STSJ Cataluña 27/2010, 19 de Julio de 2010
| Ponente | JOSE FRANCISCO VALLS GOMBAU |
| ECLI | ES:TSJCAT:2010:5658 |
| Número de Recurso | 33/2010 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 27/2010 |
| Fecha de Resolución | 19 de Julio de 2010 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
R. cassació i per infracció processal núm. 33/2010
SENTÈNCIA núm. 27
Presidenta:
Excma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués
Magistrats:
Il·lm. Sr. José Francisco Valls Gombau
Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada
Barcelona, 19 de juliol de 2010
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats que s'indiquen més amunt, ha vist el
recurs de cassació i extraordinari per infracció processal núm. 33/2010 contra la Sentència dictada en grau d'apel·lació per la
Secció 14a de l'Audiència Provincial de Barcelona en el rotlle d'apel·lació núm. 526/08 com a conseqüència de les actuacions de
judici ordinari núm. 355/07 seguides davant el Jutjat de 1a Instància núm. 1 de Mataró. La Sra. Graciela
i la Sra. Remedios han interposat aquests recursos representades pel procurador Sr. Albert
Grasa Fábrega i defensades pel lletrat Sr. Modest Sala Sebastià. És part contra la qual es recorre l'entitat MONTEREITER, SA,
representada pel procurador Sr. Angel Montero Brusell i defensada pel lletrat Sr. Sebastià Roca Roquer.
ANTECEDENTS DE FET
El procurador dels tribunals Sr. Francesc Mestres Coll va actuar en representació de Montereiter, SA, per formular la demanda de judici d'ordinari núm. 355/07 al Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Mataró. Seguida la tramitació legal, el Jutjat indicat va dictar sentència amb data 19 de febrer de 2008, la part dispositiva de la qual diu el següent: "Que debo desestimar y desestimo la demanda interpuesta por el procurador Don FRANCESC MESTRES COLL actuando en nombre y representación de MONTEREITER S.A., por los argumentos expuestos en los fundamentos de esta resolución absolviendo a Doña Remedios, y Doña Graciela (ANTES VIDRIGOLA S.L.) y PROMARESME 2003 S.L., representadas por la procuradora Doña Maria Àngles Opisso Julià de todos los pedimentos contenidos en la presente resolución.
No se efectúa expresa imposición en costas para ninguna de las partes".
Contra aquesta Sentència, la part actora va interposar-hi un recurs d'apel·lació, que es va admetre i es va substanciar a la Secció 14a de l'Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar sentència en data 17 de setembre de 2009, amb la següent part dispositiva:
"Estimando en parte el recurso de apelación interpuesto por MONTEREITER S.A. contra la Sentencia dictada en fecha 19 de febrero de 2.008 por el Juzgado de 1ª Instancia nº 1 de Mataró en los autos de los que el presente rollo dimana, procede REVOCAR como REVOCAMOS la misma y estimándose en parte la demanda instada por "Montereiter S.A." contra "Promomaresme 2003, S.L.", Dª Graciela y Dª. Remedios y procede condenar como condenamos a la codemandada Vidrigola, S.L., hoy Dª. Graciela y Dª. Remedios, al pago de la suma de 1.112.000 euros, con más los intereses del artículo 576 de la LEC desde la fecha de la presente sentencia. Procede absolver como absolvemos a la sociedad "Promomaresme 2003, S.L." de las peticiones en su contra. No procede imponer las costas causadas en ambas instancias a ninguna de las partes".
Contra aquesta Sentència, el procurador Sr. Albert Grasa Fábrega, en representació de Doña. Graciela i Remedios, va interposar-hi recursos de cassació i extraordinari per infracció processal que, per mitjà de la interlocutòria d'aquesta Sala de data 15 d'abril de 2010, es van admetre a tràmit i es van traslladar a la part personada i contra la qual es recorre perquè formalitzés la seva oposició per escrit en el termini de vint dies.
Mitjançant l'escrit presentat el 23 d'abril de 2010 per la representació processal de la part recurrent es va sol·licitar nul·litat d'actuacions per falta competencial d'aquesta Sala, i es va traslladar a la contrària, que va efectuar les al·legacions que va considerar oportunes. Per mitjà de la interlocutòria de data 31 de maig de 2010 es va desestimar la petició de nul·litat i va tenir per formulada oposició als recursos interposats i, d'acord amb l' art. 485 de la Llei d'enjudiciament civil, es va assenyalar per a la votació i decisió, que ha tingut lloc el dia 1 de juliol de 2010.
Ha estat ponent l'Il·lm. Sr. José Francisco Valls Gombau.
FONAMENTS DE DRET
1. El primer motiu del recurs extraordinari d'infracció processal es fonamenta en la vulneració dels art. 216 i 218.1 de la LEC, per infracció dels principis rectors de la sentència de justícia sol·licitada i congruència, i s'hi afegeix que es trenca l' art. 24 CE per la indefensió que s'ha causat a la part demandada.
El principi de justícia sol·licitada, que es correspon amb l'atribució a les parts de la iniciativa processal, tant en la definició de l'objecte del procés, com en l'aportació dels fets, proves i pretensions de les parts - art. 216 LEC - es projecta en la necessitat que el jutge decideixi a partir de les pretensions oportunament deduïdes, d'acord amb el que estableix l' art. 218.1 LEC .
En aquest sentit, el deure de congruència, com ens recorda reiterada jurisprudència - STS de 16 de març i 18 de juny 2007, 17 març 2008 i 20 maig 2009, entre d'altres - consisteix en l'ajust o adequació entre la part dispositiva de la resolució judicial i els termes en què les parts han formulat les seves pretensions i peticions, de tal manera que la sentència no pot atorgar més del que s'hagi demanat en la demanda, ni menys del que hagi estat admès pel demandat, ni atorgar una altra cosa diferent que no s'hagi pretès. La congruència es produeix amb la correlació o harmonia entre les pretensions de les parts oportunament deduïdes en el plet i la part dispositiva de la sentència, comparant la pètita dels escrits al·legatoris amb la decisió de la sentència, sense que aquesta relació hagi de ser absoluta, sinó que, per contra, n'hi ha prou que es produeixi una adequació substancial. En altres termes, no es considera infringit el principi de congruència en els casos en què els termes de la pètita i els de la decisió no són literalment iguals, sempre que responguin a una unitat conceptual i lògica, sense que s'hagi alterat substancialment la pretensió deduïda - STS 29 abril 2003, 18 de març de 2004, 22 abril 2004, 20 desembre 2004, 13 maig 2005, 8 de febrer de 2006 i 5 d'abril de 2006 -, amb el natural respecte a la raó petitòria i que no pot alterar-se ni modificar-se si amb això s'afecta el dret de defensa proclamat a l' art. 24 CE .
-
L'al·legació d'incongruència la sustenta el recurrent en el fet que l'actora interposa una acció reivindicatòria, d'acord amb unes finques rústiques, originàries que va adquirir els anys 1977 i 1985 i " .. esta demanda -añade el recurrente- la interpone, tras haberse aprobado el Proyecto de Compensación El Mirador de Sant Andreu de LLavaneras en fecha de 8 de Noviembre de 2007, el cual transforma jurídica y físicamente el ámbito abarcado por dicho Proyecto, en el cual están las fincas rústicas de la actora. Y es por ello que la actora reivindica las fincas resultantes que hoy, tras el Proyecto, "superpone" sobre los terrenos rústicos que adquirió ..", per això, conclou, en síntesi, en l'existència de l'afirmada incongruència ja que " .. transforma la pretensión de la actora y dice que éste reivindica sus metros originarios y no unas fincas resultantes cuando en el suplico de su demanda esta reclamando la entrega de las fincas resultantes...".
La pètita es correspon amb la sol·licitud d'una actuació jurisdiccional que conforme al que disposa l' art. 5 LEC pot ser la condemna a determinada prestació, la declaració de l'existència de drets o situacions jurídiques, o bé la constitució, modificació o extinció d'aquesta última, cosa que ha de valorar-se conjuntament amb la pretensió concreta deduïda que en el cas que tractem no era una reivindicació concreta de finques encara que s'enumeren literalment al primer punt les números 11256, 11258, 11260 i 11262, sinó que correctament entès i posat en relació amb la petició subsidiària -que és l'estimada per la Sentència objecte de recurs- el que es va sol·licitar va ser la devolució de 6.132,10 metres quadrats que les codemandades i recurrents Sra. Remedios i Graciela es van apropiar indegudament, i en van instar la reintegració per haver estat indegudament incorporades a la finca de les recurrents que després van aportar al projecte de compensació. I atès que no era possible la restitució física, el que era procedent oportú era el rescabalament econòmic que, en forma subsidiària, es va instar en la pretensió subsidiària deduïda en la demanda. En aquest sentit, l'esment en la pètita fet a les finques anteriorment esmentades s'ha d'entendre -tal com es fa en la Sentència objecte de recurs- com un criteri d'ubicació o localització dels metres quadrats en el projecte de compensació del Mirador, però no pas com una petició de lliurament de finques, sinó de la superfície que constitueix un fet ferm en aquesta seu que va ser objecte de privació il·legítima, i en cas de no poder-se tornar in natura mitjançant el pagament en una quantitat de diners, que és el que finalment va estimar la Sentència objecte de recurs, que no incorre en cap incongruència ni altera els termes del debat ni el dret de defensa ni el principi de justícia sol·licitada, ja que totes aquestes qüestions són àmpliament debatudes en el litigi.
En conseqüència, escau rebutjar el primer dels motius del recurs extraordinari d'infracció processal.
1. El motiu segon del recurs extraordinari d'infracció processal denuncia la infracció de l' art. 218.2 LEC per error evident, palmari i manifest en la valoració de la prova consistent en el dictamen pericial del Sr. Carlos Alberto -doc. núm. 11 de la demanda- en contravenir les regles de la lògica i la raó, ja que, segons el recurrent, la Sentència aplica el valor de quatre finques resultants als metres originaris de l'actora i això vulnera el dret a la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STSJ Cataluña 49/2017, 26 de Octubre de 2017
...resolucions (STSJ Catalunya 29/2005, de 30 de juny , 34/2007; de 22 novembre ; 22/2008, de 9 de juny , 17/2009, de 30 d'abril , 27/2010, de 19 de juliol i 44/2010, de 20 de desembre , entre d'altres). No obstant això examinarem el motiu per aplicació del principi de tutela judicial La sentè......
-
ATSJ Cataluña 26/2011, 9 de Junio de 2011
...entre otras, 30/2005 de 28 de julio, 22/2007 de 17 julio, 17/2008 de 8 de mayo, 38/2008 de 10 de noviembre, 7/2009 de 23 de febrero, 27/2010 de 19 de julio y 19/2011 de 4 de abril Por lo tanto, constituye un planteamiento casacional erróneo utilizar la denuncia de vulneración de las reglas ......
-
STSJ Cataluña 69/2014, 30 de Octubre de 2014
...resolucions - STSJ Catalunya 29/2005, de 30 de juny , 34/2007; de 22 novembre ; 22/2008, de 9 de juny , 17/2009, de 30 d'abril , 27/2010, de 19 de juliol i 44/2010, de 20 de desembre , entre d'altres-, però malgrat això l'examinarem per aplicació d'un principi com el de tutela judicial El T......