Softcatalà: nous reptes per garantir la vitalitat del català a les tecnologies
| Autor | Marc Riera Irigoyen, Xavier Ivars Ribes, Pere Orga Esteve, Joan Montané Camacho, Jordi Mas Hernández, Artur Vicedo Cremades |
| Cargo | Membres de Softcatalà, associació que des de 1998 promou l'ús del català a les tecnologies i el món digital. info@softcatala.org |
| Páginas | 146-153 |
SOFTCATALÀ: NOUS REPTES PER GARANTIR LA VITALITAT DEL CATALÀ A
LES TECNOLOGIES
Marc Riera Irigoyen, Xavier Ivars Ribes, Pere Orga Esteve, Joan Montané Camacho, Jordi Mas Hernández, Artur
Vicedo Cremades*
Resum
Aquest article presenta les necessitats actuals en l’àmbit digital per garantir la vitalitat de les llengües minoritzades
i sense estat, com el català, en les tecnologies més recents i futures, des del punt de vista de la tasca de Softcatalà
amb el català en el programari lliure. En primer lloc, es descriuen una sèrie de tecnologies lingüístiques existents i en
desenvolupament de l’associació i el seu funcionament bàsic. A continuació, es parla de la necessitat d’alliberar dades
tracta la importància de la legislació sobre la situació de la llengua a la tecnologia.
Paraules clau: Softcatalà, recursos lingüístics, dades obertes, formats oberts, llicències lliures, llengües minoritzades.
SOFTCATALÀ: NEW CHALLENGES TO ENSURE THE VITALITY OF CATALAN IN
TECHNOLOGIES
Abstract
This article presents the current needs in the digital environment to ensure the vitality of minority languages without
a state of their own, such as Catalan, in the most recent and future technologies, from the viewpoint of Softcatalà’s
work with Catalan in free software. Firstly, a series of existing linguistic technologies, those being developed by the
association, and how they operate are described. We then discuss the need to release data in standard, open formats
to promote the appearance of new initiatives and make good use of resources. Finally, we deal with the importance of
legislation concerning the situation of language in technology.
Keywords: Softcatalà; linguistic resources; open data; open formats; free licences; minority languages.
*Membres de Softcatalà, associació que des de 1998 promou l’ús del català a les tecnologies i el món digital. info@softcatala.org
Citació recomanada: Riera Irigoyen, Marc, Ivars Ribes, Xavier, Orga Esteve, Pere, Montané Camacho, Joan, Mas Hernández, Jordi,
i Vicedo Cremades, Artur. (2020). Softcatalà: nous reptes per garantir la vitalitat del català a les tecnologies. Revista de Llengua i
Dret, Journal of Language and Law, 73, 146-153. https://doi.org/10.2436/rld.i73.2020.3396
Marc Riera et al.
Softcatalà: nous reptes per garantir la vitalitat del català a les tecnologies
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 147
Sumari
1 Introducció
2 Softcatalà: tecnologies lingüístiques
2.1 Corrector
2.2 Traductor
2.3 Suport a l’aprenentatge
2.4 Common Voice
3 Llicències i formats oberts: una necessitat clau
4 Legislació i llengua en la tecnologia
5 Les llengües minoritàries en la tecnologia més enllà del 2020
6 Conclusions
Marc Riera et al.
Softcatalà: nous reptes per garantir la vitalitat del català a les tecnologies
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 148
1 Introducció
La minorització que pateix el català als territoris de parla catalana no s’ha reproduït de manera tan forta en el
món de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Tot i que el català mai no ha format part de
les grans llengües d’Internet (anglès, francès, castellà, xinès, alemany), ha demostrat una força molt gran en
comparació amb altres llengües semblants respecte al nombre de parlants o del territori on es parla.
Un dels motius que expliquen la fortalesa de la llengua a Internet i en les noves tecnologies és, sens dubte,
la implicació dels mateixos parlants de la llengua. Són coneguts els exemples de la Wikipedia en català, la
Viquipèdia, primera Wikipedia en llengua no anglesa a tenir contingut, o el Navegador en català, la primera
traducció del Netscape Navigator feta des del voluntariat, que va ser la presentació pública de Softcatalà.
Softcatalà també va col·laborar amb altres empreses com Google per traduir la interfície del seu cercador.1
A més d’aquestes iniciatives nascudes des de la societat civil i el voluntariat, també en van aparèixer d’altres
per part d’institucions públiques, com el suport de la Generalitat de Catalunya per traduir parcialment el
Windows en català o, per exemple, l’aparició del portal Yahoo! gràcies al suport dels governs català, andorrà
i balear («Yahoo!, en català», 2001).
viure en català en l’àmbit de les TIC: hi
havia sistemes operatius totalment (diverses distribucions de Linux) i parcialment (Windows) traduïts al
Tanmateix, el que s’ha pogut fer i aconseguir durant aquests últims vint anys és només una base sobre la qual
cal seguir treballant, sense perdre de vista les novetats que han irromput al mercat (com els assistents de veu)
que necessiten una dedicació d’esforços en nous àmbits i de noves maneres.
2 Softcatalà: tecnologies lingüístiques
Tot i que Softcatalà va néixer a partir de la traducció d’un programa (Netscape) i la localització del programari
lliure perquè estigui disponible en català, segueix sent l’eix principal de treball, ha anat ampliant l’àrea de
treball i millorant la manera de treballar amb l’ajuda de la tecnologia i ofereix, entre altres recursos, diferents
tecnologies lingüístiques de suport al català. N’esmentem les més rellevants: per una banda, les dues eines
amb més pes amb diferència (corrector i traductor) i, per altra banda, les eines de suport a l’aprenentatge i
el projecte Common Voice. Aquest darrer no és un projecte propi, però és clau perquè el català no sigui una
llengua de segona en les innovacions tecnològiques més recents.
2.1 Corrector
La correcció de textos és una de les utilitats més bàsiques que ofereixen les tecnologies lingüístiques, i pot
ser present en qualsevol dispositiu en què es treballi amb text. El corrector de Softcatalà és el servei amb més
ús al web (l’any 2019 es va visitar la pàgina 20 milions de vegades, i es van fer 66 milions de correccions).
El corrector
en la tecnologia de LanguageTool, un programa lliure de correcció lingüística. Softcatalà contribueix a la
millora de les regles per al català, que actualment és una de les llengües més desenvolupades. A més de la
Microsoft Word, així com una aplicació per a Android. Gràcies al fet que també es pot utilitzar a través d’una
API, es pot integrar fàcilment en altres programes o processos, i a Softcatalà també s’utilitza per cercar errors
a les memòries de traducció de programari lliure.
A diferència d’altres tecnologies lingüístiques menys personalitzables, el corrector permet que l’usuari activi
1 Consulteu-ne la notícia.
Marc Riera et al.
Softcatalà: nous reptes per garantir la vitalitat del català a les tecnologies
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 149
però amb les opcions més habituals, com l’ús dels diacrítics tradicionals o no, el model de formes (generals,
valencianes o balears) i el tipus de cometes, entre d’altres.
2.2 Traductor
El servei de traducció automàtica de Softcatalà ofereix la possibilitat de traduir textos entre el català i set
llengües (castellà, anglès, occità/aranès, romanès, francès, portuguès i aragonès). En la direcció castellà>català,
és el segon servei de Softcatalà pel que fa a l’ús (amb més de 13 milions de pàgines vistes i 56 milions de
traduccions fetes), només per darrere del corrector. És una eina de gran importància, ja que facilita la creació
Inicialment s’utilitzava el traductor Internostrum, desenvolupat pel Departament de Llenguatges i Sistemes
Informàtics de la Universitat d’Alacant cap a l’any 2000 (Canals-Marote et al., 2001), i s’oferia un servei
de traducció només entre el castellà i el català. A partir de l’any 2011, es va passar a utilitzar Apertium
(Ivars-Ribes i Sánchez-Cartagena, 2011), una plataforma lliure de traducció automàtica basada en regles
hereva d’Internostrum. Gràcies a aquest canvi, es va poder integrar el traductor al servidor de Softcatalà, es
va ampliar el nombre de llengües disponibles i es va millorar la qualitat de les traduccions, perquè es poden
incorporar totes les millores en el desenvolupament d’Apertium a la instal·lació al servidor de Softcatalà.
A més, les millores creades per part de Softcatalà s’incorporen al codi font general d’Apertium, de manera
Apertium al seu ordinador.
mòduls)
gramaticals; la separació entre el codi dels programes (compartits entre parells) i les dades lingüístiques
parells de traducció.
En tractar-se d’un projecte de programari lliure, amb una comunitat rica al voltant, Softcatalà ha participat
més enllà de millorar els parells de llengües que s’ofereixen des del nostre lloc web. Mitjançant programes
com el Google Summer of Code, membres de Softcatalà han participat en el projecte enfocat a estudiants
universitaris des de l’any 2017.2 Així mateix, ha participat en les proves i desenvolupament de nous mòduls
utilitzats per altres parells de llengües.
Els sistemes de traducció automàtica basada en regles, com Apertium, són sovint l’única manera
d’aconseguir resultats mitjanament bons per a llengües amb pocs recursos. Malgrat l’enorme esforç necessari
per desenvolupar un traductor automàtic amb aquesta tecnologia, ja que el desenvolupador ha de tenir
competències lingüístiques de les llengües implicades, la inexistència o escassetat de corpus monolingües i
bilingües fa que sigui inviable pensar en tecnologies més recents, com els sistemes estadístics o de xarxes
neuronals, que permeten crear traductors automàtics fàcilment sempre que hi hagi prou dades. Les proves
que hem fet a Softcatalà entrenant models de traducció automàtica neuronal amb textos bilingües en anglès
i català extrets de traduccions existents de programari lliure han estat satisfactòries, però la realitat és que no
tenim prou dades textuals de caràcter general amb llicència oberta que ens permetin substituir a curt termini
les eines de traducció actuals per unes basades en corpus.
2.3 Suport a l’aprenentatge
Les tecnologies lingüístiques de suport a l’aprenentatge comprenen un conjunt de recursos de consulta
orientats a ajudar els usuaris en procés d’aprendre el català o que volen resoldre un dubte lingüístic.
Aquests recursos inclouen el diccionari de sinònims i el diccionari multilingüe, així com altres eines de
desenvolupament recent.
El diccionari de sinònims, basat en OpenThesaurus, rep un nombre considerable de visites malgrat tenir
un desenvolupament limitat. El diccionari es pot consultar a través del web i instal·lar a l’ordinador, en
2 Consulteu-ne la notícia.
Marc Riera et al.
Softcatalà: nous reptes per garantir la vitalitat del català a les tecnologies
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 150
les dades del diccionari podrien servir, a més, per millorar altres eines com el LanguageTool. Pel que fa
a la resta de recursos de suport a l’aprenentatge, trobem un separador per síl·labes (amb l’opció de fer la
separació sil·làbica de versos), una eina per determinar com s’indica l’hora en català, un conjugador verbal
i un convertidor de xifres a nombres escrits, entre d’altres.
2.4 Common Voice
Common Voice és un projecte de Mozilla iniciat l’any 2017 que consisteix en la creació d’un conjunt de
dades de veu per a diverses llengües. Tot i que no es tracta d’una iniciativa de Softcatalà, ens hem encarregat
de traduir el lloc web del projecte, de crear el recull de frases en català que els usuaris han de llegir i de
promoure el projecte entre la comunitat catalanoparlant per implicar-hi el màxim de gent possible i fer
créixer el nombre d’hores enregistrades. Un dels reptes inicials ha estat aconseguir frases en domini públic,
L’objectiu de Common Voice és crear un corpus de veu de domini públic (llicència Creative Commons CC0),
Principalment, està enfocat als sistemes de reconeixement de la parla, que actualment estan desenvolupats
per grans empreses tecnològiques amb prou diners i es limiten a un nombre reduït de llengües, en funció dels
interessos comercials. Per a llengües amb pocs parlants, com el català, és l’única manera de reunir les dades
necessàries per desenvolupar sistemes lliures de reconeixement de la parla.
referència per entrenar un model de reconeixement de la parla de qualitat acceptable. Softcatalà té un grup de
Telegram dedicat a les tecnologies de la parla centrat actualment en el projecte, i la iniciativa ha tingut ressò
en alguns mitjans de comunicació catalanoparlants i a les xarxes socials.
Cal tenir present que sense un corpus de veu en català no és possible entrenar cap motor de reconeixement
de veu en català. I sense això no és possible desenvolupar un assistent de veu com Siri o Alexa. Així doncs,
Common Voice és un primer pas necessari del camí en la implementació del processament del llenguatge
natural en català.
3 Llicències i formats oberts: una necessitat clau
Per incentivar l’ús del català en les noves tecnologies cal que les institucions públiques o subvencionades
que produeixen continguts de referència en català publiquin les seves obres en una llicència que en permeti
la lliure distribució. És tant o més important que els continguts es distribueixin en formats estàndards i
oberts per assegurar la interoperabilitat en diferents sistemes i dispositius al llarg del temps. En la majoria de
derivades. Exemples d’aquestes llicències són la GPL per al programari i la Creative Commons BY-SA
per a continguts. Addicionalment, en alguns casos, es tendeix a escollir una llicència poc restrictiva per
promocionar-ne l’ús. Aquest és el cas per exemple dels projectes Wikidata i Common Voice, les dades dels
quals es publiquen en la llicència de domini públic Creative Commons 0.
