STSJ Cataluña 11651, 4 de Noviembre de 2005
| Ponente | MIQUEL ANGEL FALGUERA BARO |
| ECLI | ES:TSJCAT:2005:11651 |
| Número de Recurso | 20/2001/2004 |
| Procedimiento | SOCIAL |
| Número de Resolución | 11651 |
| Fecha de Resolución | 4 de Noviembre de 2005 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA CATALUNYA SALA SOCIAL MDT IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ
IL·LMA. SRA. Mª PILAR RIVAS VALLEJO Barcelona, 4 de novembre de 2005 La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt, EN NOM DEL REI ha dictat la següent SENTÈNCIA NÚM. 8380/2005 En el recurs de suplicació interposat per Institut Català de la Salut Tarragona a la interlocutòria del Jutjat Social 1 Reus de data 28 de febrer de 2005 dictada en el procediment Demandes núm. 20/2001 en el qual s'ha recorregut contra la part Mauricio , Verónica , María Dolores i Eusebio , ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. ANTECEDENTS DE FET Primer. En fase d'execució de sentència i en data 2 de novembre de 2004 es dictà interlocutòria per la que es desestimava la impugnació d'interessos plantejada per la demandada, confirmant la liquidació d'interessos practicada en el seu dia i fixant la quantia dels mateixos en 723,69 Euros Segon. Contra aquesta interlocutòria la part demandada va interposar recurs de reposició i realitzats els tràmits legals pertinents , van quedar les actuacions pendents de resolució i es va resoldre per interlocutòria de data 28 de febrer de 2005 , la qual va desestimar el dit recurs.
Contra aquesta interlocutòria la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Es deriva de les presents actuacions que l'acomiadament de l'actor, contractat per l'ICS, fou declarat un cessament il·legal per sentència del Jutjat "a quo" de 29.03.2001 , condemnat a l'esmentat organisme a abonar a l'actor les percepcions deixades de percebre mentre es va veure privat d'activitat professional. Interposada suplicació, la Sala dictà la sentència 3522/2002, de 02.05.2002 . desestimatòria, pel que el dit pronunciament esdevingué ferm, essent notifica a l'ICS el 27.05.2002.
Posteriorment, es presentà escrit d'execució, i l'ICS abonà al demandant les quantitats referides en data 31.08.2002. El dia 30.01.2003 tingué entrada en el jutjat escrit en el què es sol·licitava el pagament d'interessos, en haver-se ultrapassat el termini legal de tres mesos, postulant-se el pagament de la quantitat total de 445 euros amb 75 cèntims. Per provisió de 09.07.2004 es practicà una liquidació d'interessos en quantia de 723 euros amb 68 cèntim i es requerí l'ICS al pagament de la dita quantitat, formulant-se per aquest reposició el 12.11.2004, que ha estat desestimat per nova interlocutòria de 28.02.2005.
És contra aquesta darrera actuació processal en vers la què es planteja ara suplicació per part de l'ICS.
En el recurs, que s'articula per la via de l' apartat c) de l'art. 191 TRLPL es denuncia, amb caràcter general, la inaplicació de la LEC al present supòsit, en considerar que en tractar-se d'un organisme públic li ha de ser d'aplicació allò previst a l' art. 45 i a l'art. 36 de la Llei General Pressupostària . En el mateix motiu s'afirma que no l'ICS no ha de pagar interessos, atès que no ha incorregut en mora, per no ultrapassar-se en tres mesos des del requeriment de la creditoria; com a segon motiu es denuncia la infracció de la doctrina del TC en la seva sentència de 18 d'abril de 1996 , afirmant que aquest pronunciament indica que el "dies a quo" del termini de tres mesos és la fermesa de la sentència d'instància. I, finalment, en un tercer motiu es denuncia "incoherència", atès que la quantitat requerida pel jutjat és superior a la fixada en l'escrit presentat pel demandant.
Atès el, sorprenent, desconeixent pel recorrent del marc actual aplicable en la matèria, analitzarem en primer lloc els criteris legals i doctrinals aplicables, per posteriorment, en un únic motiu, analitzar els motius del recurs.
El dret a la tutela judicial efectiva dels demandants en el cas d'incompliments legals i/o contractuals per la part demandada no s'exhaureix únicament amb l'obtenció d'una pronunciament favorable (evidentment, cas de ser-ho), ni tant sols amb la substitució per pagament directe o execució del crèdit. A aquestes fites generals cal afegir-hi el dret a restitució "ad íntegrum" d'allò adeutat, de tal manera que el decurs del temps en la tramitació processal no disminueixi la quantia reconeguda. Es tracta, en conseqüència, d'una plasmació del principi constitucional de que l'execució es dugui a efectes en els seus termes (ex art. 118 CE), que deu comportar, a més del dret a obtenir el compliment de l'obligació en forma específica o la seva substitució per equivalent, si escau, el dret de l'executant a ser indemnitzat dels danys i perjudicis soferts, no només en el supòsit d'incompliment total o parcial, sinó també, quan l'executat en el compliment de les seves obligacions, objecte d'execució, incorri en dol, negligència o morositat o quan de qualsevol manera contravingués al tenor d'aquelles (STS 26.01.1998) . En aquesta línia interpretativa, la jurisprudència constitucional ha declarat que el dret a la tutela judicial efectiva implica també el dret que la disposició judicial es compleixi i que el recurrent sigui reposat en el seu dret i compensat, si hagués lloc a això, pel dany sofert (Interlocutòria TC 354/1982 i SSTC 206/1993, 69/1996 , etc)
És aquest un marc jurídic general, de llarga tradició en la nostra ordenació positiva (com, per exemple, l' art. 921 de la LEC de 1991), actualment plasmat en l' art. 576 LEC vigent (Llei 1/2000, de 7 de gener).
La dita norma contempla, en el seu apartat primer el dret del creditor a meritar els interessos anuals a raó de l'interès legal del diner, incrementat en dos punt o aquell que correspongui per pacte exprés de les parts o per disposició legal. I aquest dret -com es deriva clarament del precepte esmentat- neix "des de que es dicti en primera instància (...) tota sentència o resolució que condemni al pagament d'una quantitat de diner", aclarint, a més, que la dita quantitat ha de ser líquida.
Així, els denominats interessos processals compleixen una doble funció:
a)D'una banda, es rescabala amb ells en sentit ampli i com ja hem dit el perjudici que per a qui ha vençut en el judici es deriva de "la demora en execució d'una sentència judicial favorable" [ Sentència TS de 21 febrer 1990 ], protegint així "l'interès a obtenir satisfacció material de la seva pretensió... sense la deterioració de la depreciació monetària" [ Sentència TS 25 octubre 1989 ]. D'aquesta manera, el dret a lucrar interessos és postulable fins i tot en aquells casos en els què existeix una demora en el seu pagament
-un cop fixats-, meritant-se, per tant, interessos sobre els interessos no pagats en termini (SSTS UD 21.02.1990 i 26.01.1998).
b)Per altra banda, l'abonament dels interessos, té també un abast sancionador o dissuassori de la interposició de recursos infundats [ Sentència TS de la Sala 1.ª de 10 abril 1990 ], com posa en relleu el recàrrec de dos punts sobre l'interès legal dels diners.
L'obligació legal de pagament d'interessos actua, per tant, per mandat legal (SSTS 13.10.1989, 20.01.1992), de tal manera que la seva meritació neix encara que a la sentència condemnatòria res s'indiqui al respecte o encara que no s'hagi sol·licitat de part, podent-se fixar en el procediment executiu (STC 227/1985 , SSTS 09.07.1984, 02.12.1988, 13.10.1989, 01.03.1990, 05.03.1990, 10.04.1992, 06.11.1993, 29.11.1999 , Interlocutòria TS 08.07.1998 , etc). I (ha d'afegir-se), sense que consignació de la quantitat objecte de condemna (tot i garantir el cobrament del deute inicial) limiti la dita responsabilitat futura en ordre als dits interessos (SSTS 29.05.1989, 25.10.1989, 01.03.1990, 21.01.1992, 09.12.1992, 30.10.1993, 25.11.1993 , etc.), encara que aquesta lògica...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba