SAP Barcelona 242/2008, 17 de Abril de 2008
| Ponente | FRANCISCO JAVIER PEREDA GAMEZ |
| ECLI | ES:APB:2008:6454 |
| Número de Recurso | 480/2007 |
| Procedimiento | INCIDENTE |
| Número de Resolución | 242/2008 |
| Fecha de Resolución | 17 de Abril de 2008 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 14ª |
SENTÈNCIA N. 242/08
Barcelona, disset d'abril de dos mil vuit
Audiència Provincial de Barcelona, Secció Catorze
Magistrats:
Francisco Javier Pereda Gámez (Ponent)
Mª Carmen Vidal Martínez
Marta Font Marquina
Rotlle n.: 480/07
Juduci Ordinari n.: 453/06
Procedència: Jutjat de Primera Instància n. 1 de Vic
Objecto del judici: protecció de l'honor, intimitat i pròpia imatge ( art. 18 C.E .)
Motius del recurs: errónia valoració de la prova
Apel.lant: Marí Jose
Advocada: N. Veraguas Aguilera
Procurador: J. Moya Matas
Apel.lat: Juan Alberto i La Vanguardia Ediciones, S.L.
Advocat: R. Forn Boné
Procurador: A. Quemada Ruiz
Apel.lat: Carlos i Premsa d'Osona
Advocat: F. Font Campanals
Procuradora: C. Ruiz Santillana
Apel.lat: Ministeri Fiscal
ANTECEDENTS DE FET 1. RESUMEN DEL PLET DE PRIMERA INSTÀNCIA
L'actora interposa demanda en sol.licitud de l'empara del seu dret a l'intimitat. Reclama una indemnització per dany moral i la publicació de la sentència. Fonamenta la demanda en el fet d'haver-se difós les seves dades personals en els articles publicats els dies 14 de juliol i 17 de juny de 2005, en els que s'informa del fet ocurregut el dia 9 de juny de 2005, entre l'actora i una alumna, en l'àmbit escolar de l'Institut Antoni Pous i Argila de Manlleu, on l'actora es mestre d'Arts Gràfiques. Amb motiu d'una discussió es va ocasionar una greu lesió en el dit índex de la mà dreta de la actora. L'incident va tenir una ampla repercusió mediàtica, donat l'àmbit escolar i les circumstàncies concurrents, que vàren motivar l'intervenció de la Fiscalia de Menors. Com es desprén de totes les publicaciones aportades a les actuacions, l'importància del fet va tenir un tractament exhaustiu i crític respecte la violència en els centres escolars (bulling) i en el sistema educatiu actual.
El Sr. Juan Alberto i La Vanguardia van contestar i oposar falta de legitimació passiva de la societat, l'interés públic de la informació i el seu caràcter veraç. Invoquen la doctrina del reportatge neutral i neguen la intromissió il.legítima. Subsidiàriament, impugnen la declaració de condemna indemnitzatòria.
Premsa d'Osona i el Sr. Carlos també contesten i diuen que no van difondre les dades de l'actora, que la van entrevistar, que les dades no son íntimes i que ha de primar el dret d'informació. Conclouen que la reclamació d'indemnizatció és injustificada.
El Ministeri Fiscal es remet al resultat de les proves.
La sentència recorreguda, de data 16 de febrer de 2007 te per desistida a l'actora de l'acció exercitada contra el Grup Godó, sense imposició de les costes causades a aquesta demandada a cap de les parts, i desestima la demanda de judici ordinari de protecció de l'honor, a la intimitat i a la pròpia imatge contra Juan Alberto, La Vanguardia Ediciones, S.L., Premsa d'Osona S.A. i Carlos, amb imposició a l'actora de les costes causades en aquest procediment.
-
QÜESTIONS PLANTEJADES EN EL RECURS D'APEL.LACIÓ
Apel.la l'actora per entendre que s'ha valorat erròniament la prova i reitera que volia preservar l'anonimat, i que s'aplica incorrectament la doctrina de l'interés general i formació de l'opinió pública.
Els apel.lats s'oposen i defensen l'actuació dels periodistes i el contingut de la sentència.
-
TRÀMIT EN LA SALA
No s'ha resolt sobre prova i no s'ha assenyalat vista pública. La deliberació de la Sala ha tingut lloc el dia 11 d'octubre de 2007 i en dates posteriors. En data 11 d'abril de 2008 va asumir la ponència el President de la Sala, de conformitat amb l' article 203 de la LEC . Aquesta resolució no s'ha dictat en el termini legal ( art. 465.1 LEC ), degut a causes estructurals, el que es fa constar al efectes de l' articule 211.2 LEC .
FONAMENTS DE DRET
-
DOCTRINA GENERAL SOBRE LA PROTECCIÓ DEL DRET A LA INTIMITAT
A ningú se li pot exigir que suporti passivament la revelació de dades, reals o suposades, de la seva vida privada o familiar ( SSTEDH X i Y c./ Païssos Baixos, 26 de març de 1985; Leander C. Suècia, 26 de març de 1987; Gaskin C. Regne Unit, 7 de juliol de 1989, sobre una retenció de dades per un Ajuntament; Z
C./ Finlàndia i 25 de febrer de 1997, sobre protecció de dades de persones amb Sida), doctrina assumida pel nostre Tribunal Constitucional (SSTC 640/1997 i 134/1999).
El Tribunal Europeu de Drets Humans ha recordat que les nocions de "vida privada" i de "vida familiar" de l' article 8 de la Convenció Europea comprenen elements referits a la identitat d'una persona com el seu nom ( SSTEDH Burghartz c. Suissa, de 22 de febrer de 1994, referit a un cas sobre la conservació del nom de soltera, Stjerna c. Finlàndia, 25 de novembre de 1994, sobre un canvi del patronímic d'una persona que li produïa, suposadament, problemes, i Von Hannover c. Alemanya, de 24 de juny de 2004, sobre la cura exigible als tribunals per a no comunicar les dades personals d'un acusat afectat de la síndrome de la Sida).
Tot i que no ha tingut de pronunciar-se en cap cas en els termes que es presenten en aquest plet, també ha recordat que "vida privada" i "vida familiar" són nocions obertes que no poden ser objecte d'una definició exhaustiva (Pretty c. Regne Unit, n. 2346/02).
El nostre Tribunal Constitucional, en relació al dret a la intimitat, ha declarat que, enfront de la llibertat d'informació, el dret a la intimitat s'ha de valorar en relació a les específiques circumstàncies concurrents, de forma que es respecti el respectiu contingut constitucional d'ambdós drets (SSTC 134/1999, 180/1999, 115/2000, 282/2000, 297/2000, 49/2001, 52/2002, 121/2002, 158/2003). El Tribunal parteix de la posició especial que en el nostre ordenament ocupa la llibertat d'informació, doncs a través d'aquest dret no només es protegeix un interès individual, sinó que inclou el reconeixement i garantia de la possibilitat d'existència d'una opinió pública lliure, indissolublement unida al pluralisme polític propi de l'Estat democràtic (STC 21/2000), per quin motiu, quan la informació té rellevància pública i la informació és veraç, cedeix el dret de la intimitat (SSTC 138/1996, 144/1998, 21/2000, 112/2000, 76/2002, 83/2002, i 54/2004), però sense que hi hagi una supremacia del dret a la informació (STC 42/1995).
Respecte del dret a la intimitat, ha assenyalat també que garanteix l'existència d'un àmbit propi i reservat enfront a l'acció i el coneixement dels altres, necessari, segons les pautes de la nostra cultura, per a mantenir una qualitat mínima de vida humana (SSTC 110/1984, 231/1988, 197/1991, 143/1994, 151/1997, 134/1999,115/2000 i 127/2003) amb un poder de resguardar aquest àmbit reservat, no només personal sinó també familiar davant la divulgació d'aquest per tercers i la publicitat no volguda (SSTC 231/1988 i 197/1991). El Tribunal diu que la Constitució no garanteix una intimitat determinada sinó el dret a posseir-la, disposant a aquest fi d'un poder jurídic sobre la publicitat de la informació relativa al cercle reservat de la persona i família, amb independència del contingut d'allò que es desitja mantenir al cobert del coneixement públic. L' art. 18.1 CE garanteix el secret sobre la nostra pròpia esfera de vida personal i, per tant, veta que siguin els tercers, particulars o poders públics, qui decideixin quins són els contorns de la nostra vida privada.
La doctrina del Tribunal Constitucional admet la manca de responsabilitat del medi de comunicació quan el reportatge és neutral, és a dir, respon a una tasca d'indagació amb la diligència exigible a un bon professional (SSTC 240/1992, 232/1993, 41/1994, 6/1996, 52/1996, 190/1996, 144/1998,, 6/1996, 134/1999 136/1999, 21/2000, 46/2000, 52/2000, 76/2002, 159/2003, 158/2003, 54/2004 i 53/2006), amb màxima exigència quan la notícia pugui suposar un descrèdit en la consideració de la persona a la que la informació es refereix (SSTC 240/1992, 178/1993, 28/1996 i 192/1999) ponderant sempre el respecte a la presumpció d'innocència (SSTC 219/1992, i 28/1996).
No és aplicable al cas que aqui analitzem la doctrina sobre els personatges públics, que han de suportar amb més intensitat la pressió sobre el seu honor i la seva intimitat del dret a la lliure informació (STC 144/1998, 134/1999, 11/2000, 112/2000), perquè la Sra. Carrió no ho és.
-
LES LIMITACIONS A L'INTERÈS PÚBLIC
Quan a la intimitat, l'interès públic justifica la publicació de dades referents a la vida privada si la informació que es comunica és rellevant per a la comunitat, la qual cosa comporta l'exigència d'assumir determinades pertorbacions o molèsties ocasionades per la divulgació d'una determinada notícia (SSTC 134/1999, 154/1999, 52/2002 i 83/2002).
Però aquest principi conté alguns límits; deduíbles dels següents casos:
-
En relació a la disposició de bases de dades, el Tribunal ha dit que el dret a la intimitat permet excloure certes dades d'una persona del coneixement dels altres, és a dir, el poder de resguardar la seva vida privada d'una publicitat no volguda (SSTC 134/1999, 144/1999, 115/2000);
-
La informació trivial no es protegeix (ATC 75/2006), però sí el fet de facilitar dades no necessàries en un cas de violació (el nom complert, les inicials del cognoms, el portal del carrer on vivia la víctima) que no tenen rellevància comunitària, no respecten la reserva, només busquen satisfer la curiositat, produeixen pertorbacions o molèsties i desvetllen de forma innecessària aspectes de la vida personal i privada, permetent als veïns, persones properes i familiars la plena identificació de la víctima i el coneixement amb luxe de detalls d'un fet greument atemptatori a la seva dignitat (STC 185/20002) o sobre una malaltia que no té interès públic i afecta de manera directa a l'àmbit irreductible de la intimitat i que es revela als efecte d'una pura facècia o chanza (STC 232/1993);
-
En concret, malgrat els pares, famosos, hagin concedit una roda de premsa per a donar a conèixer l'adopció d'uns infants, no es poden publicar dades relatives als...
-
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STS 272/2011, 11 de Abril de 2011
...por el procurador D. Eduardo Codes Feijóo, contra la sentencia de fecha 17 de abril de 2008, dictada en grado de apelación, rollo n.º 480/2007, por la Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 14 .ª, dimanante de procedimiento de juicio ordinario n.º 453/2006, seguido ante el Juzgado de Pr......
-
ATS, 3 de Noviembre de 2009
...la Sentencia dictada, con fecha 17 de abril de 2008, por la Audiencia Provincial de Barcelona (Sección 14ª), en el rollo de apelación nº 480/2007, dimanante de los autos de juicio ordinario nº 453/2006 del Juzgado de Primera Instancia nº 1 de los de - Mediante Providencia de 1 de octubre de......