El problema de la publicació d’obres privatives i en formats propietaris és especialment lesiu per a les
comunitats de parlants de llengües minoritàries o minoritzades com el català, on les possibilitats que la
comunitat produeixi continguts lliures de qualitat són menors a causa del nombre reduït de parlants. A més,
si aquestes obres privatives són creades per organismes públics, representen un malbaratament de recursos
i esforços, atès que es perden oportunitats per a la llengua. Aquest malbaratament no es limita només a
altres projectes si se’n publica el codi font. En aquest sentit, la campanya Public Money, Public Code, de la
qual Softcatalà va signar la carta oberta, intenta que la ciutadania conegui aquesta problemàtica i reclami
l’alliberament de programari amb llicències lliures per part de les institucions.
Més enllà dels recursos lingüístics bàsics com els que ofereixen Softcatalà (corrector, traductor, etc.) o les
entitats i institucions (diccionaris i altres obres de referència), que són una base absolutament necessària,
Marc Riera et al.
Softcatalà: nous reptes per garantir la vitalitat del català a les tecnologies
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 151
fa que sigui indispensable l’alliberament de dades de manera oberta per estimular i garantir la vitalitat de
la llengua, especialment les llengües minoritzades i sense estat com el català. Sense aquestes dades, resulta
impossible desenvolupar, per exemple, sistemes de traducció automàtica d’última generació o sistemes de
reconeixement de veu, que progressivament han guanyat protagonisme i es poden trobar en un grup reduït
de llengües amb un gran pes comercial, però que no és així per a les llengües més petites i sense un estat que
les defensi.
Un altre exemple de la problemàtica dels continguts privatius és el cas de l’estat del català en els lectors de
llibres electrònics (e-readers en anglès). Actualment, no hi ha cap lector de llibres que incorpori de sèrie un
durant la lectura). Es troben a la venda alguns diccionaris en català per a dispositius Amazon Kindle, però
no és possible instal·lar-los en cap altre dispositiu: no es distribueixen en una llicència que ho permeti i
només es poden descarregar en el format propietari d’Amazon, que no és compatible amb altres fabricants.
El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, per exemple, no es troba disponible per
instal·lar legalment en cap lector de llibres electrònics.
El Diccionari de sinònims d’Albert Jané ha estat publicat per l’IEC en els últims anys en una versió en línia
amb la llicència Creative Commons BY-NC-ND. Tot i que la llicència escollida és molt restrictiva (es permet
la còpia i distribució en qualsevol mitjà i format, però no l’ús comercial o la producció d’obres derivades), ha
permès a la comunitat convertir-lo a diferents formats, cosa que ha fet possible instal·lar-lo i utilitzar-lo fora
de línia en diversos aparells i aplicacions, un ús que (segurament) en un inici no s’havia previst.
4 Legislació i llengua en la tecnologia
Quan les empreses decideixen afegir una llengua en els seus productes, ho fan, principalment, per dos motius:
per interessos comercials i per complir la legislació vigent.
Tenint en compte el paper que juga l’anglès en el món actual, i que una part molt important dels productes
tecnològics es crea en països angloparlants, no resulta estrany que el primer pas per a qualsevol empresa sigui
crear un producte tecnològic en aquesta llengua. D’aquesta manera, per exemple, un fabricant de mòbils farà
que el seu assistent de veu funcioni en anglès, i després anirà afegint noves llengües en funció del mercat
que vulgui cobrir. El mateix passa amb tecnologies no tan avançades, com pot ser la llengua dels menús, els
seus productes a les llengües dominants i de major pes comercial.
En els casos en què una llengua no es considera rellevant, els estats poden regular i obligar les empreses a
afegir el suport d’una llengua determinada, o a fer-ho a través d’algun estàndard determinat. Per exemple,
l’any 1985 l’Estat espanyol va regular amb el Reial Decret 2707/1985 com havia de ser la disposició dels
teclats dels aparells electrònics comercialitzats a l’Estat, i va obligar a incloure-hi la lletra enya (ñ). A partir
de llavors, tots els teclats físics venuts a l’Estat espanyol van complir amb la regulació i ara, tot i que el
Reial decret que hi obligava ja no és vigent, es continua complint, perquè els fabricants s’han adaptat al
mercat. En un exemple més proper en el temps, l’any 2016 l’Índia va determinar que tots els mòbils havien
aquesta obligació, coincidint amb l’increment de llengües asiàtiques admeses a Android i iOS. Per tant, les
competències d’un estat són útils per garantir el suport tecnològic d’una llengua.
En el cas de les llengües minoritzades i sense estat, com passa amb el català, l’absència d’un ens públic amb
exercir pressió com a client potencial, i la incorporació d’aquestes llengües depèn íntegrament dels esforços
de la societat civil (per exemple, des del programari lliure).
Marc Riera et al.
Softcatalà: nous reptes per garantir la vitalitat del català a les tecnologies
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 152
5 Les llengües minoritàries en la tecnologia més enllà del 2020
El poder que tenen els grans fabricants ara és superior al que tenien als anys noranta: mentre que fa vint
anys tot es feia en ordinadors sobre els quals l’usuari podia tenir tot el control, cada vegada més tot passa
per mòbils de capacitats més limitades i, especialment, el núvol. El salt als servidors dels fabricants i les
empreses tecnològiques suposarà que la capacitat d’acció de particulars i associacions serà més reduïda i
seran les grans corporacions les que decidiran quines llengües tenen accés a quins serveis.
fabricants han decidit admetre el màxim nombre de llengües possible. Això és un repte tecnològic que, via
fabricants, al seu torn, afegeixen els teclats i lletres digitals per poder introduir i renderitzar els textos.
ha pres protagonisme la tecnologia de veu. La veu és completament diferent del text: el nombre de llengües
admeses és molt inferior i, tot i que els fabricants han anat afegint llengües, no són tan ambiciosos com amb
el text. A això cal sumar-hi el principal problema: el sector és un oligopoli on els fabricants tenen el control
total sobre l’ecosistema de sistema operatiu i aplicacions, de manera que si no s’admet una llengua, no hi ha
res a fer. Es crea, doncs, una línia vermella on algunes llengües quedaran per sota i excloses dels productes
i serveis relacionats amb la veu. L’efecte és pervers, perquè per gaudir d’aquests serveis els parlants de les
considerin afegir suport per a les llengües minoritzades.
Tenint en compte aquesta nova realitat, les iniciatives que sorgeixin de la comunitat tindran encara més
importància per determinar si els nous productes tecnològics basats en la veu estan disponibles en les llengües
existents alliberant-los amb llicències obertes que en promoguin l’ús i invertir esforços en iniciatives com
Common Voice que puguin servir perquè la llengua no quedi enrere.
6 Conclusions
Durant els darrers vint anys, s’han assolit grans èxits pel que fa a la normalització del català a les tecnologies.
El català està present en els principals sistemes operatius i programes, hi ha empreses que inverteixen diners
i esforços per oferir els seus productes tecnològics en català i hi ha multitud de continguts a Internet en
aquesta llengua. No obstant això, amb les noves innovacions tecnològiques torna a haver-hi el risc de perdre
la partida enfront d’un nombre reduït de llengües dominants, per la qual cosa cal seguir treballant.
la presència del català a l’àmbit tecnològic, que han de seguir servint de base, és important que siguem
conscients de l’evolució tecnològica i les noves necessitats (per exemple, dades de veu) per avançar en la
projectes clau en els quals implicar-se serà possible garantir la bona salut del català al món tecnològic.
Marc Riera et al.
Softcatalà: nous reptes per garantir la vitalitat del català a les tecnologies
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 73, 2020 153
Canals-Marote, Raul, Esteve-Guillen, Anna, Garrido-Alenda, Alicia, Guardiola-Savall, Maribel, Iturraspe-
Bellver, Amaia, Montserrat-Buendia, Sandra, Ortiz-Rojas, Sergio, Pastor-Pina, Helder, Perez-
interNOSTRUM. Dins Proceedings of MT Summit VIII, Santiago de Compostela (p. 73-76).
Espanya. Real Decreto 2707/1985, de 27 de diciembre, por el que se declaran de obligado cumplimiento las
y su homologación por el Ministerio de Industria y Energía (BOE núm. 64 § 7017).
machine translation. Machine Translation, 25(2), 127-144.
Ivars-Ribes, Xavier, i Sánchez-Cartagena, Víctor M. (2011). A Widely Used Machine Translation Service
Proceedings of the
Second International Workshop on Free/Open-Source Rule-Based Machine Translation. Barcelona:
Universitat Oberta de Catalunya.
Yahoo!, en català (10 de desembre de 2001). 324. (Consultat el 30 de desembre de 2019).
