Presentació de la directora
| Autor | Eva Pons Parera |
| Páginas | 1-1 |
PRESENTACIÓ DE LA DIRECTORA
Amb la crida d’articles publicada el 19 d’abril de 2018, la Revista de Llengua i Dret encetava una línia
d’estudis sobre “Les llengües en l’era digital. Les tecnologies lingüístiques com a oportunitat”. L’objectiu
d’aquesta nova línia és fomentar l’anàlisi dels reptes que la transformació digital de la societat i de les
institucions planteja a les llengües, especialment a les llengües de dimensió demolingüística mitjana, les
llengües minoritzades i les llengües sense estat, des d’una perspectiva plurisdiciplinària que abasta les diferents
seccions de la Revista (el llenguatge jurídic, el dret lingüístic, la política lingüística i la sociolingüística).
En la mateixa direcció i amb motiu de la commemoració de l’any Pompeu Fabra, l’Escola d’Administració
Pública de Catalunya, a proposta del Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret, va organitzar la
“Fabra avui. El català, de llengua moderna a llengua digital”, que va tenir lloc el
19 de setembre de 2018. Les conclusions de la jornada van permetre destacar la importància actual de les
tecnologies lingüístiques i van posar l’accent sobre les necessitats de la llengua catalana en aquest camp i el
paper que hauria de tenir en el marc de la revolució digital en curs. A més, es va poder constatar com la recerca,
Departament de Polítiques
Digitals i Administració Pública, al qual està adscrita l’EAPC, d’impulsar la ciutadania i l’Administració
digitals a Catalunya i de protegir els drets i deures digitals dels ciutadans.
En aquest número 70 (desembre de 2018) es recullen, dins les seccions habituals de la Revista, les primeres
aportacions emmarcades en la nova línia d’estudi. Es tracta, d’entrada, de dues de les contribucions a la
jornada esmentada: l’estudi de Martí Petit analitza l’impacte d’Internet en els serveis audiovisuals i destaca
les oportunitats de desenvolupar polítiques lingüístiques en aquest àmbit a partir de la normativa recent de
la Unió Europea; i l’article de Maite Melero, publicat dins la secció de notes, aporta una visió àmplia sobre
els reptes que suposen per a les llengües les tecnologies de la parla, aplicades a entorns relacionats amb la
un estudi de Raquel Xalabarder i Agustí Cerrillo relatiu als límits que el dret imposa a la utilització de les
tecnologies lingüístiques per part de les administracions públiques.
Des del Consell de Redacció de la Revista, conscients de la complexitat dels reptes lingüístics que planteja
la nova era digital, animem especialment els autors a presentar estudis i recerques sobre la incidència de les
tecnologies digitals, i el seu marc regulador, en el desenvolupament, l’ús i la pràctica i la presència efectiva
incorporada al nucli de temes d’interès de la publicació.
Eva Pons Parera
