Ressenya de les principals Resolucions de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques de la Generalitat. Publicades als mesos de gener a març del 2011
| Autor | Víctor Esquirol Jiménez |
| Cargo | Notari d'El Masnou |
| Páginas | 107-110 |
Page 107
Resum:
El causant, mort el 1997, natural i veí de Sort, havia atorgat capítols matrimonials el 1952 en els quals, després de pactar amb la seva esposa que el cònjuge sobrevivent esdevindria usufructuari de tots els béns del premort, es van obligar a nomenar hereu dels seus respectius béns a aquell dels seus fills comuns que els semblés més oportú; i, si morís un d'ells sense haver fet el nomenament, el sobrevivent restava facultat per fer-ho respecte els béns d'ambdós. L'any 1995 el causant va atorgar testament en el qual va nomenar hereus llurs quatre fills en parts iguals. Posteriorment, a l'escriptura d'acceptació d'herència comparegueren la vídua i els quatre fills i manifestaren la seva voluntat que prevalgués la institució d'hereu continguda al testament, a la qual donen validesa tots els atorgants.
La registradora suspèn la inscripció perquè considera que el testament contradiu allò pactat a l'escriptura de capítols matrimonials, que només poden modificar els atorgants que hi intervingueren. El notari interposa un recurs on argumenta que la institució d'hereus feta al testament no contradiu pas el que es disposa als capítols, sinó que, més aviat, li dóna compliment; i encara que s'entengués que el testament modifica els capítols matrimonials, aquest canvi comptaria amb el consentiment de totes les persones afectades.
La DGDEJ estima el recurs. L'argument fonamental és que, d'acord amb l'article 110 CS, vigent en la data de l'obertura de la successió, és necessari esbrinar la veritable voluntat dels cònjuges atorgants dels capítols, la qual ha estat complementada, respecte del cònjuge premort, en el seu testament, i respecte del supervivent, en l'escriptura d'acceptació d'herència on ratifica el que aquell ha disposat unilateralment. Per altra banda, la DG considera que no ens trobem davant d'un supòsit de modificació o revocació d'heretament, sinó d'elecció d'hereu dins del criteri contingut a l'heretament, el qual complementa. En relació amb el problema que en l'heretament es tingui prevista l'elecció d'un sol hereu, el salva amb dos arguments: a) la realitat social actual ha superat la figura tradicional catalana de l'hereu únic; b) l'art. 148 CS, quan regula la institució d'hereu mitjançant fiduciari, disposa que el cònjuge fiduciari ha de portar a terme l'elecció entre els fills i descendents del causant, però no imposa que sigui només un d'ells, per la qual cosa, si el fiduciari pot fer-ho, amb més motiu ho podrà fer el causant. Envers l'usdefruit pactat a favor del cònjuge sobrevivent i que no es té en compte a l'escriptura d'acceptació d'herència, atès que els fills s'adjudiquen el ple domini amb el consentiment del sobrevivent, però sense que aquest renunciï expressament a l'usdefruit, la DG deixa entreveure que aquesta renúncia podria no reunir els requisits de l'art. 27 CS, però malgrat això resol que, atès que la qüestió no ha estat discutida en la nota de qualificació, no ha de tractar-ho.
Comentari:
Final sorprenent el d'aquesta resolució, la decisió de la qual estimo correcta per les raons que més endavant diré. Tinc la impressió que l'argumentació de la DG es va torçant a mesura que avança la resolució, la qual comença amb molt bon peu fent referència a la norma general d'interpretació de les disposicions testamentàries de l'art. 110 CS (avui 421-6 CCCat), però que després adquireix un biaix menys clar per intentar mantenir que el testament no modifica els capítols matrimonials sinó que els dóna compliment, fins arribar a l'extrem de deixar sense resoldre un dels punts contradictoris amb aquesta postura, la renúncia de l'usufructuari, al·legant que no s'havia plantejat. Personalment, no veig una continuïtat entre els capítols i el testament, sinó un canvi en la voluntat del causant, de la mateixa manera que les seves circumstàncies personals i les socials del seu entorn van canviar en els quaranta-tres anys transcorreguts entre els uns i l'altre, la qual cosa segurament va motivar que el causant atorgués un testament, ja no amb la finalitat de donar compliment a l'antic pacte, sinó amb la d'atorgar una nova manifestació d'última voluntat, com ho demostra que no es limités a triar entre els seus fills el que li semblés més oportú, sinó a instituir-los a tots com a hereus per parts iguals, sense més justificació. A més, és clar que si el 1952 a Sort era habitual atorgar un heretament pur a favor d'un dels fills, el 1995 el més habitual era atorgar testament en favor de tots els fills.
Per tant, crec que la solució (la mateixa) és molt més senzilla, adequada a la realitat i correcta tècnicament si es considera que els atorgants de l'heretament van canviar d'opinió, si bé la forma escollida no va ser la més adequada. Segons la meva experiència professional, puc intentar imaginar el que va succeir: el matrimoni no recordava haver atorgat els capítols matrimonials quaranta-tres anys abans, així que es van presentar davant de notari per fer testament i aquest va fer el que era habitual l'any 1995, dos testaments independents; si ho haguessin recordat, s'hauria atorgat una escriptura de modificació de capítols i ara no estaria comentant aquesta resolució. Presumeixo el consentiment i la capacitat del cònjuge vidu, atès que...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba