STSJ Islas Baleares 45/2010, 22 de Enero de 2010
| Ponente | GABRIEL FIOL GOMILA |
| ECLI | ES:TSJBAL:2010:170 |
| Número de Recurso | 204/2006 |
| Procedimiento | PROCEDIMIENTO ORDINARIO |
| Número de Resolución | 45/2010 |
| Fecha de Resolución | 22 de Enero de 2010 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
T.S.J.ILLES BALEARS SALA CON/AD
PALMA DE MALLORCA
SENTENCIA: 00045/2010
SENTÈNCIA núm. 45
Il·lès. Srs.
PRESIDENT:
Gabriel Fiol Gomila.
MAGISTRATS:
Pablo Delfont Maza.
Carmen Frigola Castillón.
Palma, a 22 de gener de l'any dos mil deu
-------------------------VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears les actuacions número 204
de 2006, dimanants del recurs contenciós administratiu seguit entre parts, d'una, com a demandants
els Srs. Pelayo i
Justa, Jose Pablo i Silvia, representats pel procurador dels Tribunals Sr. Silveste
Benedicto i assistides per l'advocada Sra. Meliá Ros, i, d'altra, com a Administració demandada, la General de l'Estat,
representada i assistida pel seu advocat. En la qualitat de part codemandada ha intervingut l'entitat pública Aeropuertos
Españoles y Navegación Aérea - AENA - representada pel procurador Sr. Montada Segura i assistida pel Sr. Vicente M. Ortega.
L'objecte del recurs és la resolució núm. 2339 dictada el dia 25 de novembre de 2005 pel Jurat Provincial d'Expropiació Forçosa en què va fixar com a preu just del dret de reversió de la finca núm. NUM000 el de 17.475 #.
La quantia es fixà en 641.423 #
El procediment seguit ha estat el del tràmit previst a la Llei Jurisdiccional 29/1998 .
L'Il·lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila, President de la Sala, en qualitat de magistrat ponent, expressa el parer del Tribunal.
= ANTECEDENTS DE FET =
1r.- Interposat el recurs en el termini prefixat en la Llei Jurisdiccional se li donà el tràmit processal adequat, ordenant-se reclamar l'expedient administratiu i anunciar la seva incoació.
2n.- Rebut l'expedient administratiu es posà de manifest a Secretaria a la part recurrent perquè formalitzés la demanda. Dita demanda deduïda dins el termini legal, al·legant els fets i fonaments de dret que estimà necessaris en ordre a les seves pretensions, suplicant a la Sala que es dictés sentència estimatòria del recurs per ser contraris a l'ordenament jurídic els actes administratius impugnats.
3r.- Donat trasllat de l'escrit de demanda a les representacions de l'Administració demandada i de la codemandada perquè la contestessin, així ho varen fer en temps i forma, oposant-se a ella i suplicant que es dictés sentència confirmatòria dels actes administratius recorreguts.
4r.- A través del corresponent Acte es rebé el plet a prova que devia versà sobre els punts de fet interessats per les parts. Proposta i admesa que fou en forma, es practicà amb el resultat que és de veure en les actuacions.
5è.- Per provisió es declarà conclosa la discussió escrita i el període probatori, ordenant-se portar les actuacions a la vista, amb citació de les parts per a sentència, acordant que aquestes formularan les conclusions per escrit; cosa que així varen fer, i s'assenyalà a continuació, per a la votació i decisió, el dia 12 de gener de 2010.
FONAMENTS DE DRET
Hem assenyalat a l'encapçalament, que la revisió jurisdiccional ho era de la resolució núm. 2339 dictada el dia 25 de novembre de 2005 pel Jurat Provincial d'Expropiació Forçosa en què va fixar com a preu just del dret de reversió de la finca núm. NUM000 el de 17.475 #.
L'expedient era el núm. NUM001 del dret de reversió d'un immoble expropiat en el seu moment - 30 d'abril de 1942 - per a formar part de l'aeròdrom de Son Bonet a Marratxí (Mallorca).
La referida finca NUM000, amb núm. registral NUM002, té una superfície de 6.990 m2. El 4 d'agost de 1994 fou desafectada, i els terrenys declarats alienables i posats a disposició de la Gerència d'Infrastructures i Equipaments de la Defensa. El reconeixement de la reversió es va produir mitjançant acord del 14 de març de 1997 i l'acta d'ocupació dels drets de reversió va tenir lloc el dia 29 d'abril de 2004. L'acta prèvia ho era del dia 21 d'octubre de 2003.
El preu fixat pel Jurat resultava d'aplicar el 5% del valor dels terrenys el dia 21 d'octubre de 2003 48.930 # i donava un total de 2.446,50 # - però, en la mesura que resultava un preu inferior a l'assenyalat per AENA en el full d'apreciació - 17.475 - concedia aquesta quantitat. Aplicava l' article 26 de la Llei de 13 d'abril de 1998 ja que el sòl era no urbanitzable
Les parts litigants - representacions processals i defenses - són conscients a hores d'ara de les diverses sentències que ha anat dictant el Tribunal en relació a debats idèntics. Com a referència citem les números 358, 359, 360, 361, 362, 421, 422, 713 de 2008, 278, 310, 311, 395, 396, 397, 400, 401, 402 y 608/09 i 10, 11, 12 i 13 de 2010. Cal reproduir el que d'elles és essencial.
Abans no obstant, puntualitzem, que el dret de reversió té com a objectiu possibilitar la recuperació del bé expropiat o part del mateix pels seus antics titulars o legítims causahavents. És el dret de recobrar un bé expropiat quan no s'ha executat l'obra o establert el servei que motivà l'expropiació i quan desapareixi l'afectació. L'exercici d'aquest dret comporta l'abonament a l'administració del preu del bé valorat en el moment en què se sol·licita la recuperació. La controvèrsia aquí ho és, tan sols, de la valoració del dret de reversió. La part actora el fixà a la demanda en 641.423 # emparant-se amb l'informe pericial emès per l'arquitecte Sr. Cesar aportat amb la demanda i ratificat dins el període probatori. La tesi del referit informe és que "el justiprecio de ese derecho de reversión, que no del ejercicio de la reversión misma, tendría que ser la diferencia entre el justiprecio cobrado en su día actualizado a 2003, y el valor en 2003 de esos terrenos, destinados en el planeamiento urbanístico a sistema general dotacional".
L'expropiació havia tingut lloc el 30 d'abril de 1942 i s'havien abonat 6.990 pessetes per una superfície de 6.990 metres2. L'actualització seria de 684.279 pessetes o 4.113 #. Aplicant l'anterior formula ens donaria la quantitat reclamada 641.423 #.
El Jurat Provincial va resoldre utilitzant un sistema valoratiu distint entenent que la classificació era de terrenys no urbanitzables, la que tenien en el moment de l'expropiació - l'any 1942 -.
Doncs bé, arribats a aquest punt, cal reproduir part del contingut de la sentència 362 de 2008 que dictàrem el 25 de juny de 2008 . Veiem:
"En todo caso y antes de avanzar sobre dicha cuestión, debe precisarse lo siguiente:
-
) que aquí no se está en el caso de determinar el precio de la reversión, sino la de valorar el derecho de reversión de que ha sido privado la recurrente y no existe precepto alguno de la LEF que determine cómo se valora en caso de su expropiación.
-
) a falta de criterios jurisprudenciales sobre el método de valoración en supuestos de expropiación del derecho de reversión -las partes no citan sentencias del TS sobre el caso-, cabe entender que nos encontramos en supuesto análogo al de valoración de compensación por la imposibilidad de reversión material. Así, cuando se reconoce el derecho de reversión a un particular pero ocurre que esta reversión ya no es posible (porque por ejemplo se ha transmitido el bien a un tercero de buena fe), la Jurisprudencia del TS considera que el reversionista tiene derecho a una "indemnización sustitutoria". Pues bien, en el caso de expropiación del derecho de reversión, el justiprecio puede entenderse equivalente a esta "indemnización sustitutoria".
-
) Cuando no es posible la reversión "in natura", la Jurisprudencia del T.S. ha venido alternando distintos criterios de valoración del perjuicio por la imposible restitución de los terrenos, teniendo en cuenta, obviamente, que el propietario tampoco deberá pagar su precio.
Ya se ha indicado que el Jurado fija la indemnización en el 5% del valor, coincidente con el premio de afección, que es el único diferencial entre lo que pagaría el propietario si la reversión fuese posible y lo que pagaría el Estado en una hipotética expropiación, ya que en definitiva la imposible reversión in natura, produce el mismo efecto que dicha hipotética expropiación.
En la propia hoja de aprecio de la Administración ya se reconoce que ni en la Doctrina ni en la Jurisprudencia se mantiene un criterio claro y uniforme sobre la valoración de la indemnización por imposible reversión, pero lo cierto es que del estudio de la Jurisprudencia más reciente pueden establecerse dos criterios distintos:
-
el que resulta de descontar al valor de los bienes al momento en que se interesa la indemnización, el valor de lo que ya recibieron en concepto de justiprecio al momento de la expropiación, incrementada con el interés legal ( SSTS 21.09.2002, 23.09.2002 y 17.06.2002 ). Este procedimiento implica actualizar la cantidad que como indemnización expropiatoria recibieron en su día los expropiados o sus causahabientes, lo que significa aplicar lo dispuesto en el art. 55.1 LEF en la redacción introducida por la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, que si bien no estaba vigente al tiempo de instarse la reversión, sí se entiende de aplicación analógica.
-
cuando no se disponga del dato del justiprecio de la valoración originaria de las fincas al tiempo de expropiación, se aplicará el criterio del 5 % del valor, correspondiente al premio de afección y elemento diferencial entre el valor que habría pagado la Administración por su expropiación y lo que habrían pagado los propietarios para recuperar lo expropiado. ( STS 06.04.2005 ).
Llegados al punto de decidir por uno de los dos criterios de valoración arriba descritos, esta Sala opta por aplicar el indicado como a), por los siguientes motivos: 1º) Porque esta Sala en resolución de un supuesto de indemnización por imposible reversión -que ya se ha dicho presenta análogo conflicto en cuanto a determinación del criterio de valoración con respecto al de expropiación del derecho de reversión- entendió que si se disponía del dato del justiprecio abonado en su día por la Administración expropiante, con su actualización debía actuarse.
...
-
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba