SAP Barcelona 453/2013, 16 de Diciembre de 2013
| Jurisdicción | España |
| Emisor | Audiencia Provincial de Barcelona, seccion 15 (civil) |
| Fecha | 16 Diciembre 2013 |
| Número de resolución | 453/2013 |
AUDIÉNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
SECCIÓ 15a
rotlle n. 719/2012-2a
JUDICI ORDINARI 194/2012
J. MERCANTIL 4 BARCELONA
SENTÈNCIA núm. 453/2013
Magistrats:
JUAN F. GARNICA MARTÍN
MARTA RALLO AYEZCUREN
JOSÉ MARÍA RIBELLES ARELLANO
Barcelona, 16 de desembre de 2013.
Vistes en grau d'apel·lació, davant la Secció 15a d'aquesta Audiència Provincial, les actuacions de judici ordinari número 194/2012, del Jutjat Mercantil número 4 de Barcelona, seguides a instàncies del Sr. Serafin
, representat per la procuradora Sra. Montserrat Llinàs Vila i defensat pels lletrats Sra. Elena Ordúñez Martín i Sr. Javier Sevillano González, contra UNNIM BANC, S.A., representada per la procuradora Sra. Luisa Infante Lope i defensada pel lletrat Sr. Francisco Peláez Sanz. Aquest tribunal coneix de les actuacions en virtut del recurs d'apel·lació interposat pel Don. Serafin, contra la sentència dictada pel Jutjat el 19 de juliol de 2012 .
ANTECEDENTS DE FET
1. La sentència del Jutjat diu, en la part dispositiva:
"Desestimo la demanda presentada por la procuradora Sra. Llinás, en representación de Serafin, y absuelvo a UNNIM BANC, S.A., sin hacer especial imposición de las costas procesales."
2. Don. Serafin va interposar recurs d'apel·lació contra la sentència. Admès el recurs, les actuacions es van remetre a aquesta sala, un cop citades a termini les parts. Comparegudes aquestes, es van seguir els tràmits legals i es va assenyalar per votació i decisió el dia 3 de juliol de 2013.
Ponent: la magistrada MARTA RALLO AYEZCUREN.
FONAMENTS DE DRET
1. Don. Serafin va instar aquest judici en sol·licitud que es declarés la nul·litat, per abusiva, de la clàusula de limitació a la variació del tipus d'interès aplicable ( clàusula terra ), continguda en el pacte tercer, F, del contracte de préstec hipotecari subscrit l'any 2005 pel demandant amb Caixa d'Estalvis Comarcal de Manlleu (després, Caixa d'Estalvis Unió de Caixes de Manlleu, Sabadell i Terrassa; després, Unnim Banc, S.A.; ara, Banco Bilbao Vizcaya Argentaria, S.A.). També sol· licitava que es condemnés la part demandada a tornar-li la suma de 5.485,77 euros, com a import de l'excés percebut per l'entitat bancària, fins al moment de la demanda, en virtut de la condició declarada nul·la -amb els interessos legals des dels cobraments efectuats-, i a tornar-li l'import de les diferències que s'anessin meritant fins a la fermesa de la sentència -amb els interessos legals corresponents.
2. Convé relacionar alguns fets rellevants del cas que resulten dels documents aportats i que no han estat qüestionats:
1. El 27 de maig de 2005, el Sr. Serafin i Caixa d'Estalvis Comarcal de Manlleu van subscriure una escriptura de préstec hipotecari davant el notari de Mollet del Vallès Sr. Fernando de Salas Moreno (document número 1 de la demanda). L'entitat creditícia va fer entrega al Sr. Serafin, com a capital del préstec, la suma de 283.000 euros que el prestatari havia de tornar en un termini que finalitzava el 2 de juny de 2035, mitjançant el pagament de tres-centes sexanta quotes mensuals (pactes 1r i 2n).
2. El tipus d'interès nominal anual pactat per al primer any va ser del 3% (pacte 3r). A partir del segon any, ¿[E] l tipus d'interès nominal anual, amb liquidació mensual per vençut, aplicable en cada període anual d'aquesta segona fracció temporal serà igual al tipus d'interès conegut com EURIBOR per operacions a un any, publicat pel Banc d'Espanya, corresponent a l'antepenúltima mensualitat natural anterior en que s'hagi de fer la revisió, incrementat en 0,55 punts ." (pacte 3r bis, apartat A).
3. L'apartat F del pacte 3r bis diu: ¿ Les condicions d'interès variable d'aquesta operació s'han pactat entre prestatària i prestadora amb el condicionant, acceptat expressament per la primera, que el tipus d'interès que resulti de la revisió no podrà ser, en cap cas, inferior al 3% nominal anual ".
4. Fins al mes de juny de 2009, l'Euribor per operacions a un any era superior al terra estipulat del 3%. A partir de juliol de 2009, va passar a ser inferior.
5. El 21 de desembre de 2010, l'actor va remetre un burofax a Caixa d'Estalvis Comarcal de Manlleu, pel qual sol·licitava la supressió de la clàusula i la devolució de les quantitats que considerava cobrades en excés (document número 4 de la demanda). L'entitat bancària va rebutjar la sol·licitud, per escrit de 17 de març de 2011 (document 5 de la demanda). Després de negociacions entre les parts, el banc va oferir substituir la clàusula terra del 3% per una clàusula terra del 2,5%, juntament amb una clàusula sostre del 12%. El demandant no va acceptar-ho.
6. El 30 de març de 2011, el Sr. Serafin va adreçar-se al Comisionado para la defensa del cliente bancario, del Banco de España (document 7 de la demanda). El Servicio de Reclamaciones del Banco de España va respondre, per carta de 4 d'abril de 2011, en la qual, després d'algunes consideracions sobre les clàusules de limitació a la variació a la baixa del tipus d'interès dels préstecs hipotecaris, manifestava que no podia pronunciar-se sobre els fets objecte de reclamació (document 8 de la demanda).
3. La sentència del jutjat mercantil remarca que el demandant impugna la clàusula terra per un únic motiu: considerar-la abusiva.
Efectivament, l'extensa demanda considera aplicable al cas la legislació protectora dels consumidors i usuaris, perquè el Sr. Serafin va contractar com a tal el préstec hipotecari sobre un habitatge (apartat 1 dels fonaments de dret material). Estima que la clàusula terra és una condició general inserida en un contracte d'adhesió (apartat 2). Sosté que es tracta d'una clàusula abusiva, per contrària a les exigències de la bona fe (apartat 3.1.) i perquè ocasiona, en perjudici del consumidor, un desequilibri important dels drets i obligacions de les parts derivats del contracte (apartat 3.2.). Analitza algunes sentències -anteriors a la demanda, de març de 2012- sobre aquests tipus de clàusules (apartat 4); assenyala la posició del Ministeri fiscal, favorable a la declaració de clàusula abusiva, en el recurs de cassació contra la sentència de la Secció 15a de l'Audiència Provincial de Sevilla, de 7 d'octubre de 2011 (apartat 5) -resolt per la posterior Sentència del Tribunal Suprem ( STS) de 9 de maig de 2013 - i cita la coneguda Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ( STJUE), de 3 de juny de 2010, sobre l'aplicació de l' article 4.2 de la Directiva 93/13/CEE, i les sentències del Tribunal Suprem que han invocat aquella STJUE (apartat 6).
4. L'entitat demandada s'oposa a la demanda. Defensa la licitud i validesa de les clàusules limitadores de la variació del tipus d'interès. Nega que tinguin el caràcter de condicions generals de la contractació perquè:
-
no és aplicable la Llei 7/1998, sobre condicions generals de la contractació (LCGC), atès l'article 4.2 de la Llei, per l'existència d'una normativa específica, consistent en les Ordres ministerials de 12 de desembre de 1989, sobre tipus d'interès i comissions bancàries, normes d'actuació, informació a clients i publicitat de les entitats de crèdit, i de 5 de maig de 1994, sobre transparència de les condicions financeres dels préstecs hipotecaris; b) les clàusules terra es configuren com a part del preu, element essencial del contracte, i c) no tenen els requisits legals de predisposició i imposició. Nega el caràcter abusiu de la clàusula: 1) no s'hauria imposat al consumidor, a la vista de l'iter negocial del préstec hipotecari: el Sr. Serafin hauria rebut tota la informació necessària per conèixer de manera adequada totes les condicions financeres del préstec, entre les quals, la clàusula terra; 2) no seria una clàusula contrària a la bona fe; 3) no hauria generat cap desequilibri important en els drets i obligacions derivats del contracte.
5. La sentència del jutjat mercantil entén que les prescripcions de la LCGC i la normativa tuïtiva dels consumidors i usuaris, són aplicables als contractes de préstec hipotecari, sense que es pugui oposar en contra l'excepció prevista en l'article 4, paràgraf segon, LCGC, invocada per l'entitat demandada. Cita en aquest punt la STS de 2 de març de 2011 .
Per altra banda, el Sr. magistrat, amb citació de la STJUE de 3 de juny de 2010 i de la STS de 4 de novembre de 2010, sobre l'aplicació de l' article 4.2 de la Directiva 93/13/CEE, admet el control jurisdiccional del caràcter abusiu de les clàusules contractuals referides a la definició de l'objecte principal del contracte o a l'adequació entre, per una part, preu i retribució i, per l'altra, els serveis o els béns en contrapartida, encara que aquestes clàusules estiguin redactades de manera clara i comprensible.
Ara bé, el jutge estima que, en el cas examinat, la clàusula terra no va ser imposada per l'entitat financera, sinó acceptada lliurement pel prestatari com a part del preu (interès) del préstec. Segons la sentència, la legislació (es refereix a l'Ordre ministerial de 5 de maig de 1994, vigent al moment del contracte) preveia garanties suficients per tal que el client que volgués contractar un préstec hipotecari amb interès variable sabés si s'havien establert límits de les variacions possibles (clàusules terra i sostre) i el contingut d'aquestes. Això li permetia comparar l'oferta amb la d'altres entitats financeres, seleccionar la que considerés millor i acceptar-la lliurement, per la qual cosa, la clàusula no podia considerar-se imposada i, en conseqüència, impedia que el jutge entrés a valorar-ne el caràcter abusiu.
Qüestió diferent, precisa el Sr. magistrat, seria que les garanties d'informació no s'haguessin complert degudament, qüestió que no considera plantejada en el judici.
La sentència impugnada afegeix que, fins i tot si considerés que es tracta d'una condició general de la contractació, no s'apreciaria el caràcter abusiu, predicat per l'actora a partir de la inexistència d'una...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
SAP Jaén 165/2014, 29 de Abril de 2014
...el artículo 1.303 del CC, sin que concurra circunstancia alguna que permita la excepción del efecto que dicha norma prevé...". - SAP Barcelona 16-12-2013 : en el apartado 17 (La condemna a la devolució de l'excés cobrat). Reproduce la doctrina de la referida STS en su apartado 283, relativa......
-
SAP Barcelona 504/2017, 24 de Noviembre de 2017
...esta primera sentencia del Tribunal Supremo, esta Sección ya se pronunció inicialmente en su Sentencia de 16 de diciembre de 2013 (ECLI:ES:APB: 2013:14242) sobre la cuestión que plantean los recursos, en una decisión no unánime. La decisión de la mayoría en aquella ocasión fue partidaria de......
-
SJMer nº 1 245/2015, 6 de Julio de 2015, de Palma
...desfavorable a la aplicación no retroactiva de la nulidad : como exponente de esta postura podemos citar: b.1) La SAP Barcelona (Sección 15ª), de 16 de diciembre de 2013 : " La STS de referència constant, de 9 de maig de 2013 , en l'apartat 283, recorda que, com a regla, en el nostre sistem......
-
SJMer nº 1 40/2016, 3 de Febrero de 2016, de Palma
...desfavorable a la aplicación no retroactiva de la nulidad : como exponente de esta postura podemos citar: b.1) La SAP Barcelona (Sección 15ª), de 16 de diciembre de 2013 : " La STS de referència constant, de 9 de maig de 2013 , en l'apartat 283, recorda que, com a regla, en el nostre sistem......
-
Cuestiones varias en torno a la situación jurídica del fiador
...contenido de las cláusulas abusivas (apartados 60, 63 y 66 de la sentencia). [67] RJ 2017/602. La sentencia de la Audiencia Provincial de Barcelona, sección 15, de 16 de diciembre de 2013 estimó el recurso de apelación interpuesto por D. Hermenegildo contra la sentencia dictada por el Juzga......
-
La polémica excepción a la retroactividad de los efectos de la nulidad de la cláusula suelo
...de 12 de julio y de 23 de julio de 2013 · SAP Cuenca de 30 de julio de 2013 · SAP Murcia de 12 de septiembre de 2013 · SAP Barcelona de 16 de diciembre de 2013 Page · SJM Zaragoza de 27 de abril de 2015 · SJM Sevilla de 16 de enero de 2014 · SJM Madrid de 27 de febrero de 2014 · SJM Málaga ......
-
El control de abusividad y transparencia: caracterización y alcance
...restitución de las cantidades indebidamente cobradas desde el inicio del préstamo hipotecario, las sentencias de la Audiencia Provincial de Barcelona, sección 15, de 16 de diciembre de 2013 (La Ley 213133/2013); de la Audiencia Provincial de Málaga, sección 6.ª, de 12 de marzo de 2014 (La L......
-
Fiat justitia ruat caelum? La Sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea de 21 de diciembre de 2016 sobre la limitación en el tiempo de los efectos restitutorios de la nulidad de las cláusulas suelo
...de la restitución de esa cantidades cobradas con anterioridad a 9 de mayo de 2013 (entre otras, las Sentencias de la Audiencia Provincial de Barcelona [Secc. 15.ª] de 16 de diciembre de 2013 y de la Audiencia Provincial de Alicante [Secc. 8.ª] de 23 de julio de 2013). Se justificó tal concl......