La praxis de las relaciones intergubernamentales en España: un examen cuantitativo y cualitativo de la cooperación en materia ambiental

AutorMariachiara Alberton
CargoInvestigadora de derecho ambiental Institute for Comparative Federalism, EURAC Research
Páginas1-44
REVISTA CATALANA DE DRET AMBIENTAL Vol. XI Núm. 2 (2020): 1 - 44
- Estudi -
https://doi.org/10.17345/rcda2904
LA PRAXIS DE LAS RELACIONES INTERGUBERNAMENTALES EN ESPAÑA:
UN EXAMEN CUANTITATIVO Y CUALITATIVO DE LA COOPERACIÓN EN
MATERIA AMBIENTAL 1
DYNAMICS OF INTERGOVERNMENTAL RELATIONS IN SPAIN: A
QUANTITATIVE AND QUALITATIVE ANALYSIS OF INTERGOVERNMENTAL
COOPERATION WITH REGARD TO ENVIRONMENTAL PROTECTION
MARIACHIARA ALBERTON
Investigadora de derecho ambiental
Institute for Comparative Federalism, EURAC Research
mariachiara.alberton@eurac.edu
Fecha de recepción: 17 de septiembre de 2020 / Fecha de aceptación: 2 de diciembre de 2020
RESUMEN: Uno de los retos de un sistema descentralizado como el español es
asegurar la cooperación intergubernamental, promoviendo así una gobernanza
ambiental eficaz en múltiples niveles. Este artículo intenta arrojar luz sobre los
instrumentos de cooperación existentes entre el Estado y las Comunidades
Autónomas en materia de medio ambiente. Basándose en una amplia recopilación
de datos, los hallazgos empíricos muestran que la actual cooperación
1 Quisiera expresar mi agradecimiento al Institut d’Estudis de l’Autogovern (IEA) de la Generalitat de
Catalunya por el apoyo a la investigación llevada a cabo y a los c ompañeros y compañeras del
Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT) de la Universitat Rovira i Virgili, de
Tarragona, por la colaboración prestada en todo momento. Asimismo, quisiera manifestar mi
agradecimiento a los profesores Lucía Casado Casado y Jordi Jaria Manzano por las conversaciones
mantenidas sobre el tema, así como por las informaciones suministradas, y Endrius Cocciolo por la
traducción. En cualquier caso, la responsabilidad por el contenido del presente trabajo recae
completamente en su autora.
M. Alberton RCDA Vol. XI Núm. 2 (2020): 1-44
2
intergubernamental (principalmente a través de los mecanismos de la Conferencia
Sectorial de Medio Ambiente y las Comisiones Bilaterales), aunque no sea baladí,
resulta aún frágil en un supuesto de competencia compartida que va más allá de la
ejecución común de actividades administrativas. En consecuencia, resulta
determinante el papel del Tribunal Constitucional en lo que respecta al ejercicio de
las competencias ambientales compartidas.
RESUM: Un dels reptes d'un sistema descentralitzat com l'espanyol és assegurar la
cooperació intergovernamental, promovent així una governança ambiental eficaç en
múltiples nivells. Aquest article intenta donar llum sobre els instruments de
cooperació existents entre l'Estat i les comunitats autònomes en matèria de medi
ambient. Basant-se en un ampli recull de dades, les dades empíriques mostren que
l'actual cooperació intergovernamental (principalment a través dels mecanismes de
la Conferència Sectorial de Medi Ambient i les comissions bilaterals), encara que no
sigui intranscendent, resulta encara fràgil en un supòsit de competència compartida
que va més enllà de l'execució comuna d'activitats administratives. En
conseqüència, resulta determinant el paper de l'Tribunal Constitucional pel que fa a
l'exercici de les competències ambientals compartides.
ABSTRACT: One of the challenges of a decentralized system like Spain is ensuring
intergovernmental cooperation, thus promoting an effective multi-level
environmental governance. This article attempts to shed some light on the existing
forms of cooperation between State and Autonomous Communities in the
environmental field. Drawing on extensive data collection, empirical findings show
that current intergovernmental cooperation (mainly through the mechanisms of the
Environmental Sectorial Conference and Bilateral Commissions), even though not
negligible, is still fragile in the event of shared competence that goes beyond the
common implementation of administrative activities. Thus the role of the
Constitutional Court is likely to be pre-eminent with regard to the exercise of shared
environmental competences.
RCDA Vol. XI Núm. 2 (2020): 1-44 La praxis de las relaciones intergubernamentales…
3
PALABRAS CLAVE: Relaciones intergubernamentales Gobernanza multinivel
del medio ambiente Cooperación, colaboración y coordinación intergubernamental
Conferencias sectoriales Comisiones bilaterales.
PARAULES CLAU: Relacions intergovernamentals Governança multinivell del
medi ambient Cooperació, col·laboració i coordinació intergovernamental
Conferències sectorials Comissions bilaterals
KEYWORDS: Intergovernmental relations multilevel environmental governance
institutional cooperation, collaboration, coordination Sectoral conferences
Bilateral Commissions.
SUMARIO: I. INTRODUCCIÓN; II. LAS DINÁMICAS RELACIONALES
INTERGUBERNAMENTALES EN MATERIA AMBIENTAL: UN EXAMEN CUANTITATIVO Y
CUALITATIVO; 1. La Conferencia sectorial de medio ambiente; 2. La cooperación bilateral sobre el
medio ambiente: las Comisiones bilaterales de cooperación; III. LA COOPERACIÓN HORIZONTAL:
UNA APROXIMACIÓN; IV. UN COTEJO CON LOS DATOS DE LA JURISPRUDENCIA
CONSTITUCIONAL; V. CONCLUSIONES; VI. BIBLIOGRAFÍA.
I. INTRODUCCIÓN
El marco constitucional español en materia de medio ambiente se presenta como
extremadamente complejo y se caracteriza por las competencias ambientales
compartidas entre Estado y Comunidades Autónomas2, por una diferenciación en la
misma materia que se concreta tanto en sede estatutaria como en el ejercicio del
2 De acuerdo con lo que dispone el artículo 148.1.9 CE, las Comunidades Autónomas pueden, en
principio, asumir en sus Estatutos de Autonomía todas las competencias ejecutivas en materia de
protección del medio ambiente; en cambio, del artículo 149.1.23 CE se deriva que el Estado dispone
de la competencia exclusiva para dictar la legislación básica sobre protección del medio ambiente,
mientras que las Comunidades Autónomas disfrutan del desarrollo legislativo de la legislación básica
estatal y pueden dictar normas adicionales de protección. El Tribunal Constitucional ha intentado, a
lo largo de los años, delimitar el perímetro de las respectivas funciones. Vid.: SSTC 64/1982,
recientemente, en las STC 53/2017 y STC 118/2017, el Tribunal reitera los elementos caracterizantes
la legislación básica, que había sido sistematizados por la STC 101/2005.

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR