Uns fons d'alt impacte. Introducció a la secció monogràfica 'Els fons europeus NextGenerationEU: reptes per a les administracions públiques' (CA-ES)
| Autor | Enoch Albertí i Rovira |
| Páginas | 1-3 |
Revista catalana de dret públic #63
www.rcdp.cat
UNS FONS D’ALT IMPACTE. INTRODUCCIÓ A LA SECCIÓ MONOGRÀFICA “ELS
FONS EUROPEUS NEXT GENERATION EU: REPTES PER A LES ADMINISTRACIONS
PÚBLIQUES”
Enoch Albertí i Rovira*1
La pandèmia de la COVID-19 ha tingut, i està tenint encara, unes conseqüències econòmiques i socials de
gran magnitud, com, d’altra banda, ha succeït sempre amb les pandèmies i altres grans crisis de salut pública
que s’han viscut històricament. Al cost estrictament sanitari i assistencial per combatre la malaltia i atendre
els afectats, que ha estat altíssim, s’hi ha d’afegir l’impacte econòmic i social, d’una magnitud realment
extraordinària, que han tingut les mesures que s’han adoptat per fer front a la crisi sanitària. Aquest fet ha
implicat un augment extraordinari en les demandes dirigides als estats, i als poders públics en general, per
pal·liar-ne els efectes socials i contrarestar-ne les conseqüències econòmiques. Una exigència d’intervenció
pública que, per la seva magnitud extraordinària, pot desbordar fàcilment la capacitat dels estats, i especialment
una situació extraordinària com aquesta, de la qual no es pot culpar a ningú, molt difícilment es podria veure
mai com ara havia estat tan present el risc de desintegració.
i contundent, en intervenir de manera activa en suport dels estats i fomentar polítiques de recuperació i
en la qual va optar essencialment per una actitud de control negatiu i suport limitat i fortament condicionat
als estats. La UE, a banda de deixar en suspensió temporal les limitacions del pacte d’estabilitat i creixement
que aquests representen en l’evolució de la Unió.
En efecte, l’emissió de deute públic directament per part de la UE, per primera vegada i trencant el que
* Enoch Albertí i Rovira, catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona i director de la Revista Catalana de Dret
Públic.
Enoch Albertí i Rovira
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 63, 2021 2
a mecanisme de protecció del seu pressupost, són instruments que confereixen a la Unió un paper actiu i
Verd Europeu i l’Estratègia Digital Europea. Fins a quin punt tindrà èxit la Unió en la consecució d’aquests
la Unió ha fet front a un dels principals reptes que se li han presentat en la seva història, que l’ha abordat
seva marca en una construcció política i institucional que encara s’està fent i que presenta alternatives molt
diferents de desenvolupament, cosa que deixa el futur obert a diverses possibilitats.
Aquests, però, tenen ara un marc comú que els serveix d’orientació en la sortida de la crisi i en la recuperació,
futur. Això suposa que, als reptes que ja tenen els poders públics interns per dirigir la recuperació econòmica
de relació amb altres administracions, d’actuació —especialment respecte del sector privat—, i no en darrer
lloc, sinó presidint tots els canvis, de cultura de gestió pública.
funcionament —especialment respecte dels procediments de gestió i de control pressupostari, de convenis,
de contractació, de subvencions, d’avaluació ambiental, entre d’altres— i d’actuació de les administracions
implicades, que són moltes. La Revista Catalana de Dret Públic no en pot ser aliena i, amb la voluntat de
públicament la desinteressada col·laboració en aquest número de la Revista. El professor Andreu Olesti situa,
Enoch Albertí i Rovira
Revista Catalana de Dret Públic, núm. 63, 2021 3
el professor Alfredo Galán estudia els reptes que la gestió d’aquests fons suposa per a les administracions
que constitueixen contribucions d’alt nivell que esperem que permetin a la Revista fer una aportació d’interès
el futur de la mateixa Unió i en els estats i les seves administracions.
