STSJ Cataluña 6428/2010, 7 de Octubre de 2010
| Ponente | ASCENSION SOLE PUIG |
| ECLI | ES:TSJCAT:2010:7007 |
| Número de Recurso | 5189/2009 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 6428/2010 |
| Fecha de Resolución | 7 de Octubre de 2010 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
RU
IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO
IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
Barcelona, 7 d'octubre de 2010
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 6428/2010
En el recurs de suplicació interposat per Juan Alberto a la sentència del Jutjat Social 26 Barcelona de data 15 de maig de 2009 dictada en el procediment núm. 1145/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de
la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.
ANTECEDENTS DE FET
En data 22 de desembre de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Seguretat Social en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 15 de maig de 2009, que contenia la decisió següent:
"Desestimando las pretensiones de la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por
D. Juan Alberto contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS), sobre prestación de jubilación, DEBO ABSOLVER y ABSUELVO a la entidad demandada, confirmando la resolución del INSS impugnada".
En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
-
- El demandante, D. Juan Alberto, nació el día 19 de agosto de 1935, ostenta el DNI nº NUM000, y consta afiliado a la Seguridad Social con el nº NUM001 (hecho no controvertido).
-
- El demandante prestaba servicios por cuenta de la empresa SEAT, extinguiéndose la relación laboral en virtud de despido colectivo autorizado por resolución del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya de fecha 15 de diciembre de 1993, dictada en el Expediente de Regulación de Empleo (ERE) nº NUM002 (folios nº 17 y siguientes).
En virtud de los compromisos adoptados por la empresa los trabajadores afectados, mayores de 55 años, tenían derecho al complemento por la empresa de las prestaciones de desempleo, en la modalidad contributiva o asistencial, o de incapacidad permanente, hasta el 86,5% del salario bruto del mes de diciembre de 1993, hasta alcanzar los 60 años; al pago por parte de la empresa de las cuotas del convenio especial a suscribir con la Seguridad Social hasta los 60 años; y a una compensación del 86,5% de dos mensualidades en el momento de la extinción y del 86,5% de 32 mensualidades al cumplir 60 años.
-
- Por resolución del INSS se reconoció al actor el derecho a percibir la prestación por jubilación anticipada, con efectos a 20 de agosto de 1995, con arreglo a una base reguladora de 172.053 pesetas, y porcentaje del 60% por tener 60 años y 41 años cotizados (folio nº 38).
-
- El día 30 de septiembre de 2008 el actor solicitó la revisión de su pensión de jubilación (folios nº 48 y siguientes).
Por resolución del INSS de fecha 6 de octubre de 2008 se desestimó su petición (folios nº 51 y 52).
Contra la anterior resolución el actor presentó reclamación previa, que fue desestimada el día 25 de noviembre de 2008 (folios nº 41 y 42).
-
- Por resolución del INSS de fecha 10 de marzo de 2008 se acordó la mejora de la prestación de jubilación del actor en aplicación de lo dispuesto en la disposición adicional 4ª de la Ley 40/2007, por ser pensionista de jubilación anticipada anterior al 1 de enero de 2002, tener más de 35 años cotizados y extinguirse el contrato de trabajo por causa no imputable a la libre voluntad del trabajador (folio nº 47).
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
El demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima la seva reclamació de diferències en el càlcul de la base reguladora de la pensió contributiva de jubilació anticipada després de veure extingida la relació laboral per Expedient de Regulació d'Ocupació NUM002 de l'empresa SEAT.
L'objecte del recurs és revisar els fets declarats provats i examinar la infracció de les normes substantives o de la jurisprudència, en empara en l' article 191 b) i c) de la Llei de Procediment Laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel RD. Legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .
Postula la revisió del segon fet provat de la sentència que es refereix a què va quedar afectat per l'acomiadament col lectiu autoritzat per Resolució del departament de Treball de la Generalitat de Catalunya de 15-12-1993 dictada en l'Expedient de Regulació d'Ocupació NUM002, el qual afectava els treballadors majors de 55 anys amb dret als complements de l'empresa a la prestació d'atur, o a la incapacitat permanent fins a l'edat de 60 anys, i al copagament empresarial de les quotes del Conveni Especial amb la Seguretat Social fins arribar a aquesta edat, amb les compensacions econòmiques que consten. Proposa un text alternatiu eliminant la referència a les compensacions econòmiques empresarials dels treballadors afectats per l'Expedient de Regulació d'Ocupació que digui que la part demandant, "va demanar la pensió de jubilació al veure extingida la seva relació laboral amb l'Empresa de forma forçosa degut a l'ERO. NUM002 de 1 de gener de 1994, que li va ser reconeguda en quantia de 620,44 euros mensuals ( el 60%) comptant els 41 anys cotitzats i amb efectes econòmics des del dia 20 d'agost de 1995." Basa la addició en els documents de l'ERO, i de la concessió de la prestació contributiva de jubilació, i fa consideracions sobre la transcendència d'aquesta modificació als efectes de no discriminació per raó de l'edat que assenyala a la demanda, en que basa el caràcter forçós de la jubilació anticipada, sense que el haver rebut compensacions econòmiques per veure's afectat per l'ERO pugui variar aquest caràcter forçós de la jubilació anticipada . La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja què aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits de què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També aquesta Sala ha manifestat de manera reiterada i pacífica que l'èxit de la modificació fàctica pretesa s'ha de basar en errors de fet denunciats amb transcendència suficient per a variar el sentit de la resolució judicial, perquè en cas contrari, excepte en supòsits molt específics, s'ha d'estar a raons d'economia processal que impedeixen revisar la relació fàctica per omissions que resulten conformes per n o controvertides, com és el cas.
En el cas present considerem que la controvèrsia no rau en l'extinció forçosa de la relació laboral a l'Empresa SEAT al quedar inclòs en un Expedient de Regulació d'Ocupació, sinó en determinar si la jubilació anticipada va ser de caràcter involuntari com pretén a fi de veure incrementat el percentatge de la prestació. Aquesta controvèrsia és qüestió de dret, sense que, quant a la relació fàctica, apreciem que s'hagi produït error greu en la valoració de la prova per part del magistrat. També considerem que és fet conforme no contradit que l'extinció del contracte de treball va ser deguda a la decisió empresarial d'incloure'l entre els afectats per l'ERO. de 1993, sense que influeixi aquesta constatació per a la determinació del caràcter voluntari o involuntari de la jubilació anticipada per part del recurrent, que és qüestió de dret a examinar en el següent objecte del recurs.
En aplicació de la doctrina invocada i pels raonaments precedents, desestimem aquest objecte del recurs.
La part recurrent denuncia la infracció de La Disposició Transitòria 1ª i 2ª de la Llei General de la Seguretat Social ( RD. Legislatiu 1/1994 ) i la Ordre Ministerial de 18 de gener de 1967 . També denuncia la infracció de la Disposició Transitòria 3ª de la mateixa Llei General de la Seguretat Social en la redacció donada per la Llei...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba