DECRET 213/2001, de 24 de juliol, de protecció dels drets del consumidor i usuari en la prestació de serveis sobre els béns de naturalesa duradora.
Sección | Disposicions Generals |
Rango de Ley | Decret |
213/2001, de 24 de juliol, de protecció dels drets del consumidor i usuari en la prestació de serveis sobre els béns de naturalesa duradora.
La Llei 3/1993, de 5 de març, de l’Estatut del consumidor estableix, amb la finalitat de complementar l’ordenament jurídic en matèria de defensa dels consumidors i usuaris, les normes que han de regir per millorar la vida dels ciutadans de Catalunya que actuen com a tals, i compromet directament els poders públics en la tasca de vetllar pel seu compliment en l’àmbit de llurs competències. D’acord amb aquest precepte, el Govern de Catalunya ha de vetllar per la protecció d’un aspecte important que afecta els consumidors, els seus interessos econòmics, i ha de coordinar aquesta actuació amb la regulació d’aspectes generals perquè aquests gaudeixin de la màxima informació possible en relació amb els béns i serveis que adquireixen o que reparen.
En aquest sentit, els reglaments dictats han incidit sobre activitats i prestació de serveis que, per la seva transcendència, han requerit d’uns requisits mínims d’informació envers els consumidors i han establert unes pautes mínimes de coordinació entre els interessos dels consumidors i l’activitat comercial. Així, poden ressaltar la regulació de l’activitat de neteja tèxtil, de reparació de vehicles automòbils, de transport de vehicles automòbils avariats, de les garanties de vehicles de segona mà i la prestació de serveis a domicili.
La prestació de serveis sobre els béns de naturalesa duradora té una importància econòmica important en la qual són freqüents les controvèrsies entre els consumidors i els professionals que duen a terme aquesta activitat. Aquestes controvèrsies vénen alimentades per la manca de regulació d’aquesta activitat, fet que no només perjudica els consumidors, sinó també els bons professionals que es dediquen a aquesta activitat. Amb aquestes finalitats, la d’evitar abusos que enterboleixin el mercat i la de garantir l’equilibri de les relacions entre els consumidors i els professionals dedicats a aquesta activitat, neix el present Decret que incideix en tots els aspectes possibles de la prestació de serveis sobre els béns de naturalesa duradora per fer més clara i transparent aquesta tasca.
En conseqüència, i d’acord amb el que disposa l’article 61 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb l’informe de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller d’Indústria, Comerç i Turisme, i d’acord amb el Govern,
Decreto:
Capítol 1
Àmbit d’aplicació i conceptes
Objecte i àmbit d’aplicació
El present Decret té per objecte establir els drets dels consumidors i usuaris en els serveis de reparació dels béns de naturalesa duradora i s’aplica als serveis de reparació, instal·lació, conservació i manteniment sobre béns de naturalesa duradora, que es portin a terme en el territori de Catalunya.
Definicions
Als efectes d’aquest decret s’entendrà per:
2.1 Béns de naturalesa duradora:
Als efectes del present Decret, són tots aquells béns enumerats a l’annex 1 d’aquest Decret.
S’exclouen els serveis a domicili inclosos en l’àmbit d’aplicació del Decret 290/1995, de 28 de setembre, els quals són regulats per les seves normes específiques.
2.2 Establiments prestadors del servei:
Són aquells que directament efectuen el servei sobre el bé, ja sigui als locals propis, al domicili del prestador o al domicili de l’usuari.
2.3 Establiments d’intermediació:
Són els que fan d’esglaons intermedis entre l’usuari i el prestador del servei. Tenen contacte directe amb l’usuari, i alhora, aquest no el té amb el prestador del servei.
2.4 Establiments de marca:
Són aquells que disposen d’una autorització fefaent del responsable de la comercialització de l’aparell, fabricant, marquista o importador.
Els que no disposin d’aquesta autorització, no poden ostentar ni utilitzar marques, indicacions o qualsevol altre element que pugui induir a error o confusió a l’usuari, respecte al caràcter d’establiment de marca.
2.5 Peces de recanvi:
Són els elements o conjunts d’aquests que facin una funció concreta i específica, fins i tot decorativa, en els béns de naturalesa duradora.
Capítol 2
Normes comunes als establiments prestadors del servei i als establiments d’intermediació i a establiments de marca
Resguard de dipòsit
3.1 Sempre que el bé sigui dipositat per l’usuari en un establiment, aquest està obligat a lliurar a l’usuari un resguard acreditatiu del dipòsit.
En cas que hi hagi pressupost escrit i acceptat pel client, el mateix pressupost pot fer de resguard.
3.2 En el resguard, s’han de fer constar les dades següents:
a) Número d’ordre correlatiu.
b) Marca, model, referència i número de sèrie del bé lliurat.
c) Nom, domicili i NIF de l’establiment.
d) Identificació de l’usuari.
e) Descripció dels danys i anomalies visibles, presumptes defectes existents i/o, si s’escau, els serveis a realitzar.
f) Data de recepció del bé i data prevista per al lliurament, ja sigui del pressupost, o del bé un cop realitzat el servei.
g) Firma de l’usuari i de persona autoritzada per l’establiment.
h) En cas de renúncia al pressupost, aquesta haurà de constar per escrit en aquest document, degudament signada per l’usuari dipositant, amb caràcters de mesura i intensitat no inferiors als utilitzats en la resta del document.
3.3 La presentació d’aquest resguard serà necessària per recollir el bé, un cop finalitzat el servei. En cas de pèrdua, l’usuari s’haurà d’acreditar amb el DNI o document equivalent.
3.4 Els establiments a què fa esment el present Decret resten obligats a conservar durant un 1 any des de la recollida del bé per part de l’usuari, els...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba