La retenció dels béns mobles de poc valor
| Autor | Pedro del Pozo Carrascosa |
| Cargo | Catedrátic de Dret Civil Universitat Rovira i Virgili |
| Páginas | 221-232 |
-
INTRODUCCIÓ
La Llei 22/1991, de 29 de novembre, de garanties possessdries sobre cosa moble (LGP) va regular per primera vegada, de manera sistemática, el dret de retenció; ho va fer, a mes, amb novetats importants, com ara la seva consideració com a dret real.
El «rodatge» d'aquesta llei va posar, pero, de manifest que, en el cas deis béns mobles de poc valor, la posada en práctica del dret de retenció era, si bé técnicament possible, inviable a la práctica, a causa de la desproporció existent entre els costos de constitució i execució i el valor de la cosa. En la práctica, el qui reparava un petit electrodoméstic, un rellotge o altres béns de poc valor, no podia accedir a la garantía del dret de retenció. La situació s'agreujava, a mes, peí fet que si el bé reparat no era recollit peí seu propietari, qui havia fet la reparació no tenia mecanismes jurídics senzills i operatius, no solament per cobrar el seu crédit, sino ni tan sois per tal de poderse deslliurar materialment de l'objecte reparat.
Per aquest motiu, el Projecte de llei de drets reals de garantía, actualment en fase de tramitació parlamentaria (publicat al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, núm. 255, de 21 de gener de 2002, pagines 27 a 32), ha tingut un interés especial endonar una solució al problema que acabem de plantejar, fent una nova regulació del dret de retenció deis béns mobles de poc valor, per tal d'augmentar l'operativitat de la garantía i baixar els seus costos.
Si fem un rápid resum de la nova figura proposada, veiem que es tracta d'un mecanisme alternatiu de constitució de la retenció per ais béns mobles de valor inferior a 500 , basat en criteris de simplicitat sense, pero, minvar la seguretat jurídica de les persones que intervenen en la relació jurídica. A mes de la constitució, l'operativitat del dret de retenció també es veu, en aquest cas, agilitada, i es permet al retenidor disposar lliurement de la cosa, llevat del cas que constin degudament inscrites limitacions de la facultat de disposició.
Concretament, la regulació proposada és la següent:
ARTICLE 8: RETENCIÓ DE BÉNS MOBLES DE POC VALOR El dret de retenció sobre una cosa moble de valor inferior a 500 euros, originat per la retribució de l'activitat realitzada en la cosa, per encárrec de la persona posseidora legítima, es pot exercir també d'acord amb les regles següents:
a) La comunicació de la decisió de reteñir prevista a l'article 4.2 pot ser substituida per una notificació feta per correu certificat amb acusament de recepció, al domicili de la mateixa persona deutora i de la propietaria si fos una altra. La deutora ha d'indicar els esmentats domicilis en el moment de l'entrega de la cosa.
b) Transcorreguts tres mesos des de la notificació sense que la persona deutora ni la propietaria de la cosa hagin pagat el deute o s'hagin oposat fefaentment a la retenció, la retenidora pot disposar lliurement de la cosa, amb subsistencia de les cárregues preexistents, i llevat que constin degudament inscrites limitacions a la facultat de disposició. En el cas que la cosa hagi estat veñuda, el seu propietari o propietaria té dret al romanent del preu obtingut, una vegada deduits l'import del crédit que va originar la retenció, les despeses de conservado de la cosa retinguda i les de la seva alienació
.
-
NATURALESA D'AQUEST DRET DE RETENGO
La naturalesa del dret de retenció de l'art. 8 del Projecte no varia: és un dret real de garantia, amb els mateixos efectes que l'art. 2 del Projecte (correspon a l'art. 2 LGP) preveu per a tot supósit de retenció (retenció de la possessió de la cosa fins al pagament complet del deute garantit, imputació deis fruits de la cosa ais interessos del deute i realització del valor de la cosa).
En aquest sentit, l'encapAalament de l'article 8 del Projecte és ciar: «El dret de retenció sobre una cosa moble de valor inferior a 500 ,... es pot exercir també d'acord amb les regles següents». Per tant, no varíen la naturalesa ni ['eficacia genérica, pero sí l'«exercici» del dret; un exercici que inclou tant la constitució com els mecanismes de realització de la cosa retinguda.
Estem, per tant, davant d'una modalitat del dret de retenció que es basa en la voluntarietat: és el retenidor qui decideix si opta per constituir el dret de retenció, segons els criteris de l'article 8, o segons el sistema general de l'article 4, tots dos del Projecte (l'article 4 del Projecte correspon, en aixó, a l'article 4 LGP).
-
EL SUPÓSIT DE FET (PRESSUPÓSITS) D'AQUEST DRET DE RETENCIÓ
En el parágraf inicial de l'article 8 del Projecte trobem els tres pressupósits o elements que configuren el supósit de fet que ha de permetre al creditor iniciar aquesta modalitat de dret de retenció:
1r. El dret de retenció s'ha de voler exercir sobre una cosa moble de valor inferior a 500 .
2n. El dret de retenció neix com a garantia del pagament de la retribució de l'activitat realitzada en la cosa.
3r. L'activitat en la cosa ha d'haver estat feta per encárrec del posse'ídor legítim.
Examinem a continuació els tres pressupósits de manera mes detallada.
-
Cosa moble de valor inferior a 500
500 és el valor a partir del qual s'entén que l'exercici del dret de retenció s'ha d'ajustar al model general, ates que aporta una mes gran seguretat jurídica. Aixó no significa, en cap cas, que la modalitat de dret de retenció prevista a l'article 8 del Projecte no garanteixi els drets de les parts que intervenen en la relació jurídica; al contrari, com anirem veient, la valoració deis interessos en joc en relació amb el cost de la seva posada en práctica permet precisament protegir aquests interessos. La quantitat de 500 és una referencia que sembla suficient, d'acord amb els objectius del precepte.
-
Retribució de l'activitat realitzada en la cosa
La modalitat del dret de retenció prevista a 1' article 8 del Projecte neix com a garantía del pagament de la retribució de l'activitat realitzada «en» la cosa.
Es tracta d'un concepte mes restrictiu que el que preveu l'art. 4.1 .c del Projecte (amb la mateixa redacció que l'article 4.1 .c LGP) per al cas general de retenció, que es refereix a la retribució de l'activitat realitzada «per rao de» la cosa. Aquesta redacció es refereix tant a les despeses realitzades directament en 1'objecte, com a conseqüéncia de la se va reparació, com a les despeses de gestió o similars que s'han fet per rao de la cosa, pero que no recauen directament sobre la mateixa.
Cal destacar que l'article 8 del Projecte no exigeix, com fa l'article 4.1.C per al cas general, que hi hagi un pressupost acceptat. Aquesta no exigencia s'adequa a l'objecte de la norma, les petites reparacions en les que normalment no es demana un pressupost, en el sentit mes formal del terme (sí que, normalment, el client demanará quin será el cost aproximat, pero sense exigir un pressupost en el sentit estríete o formal del terme). No obstant aixó, és evident que si s'ha elaborat un pressupost, caldrá que l'activitat realitzada s'adequi al mateix (cfr. art. 4.1.C del Projecte).
Finalment, en aquest punt cal teñir present l'article 5.2 del Projecte (correspon a l'article 5.2 LGP), que precisa que les despeses necessáries de conservado que es produeixin durant la retenció queden sotmeses al régim general de la retenció.
-
Encárrec del posseídor legítim
El parágraf inicial de l'article 8 del Projecte assenyala que l'activitat realitzada en la cosa ha de ser feta «per encárrec delposseídor legítim» (igual que l'art. 4.1.C, tant del Projecte com de la LGP).
Peí que fa a la «possessió legítima», cal dir que no es tracta d'un concepte estrictament técnic, d'acord amb la regulació vigent a Catalunya en materia de possessió (que, ara per ara, és la regulació del Codi Civil espanyol). Aquesta expressió s'ha d'entendre en el sentit que hi ha una aparenga de legitimitat i que, d'acord amb les presumpcions possessóries, es presumeix la titularitat de qui encarrega la reparació. Així, per exemple, en el sentit d'aquest article, l'usurpador és un posseídor legítim.
Aquesta aparen?a de legitimitat de qui entrega la cosa per a reparar converteix, al seu torn, a la persona que fa l'activitat en un posseídor de bona fe, la qual cosa li permet convertirse en retenidor (article 3, tant del Projecte com de la LGP, segons el qual «el retenidor ha de ser un posseídor de bona fe de cosa aliena que l'hagi de lliurar a una altra persona»).
Cal precisar que el concepte de bona fe que utilitza l'article 3 del Projecte no és el de l'article 433 del Codi Civil espanyol, cas en el qual el posseídor posseeix la cosa «indegudament», pero ho ignora. «Bona fe» és, aquí, sinónim de possessió «deguda» i previa a la retenció, és a dir, possessió que recolza en un justtítol que la justifica (títol será, aquí, l'acceptació de l'objecte per a reparar sense sospita sobre la legitimitat de la possessió del seu client).
-
-
CONSTITUCIÓ
El dret de retenció es constitueix amb l'únic requisit de la notificado al deutor, a l'adrega indicada en el moment de l'entrega inicial de la cosa.
Per tant, igual que en el cas general de constitució del dret de retenció, continua existint una fase inicial, merament fáctica, que l'art. 4.2 del Projecte preveu que s'inicia amb la «decisió de reteñir». Durant aquest...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba