següents motius:
A/ Els articles 2, 3.1/, 2/, 3/ i 4/, 4.1/ i 2/, 5.1/ i 2/ resulten nuls en la mida que qualifiquen el català com a llengua preferent, trencant la igualtat de les dos llengües i imposant al ciutadà la càrrega de sol·licitar la versió castellana dels documents. En aquesta mateixa situació es troben els articles 5.3/ i 5/, 6, 7. B/ La nul·litat d'altres preceptes que imposen l'ús exclusiu del català, com ara l'article 3, apartats 1/, 2/, 3/ i 4/, l'article 4.1/, l'article 8; l'article 12; l'article 14.1/, l'rticle 17.1/ i 2/ i l'article 18.
C/ L' article 15 resulta nul en la mida que imposa als càrrecs municipals la utilització del català, vulnerant el dret d'opció lingüística i infringint alhora el dret de sufragi passiu de l ' article 23 CE ;
D/ La infracció del principi de cooficialitat i la legislació bàsica en matèria de funcionaris, específicament els articles 19.1/ i 2/, 20.1/ i 2/ i 22.3;
F/ L' article 27 tampoc resulta admissible per imposar la retolació i senyalització en una sola llengua, amb infracció de l ' article 3 CE .
L'actora afegeix altres motius singulars de nul·litat que afecten els següents preceptes: els articles 9 i 10 per imposar el català en les comunicacions als òrgans situats fora del territori de Catalunya, amb infracció del règim establert a l ' article 36 de la Llei 30/92 ; i l'article 13 en la mida que no respecta el règim de publicació de les disposicions de caràcter general.
Per la seva part, la representació de l'Administració demandada va formular contestació a la demanda en la que, d'acord amb els fets i fonaments que va al·legar, va demanar la desestimació d'aquest recurs i la imposició de les costes processals a l'actora.
Mitjançant resolució de data 15 de desembre de 2010 es va fixar la quantia d'aquest procés com indeterminada. Atesa la manca de discrepàncies sobre els fets, es va denegar la recepció a prova, després del que les parts van formular conclusions tot ratificant llurs respectives pretensions.
Acte seguit, es va assenyalar dia i hora per a la votació i resolució.
Mitjançant provisió de data 4 de maig de 2012 es va plantejar a les parts l'eventual inadmissibilitat parcial del recurs en relació als preceptes impugnats del reglament que no afecten a la ciutadania en general. La representació de l'actora es va pronunciar en el sentit d'entendre que no concorre la inadmissibilitat del recurs atesa la legitimació de l'actora, mentre que la representació municipal considera que el recurs és inadmissible en allò que es refereix als articles 3, 4, 7 8, 9, 10, 15, 18, 19, 20 i 22.
FONAMENTS DE DRET
L'associació recurrent adreça aquesta acció contra un seguit de preceptes del reglament de l'ús de la llengua catalana, preceptes que es refereixen tant a la utilització d'aquesta llengua en relació amb el comú dels ciutadans, com també en un àmbit intern o en la relació de l'Ajuntament amb persones i col·lectius particulars. Es planteja en aquest sentit la legitimació de la recurrent per accionar en aquests darrers àmbits.
Certament, la jurisprudència ha anat ampliant progressivament el concepte de legitimació activa, des de l'inicial requeriment d'un autèntic dret subjectiu -de caràcter essencialment patrimonial- a l'actual plantejament recollit a l' article 19.1.a/ de la Llei jurisdiccional, que requereix un dret o interès legítim. La jurisprudència ha caracteritzat aquest concepte d'interès legítim com " una relación material unívoca entre el sujeto y el objeto de la pretensión (acto o disposición impugnados) de tal forma que su anulación produzca automáticamente un efecto positivo (beneficio) o negativo (perjuicio) actual o futuro, pero cierto " ( STC nº 65/1994, de 28 de febrer ) o, dit d'una altra forma, " para que exista interés legítimo en la jurisdicción contencioso-administrativa, la resolución impugnada (o la inactividad denunciada) debe repercutir de manera clara y suficiente en la esfera jurídica de quien acude al proceso " ( STC nº 252/2000, de 30 d'octubre ).
Específicament, la legitimació ad causam es refereix a l'aptitud per ser part en un procés determinat, circumstància que depèn de quina sigui la pretensió que hom exercita ( Tribunal Suprem, sentència de 20 de març de 2012, recurs núm. 391/10 ). En paraules del Tribunal Constitucional es tracta d'un requeriment associat a la fonamentació de la pretensió ( STC 214/91 ). Per això. la legitimació depèn d'allò que es demana, més exactament, de la relació entre d'interès objectiu del recurrent i la concreta pretensió que exercita.
Quant el primer aspecte del binomi, l'actora és una associació els quals objectius son, segons l' article 2 dels estatuts aportats, promoure i defensar el pluralisme polític, ideològic, lingüístic i cultural a Espanya; defensar els valors continguts a la Constitució espanyola de 1978 ; fomentar la cohesió i les relacions entre tots els ciutadans i comunitats espanyoles; i impulsar les mides necessàries per a la millora del funcionament i la racionalització de les Administracions Públiques.
Doncs bé, en el cas de la legitimació associativa prevista a l' article 19.1.b/ de la Llei jurisdiccional, l'afectació de la resolució impugnada als propis interessos s'ha de mesurar en funció del que en resulti dels objectius de la mateixa associació. En aquest sentit la jurisprudència constitucional ha establert sobre tot a propòsit de la legitimació dels sindicats la noció d'interès econòmic o professional ( STC 358/2006 ), això és, el fet que l'objecte del procés -la pretensió- pugui repercutir objectivament en els interessos col·lectius la qual defensa o promoció és assumida per l'entitat associativa en qüestió. La sentència del Tribunal Suprem abans esmentats ho expressa en els següents termes: "En lo que concierne a la tutela jurisdiccional de los intereses legítimos colectivos, habilitante de la legitimación corporativa u asociativa a que alude el artículo 19.1 b) de la Ley 29/1998, de 13 de julio, reguladora de la Jurisdicción Contencioso- Administrativa, según la doctrina jurisprudencial de esta Sala, debe analizarse la existencia de un vínculo entre la Asociación o Corporación accionante y el objeto del proceso contencioso- administrativo, de modo que del pronunciamiento estimatorio del recurso se obtenga un beneficio colectivo y específico, o comporte la cesación de perjuicios concretos y determinados, sin que de ello, se derive que asumen una posición jurídica de defensa abstracta del interés por la legalidad ."
Segons que s'ha esmentat, l'entitat recurrent ha estat constituïda per promoure uns valors de perfil polític i col·lectiu. Es pot deduir dels objectius i finalitats de l'associació que l'entitat representa uns interessos col·lectius que queden referits al comú dels ciutadans en abstracte i no a uns ciutadans o col·lectiu especial. Per això cal admetre la seva legitimació respecte les pretensions referides en abstracte als ciutadans o a la col·lectivitat en general, però no les pretensions que es refereixen a interessos de persones o col·lectius específics, pretensions la qual estimació no repercutiria en la posició del ciutadà en general davant l'Ajuntament. Dit d'una altra forma, per genèrics que siguin els objectius de l'entitat recurrent, no està legitimada per a la defensa del mer interès a la legalitat, ni tampoc per actuar com representant de col·lectius específics com ara els contractistes, els càrrecs, o els funcionaris municipals.
En aquest recurs l'actora demana la nul·litat de diversos preceptes del Reglament de l'ús de la llengua catalana, alguns d'ells de caràcter general i altres referits a situacions o relacions especials. Doncs bé, cal admetre la legitimació de l'actora respecte les pretensions que es refereixen a aspectes que afecten els ciutadans en general, doncs és en aquest àmbit general que es manifesten els seus interessos; però no respecte les pretensions que es refereixen a la utilització de la llengua catalana en àmbits o aspectes particulars que no afecten directament els ciutadans genèricament considerats.
Així doncs, cal...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STSJ Comunidad Valenciana 322/2018, 19 de Julio de 2018
...Tribunal Constitucional; así, SSTC 31/2010, de 28 de junio, 165/2013, de 26 de septiembre, entre otras. Igualmente STSJ de Cataluña 444/2012, de 5 de julio (R 148/2010 ) sobre el reglamento de uso de la lengua catalán en el Ayuntamiento de Barcelona y nº177/2013, de 6 de marzo, del mismo Tr......
-
STSJ Comunidad Valenciana 319/2018, 17 de Julio de 2018
...Tribunal Constitucional; así, SSTC 31/2010, de 28 de junio, 165/2013, de 26 de septiembre, entre otras. Igualmente STSJ de Cataluña 444/2012, de 5 de julio (R 148/2010 ) sobre el reglamento de uso de la lengua catalán en el Ayuntamiento de Barcelona y nº177/2013, de 6 de marzo, del mismo Tr......
-
STSJ Comunidad Valenciana 333/2018, 19 de Julio de 2018
...Curiosamente entre las sentencias que se citan y transcriben en parte en la contestación a la demanda de la Generalitat, STSJ de Cataluña de 5-7-2012 (R148/2010 ), viene a mantenerse la tesis de los aquí actores (y del CJCCV): expresando su F.J tercero: En el cas de les comunicacions en l'à......
-
STS, 15 de Julio de 2014
...de Justicia de Cataluña, de fecha 5 de julio de 2012 , dictada en el recurso de dicho orden jurisdiccional seguido ante la misma bajo el núm. 148/10, a instancia de la misma asociación, contra el Reglamento de Uso de la Lengua Catalana del Ayuntamiento de Barcelona aprobado el 5 de febrero ......